Archipiélagu Bismarck

Coordenaes: 5°00′S 150°06′E / 5°S 150.1°E / -5; 150.1
De Wikipedia
Archipiélagu de Bismarck
Situación
Protectoráu Nueva Guinea Alemana
Tipu grupu d'islles
Asitiáu en mar de Bismarck (es) Traducir
Coordenaes 5°00′S 150°06′E / 5°S 150.1°E / -5; 150.1
Archipiélagu Bismarck alcuéntrase en Papúa Nueva Guinea
Archipiélagu Bismarck
Archipiélagu Bismarck
Archipiélagu Bismarck (Papúa Nueva Guinea)
Archipiélagu Bismarck alcuéntrase n'Oceanía
Archipiélagu Bismarck
Archipiélagu Bismarck
Archipiélagu Bismarck (Oceanía)
Datos
Altitú media 2300 m
Superficie 49 700 km²
Noamáu por Otto von Bismarck
Fusu horariu UTC+10:00
Cambiar los datos en Wikidata

El archipiélagu de Bismarck ye un grupu d'islles volcániques del océanu Pacíficu asitiaes al nordeste de la islla de Nueva Guinea, llamaes asina n'honor al canciller alemán Otto von Bismarck. Alministrativamente, toles islles pertenecen a Papúa Nueva Guinea.

Historia[editar | editar la fonte]

Los primeros habitantes del archipiélagu llegaron alredor de 33.000 años tras, de Nueva Guinea, yá seya por botes al traviés del mar de Bismarck o al traviés d'una ponte de tierra temporal, creáu por una elevación na corteza de la Tierra.

El primer européu que visitó les islles foi l'esplorador neerlandés Willem Schouten en 1616. Les islles permanecieron independientes hasta que s'axuntaron como parte del protectoráu alemán de la Nueva Guinea Alemana en 1884. L'área foi nomada n'honor del Canciller Otto von Bismarck.

El 13 de marzu de 1888, un volcán fixo erupción na islla de Ritter causando un megatsunami. Casi'l 100% del volcán cayó nel océanu dexando un cráter pequeñu.

Tres l'españíu de la Primer Guerra Mundial, la Fuercia Espedicionario Naval y Militar Australiana apoderar de les islles en 1914. Quedaron so alministración d'Australia —namái atayada pola ocupación xaponesa mientres la Segunda Guerra Mundial— hasta que Papúa Nueva Guinea independizar en 1975.

Xeografía[editar | editar la fonte]

L'archipiélagu de Bismarck inclúi na so mayoría islles volcániques con una superficie total de 49.700 km². Les principales islles del archipiélagu, arrexuntaes d'alcuerdu a la provincia alministrativa a la que pertenecen, son les siguientes:

  • islla de Manus, la principal islla del grupu;
  • islla de Negros
  • islla Lou;
  • islla Ndrova;
  • islla Tong;
  • islla Baluan;
  • islla Pak;
  • islles Purdy;
  • islla Rambutyo;
  • islles St Andrews;
  • Islles Occidentales, con:
  • islla Aua;
  • islles Ermitañu;
  • islles Kaniet;
  • islles Ninigo;
  • islla Wuvulu;
  • Nueva Irlanda o Niu Ailan, la principal islla;
  • Nueva Hanover o Lavongai;
  • Grupu de San Matías;
  • Grupu de Tabar;
  • Grupu de Lihir;
  • Grupu de Tanga;
  • Islles Feni;
  • Islla Dyaul;
  • Islles Schouten;
  • Long Island;
  • islla de la Corona;
  • islla Karkar;
  • islla Bagabag;
  • Manam;
  • islla Umboi;
  • islla Tolokiwa;
  • islla Sakar;
  • islla de Ritter;
  • islla Malai;
  • islla de Tuam;

El pasu d'agua ente les islles de Nueva Bretaña y Nueva Irlanda llámase canal de San Jorge, según la canal de San Jorge nes islles Britániques, ente Gales ya Irlanda. Amás, los estrechos de Dampier y Vitiaz dixebren la principal islla Nueva Bretaña, de la islla de Nueva Guinea.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]