Sphecotheres vieilloti

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Sphecotheres vieilloti
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Oriolidae
Xéneru: Sphecotheres
Especie: S. vieilloti
Vigors & Horsfield, 1827
Consultes
[editar datos en Wikidata]
Subespecie S. v. salvadorii, semeya de Keulemans, 1877

Sphecotheres vieilloti ye una especie d'ave paseriforme perteneciente a la familia Oriolidae. Ye una especie de medianu tamañu orixinaria d'un ampliu hábitat, dende'l norte y este d'Australia, sur de Papúa Nueva Guinea, y les Islles Kai n'Indonesia.[2] Taba considerada una subespecie de Sphecotheres viridis.

Descripción[editar | editar la fonte]

Sphecotheres vieilloti tien un llargor total de 27-29,5 cm,[3] y un aspeutu comparable a la d'otros orioles . Tien dimorfismu sexual, y les diferencies raciales llindar casi puramente a los machos. Los machos de toles subespecies tienen una cola negra con puntes blanques anches a los esteriores timoneres, les coberteres infracaudales blanques, corites les primaries , una cabeza de color negru brillante, distinta piel facial colorada, una bona factura del negru con una base colorao y patu rosadas.[2]

Les femes son de color gris, siendo de color marrón opacu percima y blancu per debaxo, con rayes escures fuerte. Ellos tienen la piel abuxao facial. Los mozos paecer a les femes, pero per debaxo les rayes nun suel ser tan fuertes.

Comportamientu[editar | editar la fonte]

Sphecotheres vieilloti son en gran parte frugívoros, pero tamién comen pequeños inseutos, néctar y granes pequeñes. Magar en gran parte una especie ye residente (anque la población del sur pueden ser migratories), pue ser nómada, en respuesta a la disponibilidad d'alimentos.

A diferencia de la mayoría de los Orioles, son gregarios, de cutiu formando bandaes de 20 a 40 aves mientres la dómina non reproductiva, ya inclusive tienen la cría en pequeñes colonies. El nial sonce en forma de platillo ta fechu de plantes y xeneralmente asítiase relativamente alto nun árbol. La puesta de 2-4 güevos guarar por dambos sexos, y polo xeneral dempués de 16-17 díes apaecen. Rexistróse añerando cerca de l'agresiva Dicrurus bracteatus y con Philemon buceroides, posiblemente pa llograr una ventaya, yá que caltienen los posibles depredadores de niales a distancia. Los niales de Sphecotheres vieilloti dacuando son víctimes de parasitismu por Eudynamys orientalis.

Subespecies[editar | editar la fonte]

  • S. v. cucullatus – Islles Kai n'Indonesia. Posible sinonimia de S. v. flaviventris.[4]
  • S. v. salvadorii – sur de Papúa Nueva Guinea.
  • S. v. ashbyi – norte d'Australia Occidental y el Territoriu del Norte, Australia.
  • S. v. flaviventris – noreste Australia.
  • S. v. vieilloti sureste d'Australia.[2][5][6][7][8]
Machu en Rush Creek, sureste de Queensland, Australia


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. BirdLife International (2012). «'Sphecotheres vieilloti'» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2012.1. Consultáu'l 16 de xunetu de 2012.
  2. 2,0 2,1 2,2 Higgins, P. J., L. Christidis, & H. A. Ford (2008). Family Oriolidae (Orioles). páxs. 692-731 in: del Hoyo, J., A. Elliott, & D. A. Christie. eds. (2008). Handbook of the Birds of the World. Vol. 13. Pendulin-tits to Shrikes. Lynx Edicions. ISBN 978-84-96553-45-3
  3. Simpson, K. (editor) & N. Day (illustrator) (1994). Field Guide to the Birds of Australia. 2nd edition. Christopher Helm. ISBN 0-7136-3930-X
  4. Clements, J. F. (2007). The Clements Checklist of the Birds of the World. 6th edition, w. updates. Christopher Helm. ISBN 978-0-7136-8695-1
  5. Dickinson, E. C. (editor) (2003). The Howard and Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3rd edition, w. updates. Christopher Helm. ISBN 0-7136-6536-X
  6. Andrew, P. (1992). The Birds of Indonesia: A Check-list. Kukila Check-list Non. 1. Indonesian Ornithological Society, Jakarta.
  7. Gill, F., M. Wright, & D. Donsker (2009). IOC World Bird Names. Version 2.1. Accessed 04-07-2009
  8. Christidis, L., & W. Y. Boles (2008). Systematics and Taxonomy of Australian Birds. CSIRO. ISBN 978-0-643-06511-6

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]