Muyeres de consuelu

De Wikipedia
Mujer de consuelu
Nome chinu
Chinu tradicional 慰安婦
Chinu simplificáu 慰安妇
Treslliteraciones
Mandarín
Hanyu Pinyin Wèiān Fù
Wade–Giles Wei-An Fu
Nome chinu alternativu
Treslliteraciones
Min
Teochew Peng'im Teochew Peng'im2
Nome xaponés
Kanji • 慰安婦
Treslliteraciones
Romaji • ianfu
Nome coreanu
Hangul • 위안부
Hanja • 慰安婦
Treslliteraciones
- Romanización
revisada
• wianbu
- McCune-
Reischauer
• wianbu
[editar datos en Wikidata]
Muyeres de consuelu cruciando un ríu siguiendo a soldaos.

El términu muyeres de consuelu o muyeres de solaz foi un eufemismu usáu pa describir a les muyeres que yeren forzaes a la esclavitú sexual per parte de los militares xaponeses mientres la Segunda Guerra Mundial.[1][2]

Como un caso estremu de crímenes de guerra del Imperiu del Xapón, les estimaciones sobre la cantidá de muyeres arreyaes varia, ente un númberu mínimu envaloráu de 20 000 (según l'historiador xaponés Ikuhiko Hata)[3] y un máximu d'unes 410 000 (según un autor chinu),[4] pero'l númberu exactu continua so investigación y alderique. Con una mayoría de muyeres de Corea, China, Xapón y les Filipines,[5] y amás muyeres de Tailandia, Vietnam, Malasia, Taiwán, Indonesia y otros territorios ocupaos poles tropes imperiales, fueron usaes nes "estaciones de consuelu". Les estaciones fueron instalaes en Xapón, China, les Filipines, Indies Orientales Neerlandeses (anguaño Indonesia), depués en Malasia, Tailandia, Birmania, Nueva Guinea, Ḥong Kong, Macáu, y lo que foi la Indochina francesa.[6][7]

Les muyeres nueves nos países sol control del Imperiu xaponés yeren secuestraes de les sos cases.[8] En munchos casos engañábase-yos cola promesa de trabayu en fábriques o restoranes y, una vegada reclutadas, les muyeres yeren encarcelaes en "estaciones de consuelu" en países estranxeros. Otres muyeres fueron deteníes a punta de pistola, y dalgunes, dempués de ser violaes fueron llevaes a "estaciones de consuelu".[2][9] Foi documentáu que los mesmos militares xaponeses reclutaban muyeres a encomalo. Delles "estaciones de consuelu" fueron alministraes de forma privada, supervisaes, o alministraes, direutamente pol Exércitu Imperial Xaponés.

Terminoloxía[editar | editar la fonte]

Les muyeres de consuelu llámense de normal ianfu (en xaponés:いあんふ, en kanji:慰安婦) y wianbu (en coreanu: 위안부, en hanja: 慰安婦). Esisten diversos nomes que se refieren a la esclavitú femenina mientres la Segunda Guerra Mundial:[10] jugun ianfu (從軍慰安婦) o chonggun wianbu (종군위안부);[10] chongsindae (정신대) o cuerpu de muyeres voluntaries;[10] les esclaves sexuales militares xaponeses n'inglés (Japanese Military Sexual Slavery, 일본군성노예), usáu nel reporte de los aliaos estauxunidenses en 1944.[11]

Nos idiomes asiáticos del nordés, la pallabra 慰安婦 lliteralmente significa les muyeres qu'aproven consuelu y descansu (a los homes).[11][12] La estación de consuelu o'l centru de consuelu (en xaponés: いあんじょ, ianjo; en coreanu: 위안소)[11] tamién inclúi la mesma lletra de 慰安 (ian o wian).[12] La pallabra, jugun ianfu ye usada polos xaponeses dende dempués de la guerra, pero caltién el significáu d'a voluntá o dir voluntariamente a los llugares de guerra.[13] Motivu pol cual nun ye aceptada poles víctimes. El términu chongsindae tien el so orixe nel Cuerpu de Muyeres Voluntaries, términu que foi usáu polos militares y tamién polos periodistes dende la década de 1930, ente que chongsindae toma la noción d'esclaves sexuales y muyeres que s'incorporaron a los trabayos forzaos.[10][13] El Conseyu coreanu pa les muyeres motiváu pola esclavitú sexual militar impuesta per Xapón entós decidió usar el términu de esclaves sexuales de los militares xaponeses, llindando l'usu de chongsindae a les muyeres que foi forzaes a efectuar los trabayos coactivos como kunro chongsindae (en coreanu: 근로정신대).[12][13]

A nivel internacional, a les muyeres de consuelu llámase-yos 'esclaves sexuales forzaes pol Exércitu Imperial Xaponés (Enforced military sex slaves by the Japanese). En 1996, la Comisión de Derechos Humanos de les Naciones Xuníes aprobó una resolución que noma a les víctimes de los militares xaponeses como esclaves sexuales y la Organización Internacional del Trabayu tamién anunció que Xapón violó la so convención N°29, que prohibe trabayos coactivos y esclavitú forzosa, al engañar a munches muyeres mientres el so procesu d'espansión.[14]

En 2012, el periódicu coreanu Chosun Ilbo espublizó la noticia de que Hillary Clinton, entós Secretaria d'Estáu de los Estaos Xuníos anunció públicamente que'l términu de muyeres de consuelu ye incorreutu y, nel so llugar tien d'adoptase'l d'esclaves sexuales forzaes (Enforced sex slaves) n'el so departamentu,[14] causando'l refugu de Tokiu.[15]

Organización del sistema de les muyeres de consuelu[editar | editar la fonte]

Neñes chines y malayes reclutadas pola fuercia en Penang polos militares pa trabayar como "muyeres de consuelu" pa les tropes.
Fotografia de Jan Ruff O'Herne, tomada poco tiempu primero que ella, la so madre, y hermanes, y miles d'otres holandeses y neños fueren internaos en Ambarawa (n'Indonesia).[6] Nos meses subsiguientes, O'Herne, xunto con otros seis muyeres holandeses, fueron violaes, día y nueche, pol personal militar xaponés.[16]

La prostitución militar xaponesa[editar | editar la fonte]

La necesidá militar del propósitu de facilitar les estaciones de consuelu yera prevenir les violaciones cometíes polos soldaos xaponeses, y asina evitar hostilidaes colos pobladores nos países ocupaos.[3]

Dáu'l calter abiertu y la bien entamada prostitución en Xapón (vease Oiran), pa les fuercies amaes xaponeses, tamién s'escurrió un sistema de prostitución igual de estructurado. L'exércitu estableció les estaciones de consuelu pa prevenir enfermedaes venérees y violaciones per parte de los soldaos xaponeses, p'aprovir consuelu a los soldaos ya interceptar l'espionaxe. Pero les estaciones de consuelu nun fueron la solución a los dos primeros problemes. Acordies con l'historiador xaponés Yoshiaki Yoshimi, estes agravaron el problema. Yoshimi aseguró, "L'Exércitu Imperial tarrecía que'l descontentu de les tropes pudiera tresformase nuna revuelta o un amotinamientu. Por esto aprovir de muyeres."[17]

Como l'Imperiu de Xapón trató d'espandise a Manchuria y a la rexón esti de Rusia, munchos soldaos unviáronse y apuntaron en forma de divisiones. La prostitución aplicóse masivamente con y ensin llicencia y tamién se llevaron a efecto violaciones de civiles nel nordeste de China. En 1918, (ensin mentar les decenes de miles de muyeres afeutaes) les enfermedaes sexuales asocedieron nuna de cada siete divisiones xaponeses, matando a más de 2.000 militares[18] que diben camín de la invasión a Siberia. Pa esaniciar una situación peor, les autoridaes empezaron a buscar alternatives.

Reclutamiento[editar | editar la fonte]

Esquema[editar | editar la fonte]

La primera "estación de consuelu" foi establecida na concesión xaponesa de Shanghai nel añu 1932. Les primeres muyeres de consuelu yeren prostitutes xaponeses que s'ufiertaron pa esti serviciu. Sicasí, como Xapón prosiguió cola so espansión militar, les fuercies armaes atopar con poques voluntaries xaponeses, y volvióse escontra la población llocal pa obligar a que les muyeres sirvieren nestes estaciones.[19] Munches muyeres respondíen al llamáu pa trabayar en fábriques o d'enfermeres, pero inoraben que dempués seríen llevaes a la esclavitú sexual.[20] 24 xaponeses y 80 coreanes llevar al chamizu de Shanghai.

Nos primeres fases de la guerra, les autoridaes xaponeses reclutaban prostitutes de manera convencional. Nes árees urbanes, anuncios convencionales al traviés d'intermediarios yeren usaos xunto al secuestru. Los intermediarios anunciar nos periódicos que circulaben en Xapón y nes colonies xaponeses de Corea, Taiwán, Manchukuo, y China. Estes fontes llueu s'escosaron, esencialmente en Xapón.[21] El ministru de rellaciones esteriores refugó emitir vises a les prostitutes xaponeses, sintiendo qu'avafaben la imaxe del imperiu xaponés.[22] Los militares volvieron adquirir esclaves fuera del territoriu de Xapón, especialmente en Corea y la China ocupada. Munches muyeres fueron engañaes o estafaes pa xunise a los burdel militares.[23]

El mandatu de reclutamiento de muyeres, escritu pola autoridá xaponesa.

Pa satisfaer la gran demanda, surdieron diverses formes de captar a les muyeres. Anque munches muyeres xuniéronse al traviés de la publicidá o al ser secuestraes, otres fueron vendíes pol so parientes. En Java, Indonesia, el holandeses fueron llevaes a les estaciones de consuelu por fuercia, lo qu'esplotó la situación europea na guerra contra l'Alemaña nazi[24] Sicasí, les madres holandeses ganaron dineru y otres coses pa los sos mozos.[25] Per otra parte, el primer presidente d'Indonesia, Sukarno (esi momentu, independentista) collaboró nesti fechu al unviar muyeres indonesies a los campos xaponeses p'asegurar la la so independencia de los Países Baxos.[26]

La situación empioraba según avanzaba'l conflictu. So la tensión de la guerra, l'exércitu xaponés aportó a incapaz d'apurrir abondes muyeres a les unidaes xaponeses, en respuesta, les unidaes marcaron la diferencia esixendo o prindando les muyeres de los habitantes locales. A lo llargo de les llinies del frente, especialmente nel campu, onde'l tráficu de persones yera pocu frecuente, los militares, de cutiu direutamente, esixíen a los líderes locales que-yos procuraren muyeres pa los chamizos. Cuando los locales, especialmente en China, yeren consideraos contrarios ante les sos pretensiones, los soldaos xaponeses llevaron a cabu la Sanko Sakusen, qu'incluyía secuestrar y violar indiscriminadamente a los civiles locales. Sanko Sakusen (Política de los Trés Toos) (en kanji xaponés: 三光作戦, Sankō Sakusen; en sinogrames del idioma chinu: 三光政策; en treslliteración pinyin: Sānguāng Zhèngcè) refierse a una política adoptada en China so tres premises; Matar a toos, Escalar tou y Quemar tou. Daqué bien similar a lo que se conoz en términos militares como tierra quemada, que estrémase sicasí pol abandonu voluntariu y estratéxicu del territoriu, la destrucción de bienes y medios que podríen sirvir al enemigu y l'ausencia d'asesinatos na población.[6][27]

Les muyeres locales fueron llevaes de manera coaccionada dende casi tolos llugares onde una división asitióse. Los casos sobre violación sexual y sextorsión apaecen en dellos testimonios d'andamanesas, singapuranes, inquilines filipines y tribus aboríxenes de Borneo. En dellos casos, prindar a homes nuevos locales, inclusive dellos holandeses, pa satisfaer los deseos de soldaos d'otra orientación sexual.[25]

Publicidá engañoso[editar | editar la fonte]

Dende 1938, el ministru interior xaponés creó una llinia alministrativa qu'incorporó muncha collaboración de parte de la policía y de los provisores civiles. Con cuenta de buscar les candidates, les noticies sobre'l reclutamiento de normal nun describíen los trabayos nes tropes, engañando a les muyeres pa supuestamente trabayar en restoranes o otros oficios que dexaren llevales al estranxeru fácilmente ,[28] nun cuerpu o una división militar. Significa que la mayoría de les muyeres decidieron buscar estos trabayos pa faer dineru.[6] Una sobreviviente cuntó la so memoria:

N'agostu de 1938, la mio familia foi detenida pola Policía al refugar la orde de camudar los nomes coreanos a los xaponeses. Un oficial díxome que si yo m'ufiertaba como voluntaria nel Cuerpu de Serviciu Patrióticu, el mio padre sería lliberáu. Contribuyí voluntariamente y de momentu fui llevada a Jakarta, onde me forzaron a ser una ianfu. Nel camín, me esterilizaron forzadamente. Ocho años dempués, en marzu de 1946 torne a la mio patria, Corea, nun barcu.[29]

En 1941, Xapón fundó un actu oficial qu'inclúi'l conteníu de reclutar a les muyeres que tuvieren más de 18 años.[30] L'autoridá xaponesa conocía los métodos illegales nel procesu de reclutar les muyeres. Como un provisores reclutaron neñes en forma de secuestru, fueron arrestaos.[31] Una muyer entrevistar con un oficial estauxunidense y dixo qu'ella llegó a Birmania depués de ver una publicidá onde buscaben muyeres soldáu lo que foi un fraude yá que nun describía nin esplicaba cual sería la función concreta a realizar.[28][32] Les neñes menores de 11 años fueron reclutadas por fuercia y nelles atopó tortura, violación sexual y maltratu.[33]

Una refutación sobre'l procesu de reclutamiento causó una nueva orde nel Exércitu Imperial Xaponés onde anunciaba un discursu sobre'l sistema de les muyeres de consuelu. Demostrar l'intentu d'intervención a los provisores en redol a reclutamiento y provisión. El discursu de Kono en 1993 declaró la participación de los provisores civiles y tamién l'autoridá xaponesa nos asuntos sobre les muyeres de consuelu.

La Oficina d'Información de Guerra d'Estaos Xuníos reportó entevistes con venti muyeres de consuelu en Birmania, atopando que les neñes fueron inducíes pola ufierta de ganar enforma dineru; una oportunidá pa saldar deldes familiares, trabayu fácil, y la perspeutiva d'una nueva vida nuna nueva tierra, por casu Singapur. Sobre la base d'estes representaciones falses, munches rapaces apuntar pa la violación sexual nel estranxeru y fueron compensaes con una meyora d'unos pocos cientos de yenes.[34]

Últimos archivos, consultes y pruebes[editar | editar la fonte]

El 17 d'abril de 2007, Yoshiaki Yoshimi y Hirofumi Hayashi anunciaron el descubrimientu, nos archivos de los xuicios de Tokiu, de siete documento oficiales que suxuren que les fuercies militares imperiales, como'l Tokkeitai (Cuerpu Especial de Policía; Policía Militar Naval), obligaron a les muyeres que los sos padres atacaron a los miembros del Kempeitai ("Cuerpos de soldaos de llei") la caña de la policía militar del Exércitu Imperial Xaponés, a trabayar en chamizos de primer llinia en China, Indochina ya Indonesia. Estos documentos fixéronse primeramente públicos nel xuiciu por crímenes de guerra. N'unu d'ellos, un teniente citáu confesó entamar un chamizu y usalo él mesmu. Otra fonte refierse que miembros del Tokkeitai arrestaren muyeres nes cais, y dempués forzales a exámenes médicos, pa finalmente presentales nos chamizos.[35] Rellacionáu col descubrimientu, el ex-intérprete xaponés, Nagase Takashi (永瀨隆) dio'l so testimoniu nuna audición de les muyeres de consuelu en Kioto. Dixo que les muyeres coreanes fueron llevaes nun buque militar a buscar trabayu como camareres nun restorán pa los soldaos xaponeses. Magar tou, al llegar a Singapur, forzar a trabayar sexualmente en chamizos.[36]

El 12 de mayu de 2007 Taichiro Kajimura, un periodista, anunció'l descubrimientu de 30 documentos del gobiernu holandés presentaos nel Tribunal de Tokiu como evidencia d'un incidente en masa de la prostitución forzada nel añu 1944 en Magelang.[37]

El gobiernu de Corea del Sur designó a Bae Jeong-ja como collaborador a favor de Xapón (chinilpa) en setiembre de 2007 pola contratación de muyeres de solaz.[38][39]

Númberu de muyeres de consuelu[editar | editar la fonte]

La falta de documentos oficiales fixo difícil envalorar el total de muyeres de consuelu, yá que gran cantidá de material rellacionáu colos crímenes de guerra y la responsabilidá de los altos líderes de la nación nellos, foi destruyíu por órdenes del gobiernu xaponés a la fin de la guerra.[40] Los historiadores llegaron a delles estimaciones revisando la documentación sobreviviente, qu'indicaba la tasa del númberu de soldaos per númberu de muyeres nun área específica, según tamién viendo les tases de reemplazu de muyeres.[41] L'historiador Yoshiaki Yoshimi, que condució la primer academia d'estudiu sobre esti tópicu y dio a conocer esta tema a la opinión pública, envaloró un númberu d'ente 50 000 y 200 000 muyeres.[3]

Basándose nestes estimaciones, la mayoría de los Axencia d'información medios de comunicación internacionales citen qu'unes 200 000 muyeres nueves fueron reclutadas o secuestraes polos soldaos pa sirvir en chamizos militares xaponeses. La BBC cita, "ente 200 000 y 300 000" y la Comisión Internacional de Xuristes "cita estimaciones de los historiadores d'ente 100 000 y 200 000 muyeres."[42]

Países d'orixe[editar | editar la fonte]

Acordies col profesor Yoshiko Nozaki de la Universidá de Buffalo de Nueva York y otres fontes, la mayoría de les muyeres veníen de Corea y China.[43][44]El profesor Yoshiaki Yoshimi de la Universidá de Chūō afirma qu'había cerca de 2.000 centros nos qu'hasta 200 000 muyeres, xaponeses, chines, coreanes, filipines, taiwanesas, birmanes, indonesies, holandeses y australianes fueron internaes.[45] Sicasí, Ikuhiko Hata, un profesor de la Universidá de Nihon envaloró que'l númberu de muyeres que trabayaben nel barriu del prestar con llicencia yeren menos de 20.000; un 40% xaponeses, el 20% coreanes, chines un 10%, y el 30% restante d'otros oríxenes. Según Hata, el númberu total de prostitutes regulaes pol gobiernu de Xapón foi namái de 170 000 mientres la Segunda Guerra Mundial.[46] Otres llegaron dende Filipines, Taiwán, Indies Orientales Neerlandeses, y restos de les rexones y países ocupaos pol Xapón.[47] Delles muyeres holandeses, prindaes nes colonies holandeses n'Asia, tamién se vieron obligaes a la esclavitú sexual.

Nuevos analises de los rexistros médicos del Exércitu Imperial Xaponés pal tratamientu de les enfermedaes venérees del añu 1940 realizaos por Yoshimi, fixéron-y llegar a la conclusión que si los porcentaxes de les muyeres trataes reflexen la composición xeneral de la representación total de la población femenina, les muyeres coreanes yeren un 51.8 %, les chines un 36 % y los xaponeses un 12,2 %.[24]

Acordies cola declaración de Kono, nel añu 1993, les víctimes fueron treslladaes a les zones de guerra, sacante les de Xapón, les de la península de Corea fueron mayoría.[48]

Hasta la fecha, namái una muyer xaponesa publicó'l so testimoniu. Esto fixo nel añu 1971, cuando una ex muyer de consuelu obligada a trabayar pa los soldaos de Showa en Taiwán, publicó les sos esperiencies sol seudónimu de Suzuko Shirota.[49]

Tratamientu de les muyeres de consuelu[editar | editar la fonte]

Pantasmes de la guerra: El Nam Koo Terraza, edificiu históricu d'un palacete construyíu en Ḥong Kong en 1918 y abandonáu va décades. Ye popularmente conocíu como "La casa encantada de Wan Chai",[50] yá que se diz tar frecuentada por pantasmes de les muyeres de solaz asesinaes polos xaponeses.

Ambiente[editar | editar la fonte]

Los ambientes yeren bien distintos una y bones les estaciones fueron allugaes en gran parte d'Asia-Pacíficu: China, Corea, Ḥong Kong, Indochina francesa, Malasia, Indies Orientales Neerlandeses, Islles del Pacíficu como Nueva Bretaña, Islles Trobriand de Papúa Nueva Guinea, Paláu y Okinawa.[6][51] L'autoridá xaponesa estableció una regulación estricta del horariu, con aproximao 8-10 hores o más de trabayu diariamente.[52] Les muyeres tendríen d'aprovir el serviciu sexual dende la mañana hasta los seis o siete de la tarde pa los soldaos y depués pa los oficiales d'altu rangu.[53]Munches fontes señalen qu'anque esistíen horarios, los militares visitaben la estación tolos díes ensin dar una oportunidá de descansu, llegando a tener alcuentros con 70 o 80 homes al día.[53] La sub-comisión estadounidese sobre los asuntos esteriores d'Asia-Pacíficu escribe sobre testimonios de les sobrevivientes que les muyeres trabayaben tola nueche y fueron despintaes cerca de la estación, llorando con otres neñes que taben por perder la virxinidá.

En Java, diez muyeres holandeses fueron sacaes pola fuercia de los campos de prisioneros por oficiales militares pa convertiles n'esclaves sexuales dende febreru del añu 1944. Elles fueron sistemáticamente cutíes y violaes día y nueche n'unu de los llamaos "centros de solaz".[54] Como víctima del incidente, nel añu 1990, Jan Ruff O'Herne testificó ante un comité de la cámara de representantes d'Estaos Xuníos: «Munches hestories rellatáronse alrodiu de los horrores, crueldaes, sufrimientos y la fame de les muyeres holandeses nos campos de prisioneros xaponeses. Pero una historia nunca foi cuntada; la historia más vergonzosa, la de los peores abusos de los derechos humanos cometíos polos xaponeses mientres la Segunda Guerra Mundial: la historia de les muyeres de solaz, les ianfu jugun, y cómo estes muyeres fueron prindaes pola fuercia y en contra de la so voluntá, obligaes a emprestar servicios sexuales pal Exércitu Imperial Xaponés. Nel llamáu centru de solaz, yo fui cutida y violada sistemáticamente día y nueche. Inclusive'l médicu xaponés violábame cada vez que visitaba'l chamizu pa esaminanos d'enfermedaes venérees.»[54]

Na so primer mañana nel chamizu, Jan Ruff-O'Herne y les demás fueron fotografiaes, depués les fotografíes fueron asitiaes nuna terraza que foi utilizada como área de receición pal personal xaponés que les elixía a partir d'estes fotografíes. Mientres los siguientes cuatro meses, les rapaces fueron violaes y cutíes día y nueche, colo que quedaben embarazaes y yeren forzaes a albortar. Dempués de cuatro meses tarrecibles, les moces fueron treslladaes a un campamentu en Bogor en Java Occidental, onde s'axuntaron coles sos families. Esti campamentu foi puramente pa muyeres que fueren puestes en chamizos militares y los xaponeses alvirtieron a les recluyíes que, si daquién rellataba lo que-yos asocediera a elles, elles y los sos familiares seríen asesinaos. [55] Dellos meses más tarde, les O'Herne fueron treslladaes a un campamentu en Batavia, que foi lliberáu'l 15 d'agostu del añu 1945.[56][57][58]

Salarios[editar | editar la fonte]

Los salarios pa les muyeres teníen grandes diferencies, pero éstos xeneralmente yeren decidíos según los rangos del militar[59] o la raza de la muyer. En Manila, les muyeres que trabayaben nuna casa de geishas cobraben 1,5 ¥ pa los militares comunes, 2 ¥ pa los oficiales y teníen de pagar la metá del so sueldu al proxeneta xaponés.[53] Les muyeres en Shanghai ganaben el so salariu según el so orixe: 3 ¥ pa les coreanes y xaponeses; 2,5 ¥ pa les chines.[53]

Delles muyeres pudieron ganar mampurres dempués del serviciu y depositar na oficina de correos de los campamentos. Una cuenta d'una sobreviviente coreana afayar na oficina de correos en Shimonoseki dempués de la rindición xaponesa.

Sicasí los militares tuvieron que pagar un dineru a la muyer.[60] Gran parte de les víctimes tuvieron dificultaes pa consiguir dineru so la situación más contraria por cuenta de la guerra mundial, que causó que los sueldos menguaren pa los soldaos.[61]

Discriminación[editar | editar la fonte]

L'asuntu ye exemplu de la discriminación contra les muyeres basada na posición inferior de les féminas na sociedá xaponesa tradicional. Ente les esclaves, estremar a los xaponeses y les otres pa caltener el sangre puro xaponesa y les autoridaes viviegamente estremaron a los señores, alumnes xaponeses, y otres.[62]

La estructura de discriminación amosaba la ideoloxía paternalista y militar que dexaba la recreación coles esposes y los prestos de la carne coles esclaves sexuales.[63] Y les muyeres locales de la inmensa colonia xaponesa llevar a les estaciones de les muyeres con cuenta de destacar la hexemonía de Xapón y los xaponeses,[62] que causó los abusos sexuales y tortures sistemátiques.[64] Los dieciséis grupos d'historiadores xaponeses anunciaron un comunicáu conxuntu qu'indica que les muyeres tuvieron que confrontar la discriminación de los invasores y otros diariamente y el sistema basar nesa estructura concreta.[65] Asina ye que la concepción foi considerada negativamente.[61]

Territorios ocupaos[editar | editar la fonte]

Dos avisos pa reclutar muyeres de consuelu, publicaos nel Gyeongseong Ilbo.[66]

La gran espansión de la guerra causó una gran demanda de muyeres pa los militares. En 1941 cuando exércitu de Kwantung creció a 750.000 dende l'anterior 240.000, l'autoridá xaponesa señaló la necesidá de más muyeres al gobernador en Corea, llevando 10.000 muyeres a Manchuria.[67] Casos similares asocedieron en Taiwán, Filipines ya Indonesia.

Una llista de pasaxeros d'un barcu, fechada en mayu de 1939, contién los rexistros de les muyeres llevaes dende Xapón y Corea.[68] De siguío, los gobernadores en Corea y Taiwán recibieron demandes de procurar muyeres.[68]

Mientres la Segunda Guerra Mundial, el réxime Shōwa llevó a cabu en Corea un sistema de prostitución similar a la establecida n'otres partes de la Esfera de Coprosperidad de la Gran Asia Oriental. Axentes coreanos, de la policía militar y auxiliares militares taben arreyaos na adquisición y organización de les muyeres de solaz, y fixeron usu de los sos servicios.[69] Chong-song Pak atopó que «Los coreanos, totalmente aculturados, sol dominiu xaponés, convertir n'actores principales nel sistema de la prostitución con llicencia que foi enllantáu nel so país pol estáu colonial.»[70]

Los provisores militares ensertaron unes noticies. Un avisu que se publicar nel periódicu coreanu Gyeongseong Ilbo, dicía que les muyeres recibiríen los sos sueldos y tendríen de tener más de 18 años. Hubo encargaos en Seúl pa l'autoridá xaponesa y dambos, militares y civiles participaron. Dempués de Segunda guerra sino-xaponesa, les noticies se propalaron a lo llargo de Mediu de comunicación de mases medios de comunicación nos territorios ocupaos.

Evidencies[editar | editar la fonte]

Una muyer nueva d'orixe chinu que taba n'unu de los "batallones de consuelu" del Exércitu Imperial Xaponés, ye entrevistada por un oficial Aliáu. Yangon, Birmania, 8 d'agostu de 1945.

Dempués de la so derrota, les fuercies armaes xaponeses destruyeron munchos documentos por medrana a ser acusaes de crímenes de guerra.[71][72] Darréu, el 14 de xineru del añu 1992, el xefe del voceru del Xapón Koichi Kato, emitió una sida oficial diciendo: «Nun podemos negar que l'antiguu exércitu xaponés xugó un importante papel» nel secuestru y detención de les muyeres de solaz y gustaríanos espresar les nueses sides y el nuesu arrepentimientu».[73] Mientres la retirada xaponesa, dizse que la gran parte de les muyeres de consuelu suicidáronse o fueron amenaciaes de muerte si falaben alrodiu de les sos alcordances sobre la violación sexual.[72] Los historiadores buscaron pruebes de coerción per parte de l'autoridá de l'Armada Imperial y l'Exércitu Imperial Xaponés, y dalgún tipu de prueba escrita afayóse.[25]

Tres muyeres de Corea presentaron una demanda en Xapón n'avientu de 1991, cerca del 50 aniversariu del ataque a Pearl Harbor, esixendo una compensación pola prostitución forzada.[6] Presentáronse los documentos atopaos pol profesor d'historia Yoshiaki Yoshida que fueren almacenaos na Axencia de Defensa xaponesa dende l'añu 1958, cuando fueron devueltos poles tropes estauxunidenses, y nun ta claro por qué quedaron fora de la vista mientres tanto tiempu.[74] Darréu, el 14 de xineru del añu 1992, el Xefe del Voceru del Gobiernu de Xapón, Koichi Kato emitió una sida oficial diciendo: «Nun podemos negar que l'anterior exércitu xaponés xugó un importante papel» nel secuestru y detención de les muyeres de solaz y gustaríanos espresar les nueses sides y el nuesu arrepentimientu».[73][74][75] Trés díes depués, el 17 de xineru del añu 1992, nuna cena ufiertada pol presidente surcoreanu, Roh Tae Woo, el Primer Ministru xaponés, Kiichi Miyazawa, díxo-y al so anfitrión: «Nós los xaponeses debemos, primero de too, recordar la verdá d'esi tráxicu periodu en que les aiciones xaponeses causaron el sufrimientu y la murnia sobre'l to pueblu. Nun tenemos d'escaecer nunca los nuesos sentimientos de reconcomiu por ello. Como Primer Ministru de Xapón, gustaríame declarar nuevamente'l mio reconcomiu por estos fechos y presentar les mios sides al pueblu de la República de Corea», y esculpóse de nuevu a otru día nun discursu ante l'Asamblea Nacional de Corea del Sur.[76][77] El 28 d'abril del añu 1998, la corte xaponesa dictaminó que'l gobiernu xaponés tenía de compensar a les muyeres y dio-yos 2300 dólares d'Estaos Xuníos, en yenes xaponeses, a caúna.[78]

Los documentos fueron atopaos nel añu 2007 por Yoshiaki Yoshimi y Hayashi Hirofumi.[35] Les esclaves sexuales sobrevivientes queríen una sida del gobiernu xaponés. Shinzō Abe, primer ministru nesi momentu, declaró que nun había pruebes de que (el gobiernu xaponés) caltuviera esclaves sexuales, pero más tarde tuvo qu'emitir una sida oficial dende Tokiu que yá almitiera l'usu de los chamizos nel añu 1992.[79]

Historia[editar | editar la fonte]

Les coreanes prindaes por exércitu estauxunidense en Myitkyina, Birmania (14 d'agostu de 1944). Los sos testimonios publicar en Reportaxe non.49.
Imperiu Xaponés.     Territoriu (1870-1905).     Alquisiciones (1905-1930)     Alquisiciones (1930-1942).

En 1944, les fuercies aliaes prindaron a venti mujer coreanes y a dos xaponeses (propietarios de chamizos) en Birmania y foi publicáu nel Reporte non. 49. Según el reporte, les coreanes fueron engañaes y utilizaes como muyeres de consuelu polos xaponeses; en 1942 había más o menos 800 muyeres que se llevaron a Birmania d'esta manera.[80][81][82]

Aproximao trés cuartes partes de les muyeres de solaz morrieron o se suicidaron, y la mayoría de les sobrevivientes quedáronse maneres por cuenta de un trauma sexual o a enfermedaes de tresmisión sexual.[83] Acordies col soldáu xaponés Yasuji Kaneko[84] "Les muyeres glayaben, pero nun nos importaba si elles vivíen o morríen. Yéramos los soldaos del emperador. Yá sía en chamizos militares o nes aldegues, violábamos ensin reticencies."[85] Ésti tipu de pallabra demuestra la carauterística de la violación sexual a les muyeres basada na sociedá patriarcal, masculinocéntrica y sexista.[80][86]

Los funcionarios xaponeses arreyaos fueron castigaos per parte de les autoridaes xaponeses a la fin de la guerra.[87] Dempués del final de la guerra, once oficiales xaponeses fueron declaraos culpables y un soldáu condergáu a muerte por crímenes de guerra.[87] La corte concluyó que'l cargu yera por haber incumplíu la orde del exércitu de namái contratar muyeres voluntaries.[87] Les víctimes de Timor Oriental testificaron que fueron forzaes a la esclavitú, inda cuando nun teníen edá abonda pa empezar a menstruar. Los testimonios nel Tribunal Estatal confirma qu'estes neñes prepúberes fueron violaes repetidamente por soldaos xaponeses,[88] ente que les que se negaron a cumplir fueron executaes.[6][89]

Hank Nelson, profesor eméritu de la Universidá Nacional Australiana de la Asia Pacific Research Division, escribió sobre los chamizos alministraos pol exércitu xaponés en Rabaul y Papúa-Nueva Guinea mientres la Segunda Guerra Mundial. Nuna cita del diariu de Gordon Thomas, un prisioneru de guerra en Rabaul; Thomas escribe que les muyeres que trabayaben nos chamizos "lo más probable ye que atendieren ente 25 y 35 homes al día" y que yeren "víctimes de la trata d'esclavos de raza mariella.”[90]

Nelson tamién cita a Kentaro Igusa, un ciruxanu naval xaponés que taba destacáu en Rabaul. Igusa escribió nes sos memories que les muyeres viéronse forzaes a siguir trabayando ensin tener en cuenta les infeiciones y malestares severos, a pesar de que "lloraben y ciscaben ayuda."[90]

En 1973, un xaponés Kakou Sienda escribió un llibru sobre'l sistema de muyeres de consuelu que se centra nes participantes xaponeses. El so llibru foi llargamente criticáu por alteriar la verdá polos historiadores surcoreanos y tamién xaponeses.[91] Esti llibru foi la primera referencia sobre esti asuntu y convirtióse nuna referencia importante pal activismu de la década de 1990.[92] El primer llibru escritu por un coreanu apaeció en 1981. Sicasí, yera un plaxu del autor zainichi Kim Il-Myeon.

En 1989, el testimoniu de Seiji Yoshida foi traducíu al coreanu. El so llibru foi criticáu duramente como fraudulento polos periodistes xaponeses y coreanos, y l'autor Yoshida almitió que la so memoria yera ficticia.[93][94][95]

En 1993, el gobiernu de Xapón emitió la declaración de Kono», confirmando que les muyeres de consuelu tuvieron sometíes a coerción.[25][96]

Sicasí, el gobiernu xaponés tomó una decisión del gabinete en 2007, diciendo que "Nun hai evidencia de que l'exércitu xaponés o'l oficiales militares apoderar de les muyeres a encomalo.[97][98]

En 2014, Yoshihide Suga formó un equipu pa reexaminar el discursu de Kono,[99] causando refugu yá que reexaminar el discursu significa negar el perdón a les víctimes.[100] Sobre esta decisión, la ONX espunxo la so esmolición sobre los graves conflictos ente Corea del Sur y Xapón.[101] Como fueron empiorando les rellaciones ente les dos naciones, el presidente d'Estaos Xuníos, Barack Obama dixo en Seúl que la tema de les muyeres de consuelu foi una "tarrecible y terrible violación a los derechos humanos".[102]

Anguaño'l Conseyu coreanu pa les muyeres motiváu pola esclavitú sexual militar impuesta per Xapón realizó una votación pa resolver el problema poles muyeres de solaz y esixir el pidíu de perdón per parte del gobiernu xaponés a les víctimes de la esclavitú. El so fin ye llograr cien millones de firmes dende toles partes del mundu. La votación entamar na so páxina web de noticies.[103]

Sides y compensaciones[editar | editar la fonte]

Dende 1992, Xapón presentó la so sida a los países de les sos anteriores colonies, declarando l'anunciu de Kono en 1992 y discursu del so primer ministru Tomiichi Murayama en 1995, diciendo que reconoz la historia d'agresión ya invasión cola sida oficial sobre les hestories innegables.[104]

Mientres les negociaciones multillaterales, Xapón empezó a poner la so propuesta pa la indemnización. Con Corea del Sur, Seúl interpunxo una demanda de 364 millones de dólares d'Estaos Xuníos pa compensar a los coreanos forzaos a trabayar y al serviciu militar mientres ocupación xaponesa: $200 por cada sobreviviente, $ 1650 per cada muertu y $ 2000 per cada mancáu.[105] Sicasí, esta propuesta rápidamenta confrontó la repulsión xaponesa en base del tratáu básicu ente Corea del Sur y Xapón (1965)[106] con gran sofitu de los Estaos Xuníos qu'asocedió so la situación de la guerra fría. Al axustar la escala de compensación, Xapón aportó a dar una ayuda económica de 800 millones de dólares y a dar préstamos con una baxa tasa d'interés de más de 10 años dende 1965.[107]

En 1994, Tokiu estableció un Fondu de Muyeres Asiátiques (n'inglés: Asia Women's Fund, AWF) pa distribuyir una compensación adicional a les víctimes en Corea, Filipines, Taiwán, Países Baxos ya Indonesia, recibiendo donaciónes de los ciudadanos.[108] De primeres, derechiegos ellí alegaron la inesistencia de les muyeres de solaz na historia.[109][110] Como esta decisión nun significaba nengún sofitu financieru del gobiernu xaponés, Corea del Sur oficialmente refugar.[111] Los grupos de derehos humanos y grupo d'interés alegaron que la direición d'aprovir los fondos intentó d'esguilar la xeneral condición de les muyeres y dientro d'una comunidá, non indemnización a cada víctima.[6] Finalmente, 61 coreanes, 13 taiwanesas, 211 filipines y 79 holandeses aceptaron una sida roblada pol primer ministru d'entós Ryūtarō Hashimoto con sofitu del so predecesor Tomiichi Murayama:

"Como primer ministru de Xapón, que d'esta miente s'estienden de nuevu los mios más sinceres sides y el reconcomiu a toles muyeres que se sometieron a les esperiencies inconmensurables y dolioses y sufrieron firíes físiques y psicolóxiques incurables como muyeres de consuelu".[112][113]

61 coreanes cobraron 5 millones de yenes pa cada víctima dende'l fondu de muyeres asiátiques y otres 142 víctimes recibieron fondos dende'l gobiernu surcoreanu. A delles muyeres, considerar una forma de compensación en manera de la consulta.[114][115][116]

Rellacionando col procesu de sida y compensación, los puestos de los gobiernos de les víctimes fueron dellos: les dos Corees y China representen gran repulsión sobre los asuntos de les esclaves femenines n'unión coles temes de los trabayadores forzaes.;[53] el gobiernu indonesiu anunció la non necesidá d'indemnización pa cada sobreviviente. Sicasí, Indonesia fixo negociu al establecer un proyeutu social en forma d'institución de bienestar, fundando más de sesenta refugio a lo llargo del archipiélagu dende 1995, ganando los sofitos de Fondu de Muyeres Asiátiques.;[117] el gobierno holandés fixo un pactu en 1956 d'aprovir la indemnización a los 92.000 víctimes holandeses qu'apaeció aparte del tratáu de San Francisco.[117] y; a la fin, les sobrevivientes filipines representaron l'activa incorporación sobre ésti asuntu,[118] ganando la sentencia de la so corte suprema que manda l'asistencia gobierna.[119]

Magar tolos varios anuncios de los líderes xaponeses mientres los 80 y 90,[53] los políticos xaponeses representaron les duldes sobre los crímenes mientres la guerra, l'agresión xaponesa nel sieglu 20, ya inclusive les muyeres de solaz dende 2007.[53] Pero, l'alministración Abe causó masiva repulsión por tratar de modificar la declaración de Kono que denota dicha sida a nivel gubernamental,,[120] y yá en feches más recién, y ante la incesante presión d'ONG estauxunidenses y del mesmu gobiernu estauxunidense, el gobiernu xaponés aportó a faer una segunda indemnización por una cifra cercana a los US$9 millones.[121]

Discutinios[editar | editar la fonte]

En Xapón, esiste un inmensu discutiniu rellacionáu col usu y l'actual esistencia de les muyeres de consuelu, especialmente pa despintar o negar los crímenes cometíos mientres la guerra polos políticos, activistes y periodistes xaponeses. Por casu, un historiador de la universidá Nihon, Ikuhiko Hata envalora'l númberu de les víctimes sexuales n'aproximao 10,000 y 20,000. Hata afirma que "Nenguna de les [muyeres de confort] fueron reclutadas forzadamente."[122] Y los políticos conservadores del Partíu Lliberal Democráticu alegaron que los testimonios de les víctimes caltienen un fondu inconsistente y ambiguu, entós (los testimonios) nun tienen validez.[123] Notablemente, l'ex-mayor d'Osaka y co-líder del Partíu de la Innovación cola so ideoloxía d'estrema derecha,[124][125] Tōru Hashimoto públicamente afirmó que non "hubo nenguna evidencia qu'unes muyeres de consuelu fueron forzaes pela vía de la violencia o amenaza de parte de los militares xaponeses."[126] Llogrando un fuerte refugu per parte de les víctimes y los gobiernos internacionales, modificó la so posición, diciendo qu'elles fueron unes muyeres prindaes contra la so voluntá,[127] entá xustificando la otomía mientres la guerra a los papeles femeninos como "necesariu", con cuenta de que los militares "folgaren".[127]

Un manga, Neo Gomanism Manifesto Special – On Taiwan, pol autor xaponés, Yoshinori Kobayashi, amuesa a muyeres en quimonu faciendo fila pa enrolarse delantre d'un soldáu xaponés. La manga de Kobayashi contién una entrevista col magnate taiwanés Shi Wen-long, quien afirmó que nenguna muyer foi forzada, y que elles trabayaron en condiciones más hixéniques que les prostitutes normales porque l'usu del condón yera obligatoriu.[128]

La televisión nacional xaponesa, NHK tresmitió un programa sobre'l Tribunal Internacional de Crímenes de guerra Sobre la Esclavitú Sexual de la Muyer nel Xapón que foi llargamente revisáu.[129] El presidente de NHK que xubió al puestu en 2014 anunció la so opinión de comparar la carauterística de la esplotación sexual xaponesa coles práutiques d'occidente; sicasí, los historiadores occidentales señalen les diferencies ente los actos llevaos a efeutu por Tokiu que coaccionaron sexualmente a les muyeres y otros actos por unos institutos occidentales qu'a les muyeres obligábenlos unes compensaciones llaborales económiques.[130]

El primer ministru, Shinzō Abe y la mayoría de los ministros del so gabinete, son miembros de la organización Nippon Kaigi, que niega la esistencia de los crímenes xaponeses, inclusive la esclavitú femenina.[131] Un delegáu representativu del so gobiernu ye Hirofumi Nakasone, el Ministru d'Asuntos Esteriores. Anque'l so padre, Yasuhiro Nakasone estableció una estación de muyeres de consuelu en 1942 cuando yera un alférez de l'Armada Imperial Xaponesa, el ministru fundó una comisión de "recuperar l'honor de Xapón a lo llargo de les temes de les muyeres de consuelu".[25]

Muyeres de consuelu sobrevivientes[editar | editar la fonte]

Les últimes víctimes que sobrevivieron hasta'l sieglu XXI convirtiéronse en figures públiques en Corea,[132] y ellí refiérense a elles como "halmoni", un términu candial pa denominar a les "güeles". Sicasí China, esta nuna etapa de recueya de testimonios al traviés del Centru Chinu d'Investigación de Fechos sobre les "Muyeres de consuelu" na Universidá Normal de Shanghai,[133] delles vegaes en collaboración colos investigadores coreanos.[134] N'otres naciones, la investigación ya interaición coles víctimes atopar nuna etapa menos avanzada. Pero les muyeres de Taiwán y Filipines tamién trataron de demandar más atención de la comunidá internacional y collaboración xaponesa.

Corea[editar | editar la fonte]

Una escena de la manifestación del miércoles n'agostu de 2011.

Les dos Corees formaron la comprensión sobre les muyeres de consuelu, diciendo que deseyen que Tokiu acepte'l crime estremu mientres la guerra mundial.[135] Por cuenta de la postura conservadora de Xapón, Park Geun-hye, la presidenta surcoreana anunció que nun fadría una conversación billateral con Xapón si Tokiu nun amosaba l'autenticidá de resolver l'asuntu. Lo que causó que nenguna negociación esista ente les dos partes dende 2012.[136][137]

Aproximao, cincuenta mujer sobreviven en Corea del Sur.[138] En 2015, Zeid bin Ra'ad, el presidente d'Oficina del Altu Comisionado de les Naciones Xuníes pa los Derechos Humanos (OACDH) y príncipe xordanu visitó atopando les víctimes en Seúl.[138]

Manifestación del miércoles[editar | editar la fonte]

Cada miércoles, muyeres de consuelu sobrevivientes, organizaciones de muyeres, grupos cívicu-sociales, grupos relixosos, y un númberu d'individuos participa na "Manifestación del miércoles" frente a la embaxada xaponesa en Seúl, patrocináu pol “The Korean Council for the Women Drafted for Military Sexual Slavery by Japan (KCWDMSS)” (Conseyu coreanu pa les muyeres motiváu pola esclavitú sexual militar impuesta per Xapón). Esta manifestación empezó a realizase'l 8 de xineru de 1992, cuando'l primer ministru de Xapón, Miyazawa, visitó la república coreana. N'avientu de 2011, una estatua d'una nueva muyer foi llevantada en frente de la embaxada xaponesa, n'honor de les muyeres de solaz, pa la milésima selmana de la "Manifestación del miércoles".[139] El gobiernu de Xapón pidió en repitíes ocasiones al gobiernu surcoreanu retirar la estatua, pero esto nun asocedió.[139]

Casa na que se comparte[editar | editar la fonte]

La casa na que se comparte ye'l llar de les víctimes que siguen con vida. Esta casa foi fundada en xunu de 1992 gracies al dineru recaldáu por organizaciones budistes y dellos grupos cívicu-sociales y foi treslladada a Gyeonggi, Corea del Sur en 1998. Esta casa inclúi'l "Muséu de la esclavitú sexual por militares xaponeses" pa espublizar la verdá sobre los militares xaponeses y el so brutal abusu de les muyeres de consuelu y p'educar a los descendientes y el públicu polo xeneral.[140]

Archivos sobre muyeres de consuelu[editar | editar la fonte]

Dalgunes de les sobrevivientes, como Kang Duk-kyung, Kim Soon-duk y Lee Yong-Nyeo, caltuvieron la so historia personal en un archivu visual de dibuxos Amás, la direutora de cine del Center for Asian American Media, Dai Sil Kim-Gibson, produció'l documental "Silence Broken: Korean Comfort Women", qu'axunta dellos rellatos de muyeres sobrevivientes.
Filmografía feminista y videos d'archivu contribuyeron a xenerar un sentimientu de solidaridá ente les sobrevivientes y el públicu sobre la base de los Derechos de la muyer derechos de les muyeres. Y sirvieron como un sitiu d'alcuentru y enseñanza de la dignidá de la muyer y los derechos humanos, atrayendo a persones ensin distinción d'edá, xéneru, ideoloxía, o nacionalidá.[141]

Filipines[editar | editar la fonte]

Rexistru históricu, en Plaza Lawton, Liwasang Bonifacio, Manila.

Les filipines formaron tres grupos propios, similares a les sobrevivientes coreanes llamada "Lolas" (güeles), "Lila Pilipina" (Lliga de les muyeres filipines, 1992-)[142] y "Malaya Lolas" (güeles gratis). Tres grupo pidieron una sida oficial del gobiernu xaponés, compensación cola inclusión d'esta tema nos llibros d'historia.[143][144]

En segundu día d'abril de 1993, dieciocho sobrevivientes de les Filipines allegaron al xuiciu ante la corte de distritu de Tokiu, demandando una compensación de ¥360 millión.[30][145] Anguaño, cuarenta cuatro víctimes aportunó na so situación como les muyeres de solaz mientres la Segunda Guerra Mundial pero los abogaos y los grupos humanitarios nun pudieron ejecitar l'aición.[106] Inclusive Rosa Henson y Julia Porres, 18 muyeres llegaron abriendo una rueda de prensa pa faer una oratoria sobre les sos esperiencies.[55] Les víctimes filipines entós demandaron la inclusión de les temes nos texto autorizaos pa enseñar la traxedia mientres la guerra a los xaponeses. La sobreviviente Julia Porres reclamó que les muyeres filipines inclusive ella tuvieron trabayar como unes criaes y como esclaves sexuales n'isla de Mindanao.[55] Julia fixo'l so testimoniu y reveló que cuando tenía 13 años d'edá, el so pueblu foi invadíu y los militares caputraron a otres neñes. Les cautives fueron confinaes nun túnel y los militares xaponeses repetidamente violaron sexualmente a les muyeres. Magar tou, la demanda de les víctimes refugar por baxa llexitimidá y falta d'evidencia por toos niveles de los tribunales de xusticia xaponeses.[106] La interpretación del tribunal del distritu de Tokiu anunció qu'hubo solamente evidencia de la invasión a les Filipines ensin una clara evidencia d'esclavitú sexual. Esta sentencia recibió los sofitos de los tribunales cimeros en 1998, 2000 y finalmente en 2003, terminando tou procesu de xurisdicción contra Xapón.[55]

Los grupos fixeron dellos tipos de manifestación delantre de la embaxada xaponesa en Manila,[143][146] los testimonios a los turistes japonéses. Como'l casu de Corea, les sobrevivientes filipines tienen yá la so casa y escribieron dos biografíes: Comfort Woman: Slave of Destiny por Rosa Henson; The Hidden Battle of Leyte: The Picture Diary of a Girl Taken by the Japanese Military por Remedios Felias.

Taiwán[editar | editar la fonte]

Dende la década de 1990, les sobrevivientes de Taiwán trataron de captar l'atención de la sociedá taiwanesa, asegurando'l sofitu de los activistes de los derechos femeninos. Los sos testimonios y alcordances fueron escritos a periódicos, llibros y reportaxes.[147]

Les reclamaciones taiwanesas contra'l gobiernu de Xapón fueron propuestes por Taipei Fundación de Muyeres de Rescate (TWRF), una organización ensin fines d'arriquecimientu. Esta organización facilitó sofitos llegales y psicolóxicos, recoyendo los datos de les muyeres y testimonios.

Nueve muyeres taiwanesas, que dicen que se vieron obligaes a ufiertar servicios sexuales a los soldaos xaponeses mientres la Segunda Guerra Mundial, presentaron una demanda el 14 de xunetu de 1999 al tribunal de distritu de Tokiu en busca d'indemnización y una sida del gobiernu xaponés sobre'l sufrimientu que soportaron.[148] Yera la primer vegada que les muyeres taiwanesas punxeren una demanda llegal. El gobiernu de Taiwán decidió sofitar l'actividá de les víctimes, diciendo que la República de Taiwán hai siempres sofitáu los reclamos de les muyeres contra Xapón y tamién encargó la investigación académica d'estos casos dende 1992. Dizse que siquier 766 muyeres taiwanesas fueron obligaes a encomalo a desempeñase como muyeres de consuelu.[149] En 2002, el tribunal en Tokiu refugó les sos demandes, por eso demandaron otra vegada al tribunal cimeru y finalmente a corte superma en 2004. En febreru de 2005, la Corte suprema refugó los pidimientos de los siete muyeres restantes.[149]

En 2007, estes organizaciones encargar de promover la conciencia na sociedá faciendo xuntes nes universidaes y escueles secundaries onde los sobrevivientes dieron los sos testimonios a los estudiantes y al públicu polo xeneral.[150]

Collaboración internacional[editar | editar la fonte]

ONX[editar | editar la fonte]

L'asuntu sobre les muyeres de consuelu apaeció en 1992 per primer vegada na ONX.[106] La Organización de Naciones Xuníes mentó'l so sofitu al asuntu y demandes al gobiernu xaponés.[151] En 1996, la unviada especial de la ONX, Radhika Coomaraswamy anunció'l so informe sobre les muyeres de consuelu nel cual pidió la sida oficial y posterior indemnización.[152] Esto foi posible gracies al discursu xaponés qu'espresa les sos sides mientres la Segunda Guerra Mundial inclusive les invasiones a los países asiáticos.[153]

Sicasí, Xapón trató de negar los asuntos de les muyeres de consuelu y el primer ministru Shinzo Abe dixo que nun podía creer na presentación de les muyeres en 2007, provocando a les dos Corees y China.[152] L'alministración de Shinzo Abe alegó que la historia xaponesa describióse de manera bien negativa ensin considerar la verdá llargamente y en febreru de 2014, empezó reexaminar la exactitú del discursu fechu pol so predecesor en 1993.[153] Depués d'esti manifiestu, un oficiales xaponeses d'altu rangu axuntar cola unviada de la ONX, Radhika Coomaraswamy con cuenta de que retirara los conteníos del so informe del añu 1996.[25][153] D'esta manera espertó un gran refugu internacional, Xapón nun comprobó esta dulda pero en xunu del mesmu añu, Tokiu publicó'l so propiu reporte diciendo que “nun ye posible de confirmar si les muyeres se enlistaron forzadamente.[152][154] Esta declaración causó respuestes de los oficiales sobre los derechos humanos los cualos presentaron una propuesta, con cuenta de que s'apruebe, un xustu resolución immediatamente y se de sofitu xenuinu a les víctimes.[6][154][151]

Nivel gobierno y civil[editar | editar la fonte]

La tema de les muyeres de consuelu foi sofitáu poles naciones víctimes y los grupos de derechos humanos, siguen les campañes n'Australia y Nueva Zelanda onde los gobiernos nun lu sofiten oficialmente.[155][156] Canadá, Países Baxos y Estaos Xuníos presentaron resoluciones nel nivel parllamentariu con cuenta de resolver l'asuntu de les muyeres de consuelu. Amnesty International sofitó una serie d'audiciones pa los testimonios de les vícimas a lo llargo d'Europa dende 2007 y tamién el grupu demanda l'activa participación de los gobiernos europeos de qu'éstos faigan presión a Tokiu. Dempués de los testimonios nel parllamentu européu, la institución parllamentaria pasó una resolución oficial contra Xapón xunto a los Países Baxos.[157][158] Les organizaciones non-gubernamentales celebraron dellos eventos inclusive una conferencia en Conseyu de Derechos Humanos de les Naciones Xuníes en Xinebra y la primera manifestación del miércoles en Francia.[159]

El gobiernu neerlandés escribió nel so reportaxe nel añu 1994 sobre los sacrificios de los sos pueblos mientres la SegundaGuerra Mundial.[160] En 2007, Segunda Cámara de los Estaos Xenerales d'Ámsterdam anunció la resolución que solicita nun se fale más sobre ésti asuntu.[161]

En Canadá, fueron dellos eventos que se realizaron pa escuchar los testimonios a nivel de gobiernu y en tol país.[162][163] La Cámara de los Comunes de Canadá comprobó l'audiencia de les sobrevivientes en Ottawa, declarando na propuesta del añu 2007 que Xapón non se pronunció oficialmente.[164][165]

Los Estaos Xuníos sofiten los asuntos sobre los derechos humanos y solicitaron les sides de Xapón a les víctimes. La Cámara de Representantes de los Estaos Xuníos aprobó la resolución N° 121 el 30 de xunetu de 2007, onde pidieron que se reexamine la situación y enseñanza sobre les muyeres de consuelu nos llibros d'historia xaponeses. En xunetu de 2012, l'ex-secretaria Hillary Clinton quien representa gran sofitu a la tema, crítica l'usu de la designación muyeres de consuelu (comfort women) que tien de camudase a les esclaves sexuales forzaes sobre la base de la concepción y carauterística.[166] La Casa Blanca sigui sofitando la necesidá de remanar la violación de los derechos humanos.[167] Unes llábanes conmemorativas asitiar en Nueva Jersey y California en 2010 y 2013, respeutivamente.[168]

Como'l primer ministru, Shinzo Abe declaró que nun hai nin una sola evidencia sobre les esclaves forzaes, diverses crítiques apaecieron tres les pallabres de Xapón les cualos devalúen la dignidá humana de les víctimes. En 2014, el Papa Francisco atopar colos siete sobrevivientes surcoreanas.[169][170]

Academia[editar | editar la fonte]

Los políticos xaponeses trataron d'exercer presión sobre les Edición de llibros editoriales estauxunidenses con cuenta de esaniciar la descripción sobre les muyeres de consuelu por causa de degradar el sentimientu de Xapón.[171]

Como'l primer ministru, Shinzo Abe xubió al poder per segunda vegada en 2012 dempués de la so cayida en 2007, él y los sos ministros representaron les duldes y entrugues sobre les sides anteriores.[172][173] El ministru d'educación empezó la revisión de los testos autorizaos, empobinando a crear la dulda sobre la esistencia de la esclavitú femenina. El so gabinete dixo que dellos testos nos Estaos Xuníos caltienen munchos errores y menciones negatives sobre Xapón y dalgunos nun reflexen la verdá, entós el gobiernu xaponés tien d'alzar la voz pa recuperar el so honor.[174] Los delegaos xaponeses fueron unviaos en 2014 a la editorial McGraw Hill xunto a un profesores d'historia, ganando asina l'ayuda de la sociedá histórica xaponesa.[174] Diz qu'ellos solicitaron esaniciar unos conteníos alrodiu de les esclaves sexuales nos testos estauxunidenses, provocando na sociedá histórica estauxunidense una declaración onde manifiesten la llástima que sienten gracies a la revisión xaponesa tocantes a esta tema.[174][175]

Tres dellos intentos de revisar la historia, los congresistes estauxunidenses fixeron unes meses de trabayu onde soliciten evalúese'l casu tocantes a derechos humanos.[176] En mayu de 2015, 187 profesores quien la so asignatura principal ye historia del Asia Oriental, unviaron una carta oficial onde esixíen el cambéu de la política xaponesa nesta tema. Participaron los espertos como'l ganador de premiu Pulitzer John Dower, el profesor de la universidá Harvard, Ezra Vogel y[176] Alexis Dudden, profesora d'historia d'Universidá de Connecticut son quien lideraron en xunto un manifiestu de los historiadores que denuncien la postura de negar la so historia.[177] Más de 450 profesores alredor del mundu roblaron la declaración ensin faer casu de les sos asignatures principales.[178][179]

Salú[editar | editar la fonte]

Les muyeres forzaes al serviciu sexual recibíen un periodicu exame de salú pa torgar la concepción y prevenir enfermedaes de tresmisión sexual.[180] Si una muyer llegaba a concebir, inyectábase-y una droga llamada 606 que provocaba'l albuertu,[61][181] practicábase-yos l'albuertu quirúrxicu o yeren esterilizadas a encomalo.[182] Por cuenta de que les muyeres fueron espuestes a delles enfermedaes sexuales y a los albuertos forzaos munches vegaes,[183] ya inclusive se fixeron con elles esperimentos d'albuertu artificial,[184] munches víctimes casi perdieron la so salú física y nun pudieron embarazase nunca más,[185] lo que torgó inclusive qu'estes muyeres pudieren contraer matrimoniu en munchos casos.[86] Según delles investigaciones, les muyeres amosaben mancaes o síntomes como enfermedaes nel úteru, deformación de costazu o columna por cuenta de la violencia de les agresiones, artritis y mancaes por tortura (fueu o espada) a les que yeren sometíes si negábense.[186] Los síntomes mentales inclúin la depresión, TEPT, cefalea crónica, velees y velea.[187]

Amás, les víctimes sufrieron depués l'aislamientu, dificultaes económiques y el refugu social na conservadora sociedá del so país. [86][188] Al enfrentar estes dificultaes nel so pueblu, delles muyeres nun tornaron. Un testimoniu de la víctima taiwanesa, Teng Kao Pao-chu amuesa la situación del trance de les sobrevivientes:

Yo perdí tola mio vida. Considerábame una muyer puerca. Y nun pudi buscar nengún mediu de vida, con esti sufrimientu tan grande. La próxima xeneración xaponesa tien de conocer les males aiciones de los sos padres.[86]

Les muyeres demostraron dificultaes pa controlar la so emoción y raxón internu sobre la base de test de Rorschach, una téunica y métodu proyectivo de psicodiagnóstico.[189] Como tuvieron que tar lloñe de les sos families ensin socialización propia y estabilidá mientres llargu plazu, psicolóxicamente manifestaron una ansiedá bien intenso amás de trepar cola dificultá de tener socialización.[190] Un ensayu clínicu en 2011 tamién anunció que les sobrevivientes siguíen propenses a sufrir trestornu por estrés postraumático dempués de 60 años de la guerra.[191]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Tessa Morris-Suzuki (8 de marzu de 2007), Japan's 'Comfort Women': It's time for the truth (in the ordinary, everyday sense of the word), The Asia-Pacific Journal: Japan Focus, http://www.japanfocus.org/-Tessa-Morris_Suzuki/2373, consultáu'l 4 d'agostu de 2011 
  2. 2,0 2,1 WCCW 2004.
  3. 3,0 3,1 3,2 Asian Women'sFund, p. 10.
  4. Rose 2005, p. 88
  5. Women and World War II: Comfort Women Jone Johnson Lewis, About.com
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 Brooks, Roy L. (199) When Sorry Isn't Enough: The Controversy Over Apologies and Reparations for Human Injustice. NYU Press, páx. 85-90, 95-97. ISBN 0814713327. Consultáu'l 2 d'agostu de 2015.
  7. "Comfort Women" Tell of Their Horrible Story in Documentary Screening The Seoul Times, 2010-04-11
  8. Japan party probes sex slave use, BBC, 8 de marzu de 2007
  9. Yoshimi 2000, pp. 100–101, 105–106, 110–111
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Kratoska, Paul H. (2014) Asian Labor in the Wartime Japanese Empire: Unknown Histories. Routledge, páx. 304-306. ISBN 1317476425. Consultáu'l 4 d'agostu de 2015.
  11. 11,0 11,1 11,2 Bunch, Charlotte; Hiromi, Yamazaki (1996) Voices from the Japanese Women's Movement. M.E. Sharpe, páx. 90-92. ISBN 1563247267. Consultáu'l 4 d'agostu de 2015.
  12. 12,0 12,1 12,2 Hirsacheuer, Sabine (2014) The Securitization of Tosquile: Women, War and Sexual Violence. Palgrave Macmillan, páx. 76. ISBN 1137410825. Consultáu'l 4 d'agostu de 2015.
  13. 13,0 13,1 13,2 Moon, Ailee (1998). Korean American Women: From Tradition to Modern Feminism. Greenwood Publishing, páx. 238. ISBN 0275959775. Consultáu'l 4 d'agostu de 2015.
  14. 14,0 14,1 Comfort Women Were Sex Slaves Chosun Ilbo, 2012-07-12
  15. Clinton says 'comfort women' should be referred to as 'enforced sex slaves' Japan Today, 12 de xunetu de 2012
  16. «Comfort women». Australian War Memorial. Consultáu'l 13 de setiembre de 2013.
  17. A Role of Women in History: Comfort Women - The Unsung Heroes Ron Siojo, Knoji: Según l'historiador xaponés Yoshiaki Yoshimi, éstes agravaron los problemes. Yoshimi aifrmó que "lo que más tarrecía l'Exércitu Imperial Xaponés yera que'l creciente descontentu de los soldaos pudiera españar nun motín y rebelión. Por eso ye que-yos aprovíen de muyeres".
  18. Sabine Fr Hst Ck, 《Colonizing Sex: Sexology and Social Control in Modern Japan》, University of California Press, 2003. ISBN 0520936671 pp.37-41
  19. Mitchell 1997.
  20. "[...] Pak (her surname) was about 17, living in Hamun, Korea, when local Korean officials, acting on orders from the Japanese, began recruiting women for factory work. Someone from Pak's house had to go. In April of 1942, turned Pak and other young women over to the Japanese, who took them into China, not into factories [...]", Horn 1997.
  21. Yoshimi 2000, pp. 100–101, 105–106, 110–111;
    Hicks 1997, pp. 66–67, 119, 131, 142–143;
    Ministerie van Buitenlandse zaken 1994, pp. 6–9, 11, 13–14.
  22. Yoshimi 2000, pp. 82–83;
    Hicks 1997, pp. 223–228.
  23. Yoshimi 2000, pp. 101–105, 113, 116–117;
    Hicks 1997, pp. 8–9, 14;
    Clancey 1948, p. 1135.
  24. 24,0 24,1 Maria Rosa Henson, 《Comfort Woman: A Filipina's Story of Prostitution and Slavery Under the Japanese Military》 Rowman & Littlefield, 1999 ISBN 0847691497, xiv.
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 The Comfort Women and Japan's War on Truth Mindy Kotler, The New York Times, 2014-11-14
  26. Peter Levenda, 《Tantric Temples: Eros and Magic in Java》, Nicolas-Hays, Inc., 2011 ISBN 0892546018 p.52
  27. Fujiwara 1998;
    Himeta 1996;
    Bix 2000.
  28. 28,0 28,1 David Yun, 《Dear Humanism》, iUniverse, 2004. ISBN 0595338399. p.118
  29. Shanafelt, Robert; Pinu, Nathan Rethinking Serial Murder, Spree Killing, and Atrocities: Beyond the Usual Distinctions. Routledge, páx. 142. ISBN 1317564685. Consultáu'l 1 d'agostu de 2015. "One survivor recalled the following: In August 1938, my family was taken into custody by the police for opposing a Japanese order to adopt Japanese-style names. I was told by the police that if I volunteered for the “Patriotic Service Corps”, my father would be released. I volunteered and I was immediately taken to Jakarta and forced to become an ianfu. On the way I was forced to undergo an operation to become sterilized. Eight years later in March 1946, I returned to my home country, Korea, by boat."
  30. 30,0 30,1 Xiaojian Zhao, Edward J.W. Park, 《Asian Americans: An Encyclopedia of Social, Cultural, Economic, and Political History》, ABC-CLIO, 2013. ISBN 1598842404 pp.330-331
  31. Kang man-gil,《한국민족운동사론》, Seohae Publishing, 2008. p.476
  32. Japanese Military Comfort Women
  33. The History Of 'Comfort Women': A WWII Tragedy We Can't Forget Huffington Post, 2013-11-25
  34. Yorichi 1944.
  35. 35,0 35,1 Yoshida 2007-04-18.
  36. 日軍 통역관 “위안부 군용선으로 강제연행” Kyunghyang Shinmun, 2007-07-09
  37. Japan Times 2007-05-12.
  38. Bae 2007-09-17.
  39. (en xaponés) "宋秉畯ら第2期親日反民族行為者202人を選定", JoongAng Ilbo, 2007.09.17. "日本軍慰安婦を募集したことで悪名高いベ・ジョンジャ"
  40. Quema de Documentos Confidenciales por aciu pol Gobiernu del Xapón, casu N º 43, serie 2, Seición de Procesamientu Internacional vol. 8;
    "Cuando foi aparente que Xapón diba ser forzáu a rindise, realizóse un esfuerciu entamáu pa quemar o destruyir tou documentu o otra evidencia del cruel tratamientu a prisioneros de guerra y civiles. El Ministru de Guerra xaponés ordenó'l 14 d'agostu de 1945 a tolos cuarteles militares que los documentos confidenciales teníen de ser destruyíos por fueu darréu. El mesmu día, el comandante del Kempetai unvió instrucciones a dellos cuarteles del Kempetai detallando los métodos pa quemar grandes cantidaes de documentos de forma eficiente.", Clancey 1948, p. 1135;
    "[...], el númberu total de muyeres de consuelu sigue siendo inciertu porque l'Exércitu Imperial Xaponés incineró documentación crucial xustu antes de la rindición, por medrana a la so persecución por crímenes de guerra., [...]", Yoshimi 2000, p. 91;
    Bix 2000, p. 528;
    "Ente l'anunciu d'un cese al fueu'l 15 d'agostu de 1945 y l'apuerto de pequeños grupos de soldaos estauxunidenses a Xapón el 28 d'agostu, les autoridaes militar y civil xaponeses destruyeron sistemáticamente archivos militares, navales y del gobiernu del periodu 1942-1945. Los Cuarteles Xenerales Imperiales en Tokiu mandaron mensaxes cifraos a tolos comandos nel Pacíficu y Asia del Este ordenando a les unidaes quemar les evidencies incriminatories de crímenes de guerra, especialmente ofienses a prisioneros de guerra. El direutor xaponés de los Archivos d'Historia Militar del Institutu d'Estudios de Defensa envaloró en 2003 que siquier el 70% de los rexistros militares del periodu de la guerra fueron quemaos o destruyíos.", Drea 2006, p. 9.
  41. Nakamura 2007-03-20.
  42. "Envalórase qu'ente 200.000 y 300.000 muyeres de toa Asia, sobremanera coreanes y chines, viéronse obligaes a trabayar como esclaves sexuales en chamizos militares xaponeses", BBC 2000-12-08;
    "Los historiadores dicen que miles de muyeres, hasta 200 000, según delles versiones, principalmente de Corea, China y Xapón trabayaron nos chamizos militares xaponeses", Irish Examiner 2007-03-08;
    AP 2007-03-07;
    CNN 2001-03-29.
  43. Nozaki 2005;
    Dudden 2006.
  44. "Envalórase qu'ente 200 000 y 300 000 muyeres de toa Asia, sobremanera coreanes y chines, viéronse obligaes a trabayar como esclaves sexuales en chamizos militares ", & BBC 2000-12-08;
    "Les estimaciones del númberu de muyeres de solaz bazcuyen ente 50 000 y 200 000. Créese que la mayoría yeren coreanes", Soh 2001;
    "La mayoría ente les 80 000 y 200 000 muyeres de solaz veníen de Corea, anque otres fueron reclutadas o contrataes en China, Filipines, Birmania ya Indonesia. Delles muyeres xaponeses que trabayaben como prostitutes antes de la guerra convirtiéronse tamién en muyeres de solaz.", Horn 1997;
    "Aproximao'l 80 per cientu de les esclaves sexuales yeren de Corea; [...]. Por aproximamientu, un 80 per cientu taben ente les edaes d'ente catorce y dieciocho años.", Gamble & Watanabe 2004, p. 309;
    Soh 2001.
  45. Yoshimi 1995, pp. 91, 93.
  46. Hata 1999;
    Hata, atopa esencialmente equivalente'l sistema de les muyeres de solaz cola prostitución, y atopa práutiques análogues mientres la guerra n'otros países. Por esi motivu él foi criticáu por otros estudiosos xaponeses quien lu acusaron de restar importancia al drama de les muyeres de solaz. Drea 2006, p. 41.
  47. Soh 2001.
  48. Kono 1993.
  49. China Daily 2007-07-06
  50. Chau, Winnie; Yeung, Winnie. Derelict Hong Kong. HK Online article: (5 June 2009)
  51. Shimamoto, Koji; Sugita, Yoneyuki (2015) Historical Dictionary of Japanese Foreign Policy. Rowman & Littlefield, páx. 57. ISBN 1442250674. Consultáu'l 2 d'agostu de 2015.
  52. Kokusai Kochokai, Jikko linkai, 《War Victimization and Japan; International Public Hearing Report》, 東方出版(大阪), 1993 ISBN 488591339X p.14, p.78
  53. 53,0 53,1 53,2 53,3 53,4 53,5 53,6 Herzog, Peter J. (2013) Japan's Pseudo-Democracy. Routledge, páx. 79,80. ISBN 113423998X. Consultáu'l 31 de xunetu de 2015.
  54. 54,0 54,1 O'Herne 2007.
  55. 55,0 55,1 55,2 55,3 Comfort Women: Japan - Filipín Comfort Women Memoría y Reconciliación d'Asia-Pacíficu, Sigur Centre pa Asian Studies d'Universidá George Washington.
  56. Jan Ruff-O'Herne, "Talking Heads" transcriptabc.net.au
  57. "Comfort women", Australian War Memorial
  58. "Australian sex slave seeks apology", February 13, 2007, The Sydney Morning Herald
  59. The East Vol.30, East Publications, 1994. p.41
  60. Hasegawa, Tsuyoshi; Togo, Kazuhiko (2008) East Asia's Haunted Present: Historical Memories and the Resurgence of Nationalism: Historical Memories and the Resurgence of Nationalism. ABC-CLIO, páx. 156. ISBN 0313356130. Consultáu'l 31 de xunetu de 2015.
  61. 61,0 61,1 61,2 McRae, D.M. (2003) The Canadian Yearbook of International Law, Volume 41. UBC Press, páx. 201. ISBN 0774844493. Consultáu'l 31 de xunetu de 2015.
  62. 62,0 62,1 Kinseslla, Sharon (2013) Schoolgirls, Money and Rebellion in Japan. Routledge, páx. 125. ISBN 1134488416. Consultáu'l 31 de xunetu de 2015.
  63. Fernando F. Segovia, Mary Ahn Tolbert, 《Reading from the Place:Social location and biblical interpretation in global perspective》 Fortress Press. ISBN 1451407882 p.88
  64. The Comfort Women/Forced Prostitution in War Plainfield, Vermont. Gender Oppression in Politics (Workshop) 2003.
  65. Japanese historians release statement, arguing comfort women were forcibly recruited Hankyeorreh, 2015-05-26
  66. Reclutamiento de les muyeres de consuelu (¡Búscase!)
    • Edá : Ente 17 y 30 años *
    Lugar : Estación na división
    • Sueldu : Ente 300 won y 3.000 won|26 xunetu de 1944, una noticia publicada nel Gyeongseong Ilbo
  67. Choi Youngjong, 《불충신민》, Hannuri Media, 2004. p.199
  68. 68,0 68,1 동아시아평화인권한국위원회, 《동아시아와 근대의 폭력 1》, Samin, 2001, p.135
  69. Brook, Tim. Collaboration: Japanese Agents and Local Elites in Wartime China (Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 2005), pp. 1-13, 240-48
  70. Chong-song, Pak. '권력과 매춘 [Power and prostitution]' Seoul: In'gansarang, 1996.
  71. Yoshimi 1995, pp. 1135–1136.
  72. 72,0 72,1 Jennifer Chan, Kaname Yukiko (2008). Another Japan is Possible: New Social Movements and Global Citizenship Education. Stanford University.  p. 234-240. ISBN 080475781X. https://books.google.co.kr/books?id=r0CrAAAAIAAJ&pg=PA238&dq=Japan+eliminated+documents+of+comfort+women+after+war&hl=en&sa=X&ved=0CDUQ6AEwBWoVChMInJPL2cyJxwIVwhmmCh20hQrF#v=onepage&q=Japan%20eliminated%20documents%20of%20comfort%20women%20after%20war&f=false. Consultáu'l 2 d'agostu de 2015. 
  73. 73,0 73,1 «Japan Apologizes for Prostitution of Koreans in WWII». Los Angeles Times. 14 de xineru de 1992. http://articles.latimes.com/1992-01-14/news/mn-254_1_south-korea. Consultáu'l 27 de xineru de 2012. 
  74. 74,0 74,1 Sanger, David Y. (14 de xineru de 1992). escritu en Tokyo. «Japan Admits Army Forced Koreans to Work in Brothels». The New York Times. http://www.nytimes.com/1992/01/14/world/japan-admits-army-forced-koreans-to-work-in-brothels.html?scp=1&sq=Jan%2014,%201992%20comfort%20woment&st=cse. Consultáu'l 27 de xineru de 2012. 
  75. «Japan makes apology to comfort women». New Straits Times. 14 de xineru de 1992. https://news.google.com/newspapers?id=DBFZAAAAIBAJ&sjid=QpADAAAAIBAJ&dq=japan%20statement%20comfort%20women&pg=6923%2C1348837. Consultáu'l 27 de xineru de 2012. 
  76. «Japanese Premier Begins Seoul Visit». The New York Times. 17 de xineru de 1992. http://www.nytimes.com/1992/01/17/world/japanese-premier-begins-seoul-visit.html?src=pm. Consultáu'l 27 de xineru de 2012. 
  77. «Japan Apologizes on Korea Sex Issue». The New York Times. 18 de xineru de 1992. http://www.nytimes.com/1992/01/18/world/japan-apologizes-on-korea-sex-issue.html?src=pm. Consultáu'l 27 de xineru de 2012. 
  78. «Japan Court Backs 3 Brothel Victims». The New York Times. 28 d'abril de 1998. http://www.nytimes.com/1998/04/28/world/japan-court-backs-3-brothel-victims.html?src=pm. Consultáu'l 27 de xineru de 2012. 
  79. Fastenberg, Dan (17 de xunu de 2010). Top 10 National Apologies: Japanese Sex Slavery. Time. http://www.time.com/time/specials/packages/article/0,28804,1997272_1997273_1997286,00.html. Consultáu'l 29 d'avientu de 2011. 
  80. 80,0 80,1 C. Sarah Soh. The Comfort Women: Sexual Violence and Postcolonial Memory in Korea and Japan p. 34.
  81. U.S. Department of War. Report Non. 49: Japanese Prisoners of War Interrogation on Prostitution
  82. Clough, Patricia (2007). The Affective Turn: Theorizing the Social. Duke University Press, páx. 164.
  83. Supranational Criminal Prosecution of Sexual Violence, Intersentia, ISBN 9050955339, https://books.google.com/?id=JhY8ROSA39kC&dq=war+tosquile+in+ancient+times 
  84. (en xaponés) 731部隊「コレラ作戦」. http://home.att.ne.jp/blue/gendai-shi/yokuryu-sya-syogen/731-cholera.html. Consultáu'l 23 de marzu de 2007. .
  85. Tabuchi 2007-03-01.
  86. 86,0 86,1 86,2 86,3 Irene Lin (18 d'avientu de 2000), Sexism and racism underlined Japan's comfort women system, Taipei Times, http://www.taipeitimes.com/News/editorials/archives/2000/12/18/0000066018, consultáu'l 2 d'agostu de 2015 
  87. 87,0 87,1 87,2 (en xaponés) 日本占領下インドネシアにおける慰安婦, http://www.awf.or.jp/program/pdf/p107_141.pdf, consultáu'l 23 de marzu de 2007 , archived from the original on 2007-01-28.
  88. Hirano 2007-04-28
  89. Coop 2006-12-23.
  90. 90,0 90,1 Nelson 2007.
  91. 韓国 挺身 隊 問題 対 策 協議 会 • 挺身 隊 研究 会 (編) 「証言 • 強制 連 行 さ れ た 朝鮮 人 軍 慰安婦 た ち」 明石 書店 1993 年
  92. C. Sarah Soh. Les Muyeres de Consuelo: la violencia sexual y la memoria postcolonial en Corea y Xapón p. 148.
  93. «勇気ある告発者か詐話師か?吉田清治を再考する, "A brave whistleblower or a swindler? Reconsidering Yoshida Seiji"» (en xaponés). Nikkan Berita. 6 de marzu de 2007. http://www.nikkanberita.com/read2.cgi?id=200703061151072. Consultáu'l 24 de xineru de 2008. 
  94. 水野靖夫 Yasuō Mizuno. ja:近現代史の必須知識: 日本人として最低限知っておきたい(Essential consciousness of modern history: The minimum that Japanese people should know) (en xaponés). PHP研究所, páx. 129. ISBN 978-4-569-64508-7.
  95. Ye, Yeong-jun (4 de marzu de 2007). «"궁지에 몰린 요시다는 "일부 사례의 시간.장소에는 창작이 가미됐다"고 털어놨다" 고노 담화 (The Kono talks)» (en coreanu). JoongAng Ilbo. http://article.joins.com/article/article.asp?total_id=2651785 "궁지에 몰린 요시다는 "일부 사례의 시간.장소에는 창작이 가미됐다"고 털어놨다". Consultáu'l 24 de xineru de 2008. 
  96. Gobiernu de Xapón, "Statement by the Chief Cabinet Secretary Yohei Kono para resulta del estudiu en redol a les muyeres de consuelu "Ministeriu d'Asuntos Esteriores de Xapón
  97. 衆議院議員辻元清美君提出安倍首相の「慰安婦」問題への認識に関する質問に対する答弁書(Answer to the question by the House of Representatives member Kiyomi Tsujimoto regarding the prime minister Abe's recognition of Comfort women issue House of Representatives, 2007-03-06
  98. (en xaponés) 軍の強制連行の証拠ない 河野談話で政府答弁書(Non evidencia de les muyeres forzaes). 47News. 16 de marzu de 2007. http://www.47news.jp/CN/200703/CN2007031601000285.html.  Archivu n'http://www.noticiacitation.org/6Y1s3YLRV
  99. Japan to review lead-up to WW2 comfort women statement BBC
  100. Japan dubs Kono apology a deal Joongang Daily, 2014-07-21
  101. Can South Korea and Japan resolve the ‘comfort women' issue? Kazuhiko Togo, Kyoto Sangyo University, East Asia Forum
  102. Japan Alienates Its Friends Wall Street Journal, 2014-06-26
  103. Women and war museum
  104. Why Asia is still fighting over World War II Peter Ford, Christian Monitors, 2015-07-26
  105. (n'inglés) Seoul Demanded $364 Million for Japan's Victims Updated. 17 de xineru de 2005. http://english.chosun.com/w21data/html/news/200501/200501170044.html. 
  106. 106,0 106,1 106,2 106,3 «The San Francisco System and Its Legacies: Continuation, Transformation and Historical Reconciliation in the Asia-Pacific». Routledge. Consultáu'l 2 d'agostu de 2015.
  107. Korea-Japan ties burdened by baggage, payares 23, 2013
  108. Establishment of the AW Fund, and the basic nature of its projects Asia Womens' Fund
  109. Foreign Correspondent's Club of Japan marzu 29, 2007
  110. Yomiuri Shimbun fixo'l comentariu editorial en 2011, diciendo que “nengún material sofita l'afirmación de que les muyeres de solaz arreyar pola autoridá xaponesa o militar afayóse”.
  111. Japan's Responsibility Toward Comfort Women Survivors Japan Policy Research Institute, C. Sarah Soh, mayu 2001
  112. Letter from Prime Minister to the former comfort women, since 1996. Fondu de muyeres asiátiques. 1996. http://web.archive.org/web/20070516012746/http://www.awf.or.jp/english/about/archives/1996_2.html. Consultáu'l 3 d'agostu de 2015. 
  113. 慰安婦償い金:韓国人受領3割弱 元基金幹部証言 Mainichi Shimbun, 2014-02-27
  114. Details of Exchanges Between Japan and the Republic of Korea (ROK) Regarding the Comfort Women Issue Ministry of Foreign Affairs of Japan, p.29
  115. Atonement Project of the Asian Women's Fund, Projects by country or region-South Korea Asis Womens' Fund
  116. Hogg, Chris (10 d'abril de 2007). Japan's divisive 'comfort women' fund. BBC. http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6530197.stm. Consultáu'l 22 d'ochobre de 2013. 
  117. 117,0 117,1 Mori, Kazuko; Hirano, Ken'ichiro (2007) A New East Asia: Toward a Rexonal Community. Universidá Waseda, páx. 31-32. ISBN 9971693887. Consultáu'l 31 de xunetu de 2015.
  118. Former ‘comfort women,' leftists protest growing Philippines-Japan military ties Ronron Calunsod, Japan Times, 2015-06-30
  119. Philippine top court ends ‘comfort women' group's llegal battle Japan Times, 2014-08-13
  120. U.S. lawmakers urge Abe to offer sincere apology for sexual slavery Yonhap, 2015-07-29(n'inglés)
  121. http://www.eltiempo.com/mundo/asia/alcuerdu-pa-indemnizar-esclaves-sexuales-de-la-segunda-guerra-ente-corea-y-japon/16468381
  122. Hata undated, p. 16.
  123. "Their atestigües have undergone dramatic changes...", Assentors 2007-06-14
  124. Japan's paradoxical shift to the right Inside News, 2012-02-06
  125. Japan's new drift: Neo-conservative or neo-imperialist? Donald Kirk, World Tribune vía East Asia Intel, 2013-05-31
  126. «Non evidence sex slaves were taken by military: Hashimoto». The Japan Times (23 d'agostu de 2012). Consultáu'l 14 de mayu de 2013.
  127. 127,0 127,1 «Hashimoto says 'comfort women' were a necessary part of war» (13 de mayu de 2013). Consultáu'l 14 de mayu de 2013.
  128. Landler 2001-03-02
  129. "However, the second night's programming on January 30 was heavily censored through deletion, interpolations, alterations, dismemberment and even fabrication. This segment was originally supposed to cover the 'Women's International War Crimes Tribunal on Japan's Military Sexual Slavery' that had been held in Tokyo in December 2000.", Yoneyama 2002.
  130. Nationalistic Remarks From Japan Lead to Warnings of Chill With U.S.. The New York Times Company. 19 de febreru de 2014. http://mobile.nytimes.com/2014/02/20/world/asia/nationalistic-remarks-from-japan-lead-to-warnings-of-chill-with-us.html. Consultáu'l 20 de febreru de 2014. 
  131. "Pro-Yasukuni lineup features Aso Cabinet" - Japan Press Weekly 24 de setiembre de 2008.
  132. Pablo Morán, Javier Bañuelos. «Atestiguo de Ok-sun sobreviviente coreana de 89: la historia d'una "comfort woman" contada por ella mesma.». Cadena Ser. Consultáu'l 1 de febreru de 2016.
  133. Shanghai Opens Comfort Women Archives -- china.org.cn. http://www.china.org.cn/english/China/216168.htm. 
  134. 'Comfort women' docs given to UNESCO - Global Times. http://www.globaltimes.cn/content/841425.shtml. 
  135. 韓·北·中, 유엔인권회의서 日에 위안부 공세 Yonhap, 2012-11-01
  136. Park apures Japan to resolve ‘comfort women' issue while aging victims still alive Kyodo, 2015-03-01
  137. Substantial improvement in Korea-Japan ties unclear even if summit happens: CRS report The Korean Herald, 2015-07-13
  138. 138,0 138,1 Top O.N. official embraces 'comfort women'. Yonhap. 24 de xunu de 2015. http://english.yonhapnews.co.kr/news/2015/06/24/0200000000AEN20150624004351315.html. Consultáu'l 2 d'agostu de 2015. 
  139. 139,0 139,1 Japan lashes out at comfort woman statue – Bikya News
  140. Welcom Nanum House!
  141. 한국정신대문제대책협의회
  142. Mina, Rozas Filipín Comfort Women. University of New South Wales. Consultáu'l 2 de mayu de 2015.
  143. 143,0 143,1 «Filipín comfort women stage protest outside Japanese embassy». Kyodo News International. Consultáu'l 2 de mayu de 2015.
  144. «'Comfort Women' Are Old Now, But Still Fighting». Consultáu'l 2 de mayu de 2015.
  145. Still Fighting Shame, Japanese Army's Sex Slaves Demand Justice Merrill Goozner, Chicago Tribune, 1993-04-04
  146. «'Comfort women' protest Japanese troops' presence». Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  147. The comfort women speak Ho Yi, Taipei Times, 2013-12-29
  148. Social Justice Alliance for Museums Taipei Women's Forum
  149. 149,0 149,1 Comfort Women: Japan la memoria y la reconciliación d'Asia, Universidá George Washington
  150. William Logan, Keir Reeves, Places of Pain and Shame: Dealing with 'Difficult Heritage', Routledge, 2008, ISBN 1134051492, p.114
  151. 151,0 151,1 «O.N. issues fresh call to Japan over World War II 'comfort women' - The Japan Times». The Japan Times.
  152. 152,0 152,1 152,2 Japan, Seeking Revision of Report on Wartime Brothels, Is Rebuffed Martin Farkler, The New York Times, 2014-10-16
  153. 153,0 153,1 153,2 Japan Denied Revision of UN Comfort Women Report Ankit Panda, The Diplomat, 2014-10-17
  154. 154,0 154,1 Japan's stance on ‘comfort women' issue violates victims' rights – UN official UN News Centre, 2014-08-06
  155. «Justice for comfort women - our achievements». Amnesty Australia.
  156. "Stop violence against women: "Comfort Women"
  157. Comfort Women to Testify Before European Parliament Chosun Ilbo, 2007-11-06
  158. EUROPEAN PARLIAMENT SPEAKS OUT ON SEXUAL SLAVERY DURING WWII Amnistía Internacional n'Europa
  159. 프랑스 파리서 일본군 '위안부' 첫 수요집회 열려 Womans News, 2013-09-18
  160. Lee Injae, Owen Miller, Park Jinhoon, 《Korean History in Maps》, Cambridge University Press, 2014. ISBN 1107098467 pp.164-165
  161. Dutch parliament demands Japanese compensation for "comfort women" Xinhua, 2007-11-21
  162. 'Comfort woman' shares story of sex slavery CBC News, 2013-11-18
  163. Book Review: Chinese Comfort Women
  164. Japan bristles at Canada's support for apology to 'comfort women' rankles Vancouver Sun, 2007-11-27
  165. House of Commons passes motion recognizing Japanese 'comfort women' CBC, 2007-11-29
  166. «Clinton says 'comfort women' should be referred to as 'enforced sex slaves' ‹ Japan Today: Japan News and Discussion». Japan Today. Consultáu'l 2 d'agostu de 2015.
  167. «White House: Japan should do more to address ‘comfort women' issue». Foreign Policy. Consultáu'l 2 d'agostu de 2015.
  168. Glendale unveils 'comfort women' statue, honors 'innocent victims' Brittany Levine, Jason Wells, Los Angeles Times, 2013-07-30
  169. «Pope Francis Meets Korean‘Comfort Women'». The Diplomat. Consultáu'l 2 d'agostu de 2015.
  170. «The Pope's Verdict on Japan's Comfort Women». The National Interest. Consultáu'l 2 d'agostu de 2015.
  171. Japanese historians contest textbook's description of ‘comfort women' Anna Fifield, The Washington Times, 2015-03-17
  172. ‘Comfort women' running out of time Foster Klug, The Japan Times, 2014-02-13
  173. Japan's Rising Nationalism Norihiro Kato, The New York Times, 2014-09-12
  174. 174,0 174,1 174,2 U.S. academics condemn Japanese efforts to revise history of ‘comfort women' Anna Fifield, The Washington Times, 2015-02-09
  175. Japan's Rising Nationalism Alexis Dudden, The World Post, 2014-09-09
  176. 176,0 176,1 187 scholars urge Abe to address Japan's wartime history Eric Johnston, The Japan Times, 2015-05-07
  177. US scholar hits Abe for failing to apologize Kim Hyo-jin, The Korea Times, 2015-05-11
  178. 세계 역사학계 집단성명 파동 ‘확산일로'…입지 좁아지는 아베 Wu Jeong-hwa, KBS, 2015-05-19
  179. More than 500 academics issue statement for peace in Northeast Asia Kim gyu-nam, The Hankyoreh, 2015-07-30
  180. Loue, Sana; Sajavotic, Martha (2004) Encyclopedia of Women's Health. Springer Science & Business Media, páx. 181. ISBN 0306480735. Consultáu'l 31 de xunetu de 2015.
  181. Smith, Merril D. (2007) Encyclopedia of Tosquile. Greenwood Publishing, páx. 47. ISBN 0313326878. Consultáu'l 31 de xunetu de 2015.
  182. Cohn, Carol (2013) Women and Wars: Contested Histories, Uncertain Futures. John Wiley & Sons, páx. 292. ISBN 0745675867. Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  183. Sadat, Leila (2011) Forging a Convention for Crimes against Humanity. Cambridge University Press, páx. 92. ISBN 0745675867. Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  184. Hickey, Eric (2003) Forging a Convention for Crimes against Humanity. Sage, páx. 301. ISBN 1452265259. Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  185. Carey, John (2004) International Humanitarian Law: Origins, Challenges, Prospects (3 Vols). Brill, páx. 66. ISBN 1571052674. Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  186. Karstedt, Susanne (2009) Llegal Institutions and Collective Memories. Bloomsbury Publishing, páx. 144-145. ISBN 1847315232. Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  187. Qiu, Peipei (2013) Chinese Comfort Women: Atestigües from Imperial Japan's Sex Slaves. UBC Press, páx. 156. ISBN 0774825472. Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  188. Stodulka, Thomas (2014) Feelings at the Margins: Dealing with Violence, Stigma and Isolation in Indonesia. Campus Verlag, páx. 180-185. ISBN 3593500051. Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  189. Min SK, Lee CH, Kim JY, Shim EJ. (Nov 2004). «Posttraumatic Stress Disorder of Former Comfort Women for Japanese Army during World War II.» (en coreanu). Journal of Korean Neuropsychiatric Association:  páxs. 740–748. 
  190. Totten, Samuel (2013) Impediments to the Prevention and Intervention of Genocide. Transaction Publishers, páx. 74. ISBN 1412849438. Consultáu'l 1 d'agostu de 2015.
  191. Min, SK; Lee, CH; Kim, JY; Sim, EJ (2011). «Posttraumatic stress disorder in former 'comfort women'.». Israel Journal of Psychiatry and Related Sciences 48 (3):  páxs. 161–9. PMID 22141139. 

Notes[editar | editar la fonte]


Naciones Xuníes[editar | editar la fonte]

Gobiernu surcoreanu[editar | editar la fonte]

de febreru de 2014, http://www.mofa.go.kr/ENG/policy/focus/dokdo/statement/index.jsp?menu=m_20_10_10&tabmenu=t_2&sp=/webmodule/htsboard/template/read/engreadboard.jsp%3FtypeID=12%26boardid=10826%26seqno=313431, consultáu'l 2 d'agostu de 2015 .

Gobiernu holandés[editar | editar la fonte]

  • Ministerie van Buitenlandse zaken (24 de xineru de 1994), Gedwongen prostitutie van Nederlandse vrouwen in voormalig Nederlands-Indië [Enforced prostitution of Dutch women in the former Dutch East Indies], 23607, ISSN 0921-7371 , authored by the Dutch Minister of Foreign Affairs, laysummary by Nationaal Archief [Dutch National Archive] (Dutch), 2007-03-27.

Gobiernu estauxunidense[editar | editar la fonte]

Gobiernu xaponés[editar | editar la fonte]

Llibros[editar | editar la fonte]

Artículos de periódicos[editar | editar la fonte]

Artículos Nuevos[editar | editar la fonte]

de marzu de 2007, http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6431011.stm, consultáu'l 23 de marzu de 2007 .

trial], BBC News, 8 d'avientu de 2000, http://news.bbc.co.uk/1/low/world/asia-pacific/1061599.stm, consultáu'l 1 de xunetu de 2008 .

radar], The Japan Times, http://search.japantimes.co.jp/cgi-bin/nn20111018a1.html, consultáu'l 20 d'ochobre de 2011 .

Editorial (28 d'abril de 2015), Justice for the ‘comfort women', Washington Times, http://www.washingtontimes.com/news/2015/apr/28/editorial-justice-for-japans-comfort-women-of-worl/, consultáu'l 2 d'agostu de 2015 .

Washington], Women China, http://www.womenofchina.cn/womenofchina/html1/news/international/1507/53-1.htm, consultáu'l 2 d'agostu de 2015 .

Ford (26 de xunetu de 2015), Why Asia is still fighting over World War II, Yahoo, http://news.yahoo.com/why-asia-still-fighting-over-world-war-ii-161019375.html, consultáu'l 2 d'agostu de 2015 .

Recursos Online[editar | editar la fonte]

Prostitution], exordio.com, quoting the U.S. Office of War Information, 1 d'ochobre de 1944, http://www.exordio.com/1939-1945/codex/Documentos/report-49-USA-orig.html, consultáu'l 1 de xunetu de 2008 .

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Plantía:Sisterlinks

Wikinoticies[editar | editar la fonte]

Ye obligatoriu indicar l'idioma de Wikisource. Ye obligatoriu indicar l'idioma de Wikisource. Ye obligatoriu indicar l'idioma de Wikisource.

Noticia[editar | editar la fonte]

Java * Nakamura, Akemi; Ikuhiko Hata (denies that sex slavery existed) & Yoshiaki Yoshimi (vocally supports the position that sexual slavery occurred) (20 de marzu de 2007). «Comfort Women: Were they teen-tosquile slaves or paid pros?». The Japan Times. http://search.japantimes.co.jp/cgi-bin/nn20070320i1.html. Consultáu'l 23 de marzu de 2006. 

Investigación académica[editar | editar la fonte]

Documentos oficiales xaponeses[editar | editar la fonte]

Documentos históricos estauxunidenses[editar | editar la fonte]