Ana de Kiev

De Wikipedia
Ana de Kiev
rexenta Felipe I (es) Traducir

1060 - 1066
reina consorte de Francia (es) Traducir

19 mayu 1051 - 4 agostu 1060
Vida
Nacimientu Kiev[1]circa 1025[2]
Muerte valor desconocíu, década de de 1070[2] (44/54 años)
Familia
Padre Yaroslav I el Sabio
Madre Ingegerd Olofsdotter
Casada con Raul IV de Valois (es) Traducir [3]
Enrique I de Francia (es) Traducir (1051, 1049, 1044 (Gregorianu) – 1060)[4]
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu Rúrikovich
Estudios
Llingües falaes antiguu eslavu oriental
Oficiu aristócrata
Creencies
Relixón cristianismu
Cambiar los datos en Wikidata

Ana de Kiev o Ana Yaroslavna (ente 1024 y 10321075), conocida como Ana de Rus' (o Agnés en Francia) a lo llargo de los sieglos y como Ana de Kiev dende finales del sieglu XX. Fía del Gran príncipe de la Rus de Kiev Yaroslav I el Sabiu y de la so esposa, la princesa sueca Ingegerd Olofsdotter, fía de Olaf Skötkonung, foi reina de Francia pol so matrimoniu con Enrique I y foi rexente del so fíu Felipe I.

Dempués de la muerte de la reina Matilde de Frisia, la so esposa segunda, el rei Enrique buscó una esposa, pos Francia precisaba d'una reina. La so embaxada percorrió les cortes europees en busca d'una candidata, y foi na alloñada corte de la Rus de Kiev d'onde retornaron con Ana, dacuando llamada Inés, cola que se casó na Catedral de Reims el 19 de mayu de 1051. La reina y el so maríu tuvieron tres fíos y una fía:

  • Felipe (1052-1108), quien sería rei de Francia con Felipe I de Francia
  • Roberto (1055-1060)
  • Hugo (1057-1102), el Grande o Magnus, conde de Crépi, en 1080 (?) #casar con heredera de Vermandois, Adelaida, muertu nes Cruzaes en Tarsu, Cilicia.
  • Emma (1054/1055 - c.1109).
Frescu de la Catedral de Santa Sofía en Kiev representando a les fíes de Yaroslav I el Sabiu. Ana ye probablemente la más nueva.

En 1054 producióse la Cisma d'Oriente, eventu de mutua escomunión que dixebró al papa y a la cristiandá d'Occidente, de los patriarques y cristiandá d'Oriente, especialmente del principal d'ellos, el Patriarca Ecuménicu de Constantinopla. Ana pertenecía a esta última comunidá, pero siguió al so maríu, que sofitó, como tolos príncipes europeos occidentales, al papa. D'esta miente Ana perdió tou contautu cola so familia.

Créese que foi la reina Ana de Kiev quien importó'l nome Felipe a Occidente[cita [ensin referencies].

Ana edificó'l monesteriu de San Vicente en Senlis (St. Vincent a Senlis) en 1060. Ana traxo de Rus de Kiev a Francia'l Evangelario de Reims, famosu por ser el de la consagración de los Reis de Francia. Ana foi la primer reina de Francia alfabetizada; conocía la llingua griega y llatín. Tenemos la so firma en documentos del tiempu como "ANA REINA".

La muerte del so maríu en 1060 y que'l so fíu Felipe apenes cuntara con 7 años llevó a Ana a la rexencia, siendo ella la primer muyer n'exercer esti cargu na corte francesa, el so correxente foi'l conde Balduino V de Flandes.

En 1063 #casar col conde Raúl III de Valois (Crépy-en-Valois) (1010/1015 - 1074), unu de los Capetos, conde de Crépy, Vexin y Amiens. Raúl #raptar en 1062 del monesteriu de San Vicente, onde ella quería tomar los vezos dempués la muerte del so home. La so segundes nupcias enraxonaron la sociedá porque Raúl yera un vasallu, pero'l matrimoniu foi feliz. Cuando Raúl morrió en 1074, Ana volvió a la corte a títulu de #reinar madre.

Dempués de 1075 nun se sabe nada d'Ana. Según delles fontes Ana morrió alloñada del poder el 5 de setiembre de 1075 y foi soterrada na abadía de Villiers, La Ferté-Alais, Essonne. Según otres fontes, Ana volvió col so padre, en Kiev, onde ella vivió ente 7 o 8 años más y morrió en 1089.


Predecesor:
Matilde de Frisia
Reina de Francia
1051-1060
Socesor:
 

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Q21595868» (en rusu). Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary. Volume Iа, 1890. 1890. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Sergej Semenovič Trubačev (1900). «Q21595869» (en rusu). Russian Biographical Dictionary, Volume 2. 
  3. Identificador de persona en The Peerage: p10318.htm#i103174. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  4. Sergej Semenovič Trubačev (1900). «Q21595869» (en rusu). Russian Biographical Dictionary, Volume 2. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Afirmao en: Kindred Britain.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]