Voivodatu de Cuyavia y Pomerania

Coordenaes: 53°04′N 18°29′E / 53.07°N 18.48°E / 53.07; 18.48
De Wikipedia
Voivodatu de Cuyavia y Pomerania
flag of Kuyavian-Pomeranian Voivodeship (en) Traducir Coat of arms of the Kuyavian-Pomeranian Voivodeship (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Polonia Polonia
ISO 3166-2 PL-04
Tipu d'entidá Voivodatos de Polonia
Capital Bydgoszcz y Toruń
División
Xeografía
Coordenaes 53°04′N 18°29′E / 53.07°N 18.48°E / 53.07; 18.48
Superficie 17969 km²
Llenda con Voivodato de Pomerania, Voivodatu de Varmia y Masuria, Voivodatu de Mazovia, Voivodato de Łódź (es) Traducir y Voivodatu de Gran Polonia
Demografía
Población 2 090 836 hab. (2014)
Densidá 116,36 hab/km²
Más información
Fundación 1r xineru 1999
kujawsko-pomorskie.pl
Cambiar los datos en Wikidata
Divisiones alministratives del voivodatu.

El voivodatu de Cuyavia y Pomerania (o Kuyavia y Pomerania) ye una de les 16 provincies (voivodatos) que conformen la República de Polonia, según la división alministrativa del añu 1998

El voivodatu tien un altu nivel d'industria y agricultura y desenvuelta rede de comunicaciones terrestres, ferroviaries y de navegación. Llenda colos voivodatos de Pomerania, Warmia y Mazuria, Mazovia, Lodz y el Voivodatu de Gran Polonia.

Divisiones[editar | editar la fonte]

Ciudá-distritu
Distritos

Centros d'Educación Cimera[editar | editar la fonte]

Rector principal de la Universidá de Nicolás Copérnico en Toruń.

Turismu[editar | editar la fonte]

La Basílica y catedral Gótica de Santa María en Włocławek.

La situación céntrica de la rexón favorez el desenvolvimientu industrial pero tamién, gracies a les sos agües tresparentes, recursos minerales, complexos forestales y monumentos, el turismu, la recreación y l'actividá balnearia.

La parte del norte del voivodatu ye una rexón de grandes valores turísticos. Atópense ellí la Selva de Tuchola (El Parque Nacional de Tuchola, Reserva de Texu en Wierzchlas), El Llagu Koronowskie, Tlen, hai numberoses víes de canotaje nos ríos que crucien la rexón.

Una gran importancia pal turismu tien tamién la Pomerania Brodnickie col complexu de llagos (Bachotek, Zbiczno, Sosno). Conocer poles mesmes razones Llagu Artificial Wloclawski, Llagu Goplo y el complexu forestal Wloclawsko – Gostyninski Park Krajobrazowy con numberoses reserves. En Biskupin los turistes pueden visitar un pueblu fortificáu de la cultura lusacia de fai 2.700 años.

Nel voivodatu conócense trés balnearios: en Ciechocinek, Inowroclaw i Wieniec Zdroj. La ciudá de Torun, el pueblu natal de Nicolás Copérnico, inscrita na llista de la UNESCO, ye famosa por tener más de 300 monumentos inscritos na historia del arte d'Europa. La composición de la plaza del mercáu y les cais axacentes sigue siendo la mesma que hai 700 años. Bien peculiar ye la Torre Inclinada, alzada a fines del sieglu XIII y principios del sieglu XIV, paecida a la famosa torre de Pisa.

Los monumentos de Cuyavia y Pomerania tán asitiaos en delles de les sos rexones – les obres del estilu góticu, castiellos, fortificaciones de la Edá Media y los oxetos de l'arquiteutura romana. Conócense les ilesies de Torun, Chelmza, Chelmno, Strzelno, Kruszwica, Inowroclaw y Mogilno, Castiellos en Radzyn Chelminski, Golub Dobrzyn, Swiecie y Brodnica. Bien famosa ye tamién la Catedral Gótica en Wlocawek, el Complexu Monasterial en Koronowo, Kalwaria Pakoska, y los fragmentos del castiellu góticu en Kruszwica con Torre Mysia.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]