Matusalén

De Wikipedia
Matusalén
Personaxe de Libro de Enoc (es) Traducir
Información
Sexu masculín
Nacimientu Antiguo Oriente Próximo (es) Traducir3317 de edC[1]
Fallecimientu 2348 de edC[2] (968/969 años)
Cónxuxe Edna (en) Traducir
Padres Enoc (es) Traducir
Fíos Lamech (es) Traducir
[editar datos en Wikidata]

D'alcuerdu al Xénesis, Matusalén (n'hebréu: מתושלח) foi l'octavu patriarca antediluvianu, fíu d'Enoc, padre de Lamec y güelu de Noé (quien foi'l postreru d'estos patriarques). Según la Biblia vivió 969 años.[3]

Na Biblia[editar | editar la fonte]

Mentar a Matusalén nel pasaxe 5:21-27 del Xénesis, como parte de la xenealoxía que coneuta a Adán con Noé. Ésta repitir, ensin la cronoloxía, en I Cróniques 1:3, y amás apaez en Lucas 3:37. Lo siguiente provién de la traducción de la Biblia de Reina-Valera (1960):

Vivió Enoc sesenta y cinco años, y nició a Matusalén. Y caminó Enoc con Dios, dempués que nició a Matusalén, trescientos años, y nició fíos y fíes. Y fueron tolos díes de Enoc trescientos sesenta y cinco años. Caminó, pos, Enoc con Dios, y sumió, porque-y llevó Dios.

Vivió Matusalén cientu ochenta y siete años, y nició a Lamec. Y vivió Matusalén, dempués que nició a Lamec, setecientos ochenta y dos años, y nició fíos y fíes. Fueron, pos, tolos díes de Matusalén novecientos sesenta y nueve años; y morrió.

Estos versos atópase en trés manuscritos tradicionales, el Testu masorético, la Septuaginta y el Torá samaritanu. Estos trés tradiciones nun coinciden ente elles. Les diferencies a esti respectu pueden ser resumíes como siguen:[4]

Testu Edá a la nacencia del so fíu Vida restante Edá de muerte Fecha de muerte
Masorético 187 782 969 Muerre en 1656 Anno Mundi, l'añu del Diluviu, con 969 años.
Septuaginta (Alexandrinus) 187 782 969 Muerre en 2256 AM, seis años antes del Diluviu (2262 AM).
Septuaginta (Vaticanus) 167 802 969 Muerre en 2256 AM, catorce años dempués del Diluviu (2242 AM).
67
653 720 Muerre nel añu del Diluviu (1307 AM).

Hubo numberosos intentos d'esplicar estes diferencies: el más obviu ye la corrupción accidental polos copistas y traductores. Dellos errores pueden ser la resultancia d'intentos de correxir los anteriores errores. Gerhard Larsson suxurió que los rabinos que traducieron la Septuaginta del hebréu al griegu en Alexandría alredor del sieglu III e. C., alvirtieron que l'historiador exipciu Manetón nun mentara n'absolutu al Diluviu, aumentando les edaes de los patriarques pa faer recular la dómina del Diluviu anterior a la primer dinastía exipcia.[5] Otru posible error foi una mala traducción confundiendo los años solares con llunares, supuestamente tendría 72 años.[6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://amazingbibletimeline.com/timeline_online/.
  2. Afirmao en: Xénesis. Capítulo: 5. Sección, versículu o párrafu: 27. Llingua de la obra o nome: hebréu bíblicu.
  3. Diccionariu Enciclopédicu Ilustráu Oriente, p. 662.
  4. «Genesis 5 and 11: Chronolgenealogies in the Biblical History of Beginnings». Origins 7 (1):  páxs. 23-37. 1980. http://www.grisda.org/origins/07023.htm. 
  5. «Septuagint.» Institute for Biblical and Scientific Studies.
  6. anos-vivio-matusalen/

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]