Ageratina altissima

De Wikipedia
Ageratina altissima
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Tribu: Eupatorieae
Xéneru: Ageratina
Especie: Ageratina altissima
(L.) R.M.King & H.Rob.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Inflorescencies
Nel so hábitat
Vista de la planta

Ageratina altissima, ye una planta yerbácea perennifolia, venenosa, perteneciente a la familia Asteraceae, nativa del este d'América del Norte.

Descripción[editar | editar la fonte]

Les plantes tán erectas o, dacuando ascendentes, creciendo hasta los 1,5 metros d'altor. Alcuéntrase en montes y carbaes nos que florien a mediaos o finales del branu o la seronda. Les flores son de color blancu llimpiu dempués del floriamientu y tien granes con pequeñes y esponxoses coles blanques que s'esprenden al soplar el vientu. Esta especie ye adaptable a distintes condiciones de cultivu y pueden atopase n'árees abiertes a la solombra col suelu desnudu, o puede tar ente la maleza nos paisaxes aveseos y en sebes.

Variedaes[editar | editar la fonte]

Hai dos variedaes distintes:

  • Ageratina altissima var. angustata y Ageratina altissima var. roanensis, difieren nel llargor de la flor y la forma de los ápices.[1][2]

Toxicidá[editar | editar la fonte]

Contién la toxina tremetol, cuando les plantes son consumíes pol ganáu, la carne y la lleche contaminar cola toxina. Cuando la lleche o la carne consúmese, el venenu de la toxina, tresmitir a los humanos. La intoxicación tamién se conoz como enfermedá de la lleche, yá que de cutiu inxerse la toxina por beber la lleche de vaques que comieren esta planta.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

El compuestu químicu tremetol pue ser aislláu de la planta.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Ageratina altissima describióse por (L.) R.M.King & H.Rob. y espublizóse en Phytologia 19(4): 212. 1970.[4]

Etimoloxía

Ageratina: nome xenéricu que deriva de la pallabra griega: ageratos o ageraton que significa "que nun avieya", n'alusión a les flores que caltienen el so color por enforma tiempu.[5]

altissima: epítetu llatín que significa "la más alta".[6]

Variedaes aceptaes
Sinonimia
  • Ageratina ageratoides (L.f.) Spach
  • Ageratum altissimum L.
  • Batschia nivea Moench
  • Eupatorium aboriginum Greene
  • Eupatorium ageratoides var. angustatum A.Gray
  • Eupatorium altissimum (L.) Murray
  • Eupatorium angustatum (A.Gray) Greene
  • Eupatorium boreale Greene
  • Eupatorium cordatum var. fraseri (Poir.) DC.
  • Eupatorium deltoides E.L.
  • Eupatorium eurybiaefolium Greene
  • Eupatorium frasieri Poir.
  • Eupatorium odoratum Walter
  • Eupatorium roanense Small
  • Eupatorium rugosum Houtt.
  • Eupatorium urticifolium Reichard
  • Kyrstenia aboriginum (Greene) Greene
  • Kyrstenia altissima (L.) Greene
  • Kyrstenia angustata (A.Gray) Greene
  • Kyrstenia borealis (Greene) Greene[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Anonymous 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A.
  2. Flora of North America Editorial Committee, eds. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 8: Asteraceae, part 3. Fl. N. Amer. 21: i–xxii + 1–616.
  3. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x + 1–806.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]