Mohammad Jatamí

De Wikipedia
Mohammad Jatamí
Presidente d'Irán

2 agostu 1997 - 3 agostu 2005
Akbar Hashemí Rafsanyaní - Mahmud Ahmadineyad
miembru de l'Asamble Consultiva Islámica

3 mayu 1980 - 24 agostu 1982
Distritu: Yazd (es) Traducir
Vida
Nacimientu Ardakan (es) Traducir29 de setiembre de 1943[1] (80 años)
Nacionalidá Bandera de Irán Irán
Familia
Padre Ruhollah Khatami
Casáu con Zohreh Sadeghi (1974 – )
Fíos/es
Hermanos/es Mohammad-Reza Khatami
Estudios
Estudios Universidad de Isfahán (es) Traducir
(1965 - 1969) títulu de grau : filosofía occidental (es) Traducir
Llingües falaes persa[2]
Oficiu eruditu, políticu, bibliotecariu, escritormilitar
Emplegadores Organización de les Naciones Xuníes
Premios
Graduación subteniente (es) Traducir
Creencies
Relixón xiísmu
Partíu políticu Asamblea de Clérigos Combatientes (es) Traducir
IMDb nm1527921
khatami.ir
Cambiar los datos en Wikidata

Sayyid Mohammad Jatamí (en persa: سید محمد خاتمی ) (nacíu'l 29 de setiembre de 1943) ye un ulema duodecimano, intelectual, filósofu y políticu iranín. Foi presidente d'Irán ente'l 2 d'agostu de 1997 y el 2 d'agostu de 2005 y ye unu de los referentes principales del movimientu reformista iranín.

Foi escoyíu pa esti cargu'l 23 de mayu de 1997, re-electu en 2001, y abandonó el gobiernu'l 2005 cuando Mahmud Ahmadineyad foi escoyíu nuevu presidente nes eleiciones del 24 de xunu d'esi mesmu añu. Nes votaciones, recibió en particular el sofitu de muyeres y persones nueves yá que mientres la so campaña eleutoral prometió ameyorar la situación de les muyeres y tener en cuenta les demandes de les xeneraciones nueves d'Irán.

Amás del so idioma nativu, el persa, tamién fala árabe, inglés y alemán.

Biografía[editar | editar la fonte]

Jatamí llogró una llicenciatura en Filosofía occidental na Universidá de Isfahán, pero atayó los sos estudios mientres llograba una maestría en Ciencies de la Educación na Universidá de Teḥrán pa dirixise a Qom y ende completar los sos estudios anteriores de Ciencies Islámiques. Tres siete años completó los cursos hasta'l más altu nivel, el de Iŷtihad. Tiempu dempués, viaxó a Alemaña pa dirixir el Centru Islámicu de Hamburgu, cargu qu'ocupó hasta la Revolución islámica de 1979.

Antes d'asumir el cargu de presidente, Jatamí foi miembru de l'Asamblea Consultiva Islámica de 1980 a 1982; supervisor del Institutu Keyhán; ministru de Cultura (de 1982 a 1986, y por un segundu periodu de 1989 hasta'l 24 de mayu de 1992, fecha en qu'arrenunció); direutor de la Biblioteca Nacional d'Irán de 1992 a 1997 y miembru del Conceyu Supremu de la Revolución Cultural. Adicionalmente ye miembru y presidente del conseyu central de l'Asamblea de Clérigos Combatientes.

Presidencia[editar | editar la fonte]

Jatamí ye consideráu'l primer presidente reformista d'Irán, porque la exa de la so campaña yera l'imperiu de la llei, la «democracia relixosa» y la inclusión de tolos enclinos iraninos nel procesu de toma de decisiones polítiques. Sicasí, les sos polítiques reformistes provocaron delles disputes colos sectores conservadores y de llinia dura del gobiernu iranín, quien controlaben poderoses organizaciones gubernamentales. Jatamí perdió munches d'eses disputes.

Como presidente, acordies cola Constitución d'Irán, Jatamí taba subordináu al Líder Supremu Seyyed Alí Jameneí, y nun tenía autoridá llegal sobre munches instituciones estatales clave tales como les fuercies armaes, la radio y televisión estatal, ente otros.

Tamién, Jatamí presentó al Parllamentu les llamaes «declaraciones ximielgues» mientres la so alministración. Esos dos documentos llexislativos pudieron producir pequeños pero importantes cambeos a les lleis d'elección nacional d'Irán, y amás presentaben una clara definición del poder del Presidente pa prevenir violaciones a la Constitución per parte de les instituciones estatales. Jatamí describió personalmente les declaraciones» como la clave pa la meyora de les reformes n'Irán. Les declaraciones fueron aprobaes pol Parllamentu pero fueron dempués vetaes pol Conseyu Guardián iranín.

Polítiques económiques[editar | editar la fonte]

Les polítiques económiques de Jatamí siguieron col esfuerciu del gobiernu anterior por industrializar el país. Nel planu macroeconómicu, el so gobiernu siguió coles polítiques lliberales d'Akbar Hashemí Rafsanyaní. Por esi motivu munchos críticos del so gobiernu acusar de ser desdexosu cola economía pa enfocase na política [1].

El 10 d'abril de 2005, Jatamí mentó'l desenvolvimientu económicu, les operaciones a gran escala del sector priváu na economía iranina, y la crecedera económica nun 6% ente los llogros del so gobiernu.

Política esterior[editar | editar la fonte]

Mientres la presidencia de Jatamí, la política esterior d'Irán camudó de confrontadora a conciliadora. Refugaba'l supuestu choque de civilizaciones y promovió el Diálogu ente civilizaciones. Arriendes d'ello, les rellaciones internacionales d'Irán ameyoraron, sacante colos Estaos Xuníos, por suspicacias y rocea mutua.

Entres les figures coles cualos Jatamí axuntóse, consten el papa Xuan Pablo II, Koichirō Matsuura, Jacques Chirac, Johannes Rau, Vladímir Putin, Abdelaziz Bouteflika y Hugo Chávez.

Tres el terremotu en Bam, nel 2003, el gobiernu iranín refugó la ufierta d'ayuda d'Israel. El 8 d'abril de 2005, mientres el funeral de Xuan Pablo II, Jatamí sentóse xunto al presidente d'Israel Moshé Katsav debíu al orde alfabéticu. Tiempu dempués, Katsav aseguró qu'ente ellos se dieron la mano y parolaron. Esti fechu pudo ser el primer contautu ente Irán ya Israel desque los sos llazos diplomáticos cortar en 1979. [2] [3] Sicasí, cuando tornó a Irán, Jatamí foi duramente criticáu polos conservadores por haber "reconocíu" a Israel al falar col so presidente. Arriendes d'ello, los medios estatales reportaron que Jatamí negaba arelladamente les declaraciones del presidente d'Israel.[4]

Tres la presidencia[editar | editar la fonte]

Diálogu ente civilizaciones[editar | editar la fonte]

Muhammad Jatamí presentó la teoría del Diálogu ente civilizaciones como respuesta a la teoría del Choque de civilizaciones d'Huntington. Dempués de presentar el conceutu de la so teoría a delles organizaciones internacionales (ente elles Naciones Xuníes) la teoría ganó sofitu internacional. Como defensor de la moralización de la política, Jatamí declaró que "la traducción del diálogu ente civilizaciones a la política consistiría n'argumentar que la cultura, moral y arte tienen de prevalecer na política".

Cites[editar | editar la fonte]

“Les rellaciones ente mozos y chiques son un problema de la nuesa sociedá, predominantemente nueva. Prefieren casase más tarde na vida y el periodu ente'l maduror y el matrimoniu ye bien sensible. Pa resolver esti problema precisamos investigar nel campu de les lleis seculares, el bienestar social, la educación y, inclusive, la política. Esti problema nun puede resolvese puramente con lleis. Tenemos De tener ayuda del nuesu pensadores relixosu y social y afaer la meyor solución posible.” Fonte: Un aproximamientu al Presidente Jatami y los sos puntos de vista, Embaxada de la República Islámica d'Irán, Madrid 1998.[7]

Reconocimiento[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Mohammad-Khatami. Apaez como: Mohammad Khatami. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. «Honorary Doctorates» (inglés). Institutu Estatal de Relaciones Internacionales de Moscú. Archiváu dende l'orixinal, el 29 xunu 2019. Consultáu'l 29 xunu 2019.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Akbar Hashemí Rafsanyaní

Presidente de la República Islámica d'Irán

1997-2005
Socesor:
Mahmud Ahmadineyad