Johan Cruyff Arena

Coordenaes: 52°18′51″N 4°56′31″E / 52.314166666667°N 4.9419444444444°E / 52.314166666667; 4.9419444444444
De Wikipedia
Johan Cruyff Arena
Johan Cruijff ArenA (nl)
estadiu
Llocalización
PaísBandera de Países Baxos Reinu de los Países Baxos
PaísBandera de Países Baxos Países Baxos
Provincia Holanda Septentrional
Conceyu Ámsterdam
Coordenaes 52°18′51″N 4°56′31″E / 52.314166666667°N 4.9419444444444°E / 52.314166666667; 4.9419444444444
Johan Cruyff Arena alcuéntrase en Países Baxos
Johan Cruyff Arena
Johan Cruyff Arena
Johan Cruyff Arena (Países Baxos)
Historia y usu
Apertura14 agostu 1996
Orixe del nome Johan Cruyff
Deporte fútbol
Usuariu AFC Ajax
Aforu 54 990
Categoría UEFA Categoría 4 4/4 estrellas
Arquiteutura
Arquiteutu/a Rob Schuurman
Costu 96 000 000 €
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Johan Cruyff Arena (enantes Amsterdam Arena) ye un recintu deportivu allugáu na ciudá d'Ámsterdam (Países Baxos). Destináu principalmente a la práutica del fútbol, ye l'estadiu onde'l Ajax d'Ámsterdam de la Eredivisie, xuega los sos partíos como llocal, amás d'acoyer la mayor parte de los alcuentros internacionales de la seleición neerlandesa.

Inauguráu en 1996, ye'l de mayor capacidá d'Holanda con 52.960 espectadores y ta catalogáu como d'élite (categoría 4), pola UEFA. Foi sede de la Final de la Lliga de Campeones ente'l Real Madrid y la Juventus de Turín en 1998 y foi una de les ocho sedes de la Eurocopa 2000, celebrada en Bélxica y los Países Baxos.

Historia[editar | editar la fonte]

L'estadiu foi inauguráu oficialmente'l 14 d'agostu de 1996, nun partíu ente'l Ajax y l'AC Milan, que remató 1:4 a favor del equipu italianu. La ceremonia inaugural cuntó cola presencia de la reina Beatriz I de los Países Baxos. D'esta manera, inauguróse'l primer estadiu d'Europa que cuntaba con techu retráctil.

L'estadiu allugó'l 20 de mayu de 1998, la Final de la Lliga de Campeones 1997-98, qu'enfrentó al Real Madrid cola Juventus, con victoria pa los madridistes que vencieron col gol de Predrag Mijatović, 1:0 al equipu italianu.

L'estadiu, foi una de los cuatro sedes neerlandeses de la Eurocopa 2000 y acoyó tres encuentros de la fase de grupos del tornéu (ente ellos la victoria de España ante Eslovenia por 2:1), un partíu de cuartos de final y la semifinal ente la seleición anfitriona de Países Baxos ante Italia.

L'estadiu allugó'l 15 de mayu de 2013, la final de la UEFA Europa League 2012/13, qu'enfrentó al Chelsea Football Club col Benfica, con victoria pa los ingleses que vecieron col gol de Branislav Ivanovic, 2:1 al equipu portugués.

El 25 d'abril de 2017 anuncióse que l'estadiu va camudar de nome, pasándose a llamar "Johan Cruyff Arena" -a la memoria del míticu futbolista-, faciéndose efectivu dende'l 25 d'ochobre.

Arquiteutura[editar | editar la fonte]

El Amsterdam Arena foi'l primer estadiu d'Europa en cuntar con techu retráctil. Esti techu ta conformáu por dos paneles replegables d'aproximao 400 t cada unu. Los dos paneles, de 40 x 118 m, pueden techar al estadiu en 18 min, gracies a l'ayuda d'ocho motores que dexen el movimientu de la estructura.

L'estadiu tien un palcu real de 50 asientos acondicionaos pa la familia real de la Casa d'Orange-Nassau. La tribuna de prensa tien 230 asientos, de los cualos 122 son pa periodistes de prensa escrita, 50 pa comentaristes deportivos y 52 pa observadores. Amás, l'estadiu cunta con 62 llocalidaes pa discapacitaos y los sos respeutivos invitaos.

El complexu ta construyíu sobre una carretera y cuenta con 12.500 estacionamientos.

Accesu[editar | editar la fonte]

Interior del estadiu.

El Amsterdam Arena ta allugáu na capital neerlandesa y la so direición ye Arena Boulevard 1, 1101 AX Amsterdam Zuidoost. L'accesu al estadiu puede realizase fácilmente per mediu del tresporte públicu d'Ámsterdam, per mediu de tren, metro o bus.

Les estaciones de tren más cercanes son la estación Duivendrecht, a 15 minutos, y l'estación Bijlmer, a 5 minutos. L'accesu al estadiu por aciu tren foi clasificáu poles autoridaes como "de bon accesu".

Les llinies de bus que tienen dientro del so percorríu al Amsterdam Arena son la 158, 174, 177 y 178.

Tanto la estación Strandvliet como la estación Bijlmer Arena del Metro d'Ámsterdam atópense aproximao a 5 minutos del estadiu y son percorríes peles llinia 50 y 54.

Euru 2000[editar | editar la fonte]

fecha ----- Resultáu ----- Ronda
11 de xunu de 2000 Bandera de Países Baxos Países Baxos
1-0
Bandera de Chequia Chequia Grupu D
18 de xunu de 2000 Bandera d'Eslovenia Eslovenia
1-2
 España Grupu C
21 de xunu de 2000 Bandera de Francia Francia
2-3
Bandera de Países Baxos Países Baxos Grupu D
24 de xunu de 2000 Bandera de Turquía Turquía
0-2
Bandera del Perú Perú Cuartos de final
29 de xunu de 2000 Bandera de Países Baxos Países Baxos
0-0 (1-3 pen.)
Bandera d'Italia Italia Semifinal

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Estadiu Olímpicu de Múnich
Bandera d'Alemaña Munich 1997

Final de la UEFA Champions League

Bandera de Países Baxos Amsterdam 1998
Socesor:
Camp Nou
Barcelona 1999
Predecesor:
Arena Națională
Bandera de Rumanía Bucuresti 2012

Final de la UEFA Europa League

Bandera de Países Baxos Amsterdam 2013
Socesor:
Juventus Stadium
Bandera d'Italia Turin 2014