Carissa macrocarpa

De Wikipedia
Carissa macrocarpa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Gentianales
Familia: Apocynaceae
Subfamilia: Rauvolfioideae
Tribu: Carisseae
Xéneru: Carissa
Especie: C. macrocarpa
(Eckl.) A.DC.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Carissa macrocarpa ye una especie d'arbustu perteneciente a la familia de les apocinacees. Ye orixinaria del sur d'África. Tien frutos comestibles.[1]

Fueyes, flor y frutu.
Detalle de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un arbustu d'hasta 2 m d'altu, con látex blancu y escayos furcaes. Fueyes opuestes, ovaes, de 1.5–7 cm de llargu y 1–4.5 cm d'anchu, el ápiz espinuloso, base arrondada, coriacees, nervios secundarios inconspicuos. Inflorescencia fascículu de 1 ó 2 flores axilares blanques; llobos de la mota lliniares, d'hasta 5 mm de llargu; corola hipocrateriforme, tubu 1.2–1.5 cm de llargu, los llobos hasta 2 cm de llargu, angostos. Frutos subglobosos o ovoides, carnosos, indehiscentes.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Distribuyir en Mozambique y Sudáfrica hasta Provincia Oriental del Cabu onde ye llargamente cultivada. Ye una especie introducida en Nicaragua onde ye cultivada n'árees seques, mayormente alredor de Managua; n'altores de 40–200 metros.[2]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Principios activos: el frutu ye ricu en acedu ascórbico, calciu, fósforu y magnesiu.

Otros usos[editar | editar la fonte]

El frutu inmaduru usar pa faer mermelaes y madurecíu consúmese frescu y úsase pa faer duces.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Carissa macrocarpa describióse por (Eckl.) A.DC. y espublizóse en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 8: 336. 1844.[4]

Sinonimia:
  • Arduina macrocarpa Eckl., S. African Quart. J. 1: 372 (1830). basónimu
  • Jasminonerium macrocarpum (Eckl.) Kuntze, Revis. Xen. Pl. 2: 414 (1891).
  • Carissa carandas Lour., Fl. Cochinch.: 155 (1790), sensu auct.
  • Arduina grandiflora E.Mey., Comm. Pl. Afr. Austr.: 190 (1838), nom. illeg.
  • Carissa africana A.DC. in A.P.de Candolle, Prodr. 8: 332 (1844).
  • Carissa grandiflora (E.Mey.) A.DC. in A.P.de Candolle, Prodr. 8: 335 (1844).
  • Jasminonerium africanum (A.DC.) Kuntze, Revis. Xen. Pl. 2: 414 (1891).
  • Jasminonerium grandiflorum (E.Mey.) Kuntze, Revis. Xen. Pl. 2: 414 (1891), nom. illeg.
  • Carissa praetermissa Kupicha, Kew Bull. 36: 47 (1981).[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. (n'inglés) National Research Council (25 de xineru de 2008). Lost Crops of Africa: Volume III: Fruits 3. National Academies Press. ISBN 978-0-309-10596-5. Consultáu'l 15 de xunetu de 2008.
  2. «Carissa macrocarpa en Nicaragua». Missouri Botanical Garden, Doug Stevens. Consultáu'l 13 de febreru de 2010.
  3. «Carissa macrocarpa». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 23 de payares de 2009.
  4. «Carissa macrocarpa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de mayu de 2013.
  5. «Carissa macrocarpa». World Checklist of Selected Plant Families. Royal Botanic Gardens, Kew. Consultáu'l 15 d'abril de 2012.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu.
  2. Flora of China Editorial Committee. 1995. Flora of China (Gentianaceae through Boraginaceae). 16: 1–479. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Gentry, A. H. 2001. Apocynaceae. In: W.D. Stevens, C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.). Fl. Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(1): 116–132.
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  5. Morales, J. F. 2006. Estudios nes Apocynaceae Neotropicales XXVIII: La familia Apocynaceae (Apocynoideae, Rauvolfioideae) d'El Salvador, Centroamérica. Darwiniana 44(2): 453–489.
  6. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]