Aldabra

Coordenaes: 9°24′59″S 46°24′59″E / 9.4164°S 46.4164°E / -9.4164; 46.4164
De Wikipedia
Aldabra
Alministración
PaísBandera de Seixeles Seixeles
Tipu d'entidá atolón
Nome llocal Aldabra (en)
Xeografía
Coordenaes 9°24′59″S 46°24′59″E / 9.4164°S 46.4164°E / -9.4164; 46.4164
Superficie 155.4 km²
Altitú media 16 m
Demografía
Más información
Estaya horaria UTC+04:00
Cambiar los datos en Wikidata
Atolón de Aldabra
Patrimoniu de la HumanidáUNESCO
L'atolón Aldabra vistu dende l'espaciu.
Llugar Bandera de Seixeles Seixeles
Criterios Natural: vii, ix, x
Referencia 185
Inscripción 1982 (VI Sesión)
Área África
Cambiar los datos en Wikidata
Mapa de Aldabra.
Allugamientu de Aldabra nes Seixeles.
Tortúa verde.
Tortúa de Aldabra.

Aldabra ye un atolón de coral asitiáu nes denominaes islles Esteriores, nel océanu Índicu, con una gran riqueza natural no referente a flora y fauna autóctones, lo que-y valió ser catalogáu pola Unesco en 1982 como Patrimoniu de la Humanidá. Ente la so fauna endémica destaca la tortúa xigante de Aldabra (Geochelone gigantea). Tamién destaca una importante población de tortúa verde (Chelonia mydas) y tortúa carey (Eretmochelys imbricata). Coles mesmes, l'atolón da nome a una especie de pexe marín, la perca nana de Aldabra (Pseudochromis aldabraensis).

Alministrativamente l'atolón pertenez a les islles Seixeles dende la so independencia en 1976. Hasta esa fecha y dende 1965, l'atolón pertenecía xunto coles islles de Des Roches y Farquhar al Territoriu Británicu del Océanu Índicu.

Xeografía[editar | editar la fonte]

L'atolón allugar en 9°24′S 46°22′E / 9.400°S 46.367°E / -9.400; 46.367, a 430 km al noroeste del estremu norte de Madagascar y a 1.110 km al suroeste de Mahé, la islla principal del archipiélagu de les Seixeles.

Trátase del segundu atolón más grande del mundu dempués de Kiritimati en Kiribati. Tien 34 km de llongura por 14,5 km d'anchu. El puntu más alto álzase a 8 m sobre'l nivel del mar. La superficie total terrestre ye de 155,4 km² y la de la llaguna interna de 224 km². N'hores de marea baxa, les agües retirar de cuasi dos tercios de la llaguna, dexando'l fondu al descubiertu.

L'atolón ye en realidá una socesión de cuatro islles mayores dispuestes en forma d'aníu:

  • Islla Sur (Grand Terre, 116,1 km²).
  • Islla Media (Malabar, 26,8 km²).
  • Polymnie (4,75 km²).
  • Islla Oeste (Picard, 9,4 km²).

Historia[editar | editar la fonte]

Aldabra foi visitada por navegantes portugueses en 1511, anque yá yera conocida polos árabes, a quien debe'l so nome. Mientres el sieglu XVIII formó parte de la colonia francesa de Reunión dende onde s'entamaben espediciones de caza de tortúes. En 1810, xunto con Reunión, Mauriciu, les Seixeles y otres islles, Aldabra pasó a manes britániques. Darréu, Reunión foi devuelta a Francia y tanto Aldabra como les Seixeles fueron puestes so l'alministración británica de Mauriciu.

Establecióse l'asentamientu de Picard, nel estremu suroeste de la Islla Oeste que foi ocupáu por emigrantes de les Seixeles. Los depósitos de guanu fueron escavaos hasta casi'l so escosamientu y causáronse serios daños nes poblaciones de tortúes. Yera costume unviales vives a les Seixeles por centenar, vueltes de llombu na cubierta de les goletas que tresportaben el guanu. Estos barcos emplegaben selmanes en percorrer los 1500 km de distancia y la mayoría de les tortúes morríen a bordu o llegaben escosaes.[1]

Finalmente, l'asentamientu foi abandonáu y anguaño acueye la estación d'estudiu de la vida selvaxe y al so personal. Nun hai población permanente y l'atolón ta alministráu pola Seychelles Island Foundation.

Grupu de Aldabra[editar | editar la fonte]

El grupu d'islles de Aldabra entiende:

La superficie total del Grupu de Aldabra xube a 176 km². Ecológicamente, el grupu constitúi la ecorrexón denominada carba xerófilo de les islles Aldabra.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

  1. OMMANNEY, F.D. (1966). Los corales de Capricorniu. Espediciones pesqueres nel Índicu. Barcelona: Labor.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]