Carlos Anaya

De Wikipedia
Carlos Anaya
Presidente d'Uruguái

24 ochobre 1834 - 1r marzu 1835
Fructuoso Rivera - Manuel Oribe
Vida
Nacimientu San Pedro1777[1]
Nacionalidá Bandera de Uruguái Uruguái
Muerte Montevidéu1862[1] (84/85 años)
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu políticu, historiador, escritormilitar
Creencies
Partíu políticu Partido Nacional (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Carlos Anaya López Camelo (1777San Pedro – 1862Montevidéu) foi un militar, historiador y políticu uruguayu d'orixe bonaerense. Presidente de la República (interín) ente 1834 y 1835.

Biografía[editar | editar la fonte]

En 1797 aniciar na Banda Oriental. Adherente a la Revolución Oriental empecipiada en 1811, participó como oficial nel Combate de San José y la Batalla de Les Piedres. Xunir al sitiu de Montevideo y participó na Batalla de Cerrito.

Foi unu de los diputaos del Congresu de Trés Crucies ya identificábase con José Artigas, el fundador del federalismu nes Provincies Xuníes del Ríu de la Plata. Foi unu de los autores de les instrucciones a los diputaos orientales a l'Asamblea del Añu XIII, que provocaron la rotura col Direutoriu.

Figuró na plana mayor del exércitu de Artigas y participó tamién de l'alministración de la Provincia Oriental (1815 - 1817). Prisioneru mientres la Invasión Lusu-Brasilana, foi llueu lliberáu. A principios de 1820, dempués de la derrota na Batalla de Tacuarembó, pasó a la Provincia d'Entre Ríos. Separáu de Artigas, tornó a Buenos Aires, onde se dedicó a actividaes comerciales.

En 1825 sofitó la Cruzada Llibertadora de los Trenta y tres Orientales dirixida por Juan Antonio Lavalleja contra l'Imperiu de Brasil. Foi unu diputaos de l'Asamblea de la Florida y foi l'autor de la llei qu'amestaba la Provincia Oriental a les Provincies Xuníes del Ríu de la Plata, independizándola de Brasil, el 25 d'agostu de 1825. El gobernador Lavalleja nomar el so ministru de facienda.

Senador dende 1832 a 1838, exerció'l Poder Executivu interinamente ente la finalización del periodu de Fructuoso Rivera, el 24 d'ochobre de 1834, y l'elección de Manuel Oribe, el 1 de marzu de 1835. Sofitó a esti postreru mientres la so presidencia y se exilió en Buenos Aires en 1838. Moró nesa ciudá mientres cuasi siete años. Tornó al Uruguái en 1845 y exerció como presidente de la Cámara d'Apelaciones del Gobiernu del Cerrito mientres el Sitiu de Montevideo.

Retiróse definitivamente de toa actuación pública en 1851, y dexó escrita una Memoria biográfica y unes Apuntaciones históriques sobre la Revolución oriental.

Gabinete de gobiernu[editar | editar la fonte]

Ministeriu Nome Periodu
Gobierno y Rellaciones Esteriores Lucas José Obes 1834 - 1835
Facienda Lucas José Obes 1834 - 1835
Guerra y Marina Manuel Oribe 1834 - 1835

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Yaben, Jacinto R., Biografíes arxentines y suramericanes, Bs. As., 1939.
  • Cutolo, Vicente, Nuevu diccionariu biográficu arxentín, 7 volumes, Ed. Elx, Bs. As., 1968-1985.
  • Walter Rela, Cronoloxía Histórica, Montevideo, Ed. Banda Oriental.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Autores.uy. Identificador de autores.uy: 614. Apaez como: Carlos Anaya. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: castellanu.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Fructuoso Rivera
Presidente d'Uruguái
1834-1835
Socesor:
Manuel Oribe