Julia Domna

De Wikipedia
Julia Domna
emperatriz romana (es) Traducir

193 - 211
Vida
Nacimientu Homs[1]sieglu de II
Nacionalidá Antigua Roma
Muerte Antioquía del Orontes[1]217[1]
Sepultura Castiellu Sant'Angelo
Causa de la muerte suicidiu[2]
Familia
Padre Bassià
Madre valor desconocíu
Casada con Septimio Severo (es) Traducir (187 – )[3]
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu dinastía Severa (es) Traducir
Oficiu filósofa
Cambiar los datos en Wikidata

Julia Domna (probablemente sieglu de IIHoms – 217Antioquía del Orontes) foi la esposa del emperador romanu Septimio Severu, augusta del Imperiu romanu y posesora d'un poder enxamás llográu antes poles emperatrices romanes.

Biografía[editar | editar la fonte]

Julia Domna yera natural de Emesa (l'actual Homs, Siria),[4] nacida en redol al añu 170 y fía de Julio Basiano, sumu sacerdote de la divinidá solar siria Baal y hermana de Julia Mesa. Ente 185 y 187, un horóscopu agóra-y que va casóse con un home que va aportar# a emperador, lo qu'impulsa al ambiciosu Lucio Septimio Severu, procónsul de la Gallia Lugdunensis, comandante de la Legio IIII Scythica, a tomala como la so segunda esposa. D'esti matrimoniu naceríen dos varones, Lucio Septimio Basiano (conocíu dende 195 como Marco Aurelio Antonino Caracalla) y Publio Septimio Geta.

Áureo cola efixe de Julia Domna.

En 193, añu en que Septimio Severu ye proclamáu emperador poles tropes de Panonia, Julia Domna llogra coles mesmes el títulu d'Augusta, llegando inclusive a acuñase monedes cola so efixe.

La constante presencia xunto al so home mientres les espediciones militares fai que se-y conceda'l títulu de mater castrorum, apellativu de recién creación, asignáu per primer vegada a Faustina la Menor en 174. Julia Domna exerció, dende l'entamu, una fuerte inflúi sobre les decisiones del so home, llegando a tener parte activa na alministración del imperiu.

Ente 202 y 205, el papel ocupáu pola emperatriz motivaría les envidies del prefeutu del pretorio, Cayo Fulvio Plauciano, conseyeru bien influyente nel emperador y que lu convenció de que Julia fuera adúltera, col consiguiente procesu y la retirada d'ella de la vida pública. Esti alloñamientu de la corte dexó-y dedicase intensamente al estudiu de la filosofía y la relixón, formándose a la so alredor un círculu de figures intelectuales importantes, ente les cualos atopábense'l filósofu Filóstrato y el médicu Galeno.

Mientres el principáu de Caracalla (211–217), el descuidu polos asuntos estatales denotado pol emperador dexó una activa participación de la Augusta na xestión de los asuntos tocantes al Estáu. La importante posición denotada por Julia Domna nel ámbitu públicu surde del campanudu nomamientu Iulia pia felix Augusta mater Augusti nostri et castrorum et senatus et patriae con certidume conocíu dende l'añu 211.

Julia acompañó a Caracalla na campaña contra l'Imperiu parto de 217, mientres la cual, l'emperador foi asesináu y asocedíu de volao por Macrino. Julia, depués de recibir la noticia, y yá enferma, suicidar na ciudá d'Antioquía.[5][6]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Fontes primaries[editar | editar la fonte]

Fontes secundaries[editar | editar la fonte]

Fontes lliteraries[editar | editar la fonte]

  • Calderini A., "Le donne dei Severi", Quaderni di Studi romani, V, 1945.
  • Cleve R.L., Severus Alexander and the Severan women, Los Angeles, University of California Press., 1982.
  • Comucci Biscardi B.M., Donne di rango e donne di popolo nell'età dei Severi, Firenze, Olschki, 1987.
  • Ghedini F., Giulia Domna tra Oriente e Occidente. Le fonti archeologiche, Roma, “L’Erma” di Bretschneider, 1984.
  • Grant M., The Severan: the changed Roman empire, London-New York, Routledge, 1996.
  • Kettenhofen Y., "Die syrischen Augustae in der historischen Überlieferung", Antiquitas 3, Bonn, 1979.
  • Turton G., The Syrian princesses: the women who ruled Rome, A.D. 193-235, Londra, Cassell, 1974.
  • Williams M.G., "Studies in the Lives of Roman Empresses: I. Julia Domna", American Journal of Archaeology, 6, 1902, páxs. 259-305.hp

Fontes numismátiques[editar | editar la fonte]

  • Carson R.A.G. y Hill Ph.V., Coins of the Roman Empire in the British Museum, vol. V (Pertinax to Elagabalus), Londres, 1975².
  • Cohen H., Description historique des monnaies frapées sous l'empire romain communément appelées médailles impériales, vol. IV, Graz, 1955 (I ed. París 1860).
  • Robertson A.S., Roman Imperial Coins in the Hunter Coin Cabinet, University of Glasgow, vol. III (Pertinax to Aemilian), Londres-Glasgow-New York, Oxford University Press, 1977.
  • Mattingly H. y Sydenham Y.A., The Roman Imperial Coinage, vol. IV, part I (Pertinax to Geta), Londres, 1936 (rist. 1968, 1972).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: Enciclopedia de la Historia Mundial. Identificador de Ancient History Encyclopedia: Julia_Domna. Data de consulta: 6 xunetu 2021. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Afirmao en: Oxford Classical Dictionary (4th rev. ed.). Oxford Classical Dictionary ID: 3375. Data de consulta: 6 xunetu 2021. Editorial: Oxford University Press. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2012.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Ivan Greaves. «ESBE / Julia Syrians» (en rusu). Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary. Volume XLI, 1904. 
  4. Irfan Shahid, Rome and The Arabs: A Prolegomenon to the Study of Byzantium and the Arabs, Washington, 1984, Dumbarton Oaks Research Library, p. 167, ISBN 0-88402-115-7; Glen Warren Bowersock, Roman Arabia, Cambridge, Harvard University Press, 1983, páxs. 126–128, ISBN 0-674-77756-5 [1].
  5. Jones, Christopher P. (2005). Philostratus, The Life of Apollonius of Tyana, páx. 2.
  6. Birley, Anthony (1999). Septimius Severus: The African Emperor, Routledge, p. 192. ISBN 0-203-02859-7.
Precedíu por:
Manlia Escantila
Emperatriz de Roma
193-211 (con Fulvia Plaucila, 202-205)
Asocedíu por:
Nonia Celsa
Precedíu por:
Agripina la Menor
Emperatriz-Madre de Roma
211-217
Asocedíu por:
Nonia Celsa