Épsilon1 Arae

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteÉpsilon1 Arae
estrella[1] y near-IR source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 254,89603381878 °[2]
Declinación (δ) −53,160437868853 °[2]
Distancia a la Tierra 112,969 pc
Magnitú aparente (V) 4,05 (banda V)
Constelación Ara (es) Traducir
Velocidá de rotación 4,2 km/s[4]
Velocidá radial 23,85 km/s[4]
Parallax 8,852 mas[2]
Gravedá superficial 70 cm/s²[4]
Tipu espectral K3III[5]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 16h 59m 35.048s, -53° 9 37.576

Épsilon1 Arae1 Arae / HD 152980 / HR 6295)[6][7] ye una estrella na constelación d'Ara —l'altar— de magnitú aparente +4,07. Anque comparte la denominación de Bayer «Épsilon» con ε2 Arae, les dos estrelles nun tán rellacionaes ente sigo. Esta postrera alcuéntrase a 86 años lluz del Sistema Solar, ente qu'Épsilon1 Arae ta a 304 años lluz. Ensin nome propiu habitual, na astronomía china yera conocida como 龜一, «la primera (estrella) de Guī».[8][9] Allen equivocadamente llamar Tso Kang (左更),[10] confundiendo probablemente Llabra con AriAries—, una y bones Tso Kang tópase encuadrada nesta última constelación.[8][9]

Épsilon1 Arae ye una de les numberoses xigantes naranxes visibles nel cielu nocherniegu, siendo Arturu (α Bootis) y Pólux (β Geminorum) les más brilloses dientro d'esta clase. De tipu espectral K4III,[6] Épsilon1 Arae ye más asemeyada a la primera d'elles, siendo la so temperatura efectivo de 4176 K. Tien un diámetru 33,7 ± 3,4 vegaes más grande que'l del Sol y ye, por tanto, 3 vegaes más grande que Pólux. Tien una metalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que'l heliu— comparable a la solar ([Fe/H] = +0,01). Ye una estrella evolucionada con una masa de 1,74 ± 0,24 mases solares y una edá envalorada de 1700 millones d'años.[11]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Ulrich Bastian (2000). «Catálogo Tycho-2». Astronomy and Astrophysics:  páxs. 27–30. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Pablo Mauas (26 xineru 2015). «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201424474. 
  5. Afirmao en: Catalogue of two dimentional spectral types for the HD stars, Vol. 1. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 1975.
  6. 6,0 6,1 HR 6295 -- Star (SIMBAD)
  7. Epsilon1 Arae (The Bright Star Catalogue)
  8. 8,0 8,1 Chevalier, S., and Tsuchihashi, P., (1911): "Catalogue d'Étoiles fixes, observés a Beixín sous l'Empereur Kien Long (Qianlong (Chien-Lung)), XVIIIy siecle", Annales de l'Observatoire Astronomique de Zô-Sé.
  9. 9,0 9,1 伊世同 (Yi Shi Tong) (1981): 『中西対照恒星図表』科学出版社
  10. Allen, Richard Hinckley (1889). «Llabra», Courier Dover Publications: Star Names — Their Lore and Meaning (n'inglés), páx. 563. ISBN 0-486-21079-0. Consultáu'l 6 de xineru de 2011.
  11. L. da Silva, L. Girardi, L. Pasquini, J. Setiawan, O. von der Lühe, J.R. de Medeiros, A. Hatzes, M. P. Döllinger & A. Weiss (2006). «Basic physical parameters of a selected sample of evolved stars». Astronomy and Astrophysics 458 (2). páxs. 609-623. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...458..609D&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 16h 59m 35.048s, -53° 9 37.576