Gaeltacht

De Wikipedia
Mapa de les zones Gaeltacht

Gaeltacht (plural Gaeltachtaí) ye una pallabra irlandesa qu'identifica una rexón de fala mayoritariamente gaélica. N'Irlanda, the Gaeltacht, o an Ghaeltacht referir a ciertes zones de la república que cunten con un particular réxime xurídicu en materia de política llingüística por ser les úniques árees del país onde'l gaélicu irlandés, na práctica, ye la llingua d'usu mayoritariu ente la población, en desterciu del inglés (la otra llingua oficial del estáu). Estes rexones fueron reconocíes mientres los primeros años del Estáu Llibre Irlandés, dempués del Renacencia gaélica, como parte de la política del gobiernu de restaurar la llingua irlandesa.

Les rexones, bien pequeñes comparaes cola superficie total de la isla, fueron delimitadas oficialmente nos años 1950 nun sufriendo variaciones de magar, anque sí se viniera constatando un significativu descensu del númberu de persones qu'utilicen en mayor midida'l gaélicu, de cuenta que resulta cuantimenos dudosu que, anguaño, los falantes de gaélicu sían mayoría en munches árees oficialmente Gaeltacht.

Una señal de tráficu de “dexe'l pasu” en gaélicu, nel Condáu de Waterford

La población actual de les árees Gaeltacht ye d'aproximao 85.000 persones, con mayores concentraciones de falantes nos condaos occidentales de Donegal, Mayo, Galway, Kerry y Cork. Hai tamién dos pequeñes concentraciones nos condaos de Meath, al este, y Waterford, al sur. La peculiar situación del Gaeltacht de Meath deber a que'l gobiernu apurrió una casa y 22 acres pa caúna de 41 families de Connemara y Mayo nos años 1930, en cuenta de les sos tierres orixinales. Nun foi reconocida oficialmente como área Gaeltacht hasta 1967.

El Department of Community, Rural & Gaeltacht Affairs, sol mandatu del Minister for Community, Rural & Gaeltacht Affairs encargar de la política irlandesa en tou lo que concierne al Gaeltacht y supervisa el trabayu del Údarás na Gaeltachta (la institución que regula la llingua gaélica) y otres instituciones.

Raidió na Gaeltachta ye la emisora de radio de la RTÉ pa la Gaeltacht y los falantes d'irlandés polo xeneral. TG4 ye la cadena de televisión irlandesa centrada na promoción del gaélicu, que tien la so sede na Gaeltacht del Condáu de Galway.

En marzu de 2005, el Ministru d'Asuntos de la Gaeltacht Éamon Ó Cuív anunció que les señales de tráficu de les zones Gaeltacht taríen puramente en gaélicu.[1]

Irlanda axustó con otros Estaos miembros de la Xunión Europea y consiguió que l'irlandés seya una llingua oficial de la Unión. Esta oficialidá entró a valir el 1 de xineru de 2007, pero con una derogación.

Los medios[editar | editar la fonte]

Esisten los siguientes medios de comunicación qu'emiten les 24 hores en gaélicu irlandés. El so ámbitu ye'l de la República d'Irlanda y el d'Irlanda del Norte.

En televisión
  • TG4 (enantes llamada Teilifís na Gaeilge)
En radio
En prensa
  • Lá Nua (diariu xeneralista publicáu en tola isla escritu íntegramente en gaélicu, tuvo mientres 25 años en producción hasta que clausuró'l 19 d'avientu de 2008)

Nota[editar | editar la fonte]

  1. N'Irlanda, les señales de tráficu relatives a llocalidaes (de direición, de bienvenida…) de les zones que nun pertenecen a la Gaeltacht son billingües, col nome n'inglés en lletres mayúscules, y enriba del mesmu, el nome en gaélicu escritu con lletres minúscules y cursives. Na Gaeltacht, les señales tán n'irlandés solamente.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

«'Lá Nua', the only Irish language daily newspaper, to close down» (inglés). http://www.nationalia.info/ (19 d'avientu de 2008). Consultáu'l 15 de xunetu de 2017. «'Lá Nua', the only Irish language daily newspaper, to close down»