Cueva del Sidrón

Coordenaes: 43°23′01″N 5°19′44″W / 43.3836°N 5.3289°O / 43.3836; -5.3289
De Wikipedia
Cueva del Sidrón
Bien d'Interés Cultural
cueva con arte prehistórico (es) Traducir, monumentu, cueva, Reserva Natural (es) Traducir, área protexida y Reserva Natural Parcial (es) Traducir
Llocalización
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Piloña
Coordenaes 43°23′01″N 5°19′44″W / 43.3836°N 5.3289°O / 43.3836; -5.3289
Cueva del Sidrón alcuéntrase n'Asturies
Cueva del Sidrón
Cueva del Sidrón
Cueva del Sidrón (Asturies)
Historia y usu
Apertura1995
Arquiteutura
Superficie 134,60646 ha
Patrimoniu
BIC RI-51-0010097[1]
Cambiar los datos en Wikidata

La Cueva de Sidrón ye la cueva asturiana (España) más grande de piedra caliar non carbonífera. Abelluga a cinco especies de quirópteros y tien dos nueves especies de coleópteros. Asina mesmo, la cavidá aposia un xacimientu prehistóricu con delles pintures rupestres (dellos dibuxos encarnaos).

Ta asitiada nel conceyu de Piloña, cabu la parroquia de Boriñes. En 1994, espeleólogos xixoneses qu'esploraben una de les galeríes de la cueva atoparen los primeros restos humanos, que resultaren ser de neandertales d'unos cuarenta mil años d'antigüedá. Atopárese tamién bayura d'material llíticu y oseu.

Del analís de los restos de güesos, los científicos sofiten que representen a nueve individuos: a dos neños, dos rapazos y a cinco adultos .

Hasta güei, la cueva de Sidrón, aportare unos 1400 restos óseos, ente güesos y dientes, amás d'industria llítica y andrayos d'animales.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]