Lynyrd Skynyrd

De Wikipedia
Lynyrd Skynyrd
Orixe Estaos Xuníos
Xéneru(os) rock sureño (es) Traducir, hard rock y blues rock
Sellu discográficu MCA Inc., Atlantic Records, Capricorn Records y MCA Records
Miembros
Gary Rossington, Michael Cartellone, Johnny Van Zant, Mark Matejka, Peter Keys, Johnny Colt, Ronnie Van Zant, Allen Collins, Bob Burns, Larry Junstrom, Greg T. Walker, Billy Powell, Ed King, Artimus Pyle, Robert Kearns, Ean Evans, Kenny Aronoff, Hughie Thomasson, Owen Hale, Steve Gaines, Cassie Gaines, Rickey Medlocke y Rickey Medlocke
Enllaces esternos
Sitiu web oficial http://www.lynyrdskynyrd.com/
Discogs 261760
Facebook LynyrdSkynyrd
Twitter skynyrd y Skynyrd
IMDb nm1533050
[editar datos en Wikidata]

Lynyrd Skynyrd ye una banda de rock d'Estaos Xuníos formada en 1964 pol vocalista Ronnie Van Zant, los guitarristes Gary Rossington y Allen Collins, el batería Bob Burns y el baxista Larry Junstrom en Jacksonville, Florida. Orixinalmente, el grupu adoptó distintos nomes antes de decidise por Lynyrd Skynyrd, en referencia al profesor de ximnasia de dalgunos de los sos miembros. Ente 1973 y 1977, tres la llegada del teclista Billy Powell, del baxista Leon Wilkeson, de la batería Artimus Pyle, y de los guitarristes Ed King y Steve Gaines, el conxuntu grabó cinco álbumes d'estudiu: (Pronounced 'lĕh-'nérd 'skin-'nérd) (1973), Second Helping (1974), Nuthin' Fancy (1975), Gimme Back My Bullets (1976) y Street Survivors (1977), de los que llanzáronse como senciellos los sos dos cantares más conocíos, «Sweet Home Alabama» y «Free Bird». La revista Guitar World alluga a esta postrera na posición #3 na so llista de los 100 meyores solos de guitarra de la hestoria.[1] Dambos cantares figuren nel Salón de la Fama de los Grammy.[2]

El 20 d'ochobre de 1977, el grupu sufrió un accidente d'aviación nel que morrieron Van Zant, Gaines y dellos otros miembros, lo que provocó la so repentina disolución. Los restantes volvieron axuntase en 1979 pa una actuación y nuevamente en 1987, col hermanu menor de Ronnie Van Zant, Johnny, como vocalista. De magar, la banda publicó dellos trabayos d'estudiu, anque ensin l'ésitu de los sos antecesores. La muerte de dalgunos de los sobrevivientes del accidente —Allen Collins, Leon Wilkeson, Billy Powell— y la salida de Ed King y Artimus Pyle causaron que'l guitarrista Gary Rossington sía l'únicu miembru de la formación orixinal que sigue nel grupu.

Na actualidá, Lynyrd Skynyrd ta integrada por Rossington, Johnny Van Zant, la batería Michael Cartellone, los guitarristes Rickey Medlocke y Mark Matejka, el teclista Peter Keys, el baxista Keith Christopher y les coristes Dale Krantz Rossington y Carol Chase.

A lo llargo de la so carrera, Lynyrd Skynyrd influyó a diversos artistes contemporáneos y vendió más de ventiocho millones de copies namái nos Estaos Xuníos. La revista Rolling Stone asitió a la banda nel puestu 95 de la so llista de los 100 meyores artistes de tolos tiempos,[3] ente que la canal televisiva VH1 asitiar na posición 71 de los «100 meyores artistes de hard rock». Nel 2006, el grupu ingresó nel Salón de la Fama del Rock.

Historia[editar | editar la fonte]

Primeros años (1964-1970)[editar | editar la fonte]

Los oríxenes de Lynyrd Skynyrd remontar escontra'l branu de 1964, cuando'l vocalista Ronnie Van Zant conoció a la batería Bob Burns y al guitarrista Gary Rossington nun partíu de béisbol en Jacksonville, Florida.[4] Éstos yeren miembros d'un grupu llamáu You, Me and Him, xunto al baxista Larry Junstrom,[5] y decidieron formar una nueva agrupación xunto al vocalista.[6] Sicasí, al nun quedar complacíos colos sos primeros ensayos incorporaron al guitarrista Allen Collins, lo que completó la so primer formación.[6] Tres l'ingresu de Collins, la banda emplegó'l nome The Noble Five.[7] Como los miembros inda yeren adolescentes, solíen ensayar nel patiu de la casa de Van Zant o'l garaxe de Burns al salir del colexu.[7] Por aquella dómina'l so repertoriu componíase básicamente de versiones de Rolling Stones, The Beatles o Yardbirds y en cada actuación el grupu adoptó un nome distintu, hasta decidise finalmente por The One Percent.[8]

Ante la mala receición de los sos conciertos, Van Zant abandonó los sos estudios ya intensificó los ensayos del grupu.[9] Per otra parte, los restantes miembros yeren discriminaos nos sos respeutivos colexos por tener el pelo llargo y por esti motivu'l profesor Leonard Skinner suspendió l'asignatura de ximnasia a Burns y Rossington.[9] Los problemes con Skinner inspiraron al grupu a camudar el so nome pol del maestru, pero pa evitar posibles represalies, les vocales sustituyir pola lletra «Y» (en referencia a The Byrds); polo que'l nome de l'agrupación quedó establecíu como Lynyrd Skynyrd.[9] Finalmente, a los dieciséis años, Burns, Rossington y Collins dexaron la escuela pa centrase na música, al igual que'l vocalista.[9][10] Pa realizar los sos ensayos, la banda adquirió una pequeña cabaña al sur de Jacksonville, en Green Cove Springs,[10] onde los sos miembros practicaben ente ocho y doce hores diaries.[9] N'ameyorando la so manera de tocar, el grupu tuvo la oportunidá d'actuar de telonero d'una les sos más importantes influencies, The Allman Joys, liderada polos hermanos Duane y Gregg Allman, futuros fundadores de The Allman Brothers Band.[11] Al nun tener inda nenguna tema propia, Lynyrd Skynyrd interpretó versiones de dellos artistes, ente ellos The Allman Joys, lo que provocó l'enfadu de los miembros de dicha formación.[11] En rematando la so actuación, los hermanos Allman encamentaron al grupu que compunxera los sos propios cantares.[11]

Finalmente, a mediaos de 1968, la banda yá tenía dos tarrezas compuestos, «Need All My Friends» y «Michelle», publicaos como un senciellu al traviés de la discográfica local Shade Tree.[12] En xunu de 1970, mientres la boda de Collins, el grupu interpretó per primer vegada «Free Bird», compuesta pocos díes antes de la ceremonia y que se convertiría nuna de los sos cantares más esitosos.[13]

Primer maqueta (1970-1972)[editar | editar la fonte]

A finales de 1970, Lynyrd Skynyrd realizó una xira como telonera de Strawberry Alarm Clock y grabó delles temes nos estudios Muscle Shoals d'Alabama;[14] sicasí, por cuenta de la falta de fondos, los miembros tuvieron que volver a Jacksonville pa pidir dineru a los sos familiares.[15] A empiezos de 1971, Bob Burns abandonó'l grupu dempués de que la so novia convenciéralu de que terminara los sos estudios.[15] El so sustitutu foi'l guitarrista y vocalista de Blackfoot Rickey Medlocke, quien, amás de tocar la batería, tamién cantó en dellos cantares.[16] En realizando otres grabaciones en Muscle Shoals, los restantes miembros decidieron que Larry Junstrom tenía d'abandonar la banda «col fin de perfeccionar la téunica y reemplazar por Greg T. Walker, compañeru de Medlocke en Blackfoot, quien volvió grabar la mayoría de les pistes de baxu de Junstrom.[16] Ente les temes que'l grupu grabó, atopábase una nueva versión de «Free Bird» qu'incluyía una introducción de pianu interpretada pol músicu de sesión Billy Powell.[17]

A finales de 1971, en terminando la grabación, el so mánager, Alan Walden, unvió copies de la maqueta a delles discográfiques ensin consiguir nenguna resultancia.[18] Per otra parte, la banda sufriera de nuevu cambeos na so formación; Medlocke y Walker abandonar pa centrase en Blackfoot.[18] La batería foi reemplazáu pol so antecesor, Bob Burns, y el baxista por Leon Wilkeson.[18] Lynyrd Skynyrd tornó a los estudios Muscle Shoals pa grabar seis tarrezas más,[18] anque nuevamente tuvieron una receición nula per parte de les discográfiques y les estaciones de radio.[19]

(Pronounced 'lĕh-'nérd 'skin-'nérd) (1972-1973)[editar | editar la fonte]

Lynyrd Skynyrd en 1973, mientres la sesión fotográfica del álbum.

A pesar de nun ser bien recibida polos grandes sellos discográficos,[10] Lynyrd Skynyrd llamó l'atención del productor Al Kooper dempués de ver una de les sos actuaciones nun club de Atlanta.[20] A finales de 1972, Wilkeson, qu'apenes llevaba unos meses nel grupu, optó por dir se y foi sustituyíu por Ed King, guitarrista de Strawberry Alarm Clock, banda que'l so senciellu «Incense and Peppermints» llegara a la primer posición del Billboard Hot 100.[10][21] Per otra parte, el teclista Billy Powell, qu'entós daquella collaboraba como pipa, ingresó como miembru oficial de la formación.[22]

En marzu de 1973, la banda empezó a grabar del so álbum debú nel Studio One, en Georgia.[23] La grabación cuntó cola collaboración de músicos de sesión como Robert Nix, batería d'Atlanta Rhythm Section, Steve Katz na harmónica, el percusionista Bobbi Hall y el mesmu Al Kooper, que tocó'l baxu, el melotrón, la mandolina y l'órganu, y que foi acreditáu como Roosevelt Gook.[23] N'abril, el grupu terminó la grabación y pocu dempués Leon Wilkeson tornó como baxista.[24] Esti fechu causó que Ed King pasara a ser guitarrista xunto a Collins y Rossington.[24][10] A pesar de la so ausencia, Wilkeson apaez na portada y nos creitos del discu.[25]

En setiembre d'esi mesmu añu salió a la venta'l so álbum debú, (Pronounced 'Lĕh-'nérd 'Skin-'nérd),[26] qu'algamó'l puestu 27 del Billboard 200 y consiguió dos certificaciones de platín de la RIAA.[27][28] El primer senciellu, «Gimme Three Steps», nun tuvo tanto ésitu y nun llegó a entrar nes llistes.[27] A finales de 1973, Lynyrd Skynyrd actuó como telonera nes actuaciones de la xira promocional del álbum Quadrophenia de la banda británica The Who.[29]

Second Helping (1974)[editar | editar la fonte]

Cartelu d'una actuación en Cleveland, en xunu de 1974.

En xineru de 1974, la banda empezó la grabación del so segundu álbum, esta vegada nos estudios Record Plant de Los Angeles.[30] El trabayu terminó esi mesmu mes y una tema grabada l'añu anterior nel Studio One, «Sweet Home Alabama», sería incluyíu como'l primer cantar del discu.[31] Antes del llanzamientu del álbum salió a la venta'l senciellu «Don't Ask Me No Questions» que nun entró nes llistes.[27] Finalmente, n'abril de 1974, Lynyrd Skynyrd publicó'l so segundu álbum d'estudiu, tituláu Second Helping,[32] qu'algamó'l puestu 12 del Billboard 200 y que al igual que'l so antecesor consiguió dos certificaciones de platín.[27][28]

El segundu senciellu del discu, «Sweet Home Alabama», foi'l cantar más esitosu del grupu.[33] Compuesta por Van Zant, King y Rossington,[34] ye una respuesta a la tema «Southern Man» de Neil Young na que'l canadiense criticaba'l pasáu racista del Sur de los Estaos Xuníos.[35][36] A pesar del conteníu del cantar, Van Zant y Young almirábense mutuamente y el canadiense inclusive escribió la pista «Powderfinger» pa l'agrupación.[37] «Sweet Home Alabama» algamó la octava posición del Billboard Hot 100, la meyor na carrera de la banda,[27] y en 2006 consiguió una certificación de platín de la RIAA pola venta de más d'un millón de descargues dixitales namái nos Estaos Xuníos.[28] Col pasu del tiempu, el senciellu tamién entró en delles llistes europees, ente elles la inglesa, l'alemana y la francesa.[38][39]

Tres l'ésitu de «Sweet Home Alabama», el cantar «Free Bird», incluyida nel so álbum debú; salió a la venta como senciellu en payares.[40] A pesar de la so duración de más de nueve minutos,[41] la tema llegó al puestu 19 del Billboard Hot 100.[27] Al mes siguiente, Lynyrd Skynyrd realizó la so primer xira europea como telonera de Queen, Humble Pie y Golden Earring.[42] Pocu dempués, la batería Bob Burns abandonó la formación por problemes de salú y reemplazó-y Artimus Pyle.[10]

Nuthin' Fancy (1975)[editar | editar la fonte]

Ronnie Van Zant actuando en 1975.

Tres la bona acoyida de Second Helping, la so discográfica, MCA Records, primió al grupu por que grabara darréu un nuevu álbum d'estudiu.[43] Por esti motivu, en xineru de 1975, Lynyrd Skynyrd empezó a trabayar nel so nuevu discu nos estudios Web IV de Atlanta.[44] A diferencia de los sos anteriores álbumes, esta vegada la banda namái tenía un nuevu cantar, «Saturday Night Special», compuesta pa la película de Robert Aldrich The Longest Yard;[45] el restu fueron escrites mientres la grabación del discu.[43]

Tres apenes un mes nos estudios, la banda terminó la grabación del álbum y publicar el 24 de marzu sol títulu Nuthin' Fancy.[46] Esti trabayu foi'l primeru en llegar al top 10 del Billboard 200 —algamó la novena posición—[27] y n'entrar nel UK Albums Chart, onde s'asitió nel puestu 43.[38] El senciellu «Saturday Night Special» salió a la venta'l 19 de mayu y llegó a la posición 27 del Billboard Hot 100.[27]

Tres el llanzamientu del so tercer álbum, Lynyrd Skynyrd empezó la xira Torture Tour de tres meses de duración.[47] L'escesu d'actuaciones y l'adicción al alcohol de dellos miembros llevó a que Ed King dexara'l conxuntu tres un conciertu en Pittsburgh.[48][10] La so marcha provocó que la banda siguiera con namái dos guitarristes.[49]

Gimme Back My Bullets (1975-1976)[editar | editar la fonte]

Lynyrd Skynyrd actuando nel Fox Theatre en xunetu de 1976.

En terminando la xira, en setiembre de 1975, Lynyrd Skynyrd entró nos estudios Record Plant pa empezar a grabar un nuevu álbum.[50] A diferencia de los sos anteriores discos, esta vegada'l productor foi Tom Dowd,[51] que trabayara con Cream y The Allman Brothers Band,[52] y que reemplazó a Al Kooper, con quien la banda rompiera la so rellación col enfotu de buscar «un soplíu de frescura».[50] Mientres la grabación cuntaron cola collaboración de The Honkettes, un coru femenín integráu por Leslie Hawkins, Cassie Gaines y JoJo Billingsley y que poco dempués pasó a formar parte del grupu.[53]

Una vegada terminada la primer sesión nos estudios Record Plant, a finales de payares la banda mover a los Capricorn Studios de Macon (Georgia) pa rexistrar les temes que restaben.[54] En febreru de 1976 salió a la venta'l so cuartu álbum d'estudiu, Gimme Back My Bullets,[55] qu'anque entró en delles llistes europees,[56][57] nos Estaos Xuníos nun algamar les ventes de los sos antecesores y namái consiguió una certificación d'oru.[27][28] Los dos senciellos del álbum «Double Trouble» y «Gimme Back My Bullets» tampoco tuvieron una bona acoyida y namái el primeru entró nel Billboard Hot 100 onde namái llegó al puestu 80.[27]

Al nun consiguir l'ésitu esperáu con Gimme Back My Bullets, Lynyrd Skynyrd decidió grabar un doble álbum en direutu.[58] Ante la necesidá de cuntar con un tercer guitarrista, la corista Cassie Gaines encamentó al so hermanu pequeñu Steve,[59] quien tres una actuación en Kansas City recibió una invitación de xunise a la formación.[60] El 7 de xunetu, la banda dirixir a la sala Fox Theatre de Atlanta pa realizar la grabación del so primer trabayu en direutu.[61] La eleición d'esti escenariu deber a que diba ser baltáu y el grupu disponer a donar parte del dineru consiguío pa salvalo.[61] El trabayu nel Fox Theatre duró dos nueches más y en siendo producíu por Tom Dowd, salió a la venta en setiembre sol títulu One More from the Road.[62][63] L'álbum llegó a la novena posición del Billboard 200 y la decimoséptima del UK Albums Chart.[27][38] Malapenes un mes dempués de ser publicáu, el discu consiguió una certificación de platín de la RIAA y diez años dempués, otros dos más.[28]

El 21 d'agostu, Lynyrd Skynyrd actuó en Knebworth Park xunto a The Rolling Stones, 10cc y Hot Tuna.[64] L'actuación de la banda recibió bones crítiques, en desterciu de la de The Rolling Stones y cuntó ente'l so públicu con aproximao 200 000 espectadores.[65]

Street Survivors y accidente aereu (1977)[editar | editar la fonte]

Lynyrd Skynyrd en 1977. La formación fotografiada sufrió un accidente aereu n'ochobre d'esi añu.

En xineru de 1977, Lynyrd Skynyrd empezó la xira Street Survivors Tour que-y dexó realizar los sos primeros conciertos n'Asia, concretamente en Tokiu y Osaka (Xapón).[66] Dempués de delles actuaciones nel Reinu Xuníu, n'abril la banda empezó a grabar nueves temes nos estudios Criteria de Miami con Tom Dowd como productor.[67] El 22 d'abril, empezó'l tramu estauxunidense de la so xira.[66] Ente xunetu y agostu, la banda volvió tomase un descansu mientres la xira pa realizar una nueva sesión de grabación, esta vegada nel Studio One de Georgia anque cola ausencia de Dowd, que nesos momentos taba trabayando con Rod Stewart.[68]

El 17 d'ochobre d'esi mesmu añu salió a la venta Street Survivors,[69] que supunxo'l debú de Steve Gaines como guitarrista y tamién como vocalista nes temes «Ain't Non Good Life» y «You Got That Right».[70] Ente les temes incluyíes destacó «One More Time», grabáu en 1971 con Ed King, Greg T. Walker y Rickey Medlocke.[16] Namái trés díes depués, el 20 d'ochobre de 1977, la banda, que reemplazara'l so autobús por un avión Convair 240, sufrió un accidente aereu cuando sobrevolaba'l condáu de Amite, en Mississippi.[71] L'avión quedárase ensin combustible y antes de poder realizar un aterrizaxe d'emerxencia estrellar nun monte cerca de Gillsburg.[71] Ronnie Van Zant, los hermanos Steve y Cassie Gaines, el mánager Dean Kilpatrick y los dos pilotos finaron nel actu, ente que los restantes miembros sufrieron mancaes de gravedá.[71] Enantes, el vocalista anunciara a los sos más allegaos que finaría antes de llegar a los trenta años.[72]

Tres l'accidente, la discográfica MCA reemplazó la portada de Street Survivors, na que la banda —y n'especial Gaines— apaecía arrodiada de llapaes, por una menos violenta.[72] L'álbum algamó la quinta posición del Billboard 200 y la decimotercer del UK Albums Chart, los meyores na carrera del grupu.[27][38] Diez díes dempués del so llanzamientu, la RIAA certificar como discu d'oru y darréu como doble discu de platín.[28] En payares, salió a la venta'l senciellu «What's Your Name», que llegó al puestu 13 del Billboard Hot 100.[27] Les muertes de Van Zant y los hermanos Gaines provocaron la disolución de facto de Lynyrd Skynyrd.[73] Darréu, los guitarristes Allen Collins y Gary Rossington axuntar na casa del vocalista y alcordaron que nunca intentaríen volver reformar el grupu nel futuru.[74]

Disolución y xunta (1978-1989)[editar | editar la fonte]

Fotografía promocional del grupu en 1988.

Un añu dempués de la traxedia, concretamente en setiembre de 1978, la discográfica MCA editó l'álbum Skynyrd's First and... Last, un recopilatorio de delles de los sos cantares grabaos nos estudios Muscle Shoals ente 1971 y 1972, y que nun principiu diba ser el so discu de debú.[75] Skynyrd's First and... Last llegó a la decimoquinta posición del Billboard 200 y consiguió una certificación de discu de platín de la RIAA.[27][28]

A pesar de decidir nun volver axuntar se nel futuru, en xineru de 1979, los sobrevivientes del accidente —Billy Powell, Gary Rossington, Artimus Pyle y Allen Collins (Leon Wilkeson entá nun taba recuperáu)— realizaron una versión instrumental de «Free Bird» nel Volunteer Jam, entamáu por Charlie Daniels y la so banda.[76] Esi mesmu añu, Collins y Rossington decidieron crear un nuevu proyeutu, Rossington Collins Band, al que darréu se xunieron Powell y Wilkeson.[77] Pa evitar comparances con Van Zant, los guitarristes optaron por una cantante femenina, Dale Krantz, que collaborara con 38 Special; banda liderada pol hermanu del propiu Ronnie Van Zant, Donnie.[77] La formación namái tuvo n'activu trés años y publicó dos álbumes d'estudiu.[77] En 1982, tres la separación de Rossington Collins Band y el matrimoniu de Rossington con Krantz, los distintos miembros formaron otros proyeutos como The Rossington Band,[77] Artimus Pyle Band,[78] Allen Collins Band y Vision.[79][80] En xineru de 1986, Collins sufrió un accidente automovilísticu nel que finó la so pareya sentimental y que-y dexó paralíticu.[81]

En setiembre de 1987, Lynyrd Skynyrd volvió axuntase pa la decimotercer edición del Volunteer Jam de Charlie Daniels.[82] Esta vegada la banda taba formada por Wilkeson, Powell, Rossington, Pyle, Ed King, el guitarrista Randal Hall, el vocalista Johnny Van Zant (hermanu pequeñu de Ronnie), y les coristes Carol Bristow y Dale Krantz.[83] Esi mesmu mes, empezó la xira Lynyrd Skynyrd Tribute Tour, compuesta de trenta y dos concierto y na que l'agrupación grabó un nuevu álbum en direutu,[84] Southern by the Grace of God, publicáu n'abril de 1988 y qu'algamó el puestu 68 del Billboard 200.[85][27]

Lynyrd Skynyrd 1991 (1990-1992)[editar | editar la fonte]

El 23 de xineru de 1990, Lynyrd Skynyrd volvió sufrir la perda d'otru de los sos fundadores. Allen Collins finó por una neumonía provocada de resultes del so accidente.[86] El fechu de que l'agrupación siguiera la so trayeutoria provocó un pleitu xudicial per parte de Judy Van Zant Jenness y Teresa Gaines Rapp (vilbes de Ronnie y Steve, respeutivamente), que demandaron a la banda pol usu con enfotu d'arriquecimientu del nome Lynyrd Skynyrd.[87] Sicasí, dambes partes llegaron a un alcuerdu; Judy y Teresa recibiríen un porcentaxe de los ingresos llograos y el grupu tendría de tar formáu por Rossington y a lo menos dos miembros anteriores al accidente de 1977.[88]

En xunu de 1991 salió a la venta'l so sestu álbum d'estudiu, Lynyrd Skynyrd 1991.[89] Al igual que los sos dos antecesores foi producíu por Tom Dowd y amuesa la novedá de ser el primeru cola discográfica Atlantic Records y con dos bateríes: Artimus Pyle y Kurt Custer.[90] A pesar de ser anunciáu como'l regresu de Lynyrd Skynyrd, l'álbum foi un fracasu; namái algamó'l puestu 74 del Billboard 200 y nun consiguió nenguna certificación.[27][28] Mientres la xira promocional, Pyle decidió abandonar el grupu por cuenta de la adicción a les drogues y al alcohol de dellos de los sos miembros.[91] Darréu, la batería tuvo qu'enfrentase a delles demandes por abusu de menores.[92]

The Last Rebel y Endangered Species (1993-1996)[editar | editar la fonte]

Mike Estes, guitarrista en Endangered Species, actuando en Barcelona en 2009.

Tres la escasa repercusión del so anterior trabayu, en xunetu de 1992, Lynyrd Skynyrd empezó la grabación d'un nuevu álbum d'estudiu, que salió a la venta en febreru del añu siguiente sol títulu The Last Rebel.[93] Anque'l discu tuvo una moderada receición en dellos países europeos llegó a la mesma posición que'l so antecesor nel Billboard 200.[94][27] Tres el so llanzamientu, el grupu rompió les sos rellaciones coles discográfiques MCA y Atlantic,[95] y el guitarrista Randall Hall foi despidíu.[96]

Pa promocionar The Last Rebel, la banda interpretó dellos de les sos temes clásiques en versión acústica en programes de radio, lo que-y dio la idea de grabar un nuevu álbum cola so nueva discográfica,[97] Capricorn Records.[98] El discu, tituláu Endangered Species, salió a la venta n'agostu de 1994 y supunxo el debú del sustitutu de Hall, Mike Estes y del nuevu batería, Owen Hale, que reemplazó a Custer.[99] A pesar d'incluyir versiones acústiques de temes como «Sweet Home Alabama», «Saturday Night Special» o «Heartbreak Hotel» d'Elvis Presley,[100] l'álbum pasó desapercibíu y namái llegó al puestu 115 del Billboard 200.[27]

En camudando nuevamente de sellu discográficu, esta vegada por SPV Records, el grupu editó en mayu de 1996 l'álbum en direutu Southern Knights, compuestu por delles temes grabaos en direuto l'añu anterior.[101] Esti trabayu foi editáu namái n'Europa y la so repercusión nes llistes foi nula.[101] Poco dempués, Mike Estes y Ed King abandonaron la formación (el postreru por cuenta de dolencies cardiaques),[97] y fueron reemplazaos por Rickey Medlocke (líder de Blackfoot y antiguu miembru de Lynyrd Skynyrd) y Hughie Thomasson (vocalista y guitarrista d'Outlaws);[20] amás por eses feches tamién ingresó una nueva corista, Carol Chase.[102]

Twenty y Edge of Forever (1997-1999)[editar | editar la fonte]

Tres la llegada de los dos nuevos guitarristes y dempués de camudar de discográfica por CMC International,[103] Lynyrd Skynyrd grabó un nuevu álbum.[104] N'abril de 1997, salió a la venta Twenty, el so octavu trabayu d'estudiu.[104] El discu marcó'l ventenu aniversariu del accidente aereu ya incluyó una nueva versión de la tema «Travelin' Man», nel cual Ronnie y Johnny Van Zant cantaron a dúu gracies a teunoloxíes modernes.[104] A pesar de la inclusión de dicha cantar y de la participación de dos guitarristes esperimentaos n'otres bandes,[104] Twenty foi un fracasu comercial y namái algamó'l puestu 97 del Billboard 200.[27]

N'abril de 1998, Lynyrd Skynyrd publicó l'álbum en direutu Lyve from Steel Town,[105] que consiguió una certificación de discu d'oru de la RIAA.[28] Poco dempués, la batería Owen Hale abandonó'l grupu,[106] sustituyólu Jeff McAllister y a este, Kenny Aronoff.[20] N'agostu de 1999, la banda punxo a la venta un nuevu trabayu d'estudiu, Edge of Forever,[107] que tuvo una receición similar a Twenty y llegó al puestu 96 del Billboard 200.[27]

Christmas Time Again y Vicious Cycle (2000-2005)[editar | editar la fonte]

Rickey Medlocke mientres una entrevista en Jacksonville, en 2005.

Pocu dempués de terminar la grabación de Edge of Forever, la banda volvió sufrir cambeos na so formación; la batería de Damn Yankees Michael Cartellone entró nella pa reemplazar a Aronoff.[108] En setiembre del 2000, Lynyrd Skynyrd publicó l'álbum navidiegu Christmas Time Again, compuestu por villancicos y dos tarrezas grabaos por 38 Special y The Charlie Daniels Band.[109] El discu algamó'l puestu 38 del Billboard 200, la so meyor posición en más de venti años.[27] Una de les peculiaridaes del álbum foi que Leon Wilkeson nun participó nél; les pistes de baxu fueron grabaes por Mike Brignardello.[110] Por aquellos momentos, Wilkeson sufría problemes nos sos pulmones y el so fégadu, que darréu-y causaron la muerte'l 27 de xunetu de 2001.[111] A pesar de la muerte del baxista, Lynyrd Skynyrd decidió siguir cola so carrera y Ean Evans ingresó pa reemplazar a Wilkeson.[111]

A finales de 2002, la banda empezó la grabación d'un nuevu trabayu d'estudiu.[112] Como homenaxe al so baxista fináu, el grupu utilizó dalgunes de les sos pistes de baxu en dos tarrezas.[112] En mayu de 2003 salió a la venta'l so décimu álbum d'estudiu, Vicious Cycle,[113] qu'inclúi la tema «Mad Hatter», compuestu en memoria de Wilkeson,[112] y una nueva versión de «Gimme Back My Bullets» cantada por Kid Rock.[112] El discu algamó'l puestu 30 del Billboard 200, la meyor posición dende la xunta del grupu.[27] Pa promocionar l'álbum, Lynyrd Skynyrd realizó una xira xunto a Deep Purple, anque delles feches europees tuvieron que ser atayaes por cuenta de que Gary Rossington tuvo que ser interveníu quirúrgicamente por una afección coronaria.[114] A empiezos de 2005, Hughie Thomasson decidió abandonar el grupu pa reformar el so anterior proyeutu, Outlaws.[20] En febreru d'esi mesmu añu, la banda actuó na 47ª entrega de los premios Grammy xunto a Gretchen Wilson, Tim McGraw, Keith Urban y Dickey Betts nun tributu al rock suriegu.[115] Esi branu, Johnny Van Zant tuvo que sometese a una intervención quirúrxica nes sos cuerdes vocales pa esaniciar un pólipu y que-y torgó cantar mientres tres meses.[116] El 10 de setiembre, con Kid Rock como vocalista, Lynyrd Skynyrd realizó un conciertu benéficu poles víctimes del Furacán Katrina.[117]

God & Guns (2006-2010)[editar | editar la fonte]

Johnny Van Zant actuando en Oslo en mayu de 2009.

El 16 de marzu de 2006, Lynyrd Skynyrd foi incluyida nel Salón de la Fama del Rock,[10] dempués de ser nomada en siete causes.[118] Con motivu del eventu, l'agrupación axuntar coles sos exmiembros Ed King, Bob Burns, Artimus Pyle y les coristes JoJo Billingsley y Leslie Hawkins pa tocar en direutu «Sweet Home Alabama» y «Free Bird».[119][120] Pel branu, ingresó'l guitarrista Mark Matejka como sustitutu de Thomasson y que participara nel álbum Christmas Time Again.[121][110]

Nel branu de 2008 empezó'l procesu de grabación d'un nuevu álbum d'estudiu que s'allargar hasta l'añu siguiente;[122] sicasí, por eses feches, el baxista Ean Evans foi diagnosticáu con cáncer y por tanto desvenceyar del grupu.[123] El 28 de xineru, el pianista Billy Powell finó por cuenta de un ataque al corazón. La so muerte dexó a Rossington como únicu sobreviviente del accidente aereu que siguía nel grupu.[80] A pesar de la perda de Powell, la banda decidió siguir el so trabayu con dos nuevos miembros, el pianista Peter Keys y el baxista Robert Kearns.[124][125] El 6 de mayu, Evans venció al cáncer.[126]

Tres los fallecimientos de dos de los sos miembros, Lynyrd Skynyrd llogró terminar la grabación del so oncenu trabayu d'estudiu, God & Guns, publicáu en setiembre d'esi mesmu añu al traviés de la discográfica Roadrunner Records.[127] L'álbum inclúi les collaboraciones de Rob Zombie y el guitarrista John 5,[128] y algamó les posiciones 18 y 36 del Billboard 200 y del UK Albums Chart respeutivamente.[27][38] En xunu de 2010, Roadrunner llanzó l'álbum en direutu Live from Freedom Hall grabáu en dichu estadiu'l 15 de xunu de 2007 y que ye l'últimu trabayu publicáu con Powell y Evans como miembros del grupu.[129]

Last of a Dyin' Breed (2011-actualidá)[editar | editar la fonte]

A mediaos de 2011, la banda realizó una xira estauxunidense xunto a ZZ Top.[130] Darréu, nel mes d'agostu, Lynyrd Skynyrd tuvo qu'atayar delles actuaciones por cuenta de que Johnny Van Zant tuvo que ser hospitalizáu por entueyos de la so operación anterior.[131] Pel branu de 2012, y una vegada recuperáu'l so vocalista, Lynyrd Skynyrd empezó la grabación del so décimu segundu álbum d'estudiu con un nuevu miembru, Johnny Colt, baxista de The Black Crowes y Train, que reemplazó a Robert Kearns, que dexara'l grupu pa trabayar con Sheryl Crow.[132]

N'agostu de 2012, salió a la venta Last of a Dyin' Breed,[133] que al igual que'l so antecesor inclúi la collaboración del guitarrista y compositor John 5.[134] L'álbum algamó la decimocuarta posición del Billboard 200, la meyor dende Street Survivors,[27] y llegó al top 15 en dellos países europeos como Alemaña, Finlandia, Noruega y Suiza.[135]

El 3 d'abril de 2015, la batería orixinal Bob Burns perdió la vida en sufriendo un accidente automovilísticu.[136]

Legáu ya influencia[editar | editar la fonte]

Lynyrd Skynyrd de cutiu ye considerada la banda más significativa del rock suriegu y xunto a The Allman Brothers Band definió'l xéneru dende'l so apoxéu a empiezos de la década de 1970 hasta l'actualidá.[20][10] La revista Rolling Stone asitiar ente los «100 meyores artistes de tolos tiempos» y el so álbum debú, (Pronounced 'lĕh-'nérd 'skin-'nérd), foi escoyíu ente los «500 meyores álbumes de tolos tiempos».[3][137] Per otra parte, la mesma publicación incluyó «Free Bird» y «Sweet Home Alabama» na so llista de les «500 meyores cantares de tolos tiempos»;[138][139] estos mesmes temes fueron escoyíos pol Salón de la Fama del Rock como dos de los cantares que dieron forma al rock and roll».[140]

A pesar de ser una banda de rock suriegu, Lynyrd Skynyrd influyó a intérpretes de diversos xéneros musicales. Ente los artistes que fueron influyíos pol so soníu o qu'han versionado dalgunos de los sos temes atopen bandes y músicos tan diversos como The Obsessed,[141] My Morning Jacket,[142] Pantera,[143] Rob Zombie,[144] Megadeth,[145] Poison,[146] Lamb of God,[147] Guns N' Roses,[148] Gov't Mule,[149] Kid Rock,[150] Alison Krauss,[151] Corrosion of Conformity,[152] Kings of Leon,[153] Black Label Society,[154] Molly Hatchet,[155] Nashville Pussy,[155] Héroes del Silencio,[156] Deftones,[157] 3 Doors Down,[150] Fuel,[150] Armored Saint,[158] Metallica —que versionó «Tuesday's Gone» con Gary Rossington como guitarrista—,[159] ya inclusive la banda gallega Accidente Total, que realizó una versión en castellán de «Sweet Home Alabama» titulada «Miña terra galega» y que ta considerada como un himnu non oficial de la comunidá gallega.[160][161]

Acordies cola RIAA, Lynyrd Skynyrd vendió más de ventiocho millones de copies namái nos Estaos Xuníos y consiguió diecinueve discos d'oru y venti de platín.[162][163] A pesar d'estes cifres y de la so llarga trayeutoria, la banda inda nun consiguió faese con un premiu Grammy,[164] anque les temes «Sweet Home Alabama» y «Free Bird» fueron incluyíos na so Salón de la Fama.[2]

Miembros[editar | editar la fonte]

Cronoloxía[editar | editar la fonte]

Miembros actuales
Músicos de sesión
Miembros anteriores
Anteriores músicos de sesión

Discografía[editar | editar la fonte]

Álbumes d'estudio

Xires[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. GW Archive: «100 Greatest Guitar Solos: Non. 3 "Free Bird" (Allen Collins, Gary Rossington).» Archiváu el 23 d'abril de 2011 na Wayback Machine. Guitar World. Consultáu'l 18 d'avientu de 2011.
  2. 2,0 2,1 «GRAMMY Hall Of Fame» (inglés). Grammy official site. Consultáu'l 18 d'avientu de 2015.
  3. 3,0 3,1 Kooper, A la fecha editorial=Rolling Stone. «95. Lynyrd Skynyrd» (inglés). Consultáu'l 7 de marzu de 2014.
  4. Behind the Music. VH1. 19 d'ochobre de 1997. min. 3:24. 
  5. Reese, Willis (30 de xunu de 2011). «Orixinal Lynyrd Skynyrd drummer tells his accounts of the band's early days» (inglés). Examiner. Consultáu'l 26 de marzu de 2014.
  6. 6,0 6,1 García Vidri, 2010, p. 46
  7. 7,0 7,1 García Vidri, 2012, p. 64
  8. García Vidri, 2012, p. 67.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 García Vidri, 2012, p. 68
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 10,8 «Lynyrd Skynyrd» (inglés). Rock and Roll Hall of Fame official site. Consultáu'l 11 de febreru de 2014.
  11. 11,0 11,1 11,2 García Vidri, 2010, p. 56
  12. «Lynard Skynard – Need All My Friends» (inglés). Discogs. Consultáu'l 11 de payares de 2013.
  13. García Vidri, 2010, p. 58.
  14. García Vidri, 2010, p. 62.
  15. 15,0 15,1 García Vidri, 2010, p. 66
  16. 16,0 16,1 16,2 Odom y Dorman, 2002, Capítulu 2
  17. García Vidri, 2010, p. 72.
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 García Vidri, 2010, p. 74
  19. García Vidri, 2010, p. 73.
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Erlewine, Stephen Thomas. «Lynyrd Skynyrd – Biography» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 13 de febreru de 2014.
  21. «Strawberry Alarm Clock – Awards» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 30 d'avientu de 2014.
  22. «Billy Powell, teclista de Lynyrd Skynyrd». El País (31 de xineru de 2009). Consultáu'l 15 de payares de 2013.
  23. 23,0 23,1 García Vidri, 2010, p. 88
  24. 24,0 24,1 Buckley, 2003, p. 621
  25. Prato, Greg. «Leon Wilkeson - Biography» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 30 d'avientu de 2014.
  26. Erlewine, Stephen Thomas. «Lynyrd Skynyrd - (Pronounced 'lĕh-'nérd 'skin-'nérd)» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 30 d'avientu de 2014.
  27. 27,00 27,01 27,02 27,03 27,04 27,05 27,06 27,07 27,08 27,09 27,10 27,11 27,12 27,13 27,14 27,15 27,16 27,17 27,18 27,19 27,20 27,21 27,22 27,23 «Lynyrd Skynyrd – Awards» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 14 de payares de 2013.
  28. 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 28,6 28,7 28,8 «RIAA - Search database» (inglés). RIAA. Consultáu'l 14 de payares de 2013.
  29. García Vidri, 2010, p. 94.
  30. «Second Helping CD» (inglés). CD Universe. Consultáu'l 13 de marzu de 2014.
  31. García Vidri, 2010, p. 98.
  32. Erlewine, Stephen Thomas. «Lynyrd Skynyrd – Second Helping» (inglés). 'llmusic. Consultáu'l 4 de marzu de 2014.
  33. Bernstein, Jon (28 de xunu de 2014). «Turn It Up: 40 Years of “Sweet Home Alabama”» (inglés). Consequence of Sound. Consultáu'l 30 d'avientu de 2014.
  34. «Lynyrd Skynyrd – Sweet Home Alabama» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 18 de febreru de 2014.
  35. Manrique, Diego A. (31 de xineru de 2009). «Billy Powell, teclista de Lynyrd Skynyrd». El País. Consultáu'l 18 de febreru de 2014.
  36. «398. Sweet Home Alabama - Lynyrd Skynyrd». Rolling Stone (17 de mayu de 2010). Archiváu dende l'orixinal, el 23 de febreru de 2014. Consultáu'l 18 de febreru de 2014.
  37. Simmons, 2003, p. 240.
  38. 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 «Lynyrd Skynyrd» (inglés). Official Charts Company. Consultáu'l 23 de payares de 2013.
  39. «Hitparade» (alemán). hitparade.ch / Hung Medien. Consultáu'l 18 de febreru de 2014.
  40. «Hitparade» (alemán). hitparade.ch / Hung Medien. Consultáu'l 30 d'avientu de 2014.
  41. «100 Greatest Guitar Solos: Non. 3 "Free Bird" (Allen Collins, Gary Rossington)» (inglés). Guitar World (14 d'ochobre de 2008). Consultáu'l 13 de marzu de 2014.
  42. García Vidri, 2010, p. 107.
  43. 43,0 43,1 Odom y Dorman, 2002, Capítulu 5
  44. «Nuthin' Fancy CD» (inglés). CD Universe. Consultáu'l 11 de marzu de 2014.
  45. Hixon, Michael (6 de setiembre de 2013). «Rock Survivor: Lynyrd Skynyrd drummer Artimus Pyle keeps the music alive his way» (inglés). The Beach Reporter. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  46. Erlewine, Stephen Thomas. «Lynyrd Skynyrd – Nuthin' Fancy» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 16 de marzu de 2014.
  47. Everitt, 2004, p. 86.
  48. Everitt, 2004, p. 87.
  49. García Vidri, 2010, p. 121.
  50. 50,0 50,1 García Vidri, 2010, p. 124
  51. McGee, David (25 de marzu de 1976). «Lynyrd Skynyrd: Gimme Back My Bullets» (inglés). Rolling Stone. Archiváu dende l'orixinal, el 14 de febreru de 2009. Consultáu'l 20 de payares de 2013.
  52. Saenz de Tejada, Ignacio (25 de xunu de 1986). «Tom Dowd». El País. Consultáu'l 19 de payares de 2013.
  53. Barton, Geoff (28 de xunu de 2010). «Lynyrd Skynyrd Backing Singer Dies» (inglés). Classic Rock Magacín. Archiváu dende l'orixinal, el 22 de febreru de 2014. Consultáu'l 17 de febreru de 2014.
  54. «Gimme Back My Bullets CD» (inglés). CD Universe. Consultáu'l 14 de marzu de 2014.
  55. «Hitparade» (alemán). hitparade.ch / Hung Medien. Consultáu'l 30 d'avientu de 2014.
  56. «Dutch Charts» (neerlandés). dutchcharts.nl / Hung Medien. Consultáu'l 20 de payares de 2013.
  57. «Swedish Charts» (neerlandés). swedishcharts.nl / Hung Medien. Consultáu'l 20 de payares de 2013.
  58. Coner, 2011, p. 28.
  59. «Steve Gaines - Biography» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 13 de marzu de 2014.
  60. Edmondson, 2013, p. 671.
  61. 61,0 61,1 Odom y Dorman, 2002, Capítulu 7
  62. «Fox timeline» (inglés). Fox Theatre official site. Archiváu dende l'orixinal, el 14 de marzu de 2014. Consultáu'l 13 de marzu de 2014.
  63. Erlewine, Stephen Thomas. «Lynyrd Skynyrd - One More From the Road» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 30 d'avientu de 2014.
  64. David, Stephen (20036). Rolling Stones: los vieyos dioses nunca muerren (n'inglés). Ediciones Robinbook, páx. 335. ISBN 8-4962-2275-6. Consultáu'l 18 de febreru de 2014.
  65. Cross, Andrew. «This must be the place» (inglés). The Draw Bridge. Archiváu dende l'orixinal, el 14 de marzu de 2014. Consultáu'l 14 de marzu de 2014.
  66. 66,0 66,1 Odom y Dorman, 2002, Concert Tour Schedule
  67. García Vidri, 2010, p. 147.
  68. Odom y Dorman, 2002, Capítulu 8.
  69. Erlewine, Stephen Thomas. «Lynyrd Skynyrd – Street Survivors» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 14 de febreru de 2014.
  70. Gallucci, Michael (17 d'ochobre de 2012). «35 Years Ago: Lynyrd Skynyrd's ‘Street Survivors’ Album Released» (inglés). Ultimate Classic Rock. Consultáu'l 16 de febreru de 2014.
  71. 71,0 71,1 71,2 Gallardo, David (20 d'ochobre de 2012). «cumplir-35-anos-del accidente-aereo-que-tarazo-a-lynyrd-skynyrd Güei cumplir 35 años del accidente aereu que tarazó a Lynyrd Skynyrd». Rolling Stone. Archiváu dende l'cumplir-35-anos-del accidente-aereo-que-tarazo-a-lynyrd-skynyrd orixinal, el 21 de febreru de 2014. Consultáu'l 16 de febreru de 2014.
  72. 72,0 72,1 «cara oculta-del-rock-lynyrd-skynyrd-les llapaes-de-la muerte/ La cara oculta del rock: Lynyrd Skynyrd, les llapaes de la muerte». Efe Eme (24 de xineru de 2013). Consultáu'l 30 de payares de 2013.
  73. «Black Sabbath y Lynyrd Skynyrd son los primeros cabeces de cartelu del Azkena Rock Festival 2012 de Vitoria». La Vanguardia (18 de payares de 2011). Consultáu'l 11 de marzu de 2014.
  74. García Vidri, 2010, p. 158.
  75. Erlewine, Stephen Thomas. «Lynyrd Skynyrd - Skynyrd's First And...Last» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 11 d'avientu de 2013.
  76. Adams, Pat. «The History of the Charlie Daniels Band Volunteer Jam in Nashville» (inglés). Tennnessee Concerts. Consultáu'l 16 de marzu de 2013.
  77. 77,0 77,1 77,2 77,3 Eder, Bruce. «Rossington Collins Band - Biography» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 11 d'avientu de 2013.
  78. Dillon, Charlotte. «Artimus Pyle - Biography» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 15 de febreru de 2014.
  79. «Allen Collins Band - Biography» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 30 d'avientu de 2014.
  80. 80,0 80,1 Kreps, Daniel (28 de xineru de 2009). «Lynyrd Skynyrd Keyboardist Billy Powell Dead at 56» (inglés). Rolling Stone. Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  81. Phoenix, William (5 de mayu de 2013). «[Lynyrd Skynyrd's Allen Collins: The end Lynyrd Skynyrd's Allen Collins: The end]» (inglés). Examiner. Consultáu'l 30 d'avientu de 2014.
  82. Evans Price, 2009, p. 26.
  83. «Southern by the Grace of God: Lynyrd Skynyrd Tribute Tour, Vol. 1 CD» (inglés). CD Universe. Consultáu'l 16 de febreru de 2014.
  84. 84,0 84,1 García Vidri, 2010, p. 198
  85. Smith, Michael B.. «Lynyrd Skynyrd - Southern by the Grace of God: Lynyrd Skynyrd Tribute Tour 1987» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 30 d'avientu de 2014.
  86. «Allen Collins, 37; Played Rock Guitar For Lynyrd Skynyrd» (inglés). The New York Times (25 de xineru de 1990). Consultáu'l 11 d'avientu de 2013.
  87. Whitaker, Sterling (20 d'ochobre de 2013). «36 Years Ago: Lynyrd Skynyrd's Plane Crashes, Killing Three Band Members» (inglés). Ultimate Classic Rock. Consultáu'l 14 de febreru de 2014.
  88. Schone, 1999, p. 140.
  89. Erlewine, Stephen Thomas. «Lynyrd Skynyrd – Lynyrd Skynyrd 1991» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 14 de febreru de 2014.
  90. «Lynyrd Skynyrd 1991 - Credits» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 31 d'avientu de 2014.
  91. White, Dave. «Interview with Artimus Pyle, former Lynyrd Skynyrd drummer» (inglés). About. Consultáu'l 14 de febreru de 2014.
  92. Sandford, Jason (21 de payares de 2007). «Former Lynyrd Skynyrd drummer Artimus Pyle of Asheville arrested in Florida» (inglés). Ashvegas. Consultáu'l 14 de febreru de 2014.
  93. «Lynyrd Skynyrd – The Last Rebel» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 14 de febreru de 2014.
  94. «Hitparade» (alemán). hitparade.ch / Hung Medien. Consultáu'l 14 de febreru de 2014.
  95. García Vidri, 2010, p. 205.
  96. Schone, 1999, p. 142.
  97. 97,0 97,1 García Vidri, 2010, p. 206
  98. «Lynyrd Skynyrd – Biography» (inglés). Rolling Stone. Consultáu'l 12 de marzu de 2014.
  99. «Lynyrd Skynyrd Endangered Species» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 30 d'avientu de 2014.
  100. Eder, Bruce. «Lynyrd Skynyrd - Endangered Species» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 31 d'avientu de 2014.
  101. 101,0 101,1 «Hitparade» (alemán). hitparade.ch / Hung Medien. Consultáu'l 23 d'avientu de 2013.
  102. Molet, John (marzu de 2004). «Carol Chase interview (Lynyrd Skynyrd)» (inglés). RTJ. Consultáu'l 14 de febreru de 2014.
  103. Applefeld Olson, Catherine (25 d'ochobre de 1997) (n'inglés). Billboard - 25 Oct 1997. Billboard.  páxs. 66. https://books.google.es/books?id=0wkEAAAAMBAJ&lpg=PA1&hl=es&pg=PA66#v=onepage&q&f=false. Consultáu'l 1 de xineru de 2014. 
  104. 104,0 104,1 104,2 104,3 Erlewine, Stephen Thomas. «Lynyrd Skynyrd - Twenty» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 30 d'avientu de 2014.
  105. «Hitparade» (alemán). hitparade.ch / Hung Medien. Consultáu'l 31 d'avientu de 2014.
  106. «Owen Hale» (inglés). Discogs. Consultáu'l 14 de febreru de 2014.
  107. Smith, Michael B.. «Lynyrd Skynyrd - Edge of Forever» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 14 de febreru de 2014.
  108. McHone, Mike. «Michael Cartellone - Bio» (inglés). Drum Magazine. Consultáu'l 13 de febreru de 2014.
  109. «Lynyrd Skynyrd – Christmas Time Again» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 31 d'avientu de 2014.
  110. 110,0 110,1 «Lynyrd Skynyrd – Christmas Time Again» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  111. 111,0 111,1 Prato, Greg. «Leon Wilkeson – Biography» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  112. 112,0 112,1 112,2 112,3 «Lynyrd Skynyrd - Vicious Cycle CD» (inglés). CD Universe. Consultáu'l 13 de febreru de 2014.
  113. Theakston, Rob. «Lynyrd Skynyrd – Vicious Cycle» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 13 de febreru de 2014.
  114. «Skynyrd Guitarist Ready For The Road» (inglés). Billboard (2003). Consultáu'l 11 de marzu de 2014.
  115. Ives, Brian (1 de febreru de 2013). «Lynyrd Skynyrd On Playing The 2005 GRAMMYs: ‘Jimmy Page Was In The Front Row – Whoa!’» (inglés). CBS Boston. Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  116. Stark, Phyllis. «Billboard Bits: Ashlee Simpson, Alicia Keys, Van Zant» (inglés). Billboard. Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  117. «Lynyrd Skynyrd – Discography» (inglés). Rolling Stone. Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  118. White, Dave (15 de marzu de 2006). «Lynyrd Skynyrd profile» (inglés). About. Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  119. Graff, Gary (15 de marzu de 2006). «Lynyrd Skynyrd Inducted in Rock & Roll Hall of Fame» (inglés). Guitar Player. Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  120. «Sabbath, Blondie Lead Rock Hall's 2006 Class» (inglés). Billboard (14 de marzu de 2006). Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  121. «Lynyrd Skynyrd - In The Studio With Mark Matejka» (inglés). Roadrunner Records official site (25 de xunetu de 2012). Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  122. Barton, Geoff (27 d'agostu de 2008). «Nickelback engage super-producer ‘Mutt’ Lange… Skynyrd working on new material… Ratt ready for action…» (inglés). Classic Rock Magacín. Archiváu dende l'orixinal, el 22 de febreru de 2014. Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  123. «Lynyrd Skynyrd Bassist Donald "Ean" Evan Dies At 48» (inglés). Billboard (8 de mayu de 2009). Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  124. Rivadavia, Eduardo (28 de xineru de 2014). «Five Years Ago: Lynyrd Skynyrd Pianist Billy Powell Dies» (inglés). Ultimate Classic Rock. Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  125. Soergel, Matt (7 de mayu de 2009). «Lynyrd Skynyrd bassist Ean Evans dies of cancer at 48» (inglés). The Florida Times-Union. Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  126. «Fina Wayne “Ean” Evans, baxista de Lynyrd Skynyrd». Efe Eme (8 de mayu de 2009). Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  127. Vico, Darío. «Lynyrd Skynyrd - 'God Guns', (Roadrunner)». Rolling Stone. Archiváu dende l'orixinal, el 21 de febreru de 2014. Consultáu'l 12 de febreru de 2014.
  128. Graff, Gary (28 de setiembre de 2009). «Lynyrd Skynyrd Lives On With 'God & Guns'» (inglés). Billboard. Consultáu'l 11 de febreru de 2014.
  129. Leggett, Steve. «Lynyrd Skynyrd - Live from Freedom Hall» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 11 de febreru de 2014.
  130. Kaufman, Spencer (7 d'abril de 2011). «ZZ Top and Lynyrd Skynyrd Team Up for Rebels & Bandoleros Tour» (inglés). Ultimate Classic Rock. Consultáu'l 16 de marzu de 2014.
  131. «Canceled Performances Due to Illness» (inglés). Lynyrd Skynyrd official site (8 d'agostu de 2011). Archiváu dende l'orixinal, el 27 de marzu de 2014. Consultáu'l 16 de marzu de 2014.
  132. Rosen, Steven (27 de payares de 2012). «Rickey Medlocke: 'I Like Sitting Down And Just Playing All The Time'» (inglés). Ultimate Guitar. Consultáu'l 14 de febreru de 2014.
  133. «Lynyrd Skynyrd - "Last Of A Dyin' Breed"». Rockzone. Consultáu'l 14 de marzu de 2014.
  134. Erlewine, Stephen Thomas. «Lynyrd Skynyrd – Last of a Dyin' Breed» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 14 de marzu de 2014.
  135. «Hitparade» (alemán). hitparade.ch / Hung Medien. Consultáu'l 14 de marzu de 2014.
  136. «Muerre unu de los fundadores de Lynyrd Skynyrd». La Vanguardia (4 d'abril de 2015). Consultáu'l 4 d'abril de 2015.
  137. «Lynyrd Skynyrd, '(Pronounced Leh-Nerd Skin-Nerd)'» (inglés). Rolling Stone. Consultáu'l 25 de febreru de 2014.
  138. «Lynyrd Skynyrd, 'Free Bird'» (inglés). Rolling Stone. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  139. «Lynyrd Skynyrd, 'Sweet Home Alabama'» (inglés). Rolling Stone. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  140. «Experience the music: One Hit Wonders and The Songs That Shaped Rock and Roll» (inglés). Rock and Roll Hall of Fame official site. Consultáu'l 25 de febreru de 2014.
  141. Kantor, Matt. «The Obsessed – Incarnate» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 3 de marzu de 2014.
  142. «My Morning Jacket Channels Skynyrd In Crowe Film» (inglés). Billboard. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  143. «PHILIP ANSELMO: 'I'm In A Great Place In My Mind'» (inglés). Blabbermouth (12 de xunu de 2013). Consultáu'l 5 de marzu de 2014.
  144. «Rob Zombie To Guest On New Lynyrd Skynrd Album» (inglés). Metal Underground (2009). Consultáu'l 10 de marzu de 2014.
  145. «MEGADETH's DAVE MUSTAINE: 'I Don't Believe In Evolution, I Believe In Creation'» (inglés). Blabbermouth (25 de marzu de 2013). Consultáu'l 5 de marzu de 2014.
  146. «BRET MICHAELS' New Solu Album Pushed Back To June» (inglés). Blabbermouth (3 de marzu de 2013). Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  147. Mitchell, Ed (27 de setiembre de 2010). «Lamb of God interview (Monster Riffs Week)» (inglés). Music Radar. Consultáu'l 5 de marzu de 2014.
  148. «AXL ROSE: Why I Am Continung To Use Name GUNS N' ROSES» (inglés). Blabbermouth (14 d'avientu de 2008). Consultáu'l 10 de marzu de 2014.
  149. Jurek, Thom. «Gov't Mule – Mulennium (Live at the Roxy, Atlanta GA 31 Dec 1999)» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 3 de marzu de 2014.
  150. 150,0 150,1 150,2 «METALLICA To Appear On LYNYRD SKYNYRD Tribute Album?» (inglés). Blabbermouth (26 de mayu de 2003). Consultáu'l 5 de marzu de 2014.
  151. Sexton, Paul (22 de xunetu de 2009). «Alison Krauss interview for the release of Essential Alison Krauss» (inglés). The Telegraph. Consultáu'l 10 de marzu de 2014.
  152. «CORROSION OF CONFORMITY Record LYNYRD SKYNYRD Cover, Continue Work On New CD» (inglés). Blabbermouth (21 de xunetu de 2004). Consultáu'l 5 de marzu de 2014.
  153. Hughes, Rob (setiembre de 2012). «The curse of Lynyrd Skynyrd» (inglés). Uncut. Consultáu'l 14 de marzu de 2014.
  154. Paul, Alan (xunetu de 1994). «Zakk Wylde Discusses Pride & Glory, His New Band (and Album), in 1994 Guitar World Interview» (inglés). Guitar World. Consultáu'l 3 de marzu de 2014.
  155. Videla, Luís (2005). Enrique escribir con n de Bunbury. El Aleph, páx. 53. ISBN 987-1070-22-5.
  156. Wiederhorn, Jon (30 de marzu de 2011). «Deftones Frontman Excited For Tour, ‘Covers’ Album, New Side Project» (inglés). Noisecreep. Consultáu'l 13 de marzu de 2014.
  157. Rivadavia, Eduardo. «Armored Saint – Raising Fear» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 3 de marzu de 2014.
  158. «Garage Inc.» (inglés). Metallica official site. Archiváu dende l'orixinal, el 26 de setiembre de 2015. Consultáu'l 25 de febreru de 2014.
  159. «L'ex líder d'Accidente Total y Aereollinies Federales, en Cangas». La Voz de Galicia (12 de payares de 2010). Consultáu'l 23 de febreru de 2014.
  160. «L'antiguu líder d'Aereollinies Federales y Accidente Total actúa'l vienres en Cangas». Faro de Vigo (10 de payares de 2010). Consultáu'l 25 de febreru de 2014.
  161. «Top Selling Artists» (inglés). RIAA. Consultáu'l 25 de febreru de 2014.
  162. «Artist Tallies» (inglés). RIAA. Consultáu'l 25 de febreru de 2014.
  163. «What? They've never won a Grammy?» (inglés). USA Today. Consultáu'l 23 de febreru de 2014.
  164. 165,0 165,1 Odom y Dorman, 2002, Capítulu 12: Concert Tour Schedule
  165. Heim, Chris (16 d'agostu de 1991). «Lynyrd Skynyrd 1991: `That Free Bird Keeps On Flying`» (inglés). Chicago Tribune. Consultáu'l 7 d'ochobre de 2015.
  166. Cannon, Bob (22 d'ochobre de 1993). «Final Flight of a 'Free Bird'» (inglés). Entertainment Weekly. Consultáu'l 7 d'ochobre de 2015.
  167. «Party Of A Lifetime - Tour To Resume On August 8th!» (inglés). Brave Words (4 d'agostu de 2003). Consultáu'l 7 d'ochobre de 2015.
  168. «KID ROCK, LYNYRD SKYNYRD To Team Up For 'Rock And Rebels' Tour» (inglés). Blabbermouth (7 de mayu de 2008). Consultáu'l 7 d'ochobre de 2015.

Bibliografía utilizada[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]