Bildu

De Wikipedia
Bildu
Fundación 3 d'abril de 2011
Estáu  España
Ideoloxía política socialismu, socialdemocracia, nacionalismu vascu y ecosocialismu
Páxina web ehbildu.eus…
Cambiar los datos en Wikidata

Bildu (Axuntar(se) n'eusquera) foi una coalición eleutoral española d'ideoloxía independentista vasca y perteneciente al denomináu polu soberanista d'izquierda, conformada polos partíos políticos Eusko Alkartasuna y Alternatiba, les agrupaciones Herritarron Garaia y Llabraba Bai, y otros independientes abertzales y d'izquierda.[1] Los sos componentes afirmaron la so voluntá de siguir el proyeutu de coalición más allá de les eleiciones llocales de 2011, materializándose nes coaliciones Amaiur, pa les eleiciones xenerales d'esi añu, y Euskal Herria Bildu, pa les eleiciones al Parllamentu Vascu de 2012, a les que se sumó'l partíu Aralar.

Bildu presentó candidatures a diversos procesos eleutorales que se celebraron en mayu de 2011 n'España, como son les eleiciones autonómiques al Parllamentu de Navarra, les eleiciones forales a les Xuntes Xenerales d'Álava, de Guipúzcoa y de Vizcaya, y les eleiciones municipales nel País Vascu, Navarra y el Condáu de Treviño (Burgos, Castiella y Lleón).

Historia[editar | editar la fonte]

Creación[editar | editar la fonte]

Eusko Alkartasuna (EA) y Alternatiba configuraron una coalición eleutoral p'allegar a les eleiciones municipales, a les Xuntes Xenerales del País Vascu y al Parllamentu de Navarra de 2011 coles mires d'apigurar el votu soberanista y d'izquierdes. Quedáronse fuera del alcuerdu les llocalidaes de Deva, Musques, Santesteban y Echalar, onde EA presentábase en solitariu;[2] en Deva amás Alternatiba tamién se presentaba en solitariu. En Castiella y Lleón presenta llista a les municipales nel Condáu de Treviño.

Coles mesmes, xunto a otros independientes, en Bildu tamién participen el coleutivu navarru Herritarron Garaia y Llabraba Bai, dixebra alavesa d'Aralar.[3]

Según la Xunta Eleutoral Central el nome oficial de la coalición ye Bildu-Eusko Alkartasuna (EA) / Alternatiba Eraikitzen.

Precedentes[editar | editar la fonte]

Les organizaciones polítiques que conformen la coalición (Eusko Alkartasuna y Alternatiba) fueron perfilando col pasu del tiempu un apueste pola aglutinación de fuercies soberanistas, llinia que tamién foi perfilando la Izquierda Abertzale, nome col que se tendió a denominar al sector de dicha ideoloxía allegada a la ilegalizada Batasuna y les sos Batasuna#Intentos de presentase a les eleiciones posteriores marques eleutorales. D'esta forma, en xunu de 2010 tuvo llugar nel Palaciu Euskalduna la firma del Alcuerdu estratéxicu ente Eusko Alkartasuna y l'izquierda abertzale, al que siguió l'alcuerdu Euskal Herria ezkerretik ('Euskal Herria dende la izquierda') el 16 de xineru de 2011, que tamién foi suscritu por Alternatiba.

Dellos medios afirmaron que los firmantes d'esti últimu alcuerdu decidieron una estratexa conxunta en casu de que nun se dexara la inscripción de Sortu nel rexistru de partíos políticos.[4] Sicasí, lo único que los promotores de Bildu confirmaron foi qu'esperaben la integración de Sortu na coalición namái en casu de qu'ésti fuera llegalizáu.[5]

El 30 d'ochobre de 2010 Alternatiba celebró la so primer Asamblea Nacional, na qu'apostaron pola confluencia estratéxica de los partíos soberanistas d'izquierdes que roblaron el Alcuerdu de Gernika.[6] Dos selmanes dempués, la Izquierda Abertzale fixo una ufierta a EA y Aralar p'allegar xuntos a les eleiciones de Navarra[7] que, en siendo refugáu por Aralar, amplió al conxuntu d'axentes políticos ya independientes» de Nafarroa Bai.[8] Esta ufierta non yá nun foi aceptáu sinón que finalmente favoreció la espulsión d'EA, al negase esta formación a romper el so alcuerdu estratéxicu independentista, lo que, xuníu al abandonu previu de Batzarre, supunxo la nueva coalición Nafarroa Bai 2011 integrada por Aralar, PNV y dalgunos independientes.[9][10]

A finales de marzu de 2011, EA anunció qu'en Navarra se presentaría a les eleiciones forales y municipales nuna nueva coalición formada cola plataforma ciudadana d'izquierda abertzale Herritarron Garaia,[11][12] ente que nel País Vascu llegó a un alcuerdu eleutoral con Alternatiba.[13]

Reaición ante'l tirotéu ente ETA y la Xendarmería[editar | editar la fonte]

El 9 d'abril de 2011 tuvo llugar un tirotéu ente dos miembros d'ETA y la Xendarmería francesa nel que resultó mancáu un xendarme, siendo deteníos darréu dambos terroristes;[14] ante esti acontecimientu, Bildu manifestó'l so refugu al tirotéu, tachándolo d'un incidente que nun rompía'l alto'l fueu decretáu por ETA.[15][16]

Coincidiendo cola precampaña eleutoral, l'usu del términu incidente valió-y a Bildu la crítica tantu del Gobiernu d'España[17] como del Gobiernu Vascu[18] y de los partíos políticos PP,[19] UPyD[20] y PNV.[21] Dos díes depués Bildu censuró les crítiques arramaes sobre ella y reafitóse nes sos anteriores declaraciones de refuga al terrorismu.[22]

Acusaciones ya impugnación de candidatures[editar | editar la fonte]

Dende antes de la so creación,[23] especular dende dellos partíos políticos, parte de la prensa española, Fuercies y Cuerpos de Seguridá, l'Abogacía Xeneral del Estáu y la Fiscalía Xeneral, con que Bildu sería la forma en que la izquierda abertzale ilegalizada intentaría introducir a los sos militantes nes eleiciones. Basar en que la izquierda abertzale enantes representada por Batasuna atoparíase güérfana d'organización política llegal tres la illegalización de dicha formación pola so rellación cola banda terrorista ETA y la negativa per parte del Tribunal Supremu de dexar la inscripción de Sortu como partíu llegal so l'acusación de ser una continuación d'ésta; y coles mesmes nel alcuerdu estratéxicu ente Eusko Alkartasuna y l'izquierda abertzale. Según esto, la inclusión de dichu sector fadríase al traviés de candidatos independientes que nun collaboraren con marques eleutorales ilegalizadas, dientro de la coalición de partíos (EA y Alternatiba),[24] acusando a Bildu de ser un Plan B» de Batasuna.[25]

Dicha acusación foi negada per parte de los miembros de Bildu, qu'alegaron que la coalición yá taba prevista antes inclusive que la presentación de los estatutos de Sortu, colo qu'en casu de qu'esti fuera llegalizáu integrárase na coalición.[26] Per otra parte, Bildu esixó a tolos candidatos de les sos llistes a roblar personalmente un decálogu de conducta ellaboráu pola coalición que «lleva apareyáu la oposición, por tolos medios que llexítimamente tenga al so algame, a cualquier actu o actividá que suponga agresión o violación de cualquier derechu humanu y al usu de la violencia pa llograr oxetivos políticos», y que foi unviáu a les xuntes eleutorales acompañando a la documentación riquida en cada casu.[27]

Impugnación y anulación[editar | editar la fonte]

Tanto'l Ministeriu del Interior como l'Abogacía Xeneral del Estáu anunciaron que xixilaríen les llistes eleutorales de Bildu por si confirmábense los sos barruntos[28] y, finalmente, el Gobiernu d'España autorizó a l'Abogacía del Estáu «a recurrir les candidatures de Bildu na midida qu'envalore qu'eso tien de faese».[27] Asina, una vía foi investigar caúna de les sos llistes por si nelles figuraben persones rellacionaes con Batasuna o otres candidatures ilegalizadas, yá que según la Policía Nacional, na acta fundacional de Bildu falábase reiteradamente de trés partíos participantes (Eusko Alkartasuna, Alternatiba, y según les fontes policiales, el terceru sería Batasuna);[29] y otra vía consistió en basase nos documentos internos prindaos a ETA, como la directiva d'ETA d'avientu de 2008 Herri Antolatuaren Estratexa Independentista Baterantz ('Escontra la organización d'una estratexa d'independentista popular'), na que se consideraba afechu un acercamientu a Eusko Alkartasuna per parte de Batasuna,[30][31] pactu que nun llegó a materializase nes eleiciones europees de 2009, polo que la direición d'ETA abroncó a la direición de Batasuna por pidir el votu pa Iniciativa Internacionalista, en cuenta de buscar un alcuerdu con EA «nuna unión de fuercies a favor de la independencia», según constaría nun documentu internu d'ETA de xunu de 2009.[32]

A finales d'abril de 2011 anuncióse que l'informe ellaboráu pola Policía Nacional pa l'Abogacía del Estáu y la Fiscalía Xeneral llegaba a les conclusiones de que la mesma Bildu y les sos llistes taben impulsaes por Batasuna y diseñaes por ETA.[33] Dichu informe basar en documentos prindaos a la banda terrorista nos que, afitando como modelu la coalición Euskal Herria Bai y partiendo de la llegalidá de Sortu (depués truncada), ETA presuntamente impulsaría l'alianza de los partíos independentistes y d'izquierdes (escluyendo a PNV y Aralar), controlando externamente les sos llistes eleutorales por persones rellacionaes con Batasuna y declarando l'alto'l fueu de la banda pa favorecer dicha estratexa.[33] Coles mesmes, según dichu informe, Batasuna axuntaríase con Eusko Alkartasuna y Alternatiba pa iguar les llistes eleutorales, inclusive primiendo a dellos candidatos por que participaren nelles, especialmente nel casu de Navarra.[34] Pela so parte, la Guardia Civil nel so propiu informe, amás de los documentos prindaos hasta'l momentu a ETA, tamién apurrió como pruebes grabaciones telefóniques d'antiguos dirixentes de Batasuna.[35] Nestos informes policiales tamién se señalaba que l'orixe de la plataforma Herritarron Garaia integrada en Bildu en Navarra taría nes plataformes Hamaika Bil Gaitezen ('Juntémonos munchos'), creada en febreru de 2010 y ente que los sos promotores atopábense antiguos candidatos de Herri Batasuna, Euskal Herritarrok y Abertzale Sozialisten Batasuna,[36] y Ezker Soberanista Erakitzen ('Construyendo la izquierda soberanista'),[37] promovida por EA en payares de 2009, polo que la Policía envaloró que'l pactu producir en realidá ente Batasuna y EA nesa comunidá foral.[36]

Con motivu del Aberri Eguna de 2011 Bildu participó nun actu entamáu pola asociación Independentistak al cual tamién asistieron antiguos miembros de Batasuna y otres personalidaes de la izquierda abertzale,[38] fechu que foi tacháu pol dirixente de la PNV Iñigo Urkullu como una torpeza per parte de la coalición.[39]

El 26 d'abril de 2011 foi adelantráu por Federico Trillo, voceru de xusticia del Partíu Popular, y confirmáu pol Vicepresidente del Gobiernu Alfredo Pérez Rubalcaba que los informes policiales sobre Bildu consideraben qu'ésta taría «na estratexa d'ETA» y que, ente les sos candidatures, habría persones venceyaes a Batasuna (en 40 llistes del País Vascu, según la Ertzaintza, y en 95 nel conxuntu de País Vascu y Navarra, según la Guardia Civil).[40][41] Asina, el Ministeriu Fiscal y l'Abogacía del Estáu presentaron dos talos recursos pa impugnar les llistes de Bildu y de una trentena d'agrupaciones d'eleutores por considerales un preséu d'ETA pa tar nes instituciones.[42][43][44]

Dende'l Partíu Nacionalista Vascu, el so presidente Iñigo Urkullu alvirtió'l 29 d'abril de 2011 que'l sofitu del so partíu al Gobierno y a los Presupuestos Xenerales del Estáu de 2012 taría condicionáu pola impugnación o non de les llistes de Bildu.[45] Igualmente, Aralar[46] y el Ararteko (el Defensor del Pueblu nel País Vascu) tamién s'amosaron favorables a la presencia de Bildu nes eleiciones.[47] L'ex lehendakari y ex presidente d'EA Carlos Garaikoetxea alvirtió qu'en casu de escluyise a Bildu la formación allegaría a los Tribunales Europeos con cuenta de se declaren nules les eleiciones.[48]

El 1 de mayu la sala 61 del Tribunal Supremu falló a favor (por nueve votos a seis) de les impugnaciones presentaes pola Abogacía del Estáu y el Ministeriu Fiscal, anulando asina toles candidatures presentaes pola coalición Bildu, según otros diez agrupaciones eleutorales, al envalorar qu'éstes s'enmarcaríen dientro d'un proyeutu «xestionáu, empobináu, coordináu y articuláu pol complexu ETA-Batasuna».[49][50]

Reaiciones[editar | editar la fonte]

Tres el fallu, el Vicepresidente del Gobiernu Alfredo Pérez Rubalcaba manifestó que la sentencia probaba que Bildu non rompiera con ETA.[51] Igualmente'l presidente del Congresu, José Bono, defendió la decisión del Supremu.[52] Tantu PSOE[53] como Partíu Popular,[54] Unión del Pueblu Navarro[55] y Unión Progreso y Democracia[56] amosaron el so prestu pola sentencia,[57] según l'Asociación Víctimes del Terrorismu[58] y otres asociaciones de víctimes.[59] De la mesma el Gobiernu de Navarra afirmó compartir políticamente'l pronunciamientu del Tribunal Supremu,[60] mientres el Gobiernu Vascu llindar a manifestar que respetaba y acataba la sentencia del Tribunal «ensin más considerancies sobre la so oportunidá».[61] El lehendakari Patxi López afirmó: «Tengo'l convencimiento y la seguridá de que nin EA nin Alternatiba nin tán al serviciu nin formen parte de la estratexa d'ETA».[62]

Pela so parte, manifestaron la so disconformidá con felicidá sentencia Izquierda Xunida,[63] Partíu de los Socialistes de Cataluña,[64] Convergència i Unió,[65] Iniciativa per Catalunya Verds,[63] Solidaritat Catalana per la Independència,[66] Esquerra Republicana de Catalunya,[67] Bloque Nacionalista Galego,[68] Bloque Independentista de Cuchas,[69]Partíu Nacionalista Vascu,[70] Nafarroa Bai,[71] Aralar,[72] Izquierda-Ezkerra,[73] Hamaikabat,[74] Ezker Batua-Berdeak,[75] la Coordinadora Verde,[76] el líder d'Equo Juan López de Uralde,[77] y los sindicatos Comisiones Obreres d'Euskadi,[78] ELA, LAB,[79] ESK,[80] EHNE, Hiru y STEE-EILAS,[81] según Lokarri, el Ararteko (Defensor del Pueblu)[82] y el Parllamentu de Cataluña.[83]

El 2 de mayu de 2011 la PNV, como alvirtiera enantes, anunció que suspendía tol so sofitu al Gobiernu, considerando amás d'estrema gravedá la suspensión de les llistes de Bildu.[84]

Pela so parte los voceros de Bildu afirmaron que «dicir que formamos parte de la estratexa d'ETA ye un absurdu y una xirigonza» según la impugnación de les sos llistes «ye una aberración xurídica, política y democrática que namái s'entiende dende la debilidá del PSOE frente a les presiones del PP».[85]

El 4 de mayu el secretariu xeneral del PSOE nel Congresu Eduardo Madina manifestó esperar una noticia prestosa del Tribunal Constitucional al respective de Bildu[86] sumándose a otres voces dientro del partíu favorables a la so llegalidá, como l'alcalde de San Sebastián Odón Elorza,[87] Txiki Benegas, Jesús Eguiguren, Patxi Lazcoz[88] o la conseyera del Gobiernu Vascu Gemma Zabaleta.[89]

Revocación de l'anulación pol Tribunal Constitucional[editar | editar la fonte]

Tres la sentencia del Tribunal Supremu la coalición recurrir al Tribunal Constitucional.[90] Amás intentó recusar al maxistráu Francisco José Hernando al exercer de presidente del Tribunal Supremu mientres les illegalizaciones de candidatures eleutorales que fueron rellacionaes con ETA,[91] pero esta recusación foi refugada.[92]

Nel so recursu Bildu alegó que la sentencia del Tribunal Supremu quitaba a la coalición del derechu coleutivu de participación política de los dos formaciones llegales que la integren; que se quitaba tamién del derechu individual de sufraxu activu al sector del eleutoráu que deseyara votar a esa opción y tamién negaba l'exerciciu del derechu individual de sufraxu pasivu "non solamente a quien sían independientes de dambes formaciones polítiques, sinón tamién a los de les formaciones polítiques llegales". Amás, alegó que supónía la vulneración de la llibertá ideolóxica, garantizada na Constitución nel artículu 16; el derechu a espublizar y espresar llibremente los pensamientos, idees y opiniones; según los derechos de llibertá d'espresión y de xunta y asociación recoyíos nel Conveniu Européu de Derechos Humanos.[93]

Los representantes de Bildu afirmaben nel so recursu que, anque s'entienda acreditada la condición d'ETA-Batasuna de defraudar la sentencia que ilegalizó en 2003, "nun s'acreditó'l so materialización en Bildu", esto ye, que nun se remató "na articulación d'unes candidatures instrumentalizadas al serviciu de los intereses eleutorales de los partíos políticos ilegalizados". Tamién reconocíen nel so escritu que, sobre la base de los documentos prindar y analizar, "puede razonablemente deducise que, n'efeutu, ETA-Batasuna concede cierta relevancia a los procesos eleutorales, y que pretende sirvise de dalguna manera d'esa oportunidá pa los sos fines, ya inclusive que persistíen nesi planteamientu con vistes al procesu eleutoral"; sicasí, eso "nun presupon la esistencia de concertación dalguna ente ETA-Batasuna y los partíos integraos na coalición Bildu, que la so instrumentalización a tal fin por aquellos ye una conclusión que nun puede algamar, sobre esa base, de la manera que constitucionalmente ye esixente pa delimitar el derechu de participación política que ta en xuegu". Coles mesmes, aportunaben en que "nun se probó" que per parte de la coalición asumiérense "los métodos violentos como preséu d'actuación na vida pública".[91]

El día anterior al alderique nel Tribunal, la Guardia Civil presentó un informe sobre unes actes prindaes en 2009 de presuntes xuntes ente EA y ETA de cara a planiar la estratexa eleutoral n'anteriores procesos nos que la collaboración nun llegó a peracabase,[94] inclusive cola presencia del ex lehendakari Carlos Garaikoetxea nes mesmes,[95] lo que foi darréu desmentíu dende EA, qu'anunció midíes llegales contra les inxuries arramaes, siendo calificáu por Garaikoetxea como "farsa policial" y "mentira infame y maniobra escandalosa" ellaborada pa condicionar la opinión pública en contra d'EA.[96][97] El mesmu Tribunal Constitucional negó que dichu documentu tuviera valor probatorio dalgunu.[98]

El 5 de mayu de 2011, tres nun llegar a un desempate la Sala Segunda del Tribunal Constitucional, el recursu foi aldericáu nel Plenu d'ésti, que decidió que Bildu allegara a los comicios.[99][100] Votaron a favor d'esti resolución los maxistraos Pascual Sala Sánchez, Eugeni GAy Montalvo, Elisa Pérez Vera, Pablo Pérez Tremps, Luis Ignacio Ortega Álvarez y Adela Asúa Batarrita; y anunciaron votu particular en contra Javier Delgado Barrio, Ramón Rodríguez Arribas, Manuel Aragón Reyes, Francisco José Hernando Santiago y Francisco Pérez de los Cobos Orihuel.[101]

Según el Tribunal Constitucional, el Supremu frayó'l derechu a la participación política de la coalición, consagráu nel artículu 23 de la Constitución. Los argumentos emplegaos fueron similares a los que remanaron nel so votu particular los seis maxistraos que discreparon de la mayoría nel Tribunal Supremu. Según estos maxistraos, el pactu soberanista que remató en Bildu surdió de la mesma Eusko Alkartasuna y namái se peracabó porque la izquierda abertzale, tres un alderique de cinco meses, refugó la violencia terrorista.[102]

Nesti sentíu, el Tribunal Constitucional establez nesta sentencia una diferenciación ente la formación Batasuna ilegalizada en 2003 y la izquierda abertzale, y afirma que "la izquierda abertzale como espresión ideolóxica nun foi proscrita del nuesu ordenamientu nin podría llegar a selo". Amás, esplica que "la disolución d'un partíu políticu nun porta la privación del derechu de sufraxu, activu o pasivu, de quien fueron los sos promotores, dirixentes o afiliaos"[103] y que "el simple barruntu nun puede constituyise n'argumentu jurídicamente aceptable pa escluyir a naide del plenu exerciciu del so derechu fundamental de participación política". La sentencia tamién afirma que "la pretensión d'asegurar a estazón, por aciu controles preventivos, la seguridá del Estáu constitucional pon bien en riesgu al propiu Estáu constitucional", porque se trata d'una pretensión "desproporcionada a la vista de la panoplia de preseos de control a posteriori de que se dotó, por aciu les últimes reformes llegales, el nuesu ordenamientu"; y destaca la "insuficiente entidá probatoria de los nicios remanaos pol Supremu pa poder xustificar el sacrificiu de los derechos fundamentales de participación política en términos d'igualdá y llibre defensa y promoción de la mesma ideoloxía".[94]

Reaiciones[editar | editar la fonte]

En conociendo la sentencia'l PNV restableció la so rellación col Gobiernu.[104] Dende Izquierda Xunida consideróse que'l Tribunal Constitucional fixera "bien les coses" al dexar al independentismu nun esforcio presentase a estos comicios calteniendo'l derechu a la participación política,[105] y que se trataba d'un pasu más pa consolidar "esta democracia tan débil".[106] D'igual manera manifestaron el so prestu los representantes de los partíos qu'enantes criticaren la sentencia del Supremu, como CiU, ERC y ICV, ente otros.[106]

El Gobiernu d'España emitió un comunicáu nel qu'afirmaba acatar y respetar la decisión del Tribunal Constitucional pos "ye competencia de los tribunales determinar la llegalidá de les candidatures eleutorales".[107][108] El Presidente del Congresu, José Bono, señaló a títulu personal que, anque la aceptaba, Le "gustaba más la sentencia del Tribunal Supremu sobre Bildu".[109] El Gobiernu de Navarra tamién acató la decisión del Constitucional, pero considerar que yera un "retrocesu" y un "balón d'osíxenu pa ETA".[110]

Per otru llau, el Partíu Popular refugó esta sentencia xudicial alvirtiendo que taríen "vixilantes" pa sacar de les instituciones "como sía" a los representantes de dicha coalición.[111] Igualmente, dende UPyD calificóse la decisión del Constitucional de "despropósitu" y "grave equivocación",[112] llegando a calificar de "testaferros d'ETA" a los candidatos de Bildu.[113] Maite Pagazaurtundua, presidenta de la Fundación Víctimes del Terrorismu, afirmó sentise esmolecida y criticó el poder de los partíos políticos n'instituciones como'l Tribunal Constitucional.[114]

Pela so parte, el presidente del Tribunal Constitucional, Pascual Sala, reivindicó la independencia xudicial al respective de los partíos políticos como daqué incuestionable y afirmó que duldar d'ella yera un ataque a la honradez de los xueces.[115]

El Congresu de los Diputaos refugó una propuesta presentada por PP, UPyD y UPN que plantegaba "estremar" la vixilancia sobre Bildu y sofitó una propuesta del PSOE que demandaba respetu a "les últimes decisiones de les más altes instancies xurisdiccionales".[116]

Eleiciones forales y municipales de 2011[editar | editar la fonte]

Sofitos[editar | editar la fonte]

Videu "Bildu gara, bildu", onde dellos artistes amuesen el so sofitu a Bildu

Bildu recibió'l sofitu de delles persones rellacionaes cola cultura vasca por aciu la so participación nun videu musical. Xunto con Aitor Gorosabel, participaron en dichu videu los versolaris Miren Amuriza y Jon Martin, l'actriz Itziar Ituño y l'actor Ramon Agirre, Jose Mari Agirretxe Porrotx, el músicu Imanol Urbieta, el pintor “Mendi” y l'escritor Gari Berasaluze, ente otros.[117]

Candidatures[editar | editar la fonte]

  • Xuntes Xenerales de Vizcaya: Figuraron Zuriñe Gainza (independiente) como cabeza de llista pola circunscripción de Bilbao, Irune Sotu por Durango-Arratia, Joseba Gezuraga (EA) por Busturia-Uribe, y Asier Vega (Alternatiba) por Encartaciones.
  • Conceyu de Bilbao: Encabezar Txema Azkuenaga, abogáu nel so día de Herritarren Zerrenda y voceru de la plataforma Adierazi EH, convocante d'una marcha prohibida pola Audiencia Nacional en setiembre de 2010. El númberu dos na llista ye Aitziber Ibaibarriaga, miembru de l'asociación Independentistak.[118] La llista cerrar el periodista Antonio Álvarez Solís.[119]
  • Xuntes Xenerales de Guipúzcoa: Martín Garitano, exredactor xefe de Egin, exsubdireutor de Gara y llocutor de la radio Infozazpi, encabezó la llista por San Sebastián y foi finalmente escoyíu diputáu xeneral. Los otros trés cabeces de llista nes circunscripciones a Xuntes fueron el exalcalde de Zumaia Iñaki Agirrezabalaga (Deba-Urola), Judit García Llorens (Oria) y Miren Gurutze Baztarrika (Bidasoa-Oiartzun). Apaecen tamién independientes como Idoia Ormazabal, sindicalista del ámbitu de la educación; miembros d'EA, como Onintza Lasa; y representantes de Alternatiba, como l'actual juntero Ander Rodríguez. En tres circunscripciones les llistes fueron encabezaes por independientes, siendo éstos los más numberosos. De forma simbólica, l'escultor Néstor Basterretxea figuraba como tercer suplente de la llista de Bidasoa.[120]
  • Conceyu de San Sebastián: Encabezó la llista'l médicu Xuan Carlos Izagirre, siguíu de Josu Mirena Ruiz (EA).
  • Xuntes Xenerales d'Álava: Pola circunscripción de Vitoria-Gasteiz foi encabezada pola profesora Idoia Zapirain Karrika (independiente). Tres ella figuraba Lorena López de Lacalle (EA), que fuera diputada foral de Cultura. Na circunscripción d'Ayala el primeru foi Gaizka Barañano (EA).
  • Conceyu de Vitoria: Encabezaba la llista'l profesor d'ikastola Kike Fernández de Pinedo (independiente), siguíu de Antxon Belakortu, enantes conceyal d'EA.
  • Parllamentu de Navarra: La llista al Parllamentu taba encabezada por Maiorga Ramírez, secretariu xeneral d'EA en Navarra y que yá yera parllamentariu foral (por EA de 2003 a 2007 y por Nafarroa Bai de 2007 a 2011), siguíu de la profesora Bakartxo Ruiz (independiente y vocera de Herritarron Garaia).
  • Conceyu de Pamplona: Bildu presentó como candidata a l'alcaldía a Eva Aranguren (EA), siguida del expelotari Pedro Martínez de Eulate (independiente).

Magar los barruntos habíes dende l'entamu, nes 257 llistes eleutorales por Bildu y más de 3.500 candidatos,[93] namái dos persones tuvieren en candidatures rellacionaes con Batasuna: una en Mañaria y otra en Cegama.[121] Más tarde anuncióse que Bildu retiraba les sos candidatures en Arbizu y Lacunza por haber nelles persones rellacionaes con Segi, Askatasuna, HB, HASI, o inclusive por ser deteníes pola so presunta rellación con ETA en dalgún momentu; en retirándose Bildu en diches llocalidaes namái se presentaron dos agrupaciones d'eleutores encabezaos polos sos antiguos alcades, dambos por ANV na llexislatura anterior.[122]

En Santurtzi y Allegría de Oria, les agrupaciones llocales d'EA pidieron la so disolución tres l'abandonu de la mayor parte de los sos miembros al denunciar que les llistes de Bildu d'estos conceyos fueren iguaes ensin ser consultaes y ensin incluyir miembros d'HALA nelles.[123][124]

Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]

Eleiciones y fecha
Votos
%
Representantes
Eleiciones al Parllamentu de Navarra de 2011 42.916 13,28% 7 diputaos
Eleiciones municipales d'España de 2011 313.231 1,39% 117 alcaldes y 1.170 conceyales
Eleiciones a les Xuntes Xenerales del País Vascu de 2011 273.138 25,94% 45 junteros

Tres les eleiciones municipales de 2011, Bildu llogró 313.231 votos (1,39%) y 1.138 conceyales, llogrando de la mesma 88 conceyos con mayoría absoluta y 25 con mayoría relativa. Por comunidaes, nel País Vascu convertir na primer fuercia político por conceyales, 953, y la segunda por votos, 276.134 (25,45%); igualmente llogró 74 alcaldíes con mayoría absoluta y 22 mayoríes relatives. En Navarra llogró 37.017 votos (11,63%) y 184 conceyales, siendo la tercer fuercia político en dambos aspeutos na comunidá foral; estos resultaos traducir en 14 mayoríes absolutes y 3 relatives (a les qu'hai que sumar les alcaldíes d'Arbizu, Lacunza, Ituren y Iturmendi consiguíes por Bildu nes eleiciones municipales qu'estos pueblos celebraron el 20 de payares, al nun poder realizales el 22 de mayu).[125] A lo último, en Castiella y Lleón llogró un conceyal na llocalidá burgalesa de Condáu de Treviño. Los sos meyores resultaos llograr en Guipúzcoa, onde llogró 119.537 votos (34,60%), 441 conceyales, 43 mayoríes absolutes y 13 relatives (d'un total de 88 conceyos na provincia); cuntando mayoríes absolutes y relatives, los resultaos traducir en ser la fuercia más votada nel 63,60% de los conceyos guipuzcoanos, destacando la victoria por mayoría relativa en San Sebastián.[126][127] Amás, la mayoría de los conceyos restantes de la provincia seríen rexíos por candidatures independientes, munches d'elles próximes ideológicamente a la mesma izquierda abertzale, quitando cuatro conceyos gobernaos pol PNV (Elgoibar, Hondarribia, Aya y Urnieta), trés pol PSE-EE (Irún, Éibar y Zumárraga) y dos por Aralar (Albiztur y Elgeta).

D'esta manera Bildu superó los meyores resultaos llograos por una formación d'izquierda abertzale nunes eleiciones municipales, marcáu hasta la fecha por Euskal Herritarrok nes de 1999. Ente les llocalidaes ganaes por Bildu destacaron Gernika, Bermeo, Ondarroa, Laudio, Hernani, Errenteria, Andoain, Zarautz, Tolosa, Pasaia, Zumaia, Mondragón y San Sebastián. Nel actu de celebración de los resultaos en San Sebastián, el voceru de Bildu Pello Urizar afirmó qu'éstos significaben un "pasu alantre escontra la pacificación y normalización de Euskal Herria" y aventuró que se taba "nel empiezu d'un ciclu nuevu" y que se diera "un pasu de xigante nel cambéu político y social en Euskal Herria y nel camín escontra la soberanía y escontra una sociedá xusta".[128] En dichu actu tamién participaron Martín Garitano, candidatu a les Xuntes de Guipúzcoa, y Marian Beitialarrrangoitia, ex-alcadesa de Hernani por Aición Nacionalista Vasca (ANV); ente los asistentes atopaben los dirixentes de la ilegalizada Batasuna Joseba Álvarez, Joseba Permach, Rufi Etxeberria, Jone Goirizelaia, Rafael Díez Usabiaga y Miren Legorburu.[128]

Tocantes a los resultaos nes eleiciones a les Xuntes Xenerales, Bildu llogró 31.998 votos (20,96%) y 11 procuradores nes Xuntes Xenerales d'Álava (tercer fuercia político), 122.056 votos (21,00%) y 12 apoderaos nes de Vizcaya (segunda fuercia político) y 119.094 votos (34,65%) y 22 junteros nes de Guipúzcoa (primer fuercia político).

Nes eleiciones al Parllamentu de Navarra llogró 42.916 votos (13,28%) y siete diputaos, trés d'ellos miembros d'Eusko Alkartasuna (Maiorga Ramírez, Koldo Amezketa y Fernando Ibiltzieta Olleta), dos de Herritarron Garaia (Bakartxo Ruiz Jaso y Aitziber Sarasola Jaca) y dos independientes (Bikendi Barea Aiestaran y Víctor Rubio Martínez).[129]

Eleiciones xenerales de 2011[editar | editar la fonte]

De cara a les eleiciones xenerales de 2011 la Izquierda Abertzale, Eusko Alkartasuna y Alternatiba manifestaron la so intención d'allegar a diches eleiciones. Pa ello propunxeron la creación d'un frente soberanista xunto al PNV y Aralar.[130] La PNV refugó dicha ufierta.[131] Mientres, Aralar yá tenía cuenta de plantegar una coalición con Bildu y Sortu nel so próximu Congresu, plantegando una candidatura pal Senáu qu'incluyera tamién a la PNV y que se llamara Euskal Herria Bai como la so homóloga francesa.[132] Felicidad propuesta de Bildu d'un frente soberanista yá foi contemplada en 2003 dientro de la Propuesta de Bergara presentada polos dirixentes de la ilegalizada Batasuna Arnaldo Otegi y Rafael Díez Usabiaga.[133]

El 3 de setiembre de 2011 l'Asamblea Xeneral d'Aralar decidió con un 61% de votos a favor presentase a les eleiciones xenerales en coalición colos integrantes de Bildu (EA, Alternatiba y los independientes abertzales) en Navarra y nel País Vascu.[134] Aralar y Eusko Alkartasuna propunxeron a los otros socios de Nafarroa Bai qu'esta coalición presentar con Bildu,[135] pero'l Partíu Nacionalista Vascu y los independientes arrexuntaos en Zabaltzen nun aceptaron esta unión, y anunciaron que presentaríen la so propia candidatura, Geroa Bai.[136]

Finalmente'l nome qu'adoptó la coalición de la izquierda abertzale con Aralar, Eusko Alkartasuna y Alternatiba foi Amaiur.

Discutinios[editar | editar la fonte]

Mientres el branu de 2011 dellos medios de comunicación fixeron ecu de dellos fechos polémicos.

Escoltes n'edificios públicos

En Andoáin, el gobiernu de Bildu prohibió la entrada nos edificios públicos a los escoltes de conceyales (del PP y PSE), según la retirada de los arcos detectores de seguridá de la entrada del Conceyu.[137][138] Esti fechu foi criticáu por PP, PSE y UPyD, mientres el Partíu Nacionalista Vascu considerar «un pasu más escontra la normalización».[137]

Bildu calificó de «teatru» el discutiniu y afirmó que l'anterior alcalde del PSE «tampoco dexaba entrar a los escoltes».[139] Más tarde, l'alcaldesa Ane Carrere llegó a un alcuerdu colos conceyales del PSE-EE y el del PP, dempués de qu'estos aportaren a axustar «vista la bona intención cola que se fixo», qu'un escolta pudiera revisar el despachu del conceyal primero qu'entrara.[140]

Símbolos

L'alcalde de San Sebastián Xuan Carlos Izagirre mandó retirar los cinco banderes asitiaes na Sala de Receiciones[141] y la semeya del Rei del conceyu,[142] sol argumentu de que «nun ye un símbolu que represente a la mayoría de donostiarras». Magar, dende'l Gobiernu Vascu restóse importancia a esti fechu que yá se produció con anterioridá n'otros conceyos.[143]

En Lizarza, onde amás se prohibió l'accesu a determinaos periodistes y asitióse una pancarta a favor de los presos políticos vascos nel balcón del conceyu, retiróse la bandera española[144]

Fiestes

Tamién foi polémicu'l cambéu del programa de les fiestes de la Selmana Grande, pol cual camudáronse los conciertos de Melocos y La Mala Rodríguez polos grupos euskaldunes Berri Txarrak y El so Ta Gar, que'l so cantante compunxo un cantar de sofitu a Bildu pa la pasada campaña eleutoral.[145]

N'agostu de 2011, al entamu les fiestes patronales de Vitoria el grupu municipal de Bildu convidó a la balconada municipal, xunto a los sos dirixentes Peio Urizar, Oskar Matute, Xuan Carlos Izagirre y Martín Garitano, a miembros de Senideak, asociación de familiares de presos de la banda terrorista ETA, y a Iñaki Olalde, miembru de la Mesa Nacional de Batasuna.[146] Mientres dichu acontecimientu, el presidente del Partíu Popular del País Vascu Antonio Basagoiti negar a saludar al alcalde de San Sebastián Xuan Carlos Izagirre manifestándo-y de siguío que «Non te voi saludar hasta que los tos socios apurran les armes».[147] El mes siguiente, el discutiniu volvió repitise en San Sebastián con un escenariu opuestu, tres un brinde ente l'alcalde de la ciudá y dos conceyales del PP.[148] Esteban González Pons pidió perdón y aseguró que'l xestu nun representaba al PP.

Diputación Foral de Guipúzcoa Tamién

tuvo repercusión en dellos medios el fechu de que nel equipu de gobiernu hubiera persones que desempeñaren cargos por organización ilegalizadas d'Izquierda abertzale,[149] como'l rumor (finalmente desmentíu) de que'l responsable de la facienda foral sería Xabier Olano, exportavoz de Herri Batasuna y Euskal Herritarrok nes Xuntes Xenerales de Guipúzcoa,[150] o que'l xefe del Gabinete del Diputáu Xeneral seya Iñaki Errazkin, exalcalde d'Azpeitia por ANV, el titular de Mediu Ambiente Xuan Carlos Alduntzin, exalcalde de Pasaia por EH, y Marian Beitialarrangoitia, exregidora de Hernani de ANV como responsable de comunicación.[145] En San Sebastián l'alcalde Xuan Carlos Izagirre cuenta ente los sos asesores con Josetxo Ibazeta, exedil d'EH y el so xefe de gabinete Aitor Ibero, abogáu de presos d'ETA.[145]

Fuercies de seguridá del Estáu El

25 de mayu de 2011 Pello Urizar (Secretariu Xeneral d'Eusko Alkartasuna y unu de los voceros de la coalición) propunxo la retirada del Exércitu, Guardia Civil y Policía Nacional del País Vascu, alegando que «la mayoría social de Euskal Herria nun se siente identificada nin poles Fuercies de Seguridá del Estáu nin pol Exércitu» y proponiendo que «con total tranquilidá» replegar de forma progresiva.[151]

Violencia El

29 de mayu de 2011 l'alcalde de Lasarte-Oria, Pablo Barrio, anunció que recibiera una carta na que s'amenaciaba de muerte al alcalde y supónse qu'a tolos integrantes de Bildu. La carta, que taba roblada so seudónimu, remataba con un «Enriba España» y «Contra ETA, metralleta».[152] Diches amenaces fueron condergaes pol PSE-EE, remarcando que « tamién nos gustara recibir los sofitos de quien güei fueron oxetu d'esti ataque y estes amenaces».[153]

El 1 d'agostu de 2011 el Diputáu Xeneral de Guipúzcoa Martín Garitano sumar en Azpeitia a un actu a favor de los presos d'ETA, reclamando la derogación de la doctrina Parot, el fin de la dispersión los presos y la llegalización de Sortu. Tamién recibió nel palaciu foral a un grupu de mozos que taben siendo xulgaos pola Audiencia Nacional por pertenecer a Segi[154] Igualmente, el 4 d'agostu declaró que «va llegar un día en que va haber que cavilgar sobre'l dolor causáu», refiriéndose a les víctimes d'ETA, magar cuntó que esi momentu entá nun llegó.[155]

Tamién foi relevante la so condena al ataque al monumentu homenaxe en Tolosa a Juan Mari Jáuregui, ex Gobernador Civil asesináu por ETA, según l'asistencia de miembros de Bildu a homenaxes de víctimes d'ETA, anque ensin esixir el fin de la banda.[145]

Documental sobre presos

En xunu de 2012 anuncióse que'l Conceyu de San Sebastián, xestionáu por Bildu, subvencionaría con 9.000 euros el documental Barrura begiratzeko leihoak (Ventanes al interior) sobre la vida de cinco presos vascos,[156] dalgunos d'ellos miembros d'ETA, como la so ex-xefe Mikel Antza. PP, PSE y PNV amosaron el so refugu[157] y el Ministru d'Interior manifestó que dichu sofitu al mentáu documental podría presentase como causa pa empecipiar un procesu d'illegalización de Bildu, como manera de sofitu y ensalzamiento del terrorismu.[158] Tres ello, la productora del documental arrenunció a dicha subvención, según a cualesquier otra ayuda de l'Alministración pública; polo que'l gobiernu municipal dexó ensin efeutu la tramitación de l'ayuda.[159] Paralelamente, sesenta artistes vascos roblaron un manifiestu en sofitu al filme y en defensa de la llibertá d'espresión, nel que criticaron la decisión d'anular la subvención y la censura» a la que se vio sometíu'l proyeutu.[160] La productora finalmente optó por financiar el filme por aciu aportaciones particulares, llegando a recaldar 40.000 euros d'esta manera.[161]

Incidente de Josetxo Ibazeta

El 11 de xunetu de 2012 publicóse un videu nel cual Josetxo Ibazeta,[162] asesor y secretariu personal del alcalde de San Sebastián Xuan Carlos Izagirre tuvo un incidente con un grupu de mozos que volvíen el 1 de xunetu de celebrar la victoria d'España na Eurocopa de 2012 con una bandera d'España peles cais de San Sebastián. Según los mozos (unu d'ellos, Gloria Vázquez, conceyal del PSOE de Zarautz, y otru, Aitor Azpeitia ex-conceyal del mesmu partíu tamién en Zarauz[163]), Ibazeta profirió un berru de «¡Gora ETA militarra»! («¡Viva ETA militar!»), tres el cual encaráronse y empezaron a graba-y nun videu onde se-y repara repitir la espresión.[164] Coles mesmes los mozos declararon que Ibazeta utilizó reiteradamente'l xestu d'apunta-yos cola so mano derecha, asemeyando una pistola, pa darréu espeta-yos «Voi sacar la pistola y voivos a dar dos tiros», anque d'ello nun quedó constancia nel videu. Tres la publicación de dichu videu, Xuan Carlos Izagirre calificó los incidentes de «inaceptables» y Josetxo Ibazeta presentó la so dimisión.[165] Magar ello'l Gobierno manifestó qu'encamentaría a la Fiscalía a actuar contra Josetxo Ibazeta.[166]

Finalmente, en xunu de 2013 l'Audiencia Nacional absolvió-y del delitu d'amenaces terroristes pol que foi xulgáu, al nun esistir pruebes d'estos fechos nes imáxenes grabaes y resultar contradictories ya incongruentes les declaraciones de los testigos, enmarcando los fechos nel contestu broncu, caleyeru y tabernario» tres la victoria na Eurocopa. La sentencia rellata que Azpeitia, cuando se crució con Ibaceta y los sos amigos, «d'improviso y ensin que conste acreditáu'l motivu», diose la vuelta, sacó'l so teléfonu móvil y empezó a increpar al exasesor de Bildu llamándo-y «gudari» y preguntar qué glayara. Ibaceta nun realizó nenguna provocación» a los aficionaos d'España, según el tribunal, anque los respondió: «¡Gora ETA militarra!».[167]

Violencia de xéneru En

xunetu de 2012, Bildu estremó al conceyal del so partíu en Barrica Heriberto Llagu-Lekue, incurso nun procedimientu xudicial penal nel que se-y acusaba d'un delitu de violencia de xéneru imponiéndose-y midíes cautelares. Según el comunicáu de la coalición, Bildu «ta totalmente en contra de la violencia de xéneru y que nun se llenda a condergala ensin más, sinón que tien una actitú proactiva frente a la mesma».[168]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. eleiciones/con/un proyeutu/a/llargu/plazu/ Bildu allega a les eleiciones con un proyeutu al llargu plazu, Gara, 4 d'abril de 2011.
  2. Los socios de Bildu nun llogren alcuerdos pa cerrar les llistes de 4 conceyos, ABC, 12 d'abril de 2011.
  3. Una dixebra de Aralar sumir a Bildu n'Álava pa "superar el muriu" creáu por PNV y PSE, Europa Press, 15 d'abril de 2011.
  4. Juan Bautista Jiménez Guerra: so-plan/419596.shtml «De Crear (SORTU) a Axuntar (BILDU): el mundu abertzale perfila'l so plan B», RTVE, 25 de marzu de 2011.
  5. EA y Alternatiba esperen a Sortu, El País, 3 d'abril de 2011.
  6. estratexa-comun- Alternatiba va empecipiar contactos con partíos d'izquierdes, Deia, 30 d'ochobre de 2010. estratexa-comun- Archiváu el 18 de xineru de 2012 na Wayback Machine.
  7. La izquierda «abertzale» llama a EA y Aralar a conformar «un suxetu eleutoral unitariu» en Navarra, El País, 14 de payares de 2010.
  8. Izquierda abertzale pide xunta con NaBai pa estudiar un alcuerdu eleutoral, ABC, 15 de xineru de 2011.
  9. socios/de/NaBai/se/enrocan/en/les sos/postures/y/la/coalicion/dar por/rota/ Los socios de NaBai se enrocan nes sos postures y la coalición dar por rota, Gara, 4 de febreru de 2011.
  10. Aralar y PNV van allegar en Navarra so la marca 'Nafarroa Bai 2011', EiTB, 1 d'abril de 2011. Archiváu el 28 de xunetu de 2011 na Wayback Machine.
  11. EA va presentar el sábadu en Estella el so alcuerdu con Herritarron Garaia, El País, 22 de marzu de 2011.
  12. EA y HG alcuerden activar «un nuevu suxetu políticu» ente abertzales, Europa Press, 26 de marzu de 2011.
  13. EA y Alternatiba abren la vía a una coalición abertzale d'izquierda, Gara, 30 de marzu de 2011.
  14. Deteníos por disparar a un xendarme dos de los etarres más buscaos, El Mundo, 10 d'abril de 2011.
  15. Bildu espresa'l so 'refugu' pero sorraya que l'altu el fueu 'sigue a valir', El Mundo, 10 d'abril de 2011.
  16. Bildu llindar a amosar el so refugu por "l'incidente acaecíu en Francia", El País, 11 d'abril de 2011.
  17. Rubalcaba lloma de 'chancia de mal gustu' que Bildu llame 'incidente' al tirotéu en Francia, El Mundo, 11 d'abril de 2011.
  18. tirotéu-nun ye-un incidente-y píde-y ser-mas-contundente-en-la.html López alvierte a Bildu de qu'un tirotéu "nun ye un incidente" y píde-y ser "más contundente" na condena, La Vanguardia, 11 d'abril de 2011.
  19. PP-cree-confirmáu-que-Sortu-y-Bildu-son-lo-mesmu-que-ETA.html El PP cree confirmáu que Sortu y Bildu "son lo mesmo qu'ETA", L'Economista, 11 d'abril de 2011.
  20. Rosa Díez ve "escandalosu" que Bildu tache de "incidente" el tirotéu en Francia y cree qu'ETA ta "reorganizándose", Europa Press, 11 d'abril de 2011.
  21. Urkullu cree que la reaición de Bildu ante'l tirotéu supón "un enriedu" pa la coalición "absolutamente innecesariu", Europa Press, 12 d'abril de 2011.
  22. Bildu almite que'l tirotéu protagonizáu por ETA va contra l'Alcuerdu de Gernika, El Mundo, 13 d'abril de 2011.
  23. Polo norte soberanista, El País, 13 d'agostu de 2009.
  24. Bildu, la decimocuarta marca eleutoral de la izquierda 'abertzale', El País, 26 de marzu de 2011.
  25. Los independientes aspiren a liderar les principales llistes de Bildu en Gipuzkoa, Diario Vasco, 8 d'abril de 2011.
  26. Bildu niega ser el plan B de la izquierda abertzale, los partíos tienen rocea, ABC, 5 d'abril de 2011.
  27. 27,0 27,1 xuntes eleutorales-tienen-firma-contra-violencia-cada candidatu-Bildu Les xuntes eleutorales tienen la firma contra la violencia de cada candidatu de Bildu, Gara, 21 d'abril de 2011.
  28. L'Abogacía del Estáu tamién va xixilar les candidatures de Bildu, ADN, 6 d'abril de 2011.
  29. La Policía va usar l'acta de fundación de Bildu pa impugnar la coalición, El Diario Montañés, 8 de marzu de 2011.
  30. ETA despreciaba a EA antes d'absorbela pa fundar Bildu xuntos, ABC, 12 d'abril de 2011.
  31. El Gobiernu trabaya con dos hipótesis sobre Bildu, Europa Press, 12 d'abril de 2011.
  32. Gobiernu y Fiscalía apuesten por impugnar toles llistes de Bildu, La Voz de Galicia, 11 d'abril de 2011.
  33. 33,0 33,1 «ETA diseñó l'alianza eleutoral de partíos independentistes», El País, 22 d'abril de 2011.
  34. Batasuna primió a candidatos pa dir en llistes de Bildu, Europa Press, 21 d'abril de 2011.
  35. La Guardia Civil: Bildu surde «na estratexa d'acumuladura de fuercies diseñada por ETA y Batasuna», Europa Press, 26 d'abril de 2011.
  36. 36,0 36,1 Herritarron Garaia tien el so orixe nuna plataforma impulsada por Batasuna en 2010, Europa Press, 23 d'abril de 2011.
  37. Ezker Soberanista Eraikitzen, euskaria.eu, 27 de payares de 2009.
  38. Batasuna celebra'l Aberri Eguna con Bildu en víspores de les impugnaciones, El País, 25 d'abril de 2011.
  39. Urkullu cree «una torpeza» la imaxe de los líderes de Bildu y Batasuna xuntos, Diario Vasco, 26 d'abril de 2011.
  40. Les Fuercies de Seguridá creen que'l 30% de les llistes de Bildu podríen tar contaminaes, RTVE, 26 d'abril de 2011.
  41. Rubalcaba afirma que Bildu «ta na estratexa d'ETA» y van impugnase les sos llistes, El País, 26 d'abril de 2011.
  42. Gobiernu y Fiscalía van impugnar toles candidatures de Bildu, El Mundo, 26 d'abril de 2011.
  43. candidatures/Bildu/elpepuesp/20110426elpepunac_19/Tes L'Abogacía y la Fiscalía van impugnar toles candidatures de Bildu, El País, 26 d'abril de 2011.
  44. L'Abogacía del Estáu impugna Bildu porque ye 'el plan B d'ETA', El Mundo, 27 d'abril de 2011.
  45. Urkullu avisa al Gobiernu de qu'impugnar Bildu cuestionaría'l sofitu de la PNV, El Mundo, 28 d'abril de 2011.
  46. Aralar diz que la so «hipótesis» ye que Bildu tea nes eleiciones y cree que López tien «necesidá de dixebrara» del PP, Europa Press, 28 d'abril de 2011.
  47. El Ararteko cunta que Bildu tien derechu a presentase a les eleiciones, ABC, 27 d'abril de 2011.
  48. Garaikoetxea cree que, si se 'esclúi' a Bildu, 'va haber que dir a Europa' y tratar de 'anular' les eleiciones, El Mundo, 28 d'abril de 2011.
  49. Sentencia del Tribunal Supremu sobre Bildu, 1 de mayu de 2011.
  50. llistes/Bildu/eleiciones/22-M/votos/elpepuesp/20110501elpepunac_5/Tes El Supremu anula toles llistes de Bildu pa les eleiciones del 22-M por nueve votos a seis, El País, 1 de mayu de 2011.
  51. Rubalcaba afirma que la sentencia sobre Bildu prueba que 'nun rompió' con ETA, El Mundo, 2 d'abril de 2011.
  52. Bono: «Prestóme la decisión del Supremu, ta bien fundada», ABC, 5 de mayu de 2011
  53. El PSOE amuesa'l so «prestu» pola decisión del TS y pide a la izquierda abertzale que siga «dando pasos», Europa Press, 2 de mayu de 2011.
  54. Pons (PP): l'autu del TS fai que güei seya un día de fiesta de la democracia, ABC, 2 de mayu de 2011.
  55. UPN amuesa'l so «prestu» pola decisión del TS y espera que'l TC «ratifique esti allugamientu», 20 Minutos, 2 de mayu de 2011.
  56. Rosa Díez defende que lo importante ye'l fallu sobre Bildu, non si hai unanimidá, y pide al TC qu'actúe «en derechu», Europa Press, 4 de mayu de 2011.
  57. PSOE y PP espresen el so prestu pol fallu del Tribunal Supremu sobre Bildu, El Mundo, 1 de mayu de 2011.
  58. Gobiernu, PP y AVT, satisfechos; Bildu va falar güei, ABC, 2 de mayu de 2011.
  59. Les víctimes allegrar de la decisión del TS anque llamenten la falta d'unanimidá de los maxistraos, Europa Press, 2 de mayor de 2011
  60. Sanz diz que'l pronunciamientu del Supremu tien «enforma rigor xurídico» y «sentíu común», 20 Minutos, 2 de mayu de 2011.
  61. El Gobiernu vascu 'respeta y acata' la decisión del Supremu sobre Bildu, El Mundo, 2 de mayu de 2011.
  62. El lehendakari ruempe una llanza a favor d'EA antes del fallu del Constitucional, El Mundo, 3 de mayu de 2011.
  63. 63,0 63,1 IX y ICV sollerten del dañu pa la imaxe d'España si estremar a Bildu, ABC, 5 de mayu de 2011.
  64. El PSC confía en que'l Constitucional corrixa'l veto, El País, 3 de mayu de 2011.
  65. Mas sofita que la coalición pueda allegar a los comicios, El País, 4 de mayu de 2011.
  66. Solidaritat cree qu'illegalización de Bildu ye golpe d'estáu a democracia, ABC, 2 de mayu de 2011.
  67. ERC afirma que illegalizar Bildu ye propiu d'un réxime antidemocráticu, ABC, 2 de mayu de 2011.
  68. El BNG considera «pergrave» que'l TS ilegalice a dos partíos «con llarga trayeutoria democrática», Qué, 2 de mayu de 2011.
  69. Sofitu a Bildu dende Aragón, 2 de mayu de 2011.
  70. Egibar denuncia la quiebra democrática» y refuga unes eleiciones con un cuerpu eleutoral tullíu», Europa Press, 2 de mayu de 2011.
  71. Zabaleta amuesa'l so «desalcuerdu» cola decisión del Supremu y espera que'l TC «modifique esta situación», Europa Press, 2 de mayu de 2011.
  72. Aralar amuesa'l so refugu fronteru» a la decisión, Europa Press, 2 de mayu de 2011.
  73. hai-nenguna-razon-juridica-politica-impugnar-llistes-bildu-20110427132452.html Izquierda-Ezkerra cree que «nun hai nenguna razón xurídica nin política» pa impugnar les llistes de Bildu, Europa Press, 27 d'abril de 2011.
  74. Hamaikabat espera que'l TC «ponga la democracia nel so sitiu», ABC, 2 de mayu de 2011.
  75. EB afirma que Patxi López «xuega a dos bandes» en rellación al procesu d'illegalización de Bildu, Europa Press, 4 de mayu de 2011.
  76. temes/392-bildu-comunicáu-conxuntu-de-catherine-greze-eurodiputada-verde-berdeak-los verdes-de-euskadi-y-la coordinadora verde.html Bildu: comunicáu conxuntu de Catherine Grèze, eurodiputada verde, Berdeak-Los Verdes d'Euskadi y la Coordinadora Verde.
  77. López de Uralde espera que'l TC corrixa la sentencia del TS y que Bildu pueda presentase a les eleiciones, Europa Press, 4 de mayu de 2011.
  78. CCOO Euskadi refuga l'anulación y pide actuaciones pa «favorecer la integración de la IA na llegalidá», Europa Press, 3 de mayu de 2011.
  79. ELA y LAB piden al Gobiernu que «corrixa» nel TC la decisión del Supremu, ABC, 2 de mayu de 2011.
  80. ESK sumir a les iniciatives contra la illegalización de Bildu, ESK, 4 de mayu de 2011.
  81. La mayoría sindical vasca reclama al Executivu español la llegalización, Gara, 3 de mayu de 2011.
  82. sofitu-a-bildu Crez n'Euskadi'l sofitu a Bildu, Públicu, 29 d'abril de 2011.
  83. sofitu decisivu-de-ciu.html El Parlament pide la llegalización de Bildu col sofitu decisivu de CiU, La Vanguardia, 5 de mayu de 2011.
  84. La PNV suspende 'tou sofitu' al Gobiernu pola anulación de Bildu, El Mundo, 2 de mayu de 2011.
  85. Bildu: ye un absurdu dicir que formamos parte de la estratexa d'ETA, ABC, 28 d'abril de 2011.
  86. El 'número dos' del PSOE nel Congresu espera un fallu prestosu» sobre Bildu, El País, 4 de mayu de 2011.
  87. Elorza cree que ye un error» y dulda de que seya «sostenible», Gara, 3 de mayu de 2011.
  88. L'anulación de Bildu causa sorpresa y división d'opiniones nel PSE-EE, Diario Vasco, 3 de mayu de 2011.
  89. Gemma Zabaleta supera la postura oficial del Gobiernu sobre la coalición, El Correo, 5 de mayu de 2011.
  90. Bildu va recurrir al Constitucional la so impugnación y pide una "fola de contestación" ciudadana, El País, 2 de mayu de 2011.
  91. 91,0 91,1 Bildu recusa a un xuez del Tribunal pa desanivelalo, El País, 4 de mayu de 2011.
  92. El Constitucional ve 'manifiestamente infundada' la recusación de Hernando, El Mundo, 5 de mayu de 2011.
  93. 93,0 93,1 El Constitucional acepta'l recursu de Bildu, que cree que se fraya'l so derechu d'asociación, RTVE, 4 de mayu de 2011.
  94. 94,0 94,1 control preventivu-eleiciones2011 El TC culpa al Supremu d'anular Bildu como "un control preventivu", Públicu, 7 de mayu de 2011.
  95. EA axuntóse con ETA pa diseñar xuntos una estratexa eleutoral, El Mundo, 5 de mayu de 2011.
  96. Desmentíu d'EA, qu'anuncia midíes llegales por inxuries, El Mundo, 5 de mayu de 2011.
  97. frase-garaiko-presidentea-lleva-a-la-guardia-civil-a-malinterpretar-que-garaikoetxea-se-reunio-con-eta La frase 'garaiko presidentea' lleva a la Guardia Civil a malinterpretar que Garaikoetxea axuntar con ETA, Deia, 6 de mayu de 2011. frase-garaiko-presidentea-lleva-a-la-guardia-civil-a-malinterpretar-que-garaikoetxea-se-reunio-con-eta Archiváu el 9 de mayu de 2011 na Wayback Machine.
  98. La sentencia niega relevancia a l'acta de la xunta ente EA y ETA, Europa Press, 6 de mayu de 2011.
  99. Bildu va tar nes eleiciones del 22 de mayu, Gara, 5 de mayu de 2011.
  100. Bildu va tar nes eleiciones, El Mundo, 6 de mayu de 2011.
  101. Fallu del Tribunal Constitucional sobre Bildu, 5 de mayu de 2011.
  102. El Constitucional dexa a Bildu tar nes eleiciones, Públicu, 6 de mayu de 2011.
  103. El Constitucional acepta'l derechu de la izquierda abertzale a faer política, Gara, 10 de mayu de 2011.
  104. La PNV anuncia'l reestablecimientu de les sos rellaciones col PSOE, El Correo, 10 de mayu de 2011.
  105. IX-ICV cree que'l Constitucional fixo «bien les coses» al anteponer la llibertá a la seguridá, Europa Press, 6 de mayu de 2011.
  106. 106,0 106,1 Duren: "Ye un resolución bastante lóxica, víase venir", El País, 6 de mayu de 2011.
  107. El Gobiernu "acata y respeta" la decisión del Tribunal Constitucional, El País, 6 de mayu de 2011.
  108. Comunicáu del Ministeriu de Xusticia (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión). 6 de mayu de 2011. (PDF)
  109. Bono: «Gustábame más la sentencia del Tribunal Supremu sobre Bildu», El Correo, 10 de mayu de 2011.
  110. El Gobiernu foral cree que la decisión del TC ye "un balón d'osíxenu pa ETA", Europa Press, 6 de mayu de 2011.
  111. instituciones-como-sea-eleiciones2011 El PP quier echar a Bildu de les instituciones "como sía", adn, 6 de mayu de 2011.
  112. UPyD retira'l so sofitu a López por faer 'campaña a favor de la llegalización', El Mundo, 6 de mayu de 2011.
  113. testaferros-de-eta-conozan-les cases-de-los-amenaciaos-por.html Rosa Díez (UPyD) llamenta que los "testaferros d'ETA" conozan les cases de los amenaciaos pela banda, La Vanguardia, 6 de mayu de 2011.
  114. Pagazaurtundúa sollerta del "enorme riesgu" de que Batasuna y ETA busquen ventayes ya impunidá por dexar de matar, Europa Press, 10 de mayu de 2011.
  115. carne-de-pita-que-dulden-de-la independencia-del-constitucional Sala: «Pon la carne de pita que dulden de la independencia del Constitucional», La Razón, 11 de mayu de 2011.
  116. Congresu-refuga-estremar-vixilancia-sobre-Bildu-sofita-TC El Congresu refuga «estremar» la vixilancia sobre Bildu y sofita al TC, Gara, 1 de xunetu de 2011.
  117. Bildu presentó 270 llistes que les policías tán yá investigando, Gara, 20 d'abril de 2011.
  118. Bildu asitia como 'númberu unu' en Bilbao al lletráu d'una llista anulada, El País, 15 d'abril de 2011.
  119. El periodista Antonio Álvarez Solís cierra la llista de Bildu por Bilbao, ABC, 26 d'abril de 2011.
  120. Un ex subdireutor de 'Gara', Martín Garitano, encabeza la llista de Bildu en Guipúzcoa, El Mundo, 18 d'abril de 2011.
  121. Bildu presenta llistes ensin candidatos de les 'marques' ilegalizadas en 2007, El País, 21 d'abril de 2011.
  122. Bildu retirar en dos pueblos de Navarra y dexa vía llibre a ex candidatos de ANV, El Mundo, 26 d'abril de 2011.
  123. EA de Santurtzi pide al partíu qu'esllea la organización municipal al nun algamar un mínimu d'afiliaos, El País, 10 de mayu de 2011.
  124. so-disolucion-a-la-direccion-nacional EA de Alegi tamién pide la so disolución a la direición nacional, Deia, 18 de mayu de 2011. so-disolucion-a-la-direccion-nacional Archiváu el 24 de mayu de 2011 na Wayback Machine.
  125. Bildu, única candidatura en Arbizu, Lakuntza, Ituren y Iturmendi, que van tener eleiciones llocales el 20N, Diario de Navarra, 27 d'ochobre de 2011.
  126. Bildu da la campanada y el PSE sufre un revés, El Periódico, 23 de mayu de 2011.
  127. Bildu va gobernar 88 conceyos vascos y navarros, y ye mayoría n'otros 25, El Mundo, 23 de mayu de 2011.
  128. 128,0 128,1 conceyos vascos.html Bildu entra con fuercia nos conceyos vascos, Diariu de Sevilla, 23 de mayu de 2011.
  129. parllamentarios/BasededatosBAPOLAU/Advertenciasmetodologicas/Codificacion_partíos/index.jsp Universidad Pablo Olavide.
  130. Bildu intenta un frente soberanista pal 20-N, pero'l PNV refugar, El País, 6 d'agostu de 2011.
  131. La PNV refuga formar parte de l'alianza abertzale propuesta pal 20-N, Diario Vasco, 6 d'agostu de 2011.
  132. Aralar pretende qu'una confluencia con Bildu incluya "postulaos éticos", El País, 28 de xunetu de 2011.
  133. pasos-que-eta-y-otegi-trazaron-en-2003-82400/ Bildu sigue pal 20-N los pasos qu'ETA y Otegi trazaron en 2003, El Confidencial, 6 d'agostu de 2011.
  134. eleiciones xenerales_suma_bildu.html Aralar dexa NaBai pa les eleiciones xenerales y sumir a Bildu, Diario de Navarra, 4 de setiembre de 2011.
  135. Zabaleta propón dir en coalición Bildu-Aralar y NaBai-Bildu pal Congresu, El Mundo, 10 d'agostu de 2011.
  136. so-apueste-por-nafarroa-bai-y-non-por-bildu PNV ya Independientes confirmen el so apueste por Nafarroa Bai y non por Bildu, Deia, 25 d'agostu de 2011 (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'so-apueste-por-nafarroa-bai-y-non-por-bildu historial y la so-apueste-por-nafarroa-bai-y-non-por-bildu última versión).
  137. 137,0 137,1 «Bildu prohibe en Andoáin l'accesu de los escoltes a tolos edificios municipales». ABC. 17 de xunu de 2011. https://www.abc.es/20110617/espana/abci-escoltes-201106171011.html. 
  138. «Bildu de Andoáin diz que nun pretendió un castigu políticu» a PSE y PP». El Correo. 21 de xunu de 2011. http://www.elcorreo.com/alava/v/20110621/politica/bildu-utiliza-policia-andoain-20110621.html. 
  139.  Martín Garitano entrevistáu en Plató 2.0. «Cuando Estanis Amutxastegi yera alcalde tampoco se dexaba entrar a los escoltes»
  140. L'alcaldesa de Andoáin rectifica y acepta que los escoltes entren al Conceyu, El País, 30 de xunu de 2011.
  141. «cinco-banderes-de-la sala-de-receiciones-del conceyu Izagirre retira los cinco banderes de la sala de receiciones del conceyu». Noticies de Gipuzkoa. 14 de xunu de 2011. http://www.noticiasdegipuzkoa.com/2011/06/14/vecinos/izagirre-retira-los cinco-banderes-de-la sala-de-receiciones-del conceyu. 
  142. «Bildu retira la semeya del Rei del Conceyu de San Sebastián». ABC. 25 de xunu de 2011. https://www.abc.es/20110625/espana/abcp-bildu-retira-retrato-conceyu-20110625.html. 
  143. El PSE rebaxa les polémiques sobre los escoltes y les semeyes del Rei, Gara, 4 de xunetu de 2011.
  144. Lizarza con Bildu, ensin bandera d'España y ensin periodistes nel plenu, ABC, 12 de xunu de 2011.
  145. 145,0 145,1 145,2 145,3 La izquierda 'abertzale' arima la so radicalidad a los integrantes de Bildu, El País, 31 de xunetu de 2011.
  146. Garitano y familiares de presos van dir al entamu de les fiestes de Vitoria, El País, 3 d'agostu de 2011. Archiváu el 4 de payares de 2011 na Wayback Machine.
  147. Vitoria empecipia les sos fiestes con familiares de presos d'ETA ente los invitaos, El Mundo, 4 d'agostu de 2011.
  148. Brinde cordial de Bildu y PP na Selmana Grande donostiarra, madrid2noticies.com, 19 d'avientu de 2011.
  149. Ex ediles de ANV, HB y Batasuna, nel gobiernu de Bildu en Gipuzkoa, El Mundo, 30 de xunu de 2011.
  150. Bildu va apurrir la Facienda de Guipúzcoa a Batasuna, ABC, 25 de xunu de 2011.
  151. Bildu plantega tamién amenorgar la presencia del Exércitu, la Policía y la Guardia Civil, El Mundo, 25 de xunu de 2011.
  152. Bildu denuncia la carta amenazante recibida pol alcalde de Lasarte-Oria, Diario Vasco, 30 de xunetu de 2011.
  153. El PSE conderga la carta amenazante al alcalde de Lasarte-Oria, de Bildu, ABC, 30 de xunetu de 2011.
  154. Garitano sumir a les reivindicaciones de los presos d'ETA, El País, 1 d'agostu de 2011.
  155. Garitano cree que nun llegó'l momentu de cavilgar sobre'l dolor causáu, El Mundo, 3 d'agostu de 2011.
  156. filme-sobre-presos Tobar, Ugarte, Albisu, López de Luzuriaga y Zalakain protagonicen el filme sobre presos, Naiz, 4 de xunetu de 2012.
  157. Bildu aprueba una ayuda pa un filme sobre presos d'ETA, El País, 23 de xunu de 2012.
  158. Interior ve nicios pa illegalizar Bildu si financia un documental de presos etarres, El País, 25 de xunu de 2012.
  159. El Conceyu de San Sebastián anula la tramitación de l'ayuda al documental sobre los presos, Diario Vasco, 7 de xunetu de 2012.
  160. manifiestu-en-defensa-del filme-sobre-presos 60 artistes vascos roblen un manifiestu en defensa del filme sobre presos, Noticies de Gipuzkoa, 7 de xunetu de 2012 (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'manifiestu-en-defensa-del filme-sobre-presos historial y la manifiestu-en-defensa-del filme-sobre-presos última versión).
  161. El documental sobre cinco presos d'ETA recalda 40.000 euros, El País, 18 de xunetu de 2012.
  162. Batasuna asitia a un 'alcalde na solombra' en San Sebastián, COVITE, 18 de xunu de 2011.
  163. Alvaro Reizabal: El PSOE de Zarautz, Naiz, 27 de xunu de 2013.
  164. '¡Gora ETA militarra!', El Mundo, 11 de xunetu de 2012.
  165. Dimite l'asesor de Bildu qu'amenació a siguidores de la seleición, El Mundo, 11 de xunetu de 2012.
  166. El Gobiernu va pidir al fiscal qu'actúe contra l'asesor de Bildu grabáu amenaciando, El Mundo, 11 de xunetu de 2012.
  167. Absueltu'l exasesor de Bildu que increpó a aficionaos de La Colorada, El País, 24 de xunu de 2013.
  168. Bildu estrema a un conceyal imputáu por violencia de xéneru, El País, 16 de xunetu de 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]