Fraude

De Wikipedia

El fraude ye l'acción contraria a la verdá y a la derechura o llei -fraude de llei-, que perxudica a la persona contra quien se comete.[1]

Estafa y fraude de llei[editar | editar la fonte]

El significáu de fraude ye más xeneral frente al de estafa, que se considera un delitu contra la propiedá o'l patrimoniu.

Tipu penal del fraude[editar | editar la fonte]

El nucleu del tipu penal d'estafa consiste nel engañu. El suxetu activu del delitu faise apurrir un bien patrimonial, per mediu del engañu o amparándose en clauses abusives esistentes nun contratu.

Tipos de fraude[editar | editar la fonte]

Fraude por países[editar | editar la fonte]

Fraude n'Estaos Xuníos[editar | editar la fonte]

N'Estaos Xuníos, por definición, fraude inclúi toa práutica deshonesta llevada a cabu col enfotu de causar dañu o de quitar a otru de los sos derechos. El fraude n'Estaos Xuníos ye illegal tanto a nivel federal como estatal. Qu'un acusáu de fraude enfrente cargos federales o estatales va depender de múltiples factores, incluyendo quién ye la víctima del fraude y los mecanismos utilizaos pa llevar a cabu l'engañu.[2]

Fraude en Méxicu[editar | editar la fonte]

En Méxicu, los fraudes previstu y sancionar pola so llexislación penal constitúin, específicamente, delitos autónomos y pa solucionar los vieyos conflictos de clasificación, varió radicalmente'l sistema d'esposición reglamentaria del delitu, y anguaño nun esiste distinción ente'l fraude xenéricu y los especificaos; toos ellos tán numberaos estremada y autónomamente, teniendo cada unu de los tipos llegales de fraude, como constitutivos.

Fraude n'España[editar | editar la fonte]

N'España'l fraude algama a múltiples sectores. El fraude fiscal n'España algamaría unos 80.000 millones d'euros añales, el 8% del PIB.[3]

Dalgunos de los fraudes bancarios más importantes n'España son los siguientes:

Referencies[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]