Puertu de Rijeka

Coordenaes: 45°19′32″N 14°26′21″E / 45.32552°N 14.43926°E / 45.32552; 14.43926
De Wikipedia
Puertu de Rijeka
puertu
Llocalización
PaísBandera de Croacia Croacia
Condado (es) Traducir Condáu de Primorje-Gorski Kotar
Ciudad (es) Traducir Rijeka
Masa d'agua Mar Adriáticu
Coordenaes 45°19′32″N 14°26′21″E / 45.32552°N 14.43926°E / 45.32552; 14.43926
Puertu de Rijeka alcuéntrase en Croacia
Puertu de Rijeka
Puertu de Rijeka
Puertu de Rijeka (Croacia)
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Puertu de Rijeka (croata: Luka Rijeka) ye un puertu marítimu allugáu en Rijeka, Croacia, a veres del golfu del Quarnero nel mar Adriáticu. Los primeros rexistros del puertu daten de 1281. Foi'l puertu principal del Reinu d'Hungría nel sieglu XIX y entamos del sieglu XX, de Yugoslavia dende la Segunda Guerra Mundial hasta 1991 y de Croacia dende la so independencia. Anguaño, ye'l puertu más grande de Croacia con un rendimientu de carga de 10,2 millones de tonelaes (2010), sobremanera de petroleu, carga xeneral y carga a granel, y 137.048 TEUs. En 2008, el puertu de Rijeka rexistró 4.376 llegaes de buques. Ye alministráu pola Autoridá portuaria de Rijeka.

En 2011, Luka Rijeka, un concesionariu del puertu de Rijeka robló un contratu d'asociación estratéxica con International Container Terminal Services Inc. (ICTSI) y con Jadranska vrata, el segundu concesionariu del puertu, pa operar el terminal de contenedores. L'asociación tien como oxetivu ampliar la capacidá del terminal a 600.000 TEUs. El plan maestru de desenvolvimientu, ellaboráu pol Grupu Marítimu Rotterdam, especifica una espansión de les instalaciones portuaries pa 2030, incluyendo la construcción d'un gran terminal de contenedores en Omišalj na isla Krk. El tercer concesionariu ye Jadranski naftovod (JANAF), qu'opera un depósitu de petroleu en Omišalj.

Historia[editar | editar la fonte]

Botes nel puertu, la ciudá ye visible al fondu.
Fotografía de 1923 del Puertu de Rijeka.
Vista aérea del puertu y columnes de fumu causaes por esplosión con un bombarderu al frente.
Bombardéu de la Royal Air Force del Puertu de Rijeka, 1944.

El primer rexistru d'un puertu en Rijeka data de 1281, cuando'l Maggior Consiglio de la República de Venecia informó d'un conflictu de los comerciantes venecianos colos estelleros de Zadar y Rab. En 1719, el Puertu de Rijeka recibió la concesión de puertu llibre pol emperador del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu Carlos VI y el primer camín que conectaba'l puertu col interior, la vía Carolina, foi completáu en 1728.[1] Les conexones escontra l'interior fueron ameyoraes progresivamente pola construcción de les víes Josefina y Luisiana en 1779 y 1810, respeutivamente.[2]

En 1776, Rijeka convertir nun corpus separatum al interior de la Monarquía habsburga, conocíu so la so noma húngaru-italianu de Fiume y foi tresferíu al Reinu d'Hungría col fin de fomentar el comerciu. Tres el Compromisu Austrohúngaru de 1867, Rijeka adquirió gran importancia como l'únicu puertu marítimu húngaru y na segunda metá del sieglu XIX foi completáu un nuevu puertu artificial, según llinies ferroviaries a Budapest vía Zagreb y a Pivka na actual Eslovenia, onde se coneuta col Ferrocarril austriacu del sur que xune Viena con Trieste. El desenvolvimientu nesti periodu resultó nel ascensu del Puertu de Rijeka al décimu puestu en volume de tresporte ente los puertos europeos, con un picu alcanzáu en 1913.[1][3][4][5] Na segunda metá del sieglu XIX, foi construyíu un gran ruempefoles con muelles na mesma ciudá de Rijeka, treslladando la llinia de mariña ente 100 y 200 metros. Nesi periodu, tamién se construyó infraestructura ferroviaria al norte del puertu, xunto con instalaciones d'almacenamientu, edificios alministrativos y otres estructures necesaries. Les instalaciones ferroviaries fueron diseñaes por Jozsef Bainville, ente que'l puertu en sí foi escurríu por Hilarion Pascal, quien primeramente diseñara'l puertu de Marsella, y Antal Hajnal. La esquisa foi presentáu como un puertu modelu na Weltausstellung en Viena en 1873 y na Exposition Universelle de París en 1878.[6]

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «History» (inglés). Luka Rijeka d.d.. Consultáu'l 23 d'agostu de 2011.
  2. (en croata) Krčki Knezovi Frankapani, Vol. I, Izdanje ″Matice Hrvatske″, ISBN 8670711400 
  3. «Riječka luka» (croata). Museum of the City of Rijeka. Consultáu'l 2 de setiembre de 2011.
  4. «Prilog gospodarskoj strategiji razvitka Republike Hrvatske - Riječki prometni pravac [Contribution to Economic Development Strategy of the Republic of Croatia - The Rijeka Traffic Direction]» (en croata). Ekonomski pregled 51 (9-10):  páxs. 1054-1074. ochobre de 2000. http://hrcak.srce.hr/index.php?show=clanak&id_clanak_jezik=45499. Consultáu'l 2 de setiembre de 2011. 
  5. Michael Ledeen (2002). D'Annunzio: the first duce. Transaction, páx. 19. ISBN 0765807424. Consultáu'l 23 d'agostu de 2011.
  6. «Patching the city 09». Ciudá de Rijeka. Archiváu dende l'orixinal, el 19 de marzu de 2012. Consultáu'l 30 d'agostu de 2011.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • Agües del Kvarner y axacentes #54180
  • Rijeka incluyendo Uvala Martinscica #54181