Himnu nacional de Rusia

De Wikipedia
Государственный гимн Российской Федерации
Idioma asturianu: Himnu Estatal de la Federación Rusa

Partitura del himnu de la Federación Rusa.
Información xeneral
Himnu Nacional de  Rusia
Lletra Serguéi Mijalkov, 2000
Música Aleksandr Aleksándrov, 1938
Adoptáu 27 d'avientu de 2000 (música)
30 d'avientu de 2000 (lletra)
Multimedia
Himnu Estatal de la Federación Rusa (instrumental)
noicon
noicon

¿Problemes al reproducir esti ficheru?
[editar datos en Wikidata]
Vocal

Coru del Kremlin de Moscú

"Himnu Estatal de la Federación Rusa"

noicon

Una estrofa

Himnu Estatal de la Federación Rusa

Interpretáu pela Banda de la Marina de EE. XX., Una estrofa.

El Himnu Estatal de la Federación Rusa (rusu: Государственный гимн Российской Федерации, Gosudárstvenni Gimn Rossíiskoi Federátsii ) ye'l himnu nacional de Rusia. Trátase d'una adautación del himnu de la Xunión Soviética d'ente 1944 y 1990, que la so música compunxo orixinalmente Aleksandr Aleksándrov. La lletra pal himnu de la Federación Rusa foi revisada por Serguéi Mijalkov a partir de les lletres de les sos propies versiones del himnu soviéticu de 1943 y 1977. Esta tercera y última versión esanicia toles menciones al nome ya idees de Lenin, al comunismu y a la «irrompible unión» del Estáu Soviéticu, centrándose nel so llugar en describir un país estensu y con grandes cantidaes de recursos confiaos a les xeneraciones futures.

A finales del añu 2000, el presidente Vladímir Putin decidió adoptar l'himnu, que sustituyó a El cantar patrióticu, que fuera l'himnu oficial dende 1990. Esti fechu nun hai tao exentu de discutiniu, yá que, anque la lletra yá nun tien nada que ver cola Rusia de Stalin, la música ye la mesma qu'usaba la Xunión Soviética, anque les menciones a Stalin yá fueren esaniciaes de la lletra del himnu soviéticu en 1953.

Rusia yera la única república de la URSS ensin el so propiu himnu. La llírica llibre "El cantar patrióticu", compuesta por Mijaíl Glinka, foi adoptáu oficialmente en 1990 pola República Socialista Federativa Soviética de Rusia y confirmóse en 1993, dempués de la disolución de la Xunión Soviética, pol presidente de Rusia, Borís Yeltsin. El gobiernu patrocinó concursos pa crear lletres pal himnu, que s'había vueltu impopular por cuenta de la so incapacidá pa inspirar a los atletes rusos mientres les competiciones internacionales. Nenguna de les propuestes resultaron satisfactories, polo que'l presidente Vladímir Putin decidió restaurar l'antiguu himnu soviéticu y patrocinar un concursu p'atopar una nueva lletra p'aquella composición, resultando ganadora la propuesta de Mijalkov. El nuevu himnu adoptar a finales de 2000, y convirtióse nel segundu himnu utilizáu per Rusia dempués de la disolución de la Xunión Soviética.

Historia del himnu[editar | editar la fonte]

El cantar patrióticuHimnu Nacional de la Xunión SoviéticaLa InternacionalDios salve al Zar

Primero que s'escoyera Molitva rússkij («La plegaria de los rusos») como himnu nacional del Imperiu rusu, usábense dellos himnos eclesiásticos y marches militares pa honrar al país y al zar. Molitva rússkij adoptóse alredor de 1815 y emplegó la lletra de Vasili Zhukovski utilizada pa la música del himnu británicu, «God Save the King» (Dios salve al Rei).[1]

En 1833, pidiéron-y a Zhukovski qu'escribiera una nueva lletra pa una composición musical d'Alekséi Fiódorovich Lvov llamada La plegaria del pueblu rusu. Foi bien recibida por Nicolás I, quien decidió que'l cantar, conocida popularmente como «Dios salve al zar», fora'l siguiente himnu. El cantar tenía semeyanza con un himnu relixosu y el so estilu musical yera paecíu al d'otros himnos emplegaos por monarques europeos. «Dios salve al zar» utilizar hasta la Revolución de febreru, cuando foi derrocada la monarquía rusa.[2] La melodía apaez en delles escoyetes d'himnos de llingua inglesa empezando coles pallabres «God the Omnipotent! King who ordainest/Thunder thy clarion, lightning thy throne!» (o variantes).

Tres l'abdicación del zar y la so familia en marzu de 1917, el Gobiernu Provisional Rusu usó como himnu non oficial La Marsellesa de los Trabayadores, un cambéu del himnu francés La Marseillaise realizada por Piotr Lavrov. Escrita en 1875, el so usu como himnu tuvo una curtia vida. Una vegada que'l gobiernu provisional foi sustituyíu polos bolxeviques na Revolución d'ochobre de 1917, adoptóse como'l nuevu himnu'l de la Internacional Comunista, La Internacional. Eugène Pottier, de nacionalidá francesa, escribió la lletra d'esti cantar y la música foi compuesta por Pierre Degeyter, un compositor belga. Traducida al rusu por Arkadi Yákovlevich Kots en 1902, La Internacional usóse como himnu de la Rusia Soviética dende 1918 y foi emplegada pola Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques (URSS) dende 1922 hasta 1944.[1]

Música[editar | editar la fonte]

La música del himnu nacional, creada por Aleksandr Vasílievich Aleksándrov, usárase en dellos himnos y composiciones antes del so emplegu nel himnu rusu. La primer vegada que la música utilizóse foi nel Himnu del Partíu bolxevique, creáu en 1938. Cuando s'eslleió'l Komintern en 1943, consideróse la necesidá de sustituyir La Internacional, que fuera acomuñada históricamente col Komintern, pol Himnu Nacional de la Xunión Soviética. La música de Aleksándrov foi escoyida pa tal fin en 1944 pol líder soviéticu Josif Stalin. Primero que Aleksándrov creara l'himnu bolxevique, yá usara pieces de la música pal cantar Zhit stalo luchshe («Vivir volvióse meyor»), que la so lletra escribir Lébedev-Kumach basándose na célebre frase de Stalin pronunciada en 1935.

Mientres l'alderique sobre l'himnu nel añu 2000, nel periódicu Lenta.ru aldericóse si la música que Aleksándrov creara pal himnu soviéticu yera paecida a la obertura Bylina de Vasíli Kalínnikov, compuesta en 1892.[3] Los partidarios del himnu soviéticu usaron esta considerancia nos distintos alderiques que tuvieron llugar na Duma sobre'l cambéu d'himnu.[4] Nun hai pruebes de que Aleksándrov adoptara o usara partes de dicha obertura de manera apostada na so obra.

Lletra[editar | editar la fonte]

En 1943, Mijalkov y El-Registán completaron la xera d'escribir la lletra qu'un añu más tarde aprobó Josif Stalin. Tres la muerte de Stalin en 1953, la lletra compuesta de Mijalkov y El-Registán foi refugada mientres el procesu de desestalinización lleváu a cabu pol gobiernu y l'himnu siguió usándose, pero ensin la lletra oficial. Mijalkov escribió una nueva versión de la lletra en 1970, pero nun se presentó a la Presidencia del Sóviet Supremu hasta'l 27 de mayu de 1977. La nueva lletra, que reemplaza cualquier mención a Stalin, aprobóse'l 1 de setiembre y foi declarada oficial cola edición de la nueva Constitución de la Xunión Soviética n'ochobre de 1977. Esta lletra usar hasta 1991, cuando la Xunión Soviética se disgregó en quince Estaos-naciones.[5]

Dende 1991 hasta 2000, unviáronse más de 6.000 propuestes con distintes versiones de la lletra a una comisión encargada d'escoyer l'himnu nacional. Anque la mayoría de les versiones emplegaben la música de Mijaíl Glinka, dalgunes usaben la versión de Aleksándrov y otres melodíes. En 2000, el Kremlin y el presidente Putin decidieron que la música de Aleksándrov yera la preferida, depués escoyeron la lletra de Mijalkov d'ente toles propuestes y trabayaron xunto con Mijalkov reescribiendo parte de la lletra hasta que se llegó a la versión final. Antes de la so adopción, el Kremlin publicó una seición del himnu, que faía referencia a la bandera y escudo:

Les sos poderoses ales espléguense sobre nós
L'águila rusa sobrevuela alto :

El símbolu tricolor de la madre patria : Va Llevar al pueblu rusu a la victoria[6]

Cuando Mijalkov realizó los cambeos finales a la lletra n'avientu de 2000, esta seición nun s'incluyó. La nueva lletra centrar na patria rusa, espaciosa y grande, confiada a toles xeneraciones futures por Dios. Esto supunxo un cambéu radical con al respective de la lletra del himnu soviéticu, qu'allababa a Stalin, el comunismu y prometía que la unión de nueves y llibres repúbliques» permaneceríen xuníes pa siempres.

Himnu actual y la so adopción[editar | editar la fonte]

La segunda estrofa del himnu nun cartelu de Moscú.

Tres l'añu 2000, hubo intentos de refinar El Cantar Patrióticu, l'himnu rusu adoptáu en 1991 pol presidente d'aquel entós Borís Yeltsin tres la cayida de la Xunión Soviética. El principal problema col himnu, que la so música foi compuesta por Mijaíl Glinka, yera que nun tenía lletra y nun podía cantase mientres los distintos eventos y ceremonies, amás la mayoría de los rusos atopar «complicada, poco orixinal y malo de recordar».[7] Hubo dellos intentos pa componer lletres pal himnu, incluyendo la composición de 1990 de Víktor Radugin ¡Sé gloriosa, Rusia! (Славься, Россия! [Slavsya, Rossiya!]), pero nenguna foi adoptada por Yeltsin.

L'alderique sobre l'himnu empezaba a cobrar impulsu n'ochobre de 2000 cuando Vladímir Putin, el socesor de Yeltsin, comentó que los atletes rusos quexárense de que nun teníen pallabres pa cantar mientres les ceremonies d'entrega de medayes nos Xuegos Olímpicos de Sydney 2000.[7] La emisora CNN tamién manifestó que los xugadores del club de fútbol Spartak de Moscú quexar de que l'himnu ensin pallabres «afectaba la so moral y actuación».[8] Consideráronse delles opciones, pero una encuesta pública amosó que la música de Aleksándrov, familiar a la mayoría de rusos, cuntaba col 49 per cientu de sofitu.[7]

Putin primió por que el anterior himnu soviéticu fuera escoyíu como'l nuevu himnu rusu, pero aportunó en que s'escribiera una nueva lletra. La Duma votó'l 8 d'avientu p'adoptar l'emplegu de la música del himnu soviéticu compuestu por Aleksándrov pal nuevu himnu, llográndose la siguiente resultancia: 381 votos a favor, 51 votos en contra y una astención.[9] Tamién esi mesmu día decidió sobre l'adopción del escudu y la bandera ruses.[9] Al escoyer l'himnu, el parllamentu rusu namái aprobó la música, concediendo al Presidente'l derechu d'aprobar la lletra. Andréi Popov, asesor presidencial de política interior ya integrante del grupu de trabayu, señaló que «el testu del decretu qu'aprueba l'himnu cola lletra de Mijalkov foi preparáu por Putin pa ser robláu a principios d'esta selmana [primer de xineru de 2001].[10] Ratificáu pol presidente Putin el 20 d'avientu, el nuevu himnu emplegar de manera oficial per primer vegada mientres una ceremonia nel Gran Palaciu del Kremlin en Moscú.[11]

Discutinios[editar | editar la fonte]

Non tol mundu tuvo acordies con el cambéu d'himnu. Yeltsin, el predecesor de Putin, tamién tuvo ente los que s'oponíen a la restauración de la música del himnu soviéticu como himnu nacional rusu, siendo la segunda crítica que fizo públicamente (la primera foi'l branu de 2000 dempués del fundimientu del submarín atómicu Kursk)[12] escontra l'home que promovió como socesor. Al respeutu dixo que «el presidente d'un país nun tien de siguir ciegamente la opinión del so pueblu. Al contrariu, tien d'influyir de forma activa n'ella».[13] El partíu políticu lliberal Yábloko caltuvo que la readopción del himnu soviéticu «amonta la división ente la sociedá [rusa]».[13]

Aquellos que s'oponíen a la música de Aleksándrov intentaron non yá caltener la Cantar Patrióticu sinón tamién que la Duma votara la marcha militar zarista, L'adiós de Slavianka. Unu de los disidentes más famosos foi l'escritor Vladímir Voinóvich, qu'inclusive escribió una parodia del himnu como propuesta pal nuevu himnu, amosando'l desalcuerdu del escritor col continuu cambéu de los símbolos del Estáu.[14] Serguéi Yushenkov, miembru de la Duma, inclusive suxurió que la so propuesta tendría de ser considerada y votada polos miembros del Parllamentu rusu, pero refugóse'l so solicitú.[15][16] Por cuenta de que l'himnu rusu tien la mesma melodía del qu'una vegada foi l'himnu soviéticu dende 1944, hubo discutinios ya inclusive hai quien xuren nun ponese de pies mientres la so interpretación.[17]

Sicasí, el Partíu Comunista rusu amosó'l so firme sofito a esta decisión; de fechu el diputáu comunista Anatoli Lukiánov afirmó que «el fechu d'adoptar la música del himnu de la Xunión Soviética como emblema de la Federación Rusa nun puede ser vista de nenguna manera como comprometedora de la condición del Estáu rusu o un insultu a la nuesa democracia».[13] Tamién recibió'l sofitu del patriarcáu de Moscú de la Ilesia ortodoxa rusa.[7]

Aspeutos llegales[editar | editar la fonte]

Interpretación del Himnu de la Federación rusa pola Orquesta Presidencial y el Coru del Kremlin mientres l'entamu del mandatu del presidente Dmitri Medvédev nel Kremlin el 7 de mayu de 2008.

Col Decretu de 8 d'avientu de 2000 (ratificáu pol Conseyu de la Federación el 20 d'avientu de 2000) sobre l'Himnu Estatal de la Federación Rusa (rusu: О Государственном гимне Российской Федерации ) establezse l'Himnu del Estáu de la Federación de Rusia, la so descripción y l'orde d'usu oficial.[18] Inclúyese amás un anexu nel que s'amuesa la partitura del himnu, según versiones pa orquesta sinfónica y banda de música.[19]

Anque ye opcional interpretar l'himnu usando solo la música, solo la lletra o una combinación de dambes, tien d'usase la lletra oficial y la música según dispón la llei. Una vegada que se graba una interpretación, puede usase pa cualquier fin, tales como una retresmisión pola televisión o la radio.[20] Amás, puede interpretase mientres ocasiones solemnes o por cuenta de un festexu o celebración, pero ríquese'l so interpretación mientres el xuramentu del nuevu presidente de Rusia, l'entamu y fin de sesión de la Duma y el Conseyu de la Federación y ceremonies oficiales d'Estáu.[21] L'himnu tamién se reproduz na televisión y radiar antes del empiezu y al zarru de la programación o si ésta ye continua reproducir a les 12 del mediudía y a les 6 de la mañana;[22] según n'eventos deportivos tantu en Rusia como nel estranxeru siempres acordies con el protocolu de la organización qu'agospia los partíos.[23] Cuando l'himnu interprétase, toos tienen de quitar cualquier cosa que cubra la cabeza y tienen de mirar a la bandera rusa si ta presente. Los que lleven uniforme tienen de realizar el saludu militar mientres suena l'himnu.[24]

Acordies con l'artículu 8 de la llei rusa sobre derechos d'autor, los símbolos estatales nun tán protexíos por derechos d'autor.[25] Poro, l'himnu y la so lletra pueden usase y modificar llibremente. Anque magar el Decretu sobre l'Himnu Rusu suxure aceptar la responsabilidá correspondiente al interpretar l'himnu nuna forma que pueda resultar ofensiva ya irrespetuosa, inda nun se realizaron disposiciones n'otres lleis que podríen definir dichos actos y establecer una sanción.[26]

Nuna ocasión, Putin reprendió a la seleición de fútbol nacional nel branu de 2004 sobre'l comportamientu amosáu mientres la reproducción del himnu. Antes d'empezar los partíos clasificatorios de la Eurocopa 2004, l'equipu apaeció ante la cámara mazcando chicle mientres sonaba l'himnu rusu. Putin, usando como intermediariu a Leonid Tyagachyov, el presidente del Comité Olímpicu Rusu, encamentó al equipu que dexaren de mazcar chicle y cantaren l'himnu de la so patria.[27]

Lletra oficial[editar | editar la fonte]

La execución instrumental del himnu nacional de Rusia nel Desfile del Día de la Victoria de 2010 na Plaza Roja de Moscú.
El nuevu himnu rusu (vocal)

Grabación del añu 2001 del himnu de Rusia pola Orquesta Presidencial dirixida por Pavel Ovsyannikov y el Coru del Kremlin de Moscú empobináu por Gennady Dmitryak.
Zhit stalo luchche (1936)

Grabación vocal de «Zhit stalo luchche», pol Coru de l'Armada Colorada, dirixíu por Aleksandr Aleksándrov.
Himnu soviéticu (lletra de 1977)

Pol coru y la orquesta del Teatru Bolsói.

Orixinal en rusu
Treslliteración
Trescripción fonética (AFI)

Россия – священная наша держава,
Россия – любимая наша страна.
Могучая воля, великая слава –
Твоё достоянье на все времена!

Припев:
𝄆 Славься, Отечество наше свободное,
Братских народов союз вековой,
Предками данная мудрость народная!
Славься, страна! Мы гордимся тобой! 𝄇

От южных морей до полярного края
Раскинулись наши леса и поля.
Одна ты на свете! Одна ты такая –
Хранимая Богом родная земля!

Припев

Широкий простор для мечты и для жизни
Грядущие нам открывают года.
Нам силу даёт наша верность Отчизне.
Так было, так есть и так будет всегда!

Припев[28]

Rossiya — svyashchennaya nasha derzhava,
Rossiya — lyubimaya nasha strana.
Moguchaya volya, velikaya slava —
Tvoyo dostoyane na vse vremena!

Pripev:
𝄆 Slav'sya, Otechestvo nashe svobodnoye,
Bratskij narodov soyuz vekovoy,
Predkami dannaya mudrost' narodnaya!
Slav'sya, strana! My gordimsya toboy! 𝄇

Ot yuzhnyj morey do poliarnogo kraya
Raskinulis nashi lesa i polya.
Odna ty na svete! Odna ty takaya —
Jranimaya Bogom rodnaya zemlya!

Pripev

Shiroki prostor dlya mechty i dlya zhizni.
Griadushchie nam otkryvayut goda.
Nam silu dayot nasha vernost' Otchizne.
Tak bylo, tak yest' i tak budet vsegda!

Pripev

[rɐˈsʲijə svʲɪˈɕːɛnːəjə ˈnaʂə dʲɪrˈʐavə]
[rɐˈsʲijə lʲʉˈbʲiməjə ˈnaʂə strɐˈna]
[mɐˈɡutɕɪjə ˈvolʲə vʲɪˈlʲikəjə ˈslavə]
[tvɐˈjɵ dəstɐˈjænʲjə nɐ ˈfsʲɛ vrʲɪmʲɪˈna]

[prʲɪˈpʲef]
𝄆 [ˈslafʲsʲə ɐˈtʲetɕɪstvə ˈnaʂɨ svɐˈbodnəjə]
[ˈbratskʲɪx nɐˈrodəf sɐˈjus vʲɪkɐˈvoj]
[ˈprʲɛtkəmʲɪ ˈdanːəjə ˈmudrəsʲtʲ nɐˈrodnəjə]
[ˈslafʲsʲə strɐˈna ˈmɨ ɡɐrˈdʲimsʲə tɐˈboj] 𝄇

[ɐt ˈjuʐnɨx mɐˈrʲej də pɐˈlʲarnəvə ˈkrajə]
[rɐsˈkʲinʊlʲɪsʲ ˈnaʂɨ lʲɪˈsa ˈi pɐˈlʲa]
[ɐdˈna ˈtɨ nɐ ˈsvʲetʲɪ ɐdˈna ˈtɨ ˈtakəjə]
[xrɐˈnʲiməjə ˈboɡəm rɐdˈnajə zʲɪmˈlʲa]

[prʲɪˈpʲef]

[ʂɨˈrokʲɪj prɐˈstor dlʲa mʲɪtɕˈtɨ ˈi dlʲa ˈʐɨzʲnʲɪ]
[ɡrʲɪˈduɕːɪjə ˈnam ɐtkrɨˈvajʊt ɡɐˈda]
[ˈnam ˈsʲilʊ dɐˈjɵt ˈnaʂə ˈvʲɛrnəsʲtʲ ɐˈtɕːizʲnʲɪ]
[ˈtaɡ ˈbɨlə ˈtak ˈjesʲtʲ ˈi ˈtaɡ ˈbudʲɪt fsʲɪɡˈda]

[prʲɪˈpʲef]

Traducción lliteral al asturianu[editar | editar la fonte]

Rusia, la nuesa patria sagrada,
Rusia, el nuesu amáu país.
Una poderosa voluntá, una gran gloria —
¡Son el to heriedu por tola eternidá!

Estribillu:

¡Gloria a ti, la nuesa patria llibre,
eterna unión de pueblos hermanos!
¡La sabiduría popular dada polos nuesos antepasaos!
¡Gloria a la patria! ¡Tamos arguyosos de ti!

Dende los mares del sur hasta les rexones polares,
Estiéndense los nuesos montes y campos.
¡Yes única na cara! Yes mundial —
Protexida por Dios, tierra natal.

Estribillu

Un vastu espaciu pa suañar y vivir,
Ábrennos los años futuros.
Danos fuercia la llealtá a la Patria.
¡Asina foi, asina ye y asina va ser siempres!

Estribillu |}

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Otros símbolos nacionales de la Federación Rusa:

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 (n'inglés y rusu) Russian Anthems Museum. http://www.hymn.ru/index-en.html. Consultáu'l 28 de mayu de 2009. 
  2. (n'inglés y rusu) Guide to Russia - National Anthem. RussiaInfo. http://russiatoday.strana.ru/en/profile/sym/anth/. Consultáu'l 28 de mayu de 2009. 
  3. (en rusu) Гимн СССР написан в XIX веке Василием Калинниковым и Робертом Шуманом. Lenta.ru. 8 d'avientu de 2000. http://lenta.ru/russia/2000/12/08/shuman/. Consultáu'l 28 de mayu de 2009. 
  4. (en rusu) Выступление Б. Грызлова при обсуждении законопроекта о государственной символике Российской Федерации. Referndym.narod.ru. http://referendym.narod.ru/gryzlov.htm. Consultáu'l 28 de mayu de 2009. 
  5. Nadezhda Soboleva (en rusu). Глава 3. «Славься, Отечество...» (capítulu sobre los himnos rusos y soviéticos del llibru «Russian National Symbols»). http://www.hymn.ru/soboleva-russian-national-symbols/. Consultáu'l 24 de xunu de 2009. 
  6. (n'inglés) Flag related national anthem lyrics proposal. Flags of the World. 6 de mayu de 2002. http://www.crwflags.com/fotw/flags/ru.html#anthem. Consultáu'l 28 de mayu de 2009. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 (n'inglés) Putin complains about the lack of lyrics to the anthem in October 2000. Christianity Today. 12 de xineru de 2000. http://www.christianitytoday.com/ct/2000/149/57.0.html. Consultáu'l 28 de mayu de 2009. 
  8. (n'inglés) CNN Reporting the Duma's Adoption of Alexandrov's anthem in December of 2000. CNN. 8 d'avientu de 2000. http://archives.cnn.com/2000/WORLD/europe/12/08/russia.anthem/. Consultáu'l 28 de mayu de 2009. 
  9. 9,0 9,1 (n'inglés) Russian Duma Approves National Anthem Bill. People's Daily. 8 d'avientu de 2000. http://english.people.com.cn/english/200012/08/eng20001208_57318.html. Consultáu'l 28 de mayu de 2009. 
  10. (en castellanu) Presidente rusu aprueba lletra pa himnu nacional. El diariu del pueblo. 1 de xineru de 2001. http://spanish.people.com.cn/spanish/200101/01/sp20010101_44806.html. Consultáu'l 28 de mayu de 2009. 
  11. (n'inglés) President of Russia - State Insinia - National Anthem. kremlin.ru. http://www.kremlin.ru/eng/articles/state_insinia_02.shtml. Consultáu'l 28 de mayu de 2009. 
  12. Fernández, Rodrigo (4 de xineru de 2001). «Un añu ensin Yeltsin». Reportaxe (El País.com). https://www.elpais.com/articulo/internacional/anu/Yeltsin/elpepiint/20010104elpepiint_15/Tes/. Consultáu'l 2 de xunu de 2009. 
  13. 13,0 13,1 13,2 (n'inglés) BBC Reporting the Duma's Adoption of Alexandrov's anthem in December of 2000. BBC. 8 d'avientu de 2000. http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/1060975.stm. Consultáu'l 28 de mayu de 2009. 
  14. Vladímir Voinovich (8 d'avientu de 2000) (en rusu). Гимн Российской Федерации (Проект) - Himnu de la Federación de Rusia (proyeutu). http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache%3AHiBFwZdSni0J%3Awww.voinovich.ru%2Fhome_reader.jsp%253Fbook%253Dgimn.jsp+voinovich+gimn+cd%3D1+hl%3Deas+ct%3Dclnk+client%3Dfirefox-a&hl=es&strip=1. Consultáu'l 28 de mayu de 2009. 
  15. Arina Yevtijova y Mavra Kosichkina (22 d'agostu de 2001) (n'inglés). An August coup today: continuity and prospects. What the Papers Say. http://www.wps.ru/en/pp/politruk/2001/08/22.html. Consultáu'l 24 de xunu de 2009. 
  16. Judith Ingram (7 de marzu de 2001) (n'inglés). Russian parliament alderiques national anthem change. The Independent. http://www.independent.co.uk/news/world/europe/russian-parliament-alderiques-national-anthem-change-695085.html. Consultáu'l 24 de xunu de 2009. 
  17. «single | The Jamestown Foundation». Consultáu'l 25 de payares de 2015.
  18. Decreto sobre l'Himnu Estatal de la Federación Rusa. Introducción. Traducción de Google al español.
  19. Decreto sobre l'Himnu Estatal de la Federación Rusa. Music Edition - Himnu Nacional de la Federación de Rusia (música d'A. Alexandrov). Traducción de Google al español
  20. Decreto sobre l'Himnu Estatal de la Federación Rusa. Artículu 2.
  21. Decreto sobre l'Himnu Estatal de la Federación Rusa. Artículu 3.
  22. Decreto sobre l'Himnu Estatal de la Federación Rusa. Artículu 4.
  23. Decreto sobre l'Himnu Estatal de la Federación Rusa. Artículu 6.
  24. Decreto sobre l'Himnu Estatal de la Federación Rusa. Artículu 7.
  25. «Artículu 8. Obres ensin protexer por derechos d'autor - Les siguientes obres nun tán protexíes por derechos d'autor: documentos oficiales (lleis, sentencies y otros testos de calter llexislativu, alministrativu o xudicial) y les sos traducciones oficiales; Emblemes estatales y símbolos oficiales (banderes, escudu d'armes, decoraciones, divisa y otros emblemes del Estáu y símbolos oficiales); obres folclóriques; comunicaciones sobre eventos y fechos que tienen calter informativu» - Llei sobre derechos d'autor (nᵘ 5351-I de 9 de xunetu, 1993) (n'inglés)
  26. Decreto sobre l'Himnu Estatal de la Federación Rusa. Artículu 9.
  27. Putin Tells Soccer Team: Sing Russian Anthem, Don't Chew. The Moscow Times. 29 de xunetu de 2004. http://www.themoscowtimes.com/stories/2004/07/29/017.html. Consultáu'l 28 de mayu de 2009. 
  28. https://web.archive.org/web/20110604021354/http://document.kremlin.ru/doc.asp?ID=5280&PSC=1&PT=3&Page=2 Указ Президента Российской Федерации от 30.12.2000 N 2110. Kremlin.ru. Archived on 4 June 2011; Retrieved on 20 December 2009.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Ye obligatoriu indicar l'idioma de Wikisource.