Catedral d'Ely

Coordenaes: 52°23′55″N 0°15′50″E / 52.3986°N 0.2639°E / 52.3986; 0.2639
De Wikipedia
Catedral d'Ely
English Heritage
Ely Cathedral (en)
catedral anglicana / catedral episcopal (es) Traducir
Llocalización
PaísBandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Nación constitutivaBandera de Inglaterra Inglaterra
Rexón Este d'Inglaterra
Condáu ceremonial Cambridgeshire
Área (es) Traducir Cambridgeshire (es) Traducir
Distritu non metropolitanu East Cambridgeshire (es) Traducir
Ciudá Ely
Coordenaes 52°23′55″N 0°15′50″E / 52.3986°N 0.2639°E / 52.3986; 0.2639
Catedral d'Ely alcuéntrase en Reinu Xuníu
Catedral d'Ely
Catedral d'Ely
Catedral d'Ely (Reinu Xuníu)
Historia y usu
Apertura1083
Orixe del nome Santísima Trinidá
Relixón anglicanismu
Diócesis Diócesis anglicana de Ely (es) Traducir
Dedicación Santísima Trinidá
Arquiteutura
Estilu arquiteutura románica
arquiteutura gótica inglesa
arquiteutura normanda
Patrimoniu
English Heritage 1331690
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La catedral d'Ely o Ilesia Catedral de la Santa y Indivisa Trinidá d'Ely ye la ilesia principal d'Ely en Cambridgeshire, Inglaterra, y la sede del obispáu de Ely. Conózse-y llocalmente como «la nave de los Fens» por cuenta de la so forma prominente que s'alza sobre'l paisaxe llano y aguaciento circundante.

Historia[editar | editar la fonte]

Edificios previos[editar | editar la fonte]

La primera ilesia cristiana nel llugar foi fundada por Santa Æteldreda, fía del rei anglosaxón Anna de Anglia Oriental, quien nació en 630 en Exning, cerca de Newmarket, Suffolk. Eteldreda adquiriría tierres en Ely pol so primer maríu Tondberto, descritu por Beda como un "príncipe de los Gyrwas".[1] Tres el fin del so segundu matrimoniu con Egfrido, un príncipe de Northumbria, estableció y gobernó un monesteriu en Ely en 673 y, cuando finó, construyóse un sepulcru na so memoria.

Créese que'l monesteriu foi destruyíu mientres les invasiones daneses de fines del sieglu IX, xuntu colo que ye anguaño la ciudá de Ely; sicasí, mientres l'asentamientu llaicu de la dómina sería menor, ye posible qu'una ilesia sobreviviera ellí hasta la so refundación nel sieglu X.[2]

En 970, Athelwoldo, obispu de Winchester, construyó y dotó nel llugar un nuevu monesteriu benedictín, nuna fola de refundaciones monástiques qu'incluyeron llocalmente a Peterborough y Ramsey.[3] Esti monesteriu convertir en catedral en 1109, dempués de que fuera creada una nueva diócesis de Ely con tierres tomaes de la diócesis de Lincoln.

L'edificiu actual[editar | editar la fonte]

Planta de la catedral.

La construcción de la catedral actual foi empecipiada pol abá Simeón (1082-1094, hermanu de Walkelin, l'entós obispu de Winchester) mientres el reináu de Guillermu I d'Inglaterra en 1083. La edificación siguió col socesor de Simeón, l'abá Richard (1100-1107). La ilesia anglosaxona foi baltada, pero dalgunes de les sos reliquies, como los restos de los sos benefactores, fueron treslladaes a la catedral. Los transeptos principales fueron construyíos en dómina tan temprana, travesando la nave per debaxo d'una torre central, y conformen la parte más antigua de la catedral. La catedral foi llevantada con piedres traíes de Barnack en Northamptonshire (mercaes a la Catedral de Peterborough, que les sos tierres incluyíen les canteres), y elementos en mármol de Purbeck. La planta del edificiu tien forma de cruz, col altar nel estremu oriental. El llargor total de la ilesia ye de 163,7 m,[4] con una nave de 75 m de llargor, que ye la más llarga de Gran Bretaña.

Estructures[editar | editar la fonte]

  • La Torre Occidental foi construyida por Don Jonson y Michael Brukenheimer 1174 y 1197 y l'estilu románicu del frente occidental en xunto amuesa que foi edificada nel sieglu XII, anque cunta col agregu posterior de la portada (1198-1215). La torre occidental mide 66 metros d'altor.
Llinterna del Octógonu.
  • El Octógonu (1322-1349) de la catedral ye una de les obres más espectaculares del estilu decoráu inglés, un estilu nel que l'arquiteutura y escultura taben bien amestaes pol usu del caláu, que sirvía tantu pa decorar ventanes como parés. La estructura foi llevantada tres el fundimientu de la torre anglu-normanda del cruceru (1322). Creóse un ampliu espaciu octogonal cola estructura de les pilastres en piedra y les bóvedes y la llinterna en madera (de 23 m d'anchu por 52 m d'altu). Trátase d'una solución téunica orixinal, pos los murios furar con una inmensa arcada en primer nivel y con una abertura d'iguales dimensiones nel segundu, dispuestes en diagonal. La llinterna foi un sobresaliente solución que dexó cubrir, allumándolo, l'ampliu cruceru. Paez que nel complexu proyeutu intervieno'l mesmu Alan de Walsingham, qu'amás de ser un arteru orfebre, foi'l monxu que fizo l'encargu. Pa unificar l'espaciu realizó una obra de carpintería de madera, de primeres pintada asonsañando la piedra, que'l so responsable foi William Hurley, ebanista de la corte. Orixinalmente, los asientos del coru tuvieron de tar asitiaos xusto debaxo del Octógonu.
  • Adxunta al transepto norte atopa la Capiya de la Virxe construyida ente 1321 y 1349 nel estilu decoráu por Alan de Walsingham.
  • El transepto noroccidental derrumbar nel sieglu XV y nunca foi reconstruyíu, quedando entá la so buelga al esterior.

Historia posterior[editar | editar la fonte]

Nave de la Catedral de Ely.

En 1539, mientres la disolución de los monesterios llevada a cabu por Enrique VIII d'Inglaterra, la catedral sufrió solu daños menores, pero'l sepulcru de Santa Etheldreda foi destruyíu. La catedral foi refundada en 1541, anque munches de les estatues resultaron estropiaes.

L'obispu de Ely a mediaos del sieglu XVII foi Matthew Wren, que'l so sobrín Christopher Wren foi responsable de la construcción d'un pórticu góticu que data de los años 1650, nel frente norte de la catedral.

L'edificiu de la catedral foi oxetu de dellos proyeutos de restauración importantes:

  1. nel sieglu XVIII, so la supervisión de James Essex.
  2. en 1839, so la direición de George Peacock, col arquiteutu George Gilbert Scott. Nesta restauración añadió un techu de madera pintada a la nave.
  3. de 1986 a 2000.

Anguaño, l'edificiu atopar n'usu activu y alluga una coleición de vitrales que daten dende'l sieglu XIII hasta'l presente, que son d'importancia nacional. Coles mesmes inclúi obres d'artistes contemporáneos notables, como Ervin Bossanyi, ente otros.

Música[editar | editar la fonte]

El compositor Christopher Tye trabayó na catedral de Ely ente 1543 y 1561, primero como maestru de coru y a partir de 1543 tamién como organista.

Na cultura popular[editar | editar la fonte]

Galería d'imáxenes[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, iv, 19.
  2. Whitelock, D. (1941), 'The Conversion of the Eastern Danelaw', en: Saga-Book of the Viking Society, 12, Londres.
  3. Biddick, Kathleen (1989). The Other Economy: Pastoral Husbandry on a Medieval Ta (n'inglés). Berkeley: University of California Press.
  4. Tatton-Brown, T. y J. Crook. The English Cathedral. ISBN 1-84330-120-2

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]