Niulakita

Coordenaes: 10°45′S 179°30′E / 10.75°S 179.5°E / -10.75; 179.5
De Wikipedia
Niulakita
Imaxe del atolón de Niulakita.
Niulakita
Situación
País insularBandera de Tuvalu Tuvalu
Council of Tuvalu (en) Traducir Niutao Island Council (en) Traducir
Tipu islla
Parte de Tuvalu
Asitiáu en Océanu Pacíficu
Coordenaes 10°45′S 179°30′E / 10.75°S 179.5°E / -10.75; 179.5
Niulakita alcuéntrase en Tuvalu
Niulakita
Niulakita
Niulakita (Tuvalu)
Datos
Altitú media 4,6 m
Superficie 0,42 km²
Población 27
Fusu horariu UTC+12:00
Llonxitú 1,1 km
Cambiar los datos en Wikidata

Niulakita ye una de les nueve islles que componen el estáu de Tuvalu y la que s'alluga más al sur de esti país, l'atolón mas próximu ye Nukulaelae.

Foi mercada pol Reinu Uníu a metá del sieglu XX, dómina na cual decayó la población.

Tien una población de 27 habitantes, según un censu realizáu en 2012.

Ye la islla poblada más pequeña, atópase a 270 kilómetros de Funafuti, la capital del país.

Tien cuatro estanques o llagunes que s'usen como llugar recreativu.

Ye de forma ovalada y nel so puntu más anchu mide 1 kilómetru.

El suministru eléctricu d'esta islla ye 100 % anovable, por cuenta de qu'utilízase enerxía solar.

Solamente ye posible llegar en barcu por cuenta de que nun hai aeropuertos nin helipuertos.

Historia[editar | editar la fonte]

La islla foi afayada por Álvaro de Mendaña el 29 d'agostu de 1595 y foi moteyada La Solitaria.

Munchos sieglos dempués, en 1949, dellos aldeanos llegaron provenientes de Niutao y decidieron camudase por cuenta de la sobrepoblación que sufría aquella islla. En 2002 la islla tenía una población de 35 habitantes.[1]

Infraestructura[editar | editar la fonte]

La islla cunta con una clínica, una escuela primaria (que cunta con 5 alumnos), una ilesia, una "maneaba", que ye una gran casa o salón de xuntes, allugáu nel centru de l'aldega onde tolos vecinos axúntense para aldericar temes rellacionaes cola islla), una estación meteorolóxica y delles cases tradicionales (con depósitos d'agua).

Según el sacerdote de la islla, el sofitu de Canadá foi vital na meyora tecnolóxica de Niulakita, por cuenta de que donaron paneles solares y les ferramientes de la estación meteorolóxica.

Los caminos de Niulakita nun tán pavimentaos y pol montón de vexetación qu'hai na isla (que ye lo que brinda d'alimentos a l'aldega), ye prácticamente imposible construyir un aeropuertu.

Diversidá y xeografía[editar | editar la fonte]

La islla, como la mayoría de les islles de Tuvalu, nun cunta con estanques d'agua duce; el terrén ye arenosu y ta llenu de vexetación (na so mayoría palmeres de cocos y bayes).

Ye abondo difícil navegar por barcu alredor de Niulakita por cuenta de la gran fuerza de les sos foles la mayor parte del tiempu. Tien tamién na su estensión, el puntu más altu de Tuvalu, 4,6 metros.

Vida[editar | editar la fonte]

Niulakita nun cunta con conexón d'internet y los sos habitantes caltienen un estilu de vida tradicional. La mayoría de los aldeanos dedíquense a l'agricultura de subsistencia. Les sos cases son sencielles y cunten con una cocina y un depósitu d'agua nel patiu traseru.

Gastronomía[editar | editar la fonte]

Ye difícil salir a pescar por cuenta de la fuerza de les foles d'alredor de la islla y escasamente los sos aldeanos comen pexes. El plato principal son los páxaros, amás de diverses frutes y verdures. Tamién hai habitantes que tienen gochos.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]