Else Marie Friis

De Wikipedia
Else Marie Friis
Vida
Nacimientu Holstebro[1]18 de xunu de 1947[2] (76 años)
Nacionalidá Bandera de Suecia Suecia [3]
Bandera de Dinamarca Reinu de Dinamarca [3]
Estudios
Estudios Universidá d'Aarhus
Viborg Katedralskole (en) Traducir 1966)
Nivel d'estudios magister degree (en) Traducir
Llingües falaes llatín
suecu
danés
francés
inglés[4]
Oficiu botánica, paleontóloga, helmintólogo (es) Traducirprofesora universitaria
Emplegadores Universidá d'Aarhus  (15 avientu 2019 –
Premios
Miembru de Paläontologische Gesellschaft (en) Traducir
Real Academia de les Ciencies de Suecia
Real Academia Danesa de Ciencias y Letras (es) Traducir
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Royal Society[6]
Abreviatura en botánica E.M.Friis (IPNI)
Cambiar los datos en Wikidata

Else Marie Friis (18 de xunu de 1947Holstebro) ye una naturalista, paleobotánica, pteridóloga, y botánica danesa.

Biografía[editar | editar la fonte]

En 1975 graduar de la Universidá d'Aarhus, con especialización en xeoloxía y en menor importancia en botánica. En 1980, defendió y llogró el so doctoráu sobre l'estudiu de les flores del Miocenu Mediu Microcarpological de Dinamarca occidental. Entós, yera investigadora nel British Council, del Bedford College de Londres. En 1982 trabayó con David Dilcher, Bloomington (Indiana). En 1987, foi nomada profesora de paleobotánica y xefa del Departamentu de paleobotánica del Naturhistoriska Riksmuseet d'Estocolmu. En 1995, foi profesora visitante na Universidá de Zúrich.

Realiza investigaciones, nel Muséu Suecu d'Historia Natural, sobre l'orixe de les anxospermes (fanerógames), con énfasis en bioloxía reproductiva, filoxenia y paleoecoloxía, col estudiu de los órganos reproductivos (flores, frutos, granes, estambres, polen) les plantes del Cretácicu (145-65 millones d'años). Tamién investiga la hestoria del orde Gnetales. Friis realizó investigaciones en países como Suecia, Estaos Xuníos, Portugal, Kazajstán, Xapón, Brasil, China y Alemaña.

Ye editora de la revista Grana. Y tien más d'un centenar de publicaciones al so nome en revistes como American Journal of Botany, Añales del Xardín Botánicu de Missouri, Nature, Science, International Journal of Plant Sciences, Añales de Botánica, Botanical Journal of the Linnean Society, Philosophical Transactions of the Royal Society, Grana, Proceedings of the National Academy of Sciences y Botánica Sistemática. Xunto con William Gilbert Chaloner, y Peter Crane editaron el llibru "L'orixe de les anxospermes y les sos consecuencies biolóxiques", en 1987 por Cambridge University Press. Amás d'ellos, tamién trabaya con Kaj Pedersen Raunsgaard.

Delles publicaciones[editar | editar la fonte]

  • else marie Friis, peter r. Crane, kaj raumsgaard Pedersen. 2001. Fossil evidence of water lilies (Nymphaeales) in the Early Cretaceous. 4 pp.
  • ------------------, ------------------, -------------------------------. 1995. Appomattoxia ancistrophora gen. et sp. nov., a new Early Cretaceous plant with Similarities to Circaeaster and extant Magnoliidae. 11 p
* ------------------. 1994. 'Virginianthus calycanthoides gen. et sp. nov. - a calycanthaceous flower from the Potomac group (Early Cretaceous) of eastern North America. 14 pp.
  • ------------------. 1988. Spirematospermum chandlerae sp. nov., an extinct species of Zingiberaceae from the North American Cretaceous. 6 pp.
  • ------------------, peter r. Crane, kaj raunsgaard Pedersen. 1986. 'Floral evidence for Cretaceous chloranthoid angiosperms. 2 pp.
  • ------------------. 1980. Microcarpological studies of middle miocene flores of Western Denmark. Editor Aarhus Universitet, Det Naturvidenskabelige Fakultet

Llibros[editar | editar la fonte]

  • else marie Friis, peter r. Crane, kaj raunsgaard Pedersen. 2011. Early Flowers and Angiosperm Evolution. Edición ilustrada de Cambridge University Press, 550 pp. ISBN 0521592836 en llinia
  • catarina Rydin, else marie Friis. 2010. A new early cretaceous relative of Gnetales: Siphonospermum simplex gen. et sp. nov. from the Yixian Formation of northeast China. Editor BioMed Central Ltd, 183 pp.
  • madeline Harley, else marie Friis. 2005. Spermatophyte pollen: Evolution, phylogeny and systematics. Proc. of a symposium XI International Palynological Congress, Granada, Spain 2004. Editor Taylor & Francis, 120 pp.
  • ------------------, peter r. Crane, kaj raunsgaard Pedersen. 2000a. Fossil floral structures of a basal angiosperm with monocolpate, reticulate-acolumellate pollen from the Early Cretaceous of Portugal. 14 pp.
  • ------------------, ------------------, -------------------------------. 2000b. Reproductive structure and organization of basal Angiosperms from the Early Cretaceous (Parremian or Aptian) of Western Portugal. 14 pp.
  • ------------------, ------------------, -------------------------------. 1999. Early Angiosperm diversification: the diversity of pollen associated with angiosperm reproductive structures in Early Cretaceous flores from Portugal. 38 pp.
  • ------------------. 1998. Kungl. vetenskapsakademien, Matrikel 1998/1999. Estocolmo: Kungl. Vetenskapsakademien. sid. 58. ISSN 0302-6558 Libris 3638900
  • ------------------, kaj raunsgaard Pedersen, peter r. Crane. 1992. Esgueiria xen. nov., fossil flowers with combretaceous features from the Late Cretaceous of Portugal. Volume 41 de Biologiske skrifter. Editor Kongelige Danske videnskabernes selskab, 45 pp. ISBN 8773042315
  • ------------------, peter r. Crane, kaj raunsgaard Pedersen. 1991. Stamen diversity and in situ pollen of Cretaceous angiosperms. 28 pp.
  • ------------------. 1990a. Silvianthemum suecicum gen. et sp. nov., a new saxifragalean flower from the Late Cretaceous of Sweden. Volumes 36-37. Biologiske skrifter, Kongelige Danske. Editor Kongelige Danske videnskabernes selskab, 35 pp. ISBN 8773042056
  • ------------------, kaj raunsgaard Pedersen. 1990b. Structure of the Lower Cretaceous fern Onychiopsis psilotoides from Bornholm, Denmark. Editor Elsevier, 17 pp.
  • ------------------, peter k. Endress. 1990c. Origin and evolution of angiosperm flowers. Volume 17 de Advances in botanical research. Editor Academic Press, 162 pp.
  • ------------------, peter r. Crane. 1989. Reproductive structures of Cretaceous Hamamelidae. 20 pp.
  • ------------------, -----------------, kaj raunsgaard Pedersen. 1988a. Reproductive structures of Cretaceous Platanaceae. Volume 31 de Biologiske skrifter. Editor Royal Danish Academy of Sciences and Letters, 55 pp. ISBN 8773041882
  • ------------------, -----------------, -------------------------------. 1988b. Biologiske skrifter. Volumes 31-35. Kongelige Danske videnskabernes selskab. Editor Ejnar Munksgaard, 55 pp. ISBN 8773041882
  • ------------------, william gilbert Chaloner, peter r. Crane. 1987. The Origins of angiosperms and their biological consequences. Edición ilustrada, reimpresa de CUP Archive, 358 pp. ISBN 0521323576 en llinia
  • ------------------, jytte r. Nilsson, niels Bohr, svend thorkild Andersen, harry john Betteley Birks. 1985a. Dose- and time-dependent effects of Actinomycin D on etrahymena: with special reference to nucleolar changes. Biologiske skrifter. Editor Munksgaard, 253 pp. ISBN 8773041467
  • ------------------. 1985b. Angiosperm fruits and seeds from the Middle Miocene of Jutland (Denmark). Biologiske skrifter. Editor Munksgaard, 165 pp. ISBN 8773041505
  • ------------------. 1975. Climatic implications of microcarpological analyses of the Miocene Fasterholt flora, Denmark. 13 pp.

Honores[editar | editar la fonte]

Membresías[editar | editar la fonte]

  • Asociación Internacional de Paleontoloxía *

Organización Internacional de Paleobotánica

Recibió un doctoráu honoris causa de la Universidá de Lund.

Epónimos[editar | editar la fonte]

Xéneru
Especies

Abreviatura[editar la fonte]

L'abreviatura Y.M.Friis emplégase pa indicar a Else Marie Friis como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales. (consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esta autora nel IPNI).

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Dansk kvindebiografisk leksikon ID: Else_Marie_Friis. Data de consulta: 19 agostu 2023.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 31 avientu 2019.
  3. 3,0 3,1 «LIBRIS» (2 ochobre 2012). Consultáu'l 24 agostu 2018.
  4. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: mub2013794043. Data de consulta: 1r marzu 2022.
  5. «Danmarks Geologipris 2011» (27 mayu 2011). Consultáu'l 19 agostu 2023.
  6. 6,0 6,1 URL de la referencia: https://royalsociety.org/news/2020/04/outstanding-scientists-elected-as-fellows-and-foreign-members-of-the-royal-society/. Data de consulta: 30 abril 2022.
  7. Nordic J. Bot. 19(2): 199 1999 (IK)
  8. Nordic J. Bot. 12(6): 689 1992 (IK)
  9. Kew Bull. 55(3): 683 2000 (IK)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]