Idioma majang

De Wikipedia
Majang, Majangir, Messengo
'Arreyo Majanger-Onk'
Faláu en Bandera d'Etiopía Etiopía
Rexón Godere, Gambela
Falantes 15 000
Familia Nilo-saḥarianu

  Sudánicu oriental
    Súrmico
      Súrmico sept.
        Majang

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3 mpe

El majang o majangir ye una llingua falada polos majangir d'Etiopía. anque se clasifica dientro del grupu súrmico esta llingua difier notablemente de les llingües de dichu grupu (Fleming 1983).

Una encuesta llingüística amosó que la variación dialeutal de norte a sur ye pequeña y nun esisten problemes serios d'intercomunicación ente les distintes variantes. El censu etíope de 2007 llista 6433 falantes de majang (messengo), anque tamién informa que'l grupu étnicu ta formáu por 32822 individuos (messengo y mejengir)[1] Acordies con dichu censu, casi nun queden falantes na rexón Mezhenger de Gambela; onde namái un total de 11 falantes se registrarion en dicha rexón, anque había casi 10 000 miembros de les etnies Mejenger y Messengo.[2]

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

L'inventariu vocálicu vien dau por:[3]

Anterior Central Posterior
Zarrada i o
Casicerrada ɪ ʊ
Mediocerrada -align="center" Medioabierta ɛ ɔ
Abierta

La cantidá vocálica ye distintica en majang, tamién les vocales apaecen en pares de vocal llarga y curtia, como goopan 'castigu' / gopan 'camín'. L'inventariu vocálicu tomóse de Unseth (2007). Moges[4] afirma qu'esiste una décima vocal ɐ, mientrasq ue Bender (1983) namái estrema seis vocales. Tolos autores coinciden en que nun hai sinarmonía vocálica basada nel traza ATR.

L'inventariu consonánticu vien dau por:[5]

Llabial Alveolar Palatal Velar
Nasal m n ɲ ŋ
Oclusiva sorda p t k
sonora b d ɡ
Implosiva ɓ ɗ
Vibrante simple r
Aproximante l j w

Bender[6] tamién sostién que fonolóxicamente tien d'incluyise una oclusiva glotal [ʔ] anque Unseth refuga'l so analís.[7] El majang tien dos implosivas, billabial y coronal, que Moges Yigezu estudió acústicamente y distribucionalmente.[8]

Carauterístiques prosódiques[editar | editar la fonte]

Hanse encotnrado dos tonos contrastivos en majang.[9] Estos tonos son distitntivos tanto a nivel léxicu como gramatical:

táŋ (tonu altu) 'vaca' / tàŋ (tonu baxu) 'absceso'.

Morfoloxía[editar | editar la fonte]

La llingua tien marques pa indicar tres tipos distintes de pasáu (p. cercanu, p. mediu, p. remotu) y dos tipos de futuru (cercanu y distante).[10] Amás la llingua tien una amplia variedá de sufixos, pero casi nengún prefixu. Delles pallabres tienen muertes d'un prefixu causativu arcaicu i-, anque l'usu ta llindáu a un puñáu de raigaños. Esti prefixu apaez n'otres llingües súrmicas y tamién en llingües nilótiques.[11]

El sistema de cuenta ye vigesimal modificáu, basedo en cuentes parcianes en 5 y 10. El numberal '20' significa lliteralmente 'una persona completa' (tolos deos de manes y pies), y asina '40' esprésase como 'dos persones copletas', '100' como 'cinco persones completes'. Sicasí, anguaño so la influencia del sistema escolar y el creciente billingüismu, tienden a usase numberales emprestaos del amháricu o'l oromo pal numberal pa '100'.

El marcaje de persona y númberu escarez de distinciones d'inclusividad,[12] una categoría morfolóxica bien frecuente nes llingües vecines de la rexón.

Sintaxis[editar | editar la fonte]

El majang tien un orde básicu VSO, anque dexa cierta flexibilidá pal focu. La llingua fai un usu ampliu d'oraciones de relativu, inclusive pa casos onde les llingües europees usen axetivos.[13]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 2007 Census countrywide
  2. 2007 Census Gambella Region
  3. Unseth (2007), p. 628
  4. Moges (2007), p.114
  5. Unseth (1991), p. 526
  6. Bender (1983), p. 116
  7. Unseth(1991), p. 533
  8. Moges Yigezu. 2006. The Phonetic Characterization of implosives in Majang, a Northern Surmic language. Proceedings of the XVth International Conference of Ethiopian Studies, edited by Siegbert Uhlig, pp. 822-830. Wiesbaden: Otto Harrassowitz Verlag.
  9. Bender (1983), p. 117
  10. Bender (1983), p. 132
  11. Unseth (1998)
  12. Bender (1983), p. 128
  13. Unseth(1989)

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Bender, M. Lionel. 1983. "Majang Phonology and Morphology," in M. Lionel Bender, (ed.), Nilo-Saharan Language Studies, pp. 114–47. East Lansing, MI: Michigan State University, African Studies Center.
  • Fleming, Harold. 1983. "Surmic etymolgies" in Rainer Vossen and Marianne Bechhaus-Gerst (eds.),Nilotic Studies: Proceedings of the International Symposium on Languages and History of the Nilotic Peoples. Berlin: Dietrich Reimer. pp. 524–555.
  • Moges Yigezu. 2007. "The Phonetics and Phonology of Majang Vowels: A Historical-Comparative Perspective” in Doris Payne and Mechthild Reh (eds.), Advances in Nilo-Saharan Linguistics. Köln: Rüdiger Köppe Verlag. pp. 255–265.
  • Unseth, Peter. 1988. "Majang Nominal Plurals: With Comparative Notes," Studies in African Linguistics 19.1:75-91.
  • Unseth, Peter. 1989. "Sketch of Majang Syntax," in M. Lionel Bender (ed.), Topics in Nilo-Saharan Linguistics. (Nilo-Saharan: Linguistic Analyses and Documentation, vol. 3. Series editor Franz Rottland.) Hamburg: Helmut Buske Verlag. pp. 97–127.
  • Unseth, Peter. 1991. "Consonant Sequences and Morphophonemics in Majang" in Richard Pankhurst, Ahmed Zekaria and Taddese Beyene (eds.),Proceedings of the First National Conference of Ethiopian Studies. Addis Ababa: Institute of Ethiopian Studies. pp. 525–534.
  • Unseth, Peter. 1998. "Two Old Causative Affixes in Surmic," in Gerrit Dimmendaal (ed.), Surmic Languages and Cultures. Köln: Rüdiger Köppe Verlag. pp. 113–126.
  • Unseth, Peter. 2007. "Mağaŋgir language" in ed. by Siegbert Uhlig (ed.) Encyclopaedia Aethiopica, Vol 3. Wiesbaden: Harrassowitz. pp. 627–629.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]