Nadezhda Tolokónnikova

De Wikipedia
Nadezhda Tolokónnikova
Vida
Nacimientu Norilsk (es) Traducir7 de payares de 1989[1] (34 años)
Nacionalidá Bandera de Rusia Rusia
Bandera de la Xunión Soviética Xunión Soviética
Residencia Rusia
Krasnoyarsk (es) Traducir
Familia
Casada con Piotr Verzilov (es) Traducir (2008 – 2016)
Estudios
Estudios Facultad de Filosofía de la Universidad de Moscú (es) Traducir
(2006 -
Llingües falaes rusu[2]
inglés
Oficiu modelu, sewing machine slave (en) Traducir, activista política, música, modelu de cámara webartista
Llugares de trabayu Moscú
Premios
Miembru de Pussy Riot (es) Traducir
Voiná (es) Traducir
Seudónimu/os Толокно
Xéneru artísticu punk rock
Oi!
hardcore punk
pop
Hyperpop (es) Traducir
Instrumentu musical voz
pianu
IMDb nm5247378
Cambiar los datos en Wikidata

Nadezhda Andréyevna Tolokónnikova (rusu: Надежда Андреевна Толоконникова; 7 de payares de 1989Norilsk (es) Traducir), tamién conocida como Nadia Toloknó (Надя Толокно) ye una activista y artista de performance integrante del coleutivu rusu de punk-rock feminista Pussy Riot.[7] Ye conocida por haber participáu en marzu de 2012 nun conciertu improvisáu na Catedral de Cristo Salvador de Moscú polo que foi arrestada y condergada a dos años de cárcel;[8] pero foi lliberada'l 23 d'avientu de 2013 xunto a María Aliójina, tamién perteneciente a Pussy Riot, en virtú d'una llei d'amnistía decretada con motivu del ventenu aniversariu de la Constitución rusa.[9]

Biografía[editar | editar la fonte]

Nadezhda Tolokónnikova nació en Norilsk en 1989 y estudió filosofía na Universidá Estatal de Moscú. Ta casada con Pyotr Verzílov y tien una fía llamada Hera.[7] Dambos fueron cofundadores del grupu d'arte caleyero Voiná (guerra, en rusu)[10] que saltó a la fama en 2008 arriendes de realizar una performance, calificada como orxía reivindicativa,[11] nel muséu de bioloxía de Moscú en protesta pola reelección de Dmitri Medvédev.[7] Col grupu Voiná llevó a cabu delles protestes. Una de les sos aiciones foi dibuxar un órganu sexual masculín xigante sobre una ponte levadizo frente a un cuartel de los servicio d'intelixencia rusos (FSB) en San Petersburgu. En 2010 encabezó una manifestación contra baltar d'un monte en Jimki, nes periferies de Moscú, y foi esposada en enfrentándose a axentes de seguridá. Otra de les sos conocíes performances asocedió en 2011 cuando Tolokónnikova percorrió les cais de delles ciudaes sorprendiendo a unes 120 muyeres axentes de policía mientres les intentaba besar a encomalo mientres el coleutivu Voiná grabar.[11]

Nadezhda Tolokónnikova tien la residencia permanente en Canadá y el so home tien la doble nacionalidá canadiense y rusa.[12] Por esta razón, especular en Canadá sobre si esti país tendría d'habese implicáu nel casu.[13]

Arrestu y condena[editar | editar la fonte]

Protesta na Catedral[editar | editar la fonte]

El 21 de febreru de 2012, como parte de la protesta contra l'esplícitu sofitu, per parte de la Ilesia ortodoxa rusa, de la candidatura de Vladímir Putin nes eleiciones presidenciales de Rusia de 2012, Nadezhda Tolokónnikova, María Aliójina, Yekaterina Samutsévich y dos integrantes más del grupu Pussy Riot - quien nun aportar# a identificaes pola policía -, entraron na Catedral de Cristo Salvador de Moscú, fixeron la señal de la cruz, una reverencia ante l'altar, y empezaron a interpretar una plegaria punk. L'estribillu de la cantada plegaria rezaba: "Madre de Dios, Virxe, ¡echa a Putin!" («Богородице Дево, Путина прогони!»). Un minutu dempués fueron deteníes por guardias.[14]

Nel cantar, el grupu pidía a Theotokos (Madre de Dios, i.e., la Virxe María) (rus. Богородица Bogoróditsa) que «echara a Putin». El cantar tamién describe al patriarca rusu, Cirilo I, como daquién que cree más en Putin qu'en Dios.[15] Cirilo I amosara'l so sofitu a Putin antes de la eleición presidencial.[16]

Na so declaración inicial nel xuiciu, Tolokónnikova, pidió esculpes a aquellos que podíen habese sentíu ofendíos pola so actuación y reivindicó el calter políticu de l'aición:

«Les nueses pallabres y tola performance punk tenía'l fin d'espresar la nuesa desaprobación a un fechu específicamene políticu: el sofitu del patriarca a Vladímir Putin que la so política tomó una direición autoritaria y antifeminista. El conteníu de la nuesa performance nun pretendía afrellar a l'audiencia, sinón que yera un deséu desesperáu d'ameyorar la situación política en Rusia.»

Los trés fueron sentenciaes el 17 d'agostu de 2012 a dos años de prisión. El xuez afirmó qu'habíen «socavado l'orde social» cola so protesta amosando una «absoluta falta de respetu» a los creyentes. Tolokónnikova retrucó que «la sentencia ye un síntoma claru ya inequívocu de que la llibertá ta sumiendo del nuesu país».[17]

Los abogaos defensores afirmaron qu'apelaríen la sentencia, anque víen poques posibilidaes de que fuera anulada. «So nenguna circunstancia les moces van pidir perdón a Putin», dixo Mark Feyguin.[18] La Ilesia ortodoxa rusa comunicó qu'anque les aiciones de Pussy Riot yeren ofensives pa millones de persones, la ilesia faía un llamamientu «a les autoridaes estatales por qu'amosaren clemencia coles condergaes dientro del marcu de la llei cola esperanza de que se van abstener de repitir actos blasfemos».[19]

Amnistía Internacional declaró a Nadezhda Tolokónnikova Presu de conciencia presa de conciencia pola durez de la respuesta de les autoridaes ruses».[20]

Encarcelamientu[editar | editar la fonte]

Nadezhda Tolokónnikova mientres el xuiciu

Tolokónnikova cumplió parte de la so condena de dos años na colonia penal de muyeres IK-14 na República de Mordovia. El 23 de setiembre 2013 empecipió una fuelga de fame poles condiciones carcelarias y presuntes amenaces contra la so vida realizaes pol personal penitenciariu.[21] Nuna carta describía condiciones de vida bien dures consistentes en xornaes de trabayu de dieciséis a diecisiete hores, insuficientes hores de descansu nocherniegu, castigos físicos frecuentes, afirmaciones confirmaes por miembros del Conseyu de Derechos Humanos.[22][23][24]

Dempués d'una selmana de fuelga de fame, Tolokónnikova foi hospitalizada pa recibir tratamientu médicu na prisión.[25] Dempués de la so reasignación al campu penal, Tolokónnikova reinició la fuelga de fame a principios d'ochobre de 2013. El Serviciu Penitenciariu de Rusia anunció'l 18 d'ochobre que Tolokónnikova cumpliría la so pena de prisión de dos años hasta marzu de 2014 n'otra prisión poles sos "quexes d'amenaces d'otros recluyíos y guardias".[26][27]

El 5 de payares súpose que Tolokónnikova fuera treslladada a la prisión IK-50 cerca de Nischni Ingasch a 300 quilómetros de Krasnoyarsk (Siberia) y a más de 4000 quilómetros d'onde moren el so home y la so fía.[28] El vienres, 15 de payares 2013, finalmente pudo comunicase col so maríu al traviés d'una videoconferencia dende l'hospital penitenciariu, onde va cumplir lo que queda de la so pena de prisión de dos años.[29]

Revisión de la sentencia[editar | editar la fonte]

N'avientu de 2013, la Corte Suprema ordenó revisar les sentencies d'encarcelamientu de María Aliójina y Nadezhda Tolokónnikova. La sentencia dictada n'agostu de 2012 namái señaló la esistencia del motivu d'odiu relixosu pa les sos aiciones ensin apurrir nenguna prueba que sofitara la so afirmación, afirmó la Corte Suprema y unvió la decisión al tribunal competente de Moscú. Amás, "nin se tuvieron en cuenta la curtia edá de les acusaes, nin la so situación familiar nin el calter non violentu de les sos aiciones". Aliójina y Tolokónnikova son madres de neños pequeños lo qu'en virtú de la llexislación rusa fixera posible un indultu. “Amás de nun esistir un motivu sólidu pa l'acusación tampoco la versión escrita de la sentencia coincide cola que'l tribunal pronunció n'agostu de 2012 mientres el xuiciu”.[30][31]

Indultu y lliberación[editar | editar la fonte]

La Duma informó a mediaos d'avientu de 2013 por cuenta de la celebración de los Xuegos Olímpicos de Sochi d'una amnistía pa 25.000 presos rusos, que podría suponer la puesta en llibertá de les activistes de Pussy Riot independientemente de la revisión de la sentencia xudicial.[31][32] Putin confirmó nuna conferencia de prensa'l 19 d'avientu de 2013 l'amnistía anque nun se sabe la rapidez cola que se va llevar a cabu. "En teoría, puede salir güei", dixo Irina Chrunowa, l'abogada de María Aliójina y Nadezhda Tolokónnikova. Familiares de los dos activistes yá viaxaríen a los respeutivos campos penales.

Finalmente, Nadezhda Tolokónnikova y María Aliójina fueron lliberaes na tarde del 23 d'avientu de 2013.[33] Según l'ayudante de fiscal del Krai de Krasnoyarsk, Yelena Pimonenko, Tolokónnikova foi puesta en llibertá en virtú de la llei d'amnistía decretada pol presidente Putin.[34][9] Poco dempués de ser lliberada Nadezhda Tolokónnikova criticó l'amnistía a la que consideró una operación de rellaciones públiques coles mires d'apangar a Occidente antes de los Xuegos Olímpicos de Sochi 2014, que se celebren en febreru.[35] Tolokónnikova fixo un llamamientu a boicotiar los Xuegos. “Pido que nun vengan pola mor del gas y del petroleu”, señaló nun llamamientu a los gobiernos occidentales.[36] Tolokónnikova declaró a los periodistes que "Los campos de castigu y les prisiones son la cara del país."[35] Anunció que la so prioridá yera comprometese, xunto a Aliójina, na defensa de los derechos de los presos rusos.[37] “La mio lliberación ye una responsabilidá escontra los presos que recái sobre los mios costazos. Sobremanera escontra los presos que queden equí y en Mordovia. [...] Adquirí una esperiencia única. Maurecí y conocí l'Estáu dende dientro al ver la so maquinaria totalitaria."[36]

Queda abierta la posibilidá d'una rehabilitación gracies al sofitu de la Corte Suprema d'Apelaciones y a la posibilidá de que la sentencia que la condergó sía revisada.[38]

Defensa de los derechos de los recluyíos[editar | editar la fonte]

El 27 d'avientu de 2013, Tolokónnikova y María Aliójina anunciaron en rueda de prensa la creación d'una fundación, Zona Prava (Zona de Derechu),[39][40] pa defender los derechos de los recluyíos.[41] La denominación de la fundación inclúi un xuegu de pallabres yá que la Semántica llingüística#Términos rellacionaos cola semántica polisémica pallabra "zona", en rusu, coles mesmes significa "campu de trabayu" na xíriga del GULAG. "La tresparencia nos campos de presos, la comunicación esterna, van ser los nuesos proyeutos", dixo Tolokónnikova. "El nuesu oxetivu", añadió María Aliójina, "ye que nel futuru exérzase un mayor control sobre les autoridaes."[39]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: nm5247378. Data de consulta: 12 agostu 2015. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: osa2016917811. Data de consulta: 1r marzu 2022.
  3. Direición web d'archivu: http://imaginepeace.com/archives/18529.
  4. Direición web d'archivu: https://www.amnesty.org/en/documents/eur46/014/2012/en/.
  5. URL de la referencia: https://www.boell.de/en/2014/07/24/nadezhda-tolokonnikova-maria-alyokhina-and-yuri-andrukhovych-receive-hannah-arendt-prize.
  6. Direición web d'archivu: https://www.risd.edu/about/distinguished-honorees.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Miriam Elder (8 d'agostu de 2012). "Pussy Riot profile: Nadezhda Tolokonnikova: Philosophy student Nadezhda Tolokonnikova, 22, has been described as the evil genius behind Pussy Riot". The Guardian (Moscow). Consultáu'l 30 d'agostu de 2012.
  8. «Pussy Riot found guilty of hooliganism by Moscow court». BBC News (17 d'agostu de 2012). Consultáu'l 30 d'agostu de 2012.
  9. 9,0 9,1 "Толоконникова получила на руки документы об освобождении" (en rusu). Gazeta.ru. 23.12.2013. Consultáu'l 23 d'avientu de 2013.
  10. Peter, Tom, "Witness to Pussy Riot's activist beginnings". Reuters.com. Consultáu'l 30 d'agostu de 2012.
  11. 11,0 11,1 tresgresora-líder-de-les-pussy-riot/ Nadezhda Tolokónnikova, la tresgresora líder de les Pussy Riot, The Clinic Online. Consultáu'l 30 d'agostu de 2012
  12. "Pussy Riot's Canadian Connection". CBC. 17 de mayu de 2012. Consultáu'l 30 d'agostu de 2012
  13. John Bowman (17 d'agostu de 2012). "UPDATE: Should Canada intervene in the Pussy Riot case?". CBC. Consultáu'l 30 d'agostu de 2012.
  14. Mark Feigin (19 d'abril de 2012). «Интервью | Гости | Русская служба новостей» (rusu). Rusnovosti.ru. Archiváu dende l'orixinal, el 29 d'ochobre de 2013. Consultáu'l 8 d'agostu de 2012.
  15. Pussy Riot (21 de febreru de 2012). «The text of the song in Russian» (rusu). Consultáu'l 31 de xunetu de 2012.
  16. Bennetts, Marc (13 d'agostu de 2012). «In Putin’s Russia, Little Separation Between Church and State». The Washington Times. Consultáu'l 16 d'agostu de 2012.
  17. «Pussy Riot found guilty of hooliganism by Moscow court». BBC News (17 d'agostu de 2012). Consultáu'l 17 d'agostu de 2012.
  18. "Anti-Putin Pussy Riot band members get 2 years in prison".CBC.ca.
  19. «Pussy Riot: Russian Church Apures State To Show 'Mercy'». Reuters. Consultáu'l 17 d'agostu de 2012.
  20. "Russia: Release punk singers held after performance in church". Amnesty International. 3 d'abril de 2012. Consultáu'l 11 de setiembre de 2012.
  21. "Pussy Riot member declares hunger strike, slams prison conditions". Moscow News. 23 de setiembre de 2013.
  22. The Russian Reader 27/9-2013: http://therussianreader.wordpress.com/2013/09/28/tolokonnikova-nothing-personal/
  23. ITAR-TASS 30/9-2013: Tolokonnikova’s report on abuse in colony partly confirmed
  24. Rights in Russia: Member of Human Rights Council says Tolokonnikova’s complaints based on facts
  25. Pussy Riot Member Nadezhda Tolokonnikova Transferred To Prison Hospital On 5th Day Of Hunger Strike. 27 de setiembre de 2013, por Hunter Stuart. The Huffington Post.
  26. Abendzeitung München online: Pussy-Riot-Mitglied nimmt Hungerstreik wieder auf. Consultáu'l 25 d'ochobre de 2013.
  27. TAZ online: Pussy-Riot-Musikerin wird verlegt. Consultáu'l 25 d'ochobre de 2013.
  28. Huffingtonpost.com (5 de payares de 2013), en Agence France Presse: Nadezhda Tolokonnikova, Pussy Riot Member, 'Transferred To Siberia'. Consultáu'l 10 de payares de 2013.
  29. Roland Oliphant, "Pussy Riot's Nadezhda Tolokonnikova 'may serve rest of jail term in hospital'", The Telegraph, 15 de payares de 2013. Consultáu'l 22 de payares de 2013.
  30. tribunal supremu_de_rusia_ordena_revision_de_la condena_a_pussy_r_35517.html El Tribunal Supremu de Rusia ordena revisión de la condena a Pussy Riot. Rusia Güei. Consultáu'l 20 d'avientu de 2013.
  31. 31,0 31,1 Tages-Anzeiger online.Gericht muss Pussy-Riot-Urteile überprüfen.Consultáu'l 20 d'avientu de 2013.
  32. Amnesty International Suiza online (12 d'avientu de 2013): Putin: Nicht mit Olympia von Menschenrechtsverletzungen ablenken.Consultáu'l 22 de payares de 2013.
  33. "Pussy Riot member Nadezhda Tolokonnikova freed in Russia". BBC. 23 December 2013. Consultáu'l 23 d'avientu de 2013.
  34. "Lliberada una segunda Pussy Riot tres l'amnistía decretada por Putin". El País. Consultáu'l 23 d'avientu de 2013.
  35. 35,0 35,1 "Pussy Riot zeigen sich kämpferisch". Die Zeit. Consultáu'l 23 d'avientu de 2013.
  36. 36,0 36,1 "Los dos Pussy Riot anueven el so desafíu a Putin en siendo lliberaes". El País. Consultáu'l 24 d'avientu de 2013.
  37. ZDF heute.de (23 d'avientu de 2013): Zweite Pussy-Riot-Musikerin ist frei. Consultáu'l 23 d'avientu de 2013.
  38. 20 Minuten online (19 d'avientu de 2013): Charmeoffensive vor Sotschi. Consultáu'l 20 d'avientu de 2013.
  39. 39,0 39,1 "Pussy Riot will Kooperation mit Chodorkowski und Nawalny. Der Spiegel. Consultáu'l 27 d'avientu de 2013."
  40. Les Pussy Riot anuncien proyeutu polos derechos de los presos. cmi.com. Consultáu'l 28 d'avientu de 2013.
  41. "Les Pussy Riot van defender los derechos de los presos", El País. Consultáu'l 27 d'avientu de 2013.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]