Gary Player

De Wikipedia
Gary Player
Vida
Nacimientu Johannesburgu1 de payares de 1935[1] (88 años)
Nacionalidá Bandera de Sudáfrica Sudáfrica
Estudios
Estudios King Edward VII School (en) Traducir
Llingües falaes inglés[2]
Oficiu
Oficiu golfista
Pesu 68 kg
Altor 170 cm
Premios
GaryPlayer.com
Cambiar los datos en Wikidata

Gary Player (1 de payares de 1935Johannesburgu) ye un xugador de golf consideráu como unu de los meyores de la historia.[ensin referencies] Formó parte del tríu de los trés grandes con Arnold Palmer y Jack Nicklaus.

Ganó nueve torneos majors a lo llargo de la so carrera: el Masters de Augusta de 1961, 1974 y 1978, l'Abiertu de los Estaos Xuníos de 1965, el Abiertu Británicu de Golf Abiertu Británicu de 1959, 1968 y 1974 y el Campeonatu de la PGA de 1962 y 1972. A esto suman seis segundos puestos, 23 top 5 y 44 top 10.

Player cunta con 24 victories nel PGA Tour, según 177 top 10. Lideró la llista de ganancies de la temporada 1961, llogrando tres victories y 20 top 10. En 1962 llogró una victoria y 10 top 10, y en 1963 consiguió una victoria, seis segundos puestos y 18 top 10. Depués llogró 12 top 10 en 1968 y 10 en 1969. Volvió ganar tres torneos nes temporaes 1974 y 1978.

Amás de la so actividá nel PGA Tour, Player xugó torneos profesionales de golf en tol mundu. Rexistró más de 15 millones de milles en viaxes per avión.[3] Llogró 13 victories nel Abiertu de Sudáfrica, 10 nel Masters de Sudáfrica, siete nel Campeonatu de la PGA de Sudáfrica, siete nel Abiertu d'Australia y cinco nel Campeonatu Mundial de Match Play. Resultó primeru dos vegaes na clasificación individual de la Copa Mundial de Golf de 1965 y 1977.

El 26 y 27 de payares de 1983 Jack Nicklaus, Arnold Palmer, Gary Player y Tom Watson xugaron por un premiu de 360.000 dólares nel primer Skins Game.[4]

Depués de cumplir 50 años d'edá, el sudafricano empezó a xugar nel Champions Tour. Consiguió 19 trunfos, el postreru nel Northville Long Island Classic de 1998, incluyendo nueve majors de veteranos. Resultó segundu na llista de ganancies de 1988, cuartu en 1989, quintu en 1986 y sestu en 1987.

Ye moteyáu'l "Caballero Negru" (Black Knight n'inglés) por vistir de negru nos torneos, y Mr. Fitness por caltenese n'escelente estáu físicu por aciu entrenamientu y alimentación rigorosu. Player ye amás un arquiteutu de campos de golf de sonadía con más de 300 proyeutos de diseñu en tol mundu.

Ye tamién conocíu por una estensa obra de caridá. En 2008 celebró'l so 25 aniversariu con eventos de golf de caridá en Londres, Palm Beach, Shanghai y Ciudá del Cabu, con un total de fondos recaldaos de más de 30 millones de dólares EE.XX.[5]

Player ingresó nel Salón de la Fama del Golf Mundial na primer xeneración en 1974.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w6g74z9q. Apaez como: Gary Player. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. http://www.southafrica.info/about/sport/greats/player.htm Gary Player, l'atleta más viaxeru del mundu, n'inglés.
  4. Saláu, Carlos; Álvarez, Silvia (payares de 2009). López Gálvez, José Jesús. ed (en castellanu). Golf Digest. España: Unidá Editorial.  p. 10. 
  5. http://garyplayerinvitational.com/ Páxina de la fundación que preside.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]