Salvador Lara Zamora

De Wikipedia
Salvador Lara Zamora
Vida
Nacimientu Rivas15 d'avientu de 1837
Nacionalidá Bandera de Costa Rica Costa Rica
Muerte San Xosé7 de xineru de 1912 (74 años)
Oficiu políticu
Cambiar los datos en Wikidata

Salvador Lara Zamora (15 d'avientu de 1837Rivas – 7 de xineru de 1912San Xosé) exerció en forma interina la presidencia de la República.[1]

Foi fíu de José Antonio Lara Arias, costarricense, y Procopia Zamora Guerrero, nicaragüense. Casó en primeres nupcias el 21 de mayu de 1862 en Alajuela con Ana Von Chamier Von Pascher, nacida en Sensburg , Prusia,(güei Mrągowo, Polonia), fía de Ludwig von Chamier und von Schwieder y Augusta von Pascher, y en segundes el 1ᵘ de febreru de 1874 en San José vegada con Josefa Iraeta Guzmán, fía de Pedro Iraeta y Larrete y Margarita Guzmán y Guzmán, salvadoreños.[1]

Foi diputáu por Alajuela (1863-1868), Gobernador de la provincia d'Alajuela (1868-1870), Subsecretariu de Gobernación, Xusticia, Policía, Agricultura ya Industria (10 d'ochobre de 1870 a 8 de mayu de 1872), Secretariu d'Obres Públiques (1° d'avientu de 1873 a 15 de febreru de 1875 y del 5 de payares al 1° d'avientu de 1875), Secretariu de Facienda y Comerciu (9 d'ochobre de 1877 a 21 de marzu de 1882) y encargáu interinamente de la Secretaría de Gobernación y carteres amiestes (22 de xineru a 7 de febreru de 1879) y de la Secretaría de Guerra y Marina (17 a 19 de xunetu de 1880), miembru por Alajuela de l'Asamblea Constituyente de 1880 y Segundu Designáu a la Presidencia (1881-1882).

Debíu al últimu viaxe efectuáu a Europa pol Presidente don Tomás Guardia Gutiérrez, gobernó interinamente Costa Rica como Segundu Designáu del 10 de xunu de 1881 al 23 de xineru de 1882.[1]

Desenvolvió una xestión gubernamental bien dinámica. Empecipió'l so gobiernu enllantando una severa política de restricción del gastu públicu. Suprimió un considerable númberu de places nes Secretaríes d'Estáu y el Poder Xudicial, menguó sueldos y otres erogaciones y clausuró el presidiu de la isla del Cocu y dispunxo el treslláu de los sos internos a la isla de San Lucas. Emitió un decretu pa regular les atribuciones de les Secretaríes d'Estáu y dispunxo que les imprentes unviaren a les Secretaríes d'Estáu siquier un exemplar de les sos publicaciones. Creó los Archivos Nacionales, dictó una llei reguladora de la Imprenta Nacional, aprobó los estatutos del Bancu Hipotecariu Franco-Costarricense, creó y reguló el Colexu d'Abogaos, anovó'l Gran Conseyu Nacional, la Corte Suprema de Xusticia y el personal de les municipalidaes, dispunxo que'l país adoptara'l sistema métricu decimal, reguló'l serviciu telegráficu, prohibió la pesca con dinamita, emitió la Llei de Socesiones qu'estableció la llibre testamentifactio y estableció el Rexistru Civil.

Foi académicu correspondiente de la Real Academia Española de la Llingua (1882-1912).

A la so muerte'l gobiernu del Presidente don Ricardo Jiménez Oreamuno declaró oficiales los sos exequias y entierru, y rindiéronse-y los honores militares correspondientes a los xenerales de división. El Secretariu de Gobernación y carteres amiestes don Carlos María Jiménez Ortiz pronunció'l discursu aciagu a nome del gobiernu.

El so fíu Carlos Lara Iraeta foi Ministru de Rellaciones Esteriores y carteres amiestes (1917-1918) y el so nietu Fernando Lara Bustamante foi Presidente de l'Asamblea Llexislativa y tres veces Ministru de Rellaciones Esteriores (1952-1953, 1966-1967 y 1967-1970).

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Expresidentes de Costa Rica: Salvador Lara Zamora». Galería de Expresidentes de Costa Rica. Asamblea Llexislativa. Consultáu'l 8 de mayu de 2011.

Ver tamién[editar | editar la fonte]