Salvia dorrii

De Wikipedia
Salvia dorrii
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Salvia
Especie: S. dorrii
(Kellogg) Abrams[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Salvia dorrii[2][3] ye una planta perenne perteneciente a la familia de les lamiacees. Ye orixinaria de les árees montascoses del oeste de los Estaos Xuníos y noroeste d'Arizona, endontrándose principalmente na Gran Cuenca y sur del Desiertu de Mojave, onde crez nos suelos secos y bien drenaos. Dalgunes d'estes especies atópense tamién en Aquarius Plateau region del sur d'Utah.

Salvia dorii en habitat montascosu

Descripción[editar | editar la fonte]

Salvia dorii, flor

Salvia dorrii ye un subarbusto maderizu qu'algama los 30-90 cm d'altor y anchor. Les fueyes de color verde buxu son estreches y llanceolaes, cóniques na base y arrondaes na punta, y tien un marxe llisu y redondu. Son xeneralmente basales, y con un llargor de 1-3 cm. Tienen un intensu pero prestosu y llixeramente embriagador arume a menta, l'arume llibérase cuando la xamasca remanar o se ruempe. La inflorescencia ta formada por recímanos de numberoses flores de color púrpura que son billaterales. Les flores permanecen nes plantes dempués de la polinización, les flores restante queden disecaes mientres delles selmanes o meses dempués del floriamientu. Les inflorescencies tienen un gran paecíu colos pequeños sauces de color púrpura.[4][5]

Inflorescencia

Les plantes de Salvia dorrii formen grandes y fuertemente ramificaos montículos hemisféricos de 90 a 120 cm de diámetru en suelos drenaos de sable a lo llargo del sureste de Escalante, Utah.Escalante, Utah.[6]

Ecoloxía y reproducción[editar | editar la fonte]

Salvia dorrii ye una planta pocu común y con poblaciones aisllaes en tola so área de distribución que rique un suelu bien drenáu y secu, plenu sol, poca agua y altes temperatures pel branu. N'Utah, que namái apaez en poblaciones acutaes y aisllaes, en abruptos cañones y regueros cerca de Moab (Utah) y Escalante (Utah). Ye muncho más común nel sur d'Utah y norte d'Arizona. Producir nes fasteres seques de les zones con suelos arenosos llavadures y riberes de regueros en tol Oeste de los Montes, col agua bien poco frecuente en tola temporada de crecedera.

Usos y toxicidá[editar | editar la fonte]

Dalgunos de los componentes químicos que s'atopen en Salvia dorrii inclúi salvidorol y dos epímeros abietano diterpenos.[7]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Salvia dorrii describióse por (Kellogg) Abrams y espublizóse en Illustrated Flora of the Pacific States 3: 639. 1951.[8]

Etimoloxía

Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa "salú" o salveo, que significa a "curar", aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.

dorrii: epítetu

Variedaes
Sinonimia
  • Audibertia dorrii Kellogg basónimu
  • Audibertiella dorrii (Kellogg) Briq.
  • Ramona dorrii (Kellogg) Briq.[9][10]
var. incana (Benth.) Strachan
  • Audibertia incana Benth.
  • Audibertiella incana (Benth.) Briq.
  • Ramona incana (Benth.) Briq.
  • Salvia carnosa Douglas ex Greene
subsp. mearnsii (Britton) D.C.McClint.
  • Audibertia mearnsii Britton
  • Salvia carnosa subsp. mearnsii (Britton) Epling
  • Salvia carnosa var. mearnsii (Britton) Epling
  • Salvia dorrii var. mearnsii (Britton) L.D.Benson
var. pilosa (A.Gray) Strachan & Reveal
  • Audibertia incana var. pilosa A.Gray
  • Ramona pilosa (A.Gray) Abrams
  • Salvia carnosa subsp. pilosa (A.Gray) Epling
  • Salvia carnosa var. pilosa (A.Gray) H.M.Hall

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Salvia dorrii (Kellog) Abrams». ARS-GRIN. Consultáu'l 10 de marzu de 2008.
  2. «Plants Profile - Salvia dorrii (Kellog) Abrams - (Purple Sage)». USDA.
  3. «Catalogue of Life : 2011 Annual Checklist : Salvia dorrii (Kellogg) Abrams».
  4. «Salvia Dorrii». Utah State University.
  5. Ward, B. J. (2004). The Plant Hunter's Garden: The New Explorers and Their Discoveries. Timber Press. ISBN 978-0-88192-696-5.
  6. «Hole in the Rock Road».
  7. Ahmed, A. A.; Mohamed, A. el-H. H.; Karchesy, J.; Asakawa, Y. (2006). "Salvidorol, a nor-abietane diterpene with a rare carbon skeleton and two abietane diterpene derivatives from Salvia dorrii". Phytochemistry 67 (5): 424–428.
  8. «Salvia dorrii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 11 d'avientu de 2012.
  9. Salvia dorrii en PlantList
  10. «Salvia dorrii». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 11 d'avientu de 2012.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Cronquist, A. J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren. 1984. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 4: 1–573. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  2. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  3. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Ericaceae through Campanulaceae. PartIV: 1–510. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]