Pi2 Ursae Majoris

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celestePi2 Ursae Majoris
estrella[1] y near-IR source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 130,05340486262 °[2]
Declinación (δ) 64,32793617867 °[2]
Distancia a la Tierra 75,737 pc
Magnitú aparente (V) 4,61 (banda V)
Magnitú absoluta 0,146[4]
Constelación Sietestrellu
Velocidá de rotación 2,08 km/s[5]
Velocidá radial 14,6322 km/s[6]
Parallax 13,2035 mas[2]
Carauterístiques físiques
Radiu 18,11 Radius solars [4]
Diámetru 13 600 000 km [7]
Masa 1,234 M☉[4]
Gravedá superficial 120 cm/s²[8]
Tipu espectral K1+III[9]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 8h 40m 12.817s, 64° 19 40.57

Pi2 Ursae Majoris2 UMa), tamién conocida como 4 Ursae Majoris (4 UMa / HD 73108), ye una estrella na constelación del sietestrellu de magnitú aparente +4,60. Recibe'l nome tradicional de Muscida, tamién utilizáu pa designar a Ómicron Ursae Majoris y Pi1 Ursae Majoris. Con esta última forma una doble óptica con una separación de 0,7º. En 2007 anuncióse'l descubrimientu d'un planeta estrasolar orbitando alredor de Pi2 Ursae Majoris.

Asitiada a 252 años lluz del Sistema Solar, Pi2 Ursae Majoris ye una xigante naranxa de tipu espectral K1III más fría que'l Sol, con una temperatura efectivo de 4415 K. Nes últimes fases de la so vida, relluma con una lluminosidá 127 vegaes mayor que la solar. El so diámetru ye 19,3 vegaes más grande que'l del Sol. A diferencia d'otres estrelles con planetes que suelen tener una alta metalicidá, Pi2 Ursae Majoris presenta un conteníu en fierro en rellación al d'hidróxenu de tan solo el 60% del que tien el Sol.

Sistema planetariu[editar | editar la fonte]

En 2007 anuncióse'l descubrimientu d'un planeta estrasolar, denomináu 4 Ursae Majoris b, per aciu l'analís de les velocidaes radiales. La so masa ye siquier 7,1 vegaes mayor que la de Xúpiter, moviéndose nuna órbita bien escéntrica (ε = 0,43) que fai que la separación al respective de la estrella varie ente 0,49 UA y 2,3 UA. El so periodu orbital ye de 269 díes.

Acompañante
(N'orde dende la estrella)
Masa
(MJ)
Periodu orbital
(díes)
Semiexe mayor
(UA)
Escentricidá
4 Ursae Majoris b > 7,1 ± 1,6 269,3 ± 1,96 0,87 ± 0,04 0,432 ± 0,024

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 Marco Esposito (26 marzu 2007). «Discovery of a planet around the K giant star 4 Ursae Majoris» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 649–652. doi:10.1051/0004-6361:20066987. 
  5. Pablo Mauas (26 xineru 2015). «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201424474. 
  6. «APOGEE Data and Spectral Analysis from SDSS Data Release 16: Seven Years of Observations Including First Results from APOGEE-South». The Astronomical Journal (3). setiembre 2020. doi:10.3847/1538-3881/ABA592. 
  7. J. Maldonado (xunu 2013). «The metallicity signature of evolved stars with planets» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 84–84. doi:10.1051/0004-6361/201321082. 
  8. Eva Grebel (11 febreru 2016). «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 2–2. doi:10.1051/0004-6361/201526758. 
  9. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (n'inglés). The Astrophysical Journal Supplement Series:  páxs. 245–266. ochobre 1989. doi:10.1086/191373. 

Coordenaes: Sky map 8h 40m 12.817s, 64° 19 40.57