Auguste-Henri de Coincy

De Wikipedia
Auguste-Henri de Coincy
Vida
Nacimientu Lille1 d'abril de 1837[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Residencia Francia
Muerte Triguères[2]30 de xineru de 1903 (65 años)
Estudios
Llingües falaes llatín
Oficiu botánicu
Abreviatura en botánica Coincy (IPNI)
Cambiar los datos en Wikidata

Auguste Henri Cornut de Coincy (o Auguste Henri Cornut de la Fontaine de Coincy) ( * 1837 - 1903) foi un botánicu francés.

Recoyó especímenes de la Flora de Marruecos, y tamién s'especializó na flora española. Ente los años 1889 y 1890 visita'l Parque natural del Macizu del Montgó, citando Carduncellus dianius y Centaurea rouyi.

Foi miembru de la Sociedá Botánica de Francia.

Honores[editar | editar la fonte]

Nel so honor y a un añu del so fallecimientu instaurar nel so honor, el Premiu de Coincy, pa compensar trabayos en taxonomía.

Epónimos[editar | editar la fonte]

El xéneru Coincya Rouy[3] (de les Brassicaceae) nomar nel so honor.

Abreviatura[editar la fonte]

L'abreviatura Coincy emplégase pa indicar a Auguste-Henri de Coincy como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales. (consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esti autor nel IPNI).

Obres[editar | editar la fonte]

  • Ecloga plantarum hispanicarum seu icones specierum novarum vel minus cognitarum per Hispanias nuperrime detectarum = Figures de plantes trouvées en Espagne / con 10 planches litografiaes. Publicación: París : G. Masson, ed., Biblioteca de l'Academia de Medicina, 120, Boulevard Saint-Germain, 120. 1893
  • Ecloga tertia plantarum hispanicarum seu icones stirpium recentioribus temporibus per Hispanias lectatarum /; con 12 planches litografiaes. París : G. Masson et Cie., ed., Biblioteca de la Académie de médecine, 120, Boulevard Saint-Germain, 120. 1897

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Autor de nome científicu. Abreviatura d'autor en botánica: Coincy. Apaez como: Auguste Henri Cornut de Coincy. Data de consulta: 9 ochobre 2017.
  2. URL de la referencia: https://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1080/00378941.1904.10829122.
  3. en Deyrolle, Le Naturaliste, Ser. II, xiii. (1891) 248. (IK)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]