Halothamnus glaucus

De Wikipedia
Halothamnus glaucus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Caryophyllidae
Orde: Caryophyllales
Familia: Amaranthaceae
Subfamilia: Salsoloideae
Xéneru: Halothamnus
Especie: Halothamnus glaucus
(M.Bieb.) Botsch.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Halothamnus glaucus ye una especie de planta yerbácea del xéneru Halothamnus, qu'agora ta incluyíu na familia Amaranthaceae, (enantes Chenopodiaceae). Ye orixinaria d'Asia.

Descripción[editar | editar la fonte]

Halothamnus glaucus ye un subarbusto qu'algama un tamañu d'hasta 1 m d'altor, les cañes son de color azuláu-verde claru con rayes. Les fueyes son mediu-cilíndriques, carnoses, lliniales y d'hasta 50 mm de llargor y 0,7-2,0 mm d'anchu. Les bráctees y bractéolas de les flores inferiores son asemeyaes a les fueyes, les bráctees tienen márxenes membranosos basales. Les flores son de 3,5-5,0 mm de llongura colos tépalos llanceoláu-ovales, los estigmes tán arredondiaos nes puntes. El frutu ye aláu de 11-17 mm de diámetru. El tubu del frutu ye, polo xeneral, cilíndricu, de cutiu dilatáu na so base.

Distribución[editar | editar la fonte]

La distribución de Halothamnus glaucus estender dende l'este de Turquía hasta Xeorxa, Armenia, Azerbaixán, Turkmenistán, el norte d'Irán, Kazakstán, Usbekistan, Kirguistán a China (Dzungaria, posiblemente Kashgar y Mongolia). Crez nos secos semidesiertos o estepes de monte, en piedra o tierra magriza, en parte tamién, en suelos salinos, a una altitú d'hasta 2000 metros sobre'l nivel del mar.

Cultivu y usos[editar | editar la fonte]

Halothamnus glaucus ye una importante planta forrajera pa los camellos, oveyes y cabres[1] y ye llocalmente cultivada.[2] Nos sieglos pasaos, la potasa yera estrayida de les cenices de les plantes.[3] Los raigaños y partes aérees de la planta contienen alcaloides.[4]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Halothamnus glaucus describióse por (M.Bieb.) Botsch. s.l., y espublizóse en Novosti Sistematiki Vysshchikh Rastenii 18: 157, nel añu 1981.[5]

Etimoloxía

Halothamnus: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues ἅλς (halo) = "salín" y θαμνος (thamnos) = "arbustu" lo que significa "arbustu del sal", y refierse tanto a los llugares de crecedera de cutiu salaos, según l'acumuladura de sal nes plantes.

glaucus: epítetu llatín que significa "glauco, de color verde-azuláu.[6]

Subespecies

La especie ta clasificada en tres subespecies:

  • ssp. glaucus, glabra, los filamentos de los estames de 0,6-0,9 mm d'anchu
  • ssp. hispidulus, densamente peluda, y los filamentos de los estames namái de 0,5-0,7 mm d'anchu
  • ssp. tianschanicus con estigmes truncaos.[7]
Sinonimia pa ssp. glaucus
  • Salsola glauca M.Bieb. basónimu
  • Caroxylon glaucum (M.Bieb.) Moq.
  • Aellenia glauca (M.Bieb.) Aellen.
  • Aellenia glauca (M.Bieb.) Aellen ssp. eu-glauca Aellen, nom.inval
  • Aellenia glauca (M.Bieb.) Aellen ssp. glauca
  • Aellenia glauca (M.Bieb.) Aellen ssp. eu-glauca Aellen f. reducta Aellen
  • Salsola spicata Pall. (non Willd. 1798), nom.illeg
  • Halothamnus heptapotamicus Botsch.
Sinonimia pa ssp. hispidulus (Bunge) Kothe-Heinr., 1993
  • Caroxylon hispidulum Bunge
  • Salsola hispidula (Bunge) Boiss
  • Salsola hispidula (Bunge) Bunge, nom.inval
  • Aellenia glauca (M.Bieb.) Aellen ssp. hispidula (Bunge) Aellen
  • Aellenia hispidula (Bunge) Botsch
  • Aellenia hispidula (Bunge) Aellen, nom. Inval
  • Halothamnus hispidulus (Bunge) Botsch
Sinonimia pa ssp. tianschanicus (Botsch.) Kothe-Heinr., 1993
  • Halothamnus tianschanicus Botsch.

Nomes vernáculos[editar | editar la fonte]

  • Azerbaidjan: LEKELI Š.[8]
  • Iran, Khorasan: BAEBAE, BAEBAE-SHOUR[9]
  • Turkmenistan: ČOGANOK,[2] ČOGON[10]
  • China: 新疆藜 xin jiang li[11]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. G. K. Kinzikaeva: Aellenia. - In: P. N. Občinnikov (Hrsg.): Flora Tadžikskoj SSR 3: p.419-425. - Leningráu: Naúka, 1968
  2. 2,0 2,1 N. T. Nečaeva et al.: Žiznennye formy rastenij pustyni Karakumy. - Moskú: Izdat. "Naúka", 1973
  3. F. A. Marschall von Bieberstein: Tableau des provinces situées sur la côte occidentale de la Mer Caspienne (ente les fleuves Terek et Kour). - St. Pétersbourg 1798.
  4. T. A. Adylov: Âdovitye i alkaloidonosnye rasteniâ Karakulevodčeskich pastbiŝ Uzbekistana. - Taškent: Izdat. Fil. Akad. Nauk Uzbeksk. SSR, 1970.
  5. Halothamnus glaucus en Trópicos
  6. Halothamnus glaucus n'Epítetos Botánicos
  7. Halothamnus glaucus en PlantList
  8. Â. M. Isaev: Chenopodiaceae. In: I. I. Karâgin (Ed.): Flora Azerbajdjana 3. - Baku: Izdat. Akad. Nauk Azerbajdjanskoj SSR., 1952
  9. A. Parsa: Flore de l'Iran 8: Index des noms vernaculaires locaux-latins. - Téhran: Publications de l'Université de Téhran. 1960
  10. Ž. Kurbanov: Konspekt flory zapadnych nizkogorij i srednegorij Kopetdaga (severu-zapadnyj Kopetdag i drugie nizkogoriâ zapadnoj Turkmenii). - Ašchabad: Izdat. "Ylym" 1988.
  11. [1] Halothamnus glaucus in Flora of China

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Gabriele Kothe-Heinrich: Revision der Gattung Halothamnus (Chenopodiaceae). Bibliotheca Botanica Bd. 143, Schweizerbart, Stuttgart 1993, ISBN 978-3-510-48014-2, p.101-112
  • Gabriele Kothe-Heinrich: Halothamnus. - In: Karl Heinz Rechinger et al. (Edit.): Flora Iranica Bd. 172, Chenopodiaceae - Akad. Druck, Graz 1997, ISBN 3-201-00728-5, p.275-278 and fig. 7-8, tab. 154
  • Botschantzev, V.P.: Revisio generis Halothamnus Jaub. et Spach (Chenopodiaceae). Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Naud SSSR 18: 146-176, 1981.
  • Marschall von Bieberstein, F.A.: Tableau des provinces situées sur la côte occidentale da la Mer Caspienne, p.112, St. Pétersbourg 1798

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]