Šiauliai

Coordenaes: 55°55′41″N 23°19′00″E / 55.9281°N 23.3167°E / 55.9281; 23.3167
De Wikipedia
Šiauliai
Alministración
PaísBandera de Lituania Lituania
City municipality of Lithuania (en) Traducir Šiauliai City Municipality (en) Traducir
Tipu d'entidá ciudá
Cabezaleru/a del gobiernu Artūras Visockas
Nome oficial Шаўлі (be)
Сауле (ru)
Шавли (ru)
Chavli (fr)
Shavli (en)
Nome llocal Šiauliai (lt)
Códigu postal LT-76001
Xeografía
Coordenaes 55°55′41″N 23°19′00″E / 55.9281°N 23.3167°E / 55.9281; 23.3167
Šiauliai alcuéntrase en Lituania
Šiauliai
Šiauliai
Šiauliai (Lituania)
Superficie 81.13 km²
Altitú 107 m y 129 m
Demografía
Población 104 300 hab. (1r xineru 2023)
Porcentaxe 100% de Šiauliai City Municipality (en) Traducir
3.65% de Lituania
Densidá 1285,59 hab/km²
Más información
Prefixu telefónicu 41
Estaya horaria UTC+02:00
Llocalidaes hermaniaes
siauliai.lt
Cambiar los datos en Wikidata

Šiauliai (Tocante a esti soníu [ʃɛʊ̯ˈlʲɛɪ̯ˑ] , en samogitiano: Šiaulē, alemán: Schaulen, polacu: Szawle, rusu: Шавли, Шяуляй (modernu)) ye la cuarta ciudá más grande de Lituania, con una población de 98.140 habitantes. Ye la capital del condáu de Šiauliai. Extraoficialmente, la ciudá ye la capital de Lituania del Norte. Ye atendida pol Aeropuertu Internacional de Šiauliai.

Etimoloxía[editar | editar la fonte]

Šiauliai ye mentáu por dellos nomes en distintos idiomes: samogitiano: Šiaulē, Saule letón (históricu) y Sauli (modernu), alemán (obsoleto): Schaulen, polacu: Szawle, rusu: Шавли (Shavli - históricu) y Шяуляй (Shyaulyai - modernu), el yiddish: שאַוול (Shavel).

Historia[editar | editar la fonte]

Conceyu de Šiauliai.
Catedral de Siauliai.
Interior de la catedral.

La ciudá mentar por primer vegada en fontes escrites nes cróniques Soule Livonian Orde, que describen la batalla del Sol. Polo tanto anguaño considérase que la fecha fundacional de la ciudá ye'l 22 de setiembre de 1236, la mesma fecha en que la batalla tuvo llugar, non bien lloñe de Šiauliai. Los sos entamos fueron como un puestu de defensa contra les incursiones de les tribus Teutonic y Livonian. Dempués de la batalla de Grunwald en 1410, detuviéronse les redaes y Šiauliai empezó a desenvolvese como una colonia agrícola. En 1445 construyóse una ilesia de madera, que se sustituyó en 1634 cola ilesia de lladriyu que puede trate anguaño nel centru de la ciudá.

A Šiauliai concediéronse-y derechos de ciudá Magdeburg en 1589. Nel sieglu XVI convertir nel centru alministrativu de la zona. Sicasí, nos sieglos XVII y XVIII la ciudá foi afarada por diluvios y epidemies de peste bubónica.

El creitu pa la ciudá de la renacencia va a Tyzenhaus Antoni (1733-1785) que dempués d'una violenta revuelta de los llabradores de Coronar propiedaes nel norte de Lituania (llamáu en polacu: Powstanie Szawelskie, 1769), empezó'l radical económica y reformes urbanes . Él decidió reconstruyir la ciudá d'alcuerdu a les idees del clasicismu: a primeres cases fueron construyíes al azar nuna forma radial, pero Tyzenhaus decidió construyir la ciudá en forma ordenada rectangular. Šiauliai creció hasta convertise nuna ciudá desenvuelta, con dellos destacaos edificios de lladriyu. En 1791 Estanislao II Poniatowski, rei del polacu lituanu Comunidá, confirmó una vegada más que la ciudá de Šiauliai derechos y concedió-y l'escudu de brazu. Descríbese un osu, símbolu de Samogitia, el güeyu de la Providencia, y un toru coloráu, símbolu de Poniatowski familia. El modernu escudu d'armes yera'l modelu d'esta versión.

Dempués de les particiones de Polonia, Šiauliai llogró un nuevu escudu d'armes. La ciudá creció y convirtióse nun importante educatives y centru cultural. Amás, la infraestructura ta desenvolviéndose rápido: en 1836-1858 una carretera que coneuta Riga y Tilsit foi construyíu, en 1871 un ferrocarril que coneuta con Liepāja Romny foi construyíu. Šiauliai, ta nuna encruciada d'importantes rutes comerciales, empezó a desenvolvese como una ciudá industrial. Yá en 1897 yera la tercer ciudá más grande de Lituania con población d'alredor de 16000. La demografía camudó tamién, al igual qu'en 1909 56,4% de los habitantes yeren xudíos. Šiauliai yera conocíu pola so industria del cueru. Chaim Frenkel propiedá de la mayor fábrica de cueru nel Imperiu Rusu.

Durante la Primer Guerra Mundial, alredor del 65% de los edificios amburáronse y el centru de la ciudá foi destruyida. Dempués de la guerra, Lituania perdió la so capital Vilnius a Polonia y l'importancia de Šiauliai ciudá creció. Antes de Klaipeda axuntar a Lituania, la ciudá ocupó'l segundu llugar dempués de Kaunas pol tamañu de la población. En 1929 el centru de la ciudá foi reconstruyida. Modernos servicios públicos tamién s'incluyeron: cais taben allumaes, había tresporte públicu, llinies de teléfonu y telégrafu, rede de suministru d'agua y alcantarelláu.

Los primeros años fueron independencia difícil porque industrial ciudá perdió los sos mercaos en Rusia. Ye necesariu atopar nuevos veceros na Europa occidental. En 1932 un ferrocarril a Klaipeda foi construyíu y conectáu a la ciudá los mercaos occidentales. En 1938 la ciudá produz aproximao'l 85% de Lituania del cueru, el 60% de calzáu, el 75% de fibra de llinu, el 35% de carambelos. Cultura tamién florió como munches nueves publicaciones periódiques imprimiéronse, nueves escueles y les universidaes abiertes, una biblioteca, teatru, muséu, escuela normal y abriéronse.

En 1939, una cuarta parte de la población de la ciudá yera xudía (fonte). Nazis alemanes entraron Šiauliai el xueves, 26 de xunu de 1941. Según unu de los sobrevivientes xudíos de Siauliai, Nesse Godin, alredor de 1000 persones fueron asesinaos a balazos nos montes cercanos durante les primeres selmanes d'ocupación dempués de ser obligaos a cavar les sos propies tumbes. Hai dos árees nes ghetto Šiauliai, unu nel suburbiu Kaukas, y unu en Traku (vease Šiauliai guetos). Durante la Segunda Guerra Mundial, la población xudía amenorgar de 8000 a 500. Alredor del 80% de los edificios fueron destruyíos.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Llagu Talsa, Siauliai.

Ta asitiada na parte oriental del pandu norte, Musa, y el Ríu Dubysa. Ta a 210 km de Vilnius, de Kaunas a 142 km de Kláipeda 161 km de Riga a 128 quilómetros (80 milles) y de Kaliningráu a 250 km (155 milles). L'área total de la ciudá ye de 81,13 km², de les árees verdes 18,87 km², agua - 12,78 km². El suelu urbanu del perímetru esterior de los alministrativos ye de 70,317 km.

Altitú: a nivel d'agua del llagu - 129,8 m sobre'l nivel del mar, el nivel del llagu Talsos - 103,0 m nel centru de la ciudá - 128,4 m, Salduvės Hill - 149,7 m percima'l nivel del mar.

Agua[editar | editar la fonte]

Torre d'agua en Siauliai.

L'área total d'agua ye de 1.280 hai, el 15,7% nes zones urbanes.

Llagos[editar | editar la fonte]

  • Rekyva, 1179hai
  • Talsa, 56,2hai
  • Ginkūnai, 16,6hai

Ríos[editar | editar la fonte]

  • Külpe
  • Rude
  • Vijolė
  • Šveiė
  • Simsa
  • Tilžė
  • Šventupis

Clima[editar | editar la fonte]

La temperatura medio en xineru; -7 ° C (19 ° F) en xunetu; 18 ° C (64 ° F). La cantidá de precipitación nun añu - 538,5 mm (21,2 pulgaes).

En 1942 la ciudá rexistró la temperatura medio más baxa de toa Lituania(3,6 ° C).

Demografía[editar | editar la fonte]

En 1795 había 3.700 persones en Siauliai, y en 1897 (población 16.128) foi la segunda ciudá más poblada en Lituania dempués de Kaunas. En 1909 el 56,4% de la población yera xudía. La población xudía en Šiauliai foi aumentando de manera constante dende mediaos de la década de 1900, cuando munchos Xudíos rexuntáronse ellí dempués de la guerra. Un xudíu llamáu Shauli Chigre-On animó a los Xudíos d'Europa a dir a Lituania porque vio un enorme potencial pal ésitu. En 1923 la población en Šiauliai yera de les más grandes dempués en Kaunas y Kláipeda. Nel territoriu ocupáu de la zona de 24 km² (9 milles cuadraes) caltener en cuartu llugar na ciudá de Kaunas, Kláipeda y Panevezys.

Economía[editar | editar la fonte]

A partir del sieglu 19, Šiauliai convertir nun centru industrial. Durante la dómina del Imperiu rusu, la ciudá tenía la fábrica de cueru más grande de tol imperiu, propiedá de Jaime Frenkel. Šiauliai contribuyó a alredor del 85% de tola producción de cueru en Lituania, el 60% de la industria del calzáu, el 75% de la industria de la fibra de llinu, y el 35% de la industria de los dulces.

Durante los años soviéticos, la ciudá produció la electrónica, la inxeniería mecánica, procesamientu de la madera, industria de la construcción. La mayor parte de les empreses industriales concentrar nes zones urbanes.

Acordies con datos de 2005, la ciudá tien:

  • Manufactureras y de servicios les empreses - 3195
  • Empreses comerciales - 781
  • Centros comerciales - 30, incluyendo l'Acrópolis, inauguráu 03 2009
  • Saules Miestas, abrió 03 2007
  • Bruklinas, abiertu 11 2007
  • Tilžė, abiertu 02 2008
  • Sable abrió 11 2007

Atraiciones turístiques[editar | editar la fonte]

Llomba de les Cruces.

Quiciabes una de les atraiciones turístiques más importantes de Šiauliai ye la famosa llomba de les cruces.

Hai un arcu na interseición de les cais Vilniaus y Vasario. La lleenda diz que, si pienses nun deséu y pases per debaxo del arcu, el to deséu fadrá realidá, pero, si se te escaez y vuelves caminar per debaxo del arcu, el to deséu va esmorecer nel aire.

El Palaciu de Zubov, asitiáu na Avenida Ausros 50, foi construyíu nel sieglu XVII. L'esterior caltúvose ensin cambeos dende 1875. Anguaño'l palaciu alluga la Facultá de Filosofía y Lletres de la Universidá de Šiauliai.

Parques[editar | editar la fonte]

El parque de la ciudá del sieglu XIX tenía forma rectangular regular, y la edá a la fin taba cerca del estilu de los diseños llibres Ingleses. Los ciudadanos por una pequeñu cuota déxase-yos caminar nel parque. En 1931, el Parque y el Caleyón de la castaña foi donada oficialmente al conceyu de la ciudá de Šiauliai.

Šiauliai tien 16 parques, con una superficie de 1.177 hectárees. Didždvario, provincies y parques Rėkyvos sumir a los valores culturales del Rexistru.

Tresporte[editar | editar la fonte]

Šiauliai siempres foi una importante interseición. El famosu SAULES tuvo llugar cerca d'una ruta comercial dende Riga a Bubiai y Tauragė. En 1836-1858 l'autopista Riga-Sovetsk foi construyida cerca d'ella. Cerca de 1912 apaecieron per primer vegada los coches nes cais de ciudá.

Les carreteres que pasen por Šiauliai:

  • A9 / E272 Šiauliai - Panevėžys (79 milles)
  • A11 / E272 Siauliai - Palanga (147 km)
  • A12 / E77 Riga - Siauliai - Sovetsk (186 km).
  • A18 Bypass occidental.

En 2006 había 297 km de carreteres, de los cualos 32% tienen superficie de grava. La cai más llarga ye la de Tilžės con 9,72 km y la cai Vilnius de 5,67 km con 1,28 km d'él que ye un bulevar piatonal.

En 1871 el ferrocarril Liepāja-Romny foi construyíu. En 1916 Tilžė-line, y en 1931 construyéronse ferrocarriles Šiauliai-Klaipėda. La ciudá cunta con una estación de ferrocarril.

En 1930, una pista d'aterrizaxe desenvolvióse. Foi ampliada en 1961. Durante'l periodu soviéticu convertir nuna base VVS grande. Anguaño sírvese a la (OTAN) como base militar, y el llar del aeropuertu internacional de Šiauliai.

La primer empresa de tresporte de pasaxeros na ciudá de Siauliai foi fundada en 1940. Foi autotrestas, que tenía 29 autobuses. En 1944 en llugar de autotresto entamóse la firma del motor. En 1947 les primeres máquines de Šiauliai yeren taxis. Y entós, la ciudá en crecedera, aumentu del númberu de pasaxeros y yá en 1955 fundó la ciudá d'autobús y taksomotorų autuūkis Šiauliai. En 2006, una estación d'autobuses moderna col centru comercial. Tien la ciudá 27 rutes de la ciudá, el númberu máximu ye 29.

Aeropuertu de Šiauliai[editar | editar la fonte]

A 7 km al sur de la ciudá de Šiauliai y con dos pistes paraleles de 3500 metros de llargor, l'actual aeropuertu civil de Šiauliai foi una de les mayores bases aérees soviétiques na zona. Nél tuvieron basaes, hasta empiezos de los 90 y de manera simultánea, una ala d'aviones cisterna y d'alerta temprano con aviones Miasíshchev M-4 que sofitaba a una ala d'aviones combati y a una ala de bombarderos estratéxicos, dambes tamién basaes na mesma base aérea. La base disponía d'un polvorín de bombes atómiques pa ser llanzaes dende los aviones. Nesti enllaz puede vese, yá fora d'usu, un depósitu soviéticu de bombes atómiques del aeropuertu de Šiauliai.[1].

Na actualidá l'aeropuertu tien un usu mistu militar y civil. La parte militar recibe'l nome de Base Aérea de Ðiauliai y la civil ye l'aeropuertu civil de Šiauliai. Les dos partes atopar a cada unu de los llaos de les pistes de despegue respeutivamente, al estilu del aeropuertu de Gando en Canaries o Zaventem/Melsbroek en Bruxeles. Nun tien servicios regulares de pasaxeros, anque ye usáu pola aviación privada. L'aeropuertu civil ye demasiáu pequeñu pa ser usáu poles compañíes de carga o como aeropuertu de tránsitu. Tamién ye la única base aérea de la perpequeña Fuercia Aérea Lituana, que nun dispón d'aviones de combate. La Fuercia Aérea Lituana namái tien 9 aviones de tresporte llixeru, 7 aviones d'entrenamientu y 9 helicópteros utilitarios. Parte d'ésti material ye antiguu y d'orixe soviéticu, que na actualidá ta anovándose progresivamente con material occidental.

Destacamentu aereu de la OTAN[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu de Šiauliai, yera hasta 2014 la única presencia aérea de la OTAN nos trés repúbliques báltiques. Al aceptar a los países bálticos como miembros de la OTAN, la OTAN comprometióse ante Rusia a nun establecer bases militares y armes nucleares en suelu bálticu. Sicasí, na actualidá les repúbliques báltiques nun tienen capacidá económica y humana pa disponer d'aviones de combate propios pa defendese. Ante la imposibilidá d'establecer bases permanentes y la inmminente necesidá de protexer l'espaciu aereu de los países bálticos, en febreru del 2004 la OTAN decidió establecer, de manera provisonal, un destacamentu aereu rotatoriu que tien de durar hasta la compra d'aviones de combate per caúnu de los países bálticos. En Šiauliai rota cada trés meses un país de la OTAN con un destacamentu de cuatro aviones de combate. «Anque nun principiu pensóse n'unviar F-18»., «l'Exércitu d'Aire tuvo en Šiauliai en 2006 con aviones Mirage F1». Nesti enllaz puede vese una semeya d'un Mirage F1 español de l'Ala 14, armáu con misiles aire-aire Sidewinder, volando sobre la pista de Šiauliai[2]. La misión del destacamentu de la OTAN ye de policía del espaciu aereu de los trés repúbliques báltiques frente a les agresiones esternes o'l terrorismu aereu.

En xineru de 2016, tocó-y el vez de nuevu a l'Ala 14 del Exércitu del Aire, que volvió a Šiauliai. Esta vegada, colos Mirage F1 dados yá de baxa, allegó colos nuevos Eurofighters.

Por cuenta de el so costu, na actualidá'l destacamentu de Šiauliai llevanta abondo polémica per parte de dellos países de la OTAN. Estos países pretenden que los trés repúbliques báltiques merquen y xestionen conjuntamente un pequeñu puñáu d'aviones de combate de segunda mano, colos qu'asegurase la so propia seguridá y asina poder cerrar el destacamentu rotatoriu. Otros países ven nel destacamentu rotatoriu de Šiauliai la plasmación más concreta de la solidaridá ente países de l'Alianza y quieren caltenelo de toes toes.

L'espaciu aereu de les repúbliques báltiques foi violáu na seronda del 2005 por un avión de combate rusu, cuando-y tocaba'l vez en Šiauliai a los F-16 norteamericanos, orixinarios de la base aérea de Spangdahlem (Alemaña). El fechu de que los aviones de la OTAN nun desapegaron a interceptar al avión rusu, llevantó na prensa lituana grandes duldes sobre la solidaridá y fiabilidá de la proteición ufiertada a los países bálticos per parte de los países de la OTAN.

Un destacamentu aereu similar rota faciendo misiones de policía aérea n'Eslovenia, que tampoco tien aviones de combate. De resultes de la crisis d'Ucraína en 2014, la OTAN decidió abrir otru destacamentu rotatoriu de policía aérea en Amari (Estonia).

Deporte[editar | editar la fonte]

Dende 1924 el fútbol xugar en Šiauliai. Pal añu 1936 había 14 equipos de fútbol de la ciudá. Más tarde otros deportes empezaron a ser xugaos profesionalmente: baloncestu, balonmano, rugbi, ḥoquei, atletismu, ciclismu, boxéu y otros deportes. El 25 de xunetu de 2007, en preparación pal campeonatu d'Europa de baloncestu, el Šiauliai Arena foi abiertu al públicu.

Ciudaes hermaniaes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]