Athanasia dentata

De Wikipedia
Athanasia dentata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Athanasiinae
Xéneru: Athanasia
Especie: Athanasia dentata
(L.) L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Athanasia dentata ye una especie de planta fanerógama perteneciente a la familia Asteraceae.[1]

Descripción[editar | editar la fonte]

Athanasia dentata tien una rica xamasca, verde, les fueyes son dentaes, recurvada y dispónense ordenadamente en cañes delgaes. Les flores son d'un color mariellu doráu brillante y realícense en capitulescencias vistoses, planes, con arume de miel nos estremos de les cañes mientres la primavera hasta mediaos del branu. La inflorescencia ye un mestu corimbu compuestu terminal. Caúna consta de 15 a 20 arrondaes "botones" arrexuntaes bien xuntes nel final d'una caña y cada 'botón' componer de 30 a 60 pequeñes flores marielles arrexuntaes bien xuntes y arrodiaes de bráctees curties similares al papel. Les cabeces florales son bien duraderes, nel monte y nel floreru.

Les abeyes, abeyes solitaries y caparines visiten les flores en Kirstenbosch y escarabayos alimentar del polen. Cualesquier d'ellos podría ser el polinizador. Les granes son dures, los camellones tán maduros alredor de seis selmanes dempués del floriamientu.

Distribución[editar | editar la fonte]

Athanasia dentata producir dende la Península del Cabu a Struisbaai, y dende George a Port Elizabeth, onde s'atopa con más frecuencia nes fasteres costeres seques y arenoses. Les plantes pueden variar en tamañu y dómina de floriamientu, en función de la so llocalidá.

Usos[editar | editar la fonte]

Les fueyes y tarmos de la mayoría de athanasias son riques en resines amargoses, que fueron llargamente utilizaes polos mestrones y herbolarios pa delles enfermedaes. Les athanasias nun son llendaes fácilmente pol ganáu porque tienen un sabor amargoso. Oveyes y cabres pueden amosar síntomes de fotosensibilidad cuando comen la planta mientres les seques.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Athanasia dentata describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum, Editio Secunda 2, 1180, nel añu 1763.[3]

Etimoloxía

Athanasia: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues: a = "ensin", y thanatos = "muerte", n'alusión a les bráctees involucrales seques persistentes, esto ye, les bráctees alredor de les flores, que permanecen na planta enforma tiempu dempués de que terminara'l floriamientu.[2]

dentata: epítetu llatín que significa "dentada" y refierse a les fueyes serraes.

Sinonimia
  • Athanasia aspera Thunb.
  • Athanasia dentata var. dentata
  • Athanasia dentata var. pachyphylla (Sch.Bip.) Harv.
  • Athanasia dentata var. subintegrifolia Harv.
  • Athanasia laevigata (L.) L.
  • Athanasia recurvifolia Salisb.
  • Morysia aspera (Thunb.) Less.
  • Morysia dentata (L.) DC.
  • Morysia dentata var. dentata
  • Morysia dentata var. kraussii Sch.Bip.
  • Morysia diversifolia Cass.
  • Morysia pachyphylla Sch.Bip.
  • Saintmorysia dentata (L.) Endl.
  • Santolina dentata L. basónimu
  • Santolina laevigata L.[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).