Douglas Engelbart

De Wikipedia
Douglas Engelbart
Vida
Nacimientu Portland[1]30 de xineru de 1929[2]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos [3]
Residencia Atherton (es) Traducir
Portland
Muerte Atherton (es) Traducir[4]2 de xunetu de 2013[2] (84 años)
Causa de la muerte insuficiencia renal[5]
Familia
Casáu con Ballard Fish (en) Traducir
Karen O'Leary Engelbart (en) Traducir
Fíos/es Christina Engelbart
Estudios
Estudios Universidá de California en Berkeley 1952) títulu de grau : inxeniería
Universidá d'Oregón
Universidá de California en Berkeley 1955) doctoráu
Universidad Estatal de Oregón (es) Traducir 1948) títulu de grau : inxeniería llétrica
Franklin High School (en) Traducir
Direutor de tesis John Robert Woodyard
Llingües falaes inglés
Oficiu inventor, inxenieru, profesor, informáticu teóricucientíficu
Emplegadores Centro de Investigación Ames (es) Traducir  (1948 –  1951)
Universidá de California en Berkeley  (1955 –  1956)
SRI International (es) Traducir  (1957 –  1977)
Tymshare (en) Traducir  (1977 –  1984)
McDonnell Douglas  (1984 –  1986)
Trabayos destacaos mur
Interfaz gráfica d'usuariu
interacción persona-máquina
Premios
Influyencies Paul Otlet, Vannevar Bush, Benjamin Lee Whorf, Alfred Korzybski y Ivan Sutherland
Miembru de Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Academia Nacional d'Inxeniería
Serviciu militar
Cuerpu militar Armada d'Estaos Xuníos[12]
Lluchó en Segunda Guerra Mundial
dougengelbart.org
Cambiar los datos en Wikidata

Douglas Carl Engelbart (30 de xineru de 1929Portland – 2 de xunetu de 2013Atherton (es) Traducir)[13] foi un inventor d'Estaos Xuníos, descendiente de noruegos. Foi un adelantáu nel campu de la interaición humana colos ordenadores, incluyendo l'hipertestu y les redes d'ordenadores, conocíu por inventar el mur[14] .

Engelbart taba llicenciáu n'inxeniería llétrica pola Oregon State University en 1948, graduáu n'inxeniería pola Universidá de Berkeley en 1952 y doctoráu pola UC Berkeley en 1955.

Na seronda de 1968, nuna conferencia d'espertos n'informática, Doug Engelbart fizo una presentación que duró 90 minutos. Amás de la primera demostración pública del mur, incluyó una conexón en pantalla col so centru d'investigación, lo que quier dicir que foi la primera videu-conferencia de la historia y recuerdase col títulu de «la madre de toles demos».

El primer prototipu de mur, concebíu por Doug Engelbart y desendolcáu por Bill English.

Engelbart foi un destacáu patrocinador del desendolcu y usu de los ordenadores y redes d'ordenadores pa tratar colos cada vez más urxentes y complexos problemes mundiales.[15] Engelbart encadarmó un conxuntu de principios d'organización nel so llaboratoriu, que llamó estratexa desencadenante (bootstrapping strategy), diseñada p'acelerar la tasa d'innovación del llaboratoriu.[16]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 11 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 24 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. «Դուգլաս Էնգելբարտը 2020,Encyclopædia Britannica կայքում». Consultáu'l 19 agostu 2020.
  4. «Էնգելբարտը The New York Times Company կայքում». Consultáu'l 19 agostu 2020.
  5. «Դուգլասը The New York Times Company կայքում». Consultáu'l 19 agostu 2020.
  6. URL de la referencia: https://amturing.acm.org/award_winners/engelbart_5078811.cfm.
  7. URL de la referencia: https://www.invent.org/inductees/douglas-engelbart.
  8. URL de la referencia: https://www.ieee.org/content/dam/ieee-org/ieee/web/org/about/awards/von_neumann_rl.pdf.
  9. URL de la referencia: https://www.nationalmedals.org/laureates.
  10. URL de la referencia: https://computerhistory.org/profile/doug-endelbart/.
  11. URL de la referencia: https://www.internethalloffame.org/inductees/douglas-engelbart.
  12. URL de la referencia: https://www.encyclopedia.com/reference/encyclopedias-almanacs-transcripts-and-maps/engelbart-douglas-carl.
  13. «Fallece Douglas Engelbart, el inventor del ratón». Consultáu'l 3 de xunetu de 2013.
  14. Hermida, Alfred (05-nov-2001). «Mouse inventor strives for more». BBC News Online. Consultáu'l 04-xnt-2013.
  15. «The Unfinished Revolution II: Strategy and Means for Coping with Complex Problems». Colloquium at Stanford University. The Doug Engelbart Institute (Abril de 2000). Consultáu'l 04-xnt-2013.
  16. «About an Accelerative Bootstrapping Strategy». The Doug Engelbart Institute. Consultáu'l 04-xnt-2013.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Amir Pnueli
Premiu Turing
1997
Socesor:
Jim Gray