Dinar iraquín

De Wikipedia
Dinar iraquín
País Iraq
Entidá emisora Bancu Central d'Iraq
Primer emisión 27 febreru 1972
Símbolu د.ع y ID
Códigu ISO 4217 IQD
rupia india (es) Traducir Dinar iraquín
Cambiar los datos en Wikidata

El dinar (n'árabe y curdu: دينار) ye la moneda oficial d'Iraq. Divídese en 1.000 fils y el so códigu ISO 4217 ye IQD.

Historia[editar | editar la fonte]

El dinar introducióse hipotéticamente per primer vegada en 1923 y fácticamente con acuñamientos monetarios y emisión de billetes en 1931, pa sustituyir a la rupia del Golfu que fuera la moneda oficial dende la ocupación británica del país na I Guerra Mundial.

Nel momentu del cambéu, 1 dinar equivalía a 13⅓ rupies. El dinar afitó la so tasa de cambéu a la llibra esterlina ensin camudar el so valor hasta 1959, cuando afitó'l so valor al dólar con una tasa de cambéu de 1 IQD = 2,80 USD. Al nun siguir les devaluaciones del dólar en 1971 y 1973, el dinar algamó un valor de 3,3778 USD antes de devaluase un 5% (amenorgando'l so valor a 3,2169 USD), una tasa que se caltuvo más o menos afita hasta la Guerra del Golfu, anque a finales de 1989, la tasa de cambéu nel mercáu negru yera hasta cinco y seis veces más alta (1,86 dinares per dólar) que la tasa oficial de cambéu.

Dempués la Guerra del Golfu en 1991 y debíu al bloquéu económicu, la teunoloxía suiza pa imprimir billetes nun taba disponible, polo que s'imprimieron billetes d'una menor calidá. Los billetes previos a la Guerra del Golfu son conocíos como "dinares suizos" y siguieron circulando nel Curdistán. Por cuenta de la escesiva cantidá de billetes impresos, el dinar devaluóse rápido, y a finales de 1995 la so tasa de cambéu yera de 1 USD = 3.000 IQD.

Tres el derrocamientu del réxime de Sadam Husein mientres la Invasión d'Iraq de 2003 el gobiernu provisional iraquín y l'Autoridá Provisional de la Coalición imprimieron más billetes de Saddam como midida provisional p'asegurar el suministru del dineru hasta la introducción del nuevu dinar.

Ente'l 15 d'ochobre de 2003 y el 15 de xineru de 2004, l'Autoridá Provisional de la Coalición emitió los nuevos billetes y monedes del dinar iraquín. Estos billetes imprimir en De la Rue utilizando les más modernes midíes de seguridá pa evitar la so falsificación. L'antiguu dinar camudóse al par col nuevu dinar, sacante nel casu de los dinares suizos, que se camudaben de 150 a 1 nuevu dinar.

Monedes[editar | editar la fonte]

En 2004, introduciéronse nueves monedes de 25, 50 y 100 dinares. Sicasí, estos acuñamientos nun gociaron d'una bona reputación ente'l públicu iraquín.


Denominación Emisión Metal Cantar Diámetru
(mm)
Pesu
(g)
Anversu Reversu
25 Dinares 2004 Acero+Cu Llisu 17,50 2,00 Mapa d'Iraq - Ríos Tigris y Éufrates - añu d'acuñamientu بنك العراق المركزي - خمسة وعشرين دينارا - دينار ٢٥
50 Dinares 2004 Cu+Ni+Zn Llisu 19,00 3,43 Mapa d'Iraq - Ríos Tigris y Éufrates - añu d'acuñamientu بنك العراق المركزي - خمسين دينارا - دينار ٥٠
100 Dinares 2004 Aceru+Ni Estriáu 22,00 4,30 Mapa d'Iraq - Ríos Tigris y Éufrates - añu d'acuñamientu بنك العراق المركزي - مائة دينار - دينار ١٠٠


Acuñamientos anteriores[editar | editar la fonte]

Ente 1931 y 1932 acuñáronse les primeres monedes en denominaciones de 1, 2, 4, 10, 20, 50 y 200 fils, esta postrera conocida como rial. Les monedes de 20, 50 y 200 fils acuñar en plata. En 1953 introduciéronse monedes de 100 fils de plata.

Tres l'establecimientu de la República d'Iraq, acuñóse una nueva serie de monedes de 1, 5, 10, 25, 50 y 100 fils hasta 1969. En 1970 añadióse una moneda de 250 fils, siguíes de les de 500 fils y 1 dinar en 1982. Dempués de 1990 la producción de monedes cesó.


Facial Emisión Metal Cantu Diámetru
(mm)
Pesu
(g)
Forma Anversu Reversu
1 Fil 1959 Bronce Llisu 19,70 2,60 Dodecagonal Espiga de trigu - Engranaxe - Sables جمهورية العراق - فلس ١ - Cañes de palmera - Añu
5 Fils 1967-1981 Aceru inoxidable Llisu 22,00 3,90 Lobulada Palmeres - Añu d'acuñamientu جمهورية العراق - فلس ٥ - Pluma y espiga de trigu
10 Fils 1967-1981 Aceru inoxidable Llisu 26,00 5,70 Lobulada Palmeres - Añu d'acuñamientu جمهورية العراق - فلس ١٠ - Pluma y espiga de trigu
25 Fils 1969-1981 Cu+Ni Estriáu 20,00 2,80 Redonda Palmeres - Añu d'acuñamientu جمهورية العراق - فلس ٢٥ - Pluma y espiga de trigu
50 Fils 1969-1990 Cu+Ni Estriáu 23,00 5,60 Redonda Palmeres - Añu d'acuñamientu جمهورية العراق - فلس ٥٠ - Pluma y espiga de trigu
100 Fils 1970-1979 Cu+Ni Llisu (فلس ١٠٠) 29,00 10,90 Redonda Palmeres - Añu d'acuñamientu جمهورية العراق - فلس ١٠٠ - Pluma y espiga de trigu
250 Fils 1980-1990 Cu+Ni Llisu 30,00 10,20 Octogonal Palmeres - Añu d'acuñamientu جمهورية العراق - فلس ٢٥٠ - Pluma y espiga de trigu
500 Fils 1982 Níquel Discontinuu 30,50 9,10 Cuadrada Palmeres - Añu d'acuñamientu جمهورية العراق - فلس ٥٠٠ - Pluma y espiga de trigu
1 Dinar 1981 Níquel Estriáu 33,50 13,00 Decagonal Palmeres - Añu d'acuñamientu جمهورية العراق - دينار ١ - Pluma y espiga de trigu


Billetes[editar | editar la fonte]

En 1931 el Comité Monetariu iraquín en nome del gobiernu emitió billetes en denominaciones de ¼, ½, 1, 5, 10 y 100 dinares. Estos billetes imprimir nel Reinu Xuníu. Ente 1931 y 1947 estos billetes teníen plena convertibilidad a la llibra esterlina. Dende 1947 el Bancu Nacional d'Iraq encargar d'emitir los billetes, y en 1954 camudó'l so nome al de Bancu Central d'Iraq.

La producción de billetes de 100 dinares cesó mientres los años 40, anque per otru llau emitiéronse les mesmes denominaciones hasta 1978, fecha na que s'introdució'l billete de 25 dinares. En 1991 introduciéronse billetes de 50 y 100 dinares, siguíos de los de 250 dinares en 1995, y 10.000 dinares en 2002.

Los billetes emitíos ente 1990 y ochobre de 2003, xunto a les emisiones de 25 dinares de 1986, porten una semeya idealizada del antiguu presidente Sadam Husein. Tres la Guerra del Golfu de 1991, los billetes imprimir n'Iraq y en China, utilizando papel de pasta de madera (en cuenta de fibra d'algodón o llinu) y una calidá litográfica inferior.

Por cuenta de esto, la falsificación de los billetes llegó a tener muncha más calidá que los billetes reales. Col colapsu del valor del dinar, l'últimu billete emitíu hasta 2002 de mayor denominación foi unu de 250 dinares. En 2002, El Bancu Central d'Iraq emitió un billete de 10.000 dinares pa utilizalo en grandes operaciones interbancarias. Sicasí yera raru l'usu d'esti billete debíu a la medrana a los robos y a la falsificación, polo que la situación obligó a la xente a llevar paquetes de billetes de 250 dinares pa les operaciones diaries. Les denominaciones más baxes, por cuenta del so nulu valor, dexaron d'usase, polo que llegó un momentu nel que circulaba namás que un tipu de billete en tou Iraq.

A los billetes impresos antes de la Guerra del Golfu conózse-yos como "dinar suizu". Llogró'l so nome pola teunoloxía cola que taben impresos, de muncha mayor calidá que los billetes predecesores. Tres un periodu de transición, estos billetes fueron retiraos de la circulación pol gobiernu iraquín. Sicasí, estos billetes entá circulaben en delles rexones del Curdistán hasta que fueron sustituyíos pol nuevu dinar tres la segunda Guerra del Golfu. Mientres esti tiempu'l dinar suizu caltuvo'l so valor, ente que los otros billetes perdíen el so valor nun 30% añal.

En 2003 emitiéronse nuevos billetes en denominaciones de 50, 250, 1.000, 5.000, 10.000 y 25.000 dinares. Estos diseños son similares a los emitíos pol Bancu Central d'Iraq nos años 70 y 80. N'ochobre de 2004 añadióse un nuevu billete de 500 dinares. Nes rexones curdes d'Iraq, el billete de 50 dinares nun circula.

Series de 1990-2002[editar | editar la fonte]

Denominación Color predominante Descripción del anverso Descripción del aviesu
¼ Dinar Verde/rosa ¼ - البنك المركزي العراقي - ربع دينار - Palmeres ¼ - Quarter Dinar - Central Bank of Iraq
½ Dinar Violeta/Azul ½ - البنك المركزي العراقي - نصف الدينار - Astrolabiu ½ - Half Dinar - Central Bank of Iraq - Gran Mezquita de Samarra
1 Dinar Verde/Rosa البنك المركزي العراقي - دينار واحد - ١ - Antiguu dinar d'oru 1 - One Dinar - Central Bank of Iraq - Universidá de Mustansiriya
5 Dinares Coloráu البنك المركزي العراقي - خمسة دنانير - ٥ - Sadam Husein 5 - FIVE DINARS - CENTRAL BANK OF IRAQ - Balta del Soldáu Desconocíu
10 Dinares Azul/Violeta البنك المركزي العراقي - عشرة دنانير - ١٠ - Sadam Husein 10 - Ten Dinars - Central Bank of Iraq - Lleón aláu con cabeza humana del palaciu de Asurbanipal II
25 Dinares Verde البنك المركزي العراقي - خمسة وعشرون دينارا - ٢٥ - Caballos 25 - Twenty Five Dinars - Central Bank of Iraq - Edificiu
25 Dinares Verde/Marrón البنك المركزي العراقي - خمسة وعشرون دينارا - ٢٥ - Caballos - Sadam Husein 25 - Twenty Five Dinars - Central Bank of Iraq - Monumentu d'Al-Shaheed Monument
25 Dinares Verde/Violeta البنك المركزي العراقي - خمسة وعشرون دينارا - ٢٥ - Sadam Husein 25 - Twenty Five Dinars - Central Bank of Iraq - Puerta de Istar y Lleón de Babilonia
50 Dinares Rosa/Verde البنك المركزي العراقي - خمسين دينارا - ٥٠ - Sadam Husein 50 - Fifty Dinars - Central Bank of Iraq - Gran Mezquita de Samarra
50 Dinares Marrón/Azul البنك المركزي العراقي - خمسين دينارا - ٥٠ - Sadam Husein 50 - Fifty Dinars - Central Bank of Iraq - Ponte de Saddam
100 Dinares Verde/Violeta البنك المركزي العراقي - مائة دينار - ١٠٠ - Sadam Husein 100 - One Hundred Dinars - Central Bank of Iraq - Manes de la Victoria
100 Dinares Azul البنك المركزي العراقي - مائة دينار - ١٠٠ - Sadam Husein 100 - One Hundred Dinars - Central Bank of Iraq - Torre del Reló en Bagdag
100 Dinares Azul البنك المركزي العراقي - مائة دينار - ١٠٠ - Sadam Husein 100 - One Hundred Dinars - Central Bank of Iraq - Ciudá antigua de Bagdag
250 Dinares Violeta البنك المركزي العراقي - مائة دينار - ٢٥٠ - Sadam Husein 250 - Two Hundred Fifty Dinars - Central Bank of Iraq - Frisu del Monumentu a la Llibertá
250 Dinares Violeta البنك المركزي العراقي - مائة دينار - ٢٥٠ - Sadam Husein 250 - Two Hundred Fifty Dinars - Central Bank of Iraq - Cúpula de la Roca
10.000 Dinares Violeta/Rosa البنك المركزي العراقي - عشرة آلاف دينار - ١٠٠٠٠ - Sadam Husein - Tumba del Soldáu Desconocíu 10000 - TEN THOUSAND DINARS - CENTRAL BANK OF IRAQ - Universidá de Mustansiriya - Astrolabiu

Series de 2003-[editar | editar la fonte]

Denominación Color predominante Imaxe del anverso Imaxe del aviesu
50 Dinares Violeta Silu de Basrah Palmeres datileres
250 Dinares Azul Astrolabiu Minarete de Samarra
500 Dinares Verde Presa de Ducan Toru aláu
1.000 Dinares Marrón/Mariello Dinar d'oru Universidá de Mustansiriya
5.000 Dinares Azul Cascada de Gully Ali Beg Fortaleza d'Al-Ukhether
10.000 Dinares Verde Alhacén Minarete de la mezquita d'Al-Hadba
25.000 Dinares Coloráu Granxeru curdu Cercu del Códigu d'Hammurabi

Vease amás[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]