Marita Lorenz

De Wikipedia
Marita Lorenz
Vida
Nacimientu Bremen18 d'agostu de 1939[1]
Nacionalidá Bandera d'Alemaña Alemaña
Residencia Estaos Xuníos
Muerte Oberhausen31 d'agostu de 2019 (80 años)
Causa de la muerte insuficiencia cardiaca
Familia
Padre Heinrich Lorenz
Estudios
Llingües falaes inglés[2]
alemán[3]
Oficiu escritoraespía
Emplegadores Central Intelligence Agency
IMDb nm0520732
Cambiar los datos en Wikidata

Marita Lorenz (18 d'agostu de 1939Bremen – 31 d'agostu de 2019Oberhausen) ye una escritora, que foi espía d'Estaos Xuníos arreyada nun intentu p'asesinar a Fidel Castro. Testificó contra la CIA nun xuiciu pol asesinatu de John F. Kennedy.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nació na ciudá de Bremen, na entós Alemaña Nazi. El so padre yera alemán y la so madre estauxunidense; xunto a la so familia vivió nel campu de concentración de Bergen-Belsen.[4] Sufrió una violación per parte de los soldaos d'ocupación a los 7 años.[4] El so padre fuera'l capitán del vapor de pasaxeros más rápidu del mundu, el SS Bremen, y gociaba de gran reputación na marina, siquier hasta que dos incidentes, asocedíos respeutivamente en 1938 y 1941,[5] vinieron enllordiar el so prontuario. En 1938, el Capitän Heinrich Lorenz foi arrestáu en Nueva York y acusáu d'espionaxe porque unos cuantos axentes d'intelixencia alemanes amarutaos de turistes baxaren, asina paez, del buque qu'él comandaba . En 1941, el Bremen fuera convertíu nun barcu pa tresporte de tropes y Alemaña taba a puntu d'atacar Inglaterra, cuando naufragó víctima d'una ofensiva aliada cerca de la mariña de Bremerhaven.[5] La Gestapo entrugó al Comodoro Lorenz largamente. Abarruntar d'él porque la so esposa yera norteamericana. Anque nada pudo probase nel so contra, Lorenz volvió a la guerra desaposiáu del cargu, rebaxáu a teniente comandante. Lorenz había, n'efeutu, lleváu a cabo tarea de contra-espionaxe,[5] lo mesmo que la so esposa. En 1944, ella y la so fía Marita fueron unviaes a Bergen-Belsen.[5] Dambes sobrevivieron y tres la cayida del réxime nazi, Alice June trabayó como asistente del responsable militar de Bremerhaven[5] y más palantre hasta collaboró cola CIA.[5] Depués de terminada la Segunda Guerra Mundial, los sos padres camudar a Nueva York. Ellí los sos padres convertir n'axentes de la CIA, y seríen pieces claves na Guerra Fría.

Conoz a Fidel Castro[editar | editar la fonte]

El so padre, Heinrich Lorenz, yera'l capitán d'un luxosu barcu llamáu "Berlin IV"; xuntos viaxen a L'Habana, en febreru de 1959. Mientres taben nel puertu, el líder cubanu Fidel Castro atopábase ellí realizando una inspeición. Reparando'l luxosu barcu, avérase, conoz al so Kapitän Heinrich Lorenz, y este presénta-y a la so fía Marita de 19 años d'edá.

"Afitéme nel mayor d'ellos, que fumaba un puru, y pregunté-y qué quería. 'Xubir al barcu pa velo', respondió. Y yo díxi-y: 'D'alcuerdu, xuba'". Taba apoderada. ¡Fidel esprendía una fuercia engañador enorme! "Él preguntóme ónde taba'l mio camarote. Una vegada ellí, n'abriendo la puerta, emburrióme al interior, atráxome escontra sigo y abrazóme. Esi foi'l mio primer besu con un home"
Marita Lorenz a Paris Match[6]

Ella queda esllumada pol líder cubanu de 33 años d'edá, y esti nun puede evitar l'atracción que siente pola moza alemana; tanto asina, que nun duldar en pidi-y el númberu del so teléfonu en Nueva York. Una selmana dempués, Marita recibió una llamada de Fidel Castro, pidiéndo-y que volviera a L'Habana; ella aceptó. El 20 de mayu de 1959, dende'l so suite 1222 nel hotel Havana Hilton , Marita escribió-y a la so madre: "Toi bien, tengo tou y soi feliz". Cuntólu coles mesmes que "esta mañana Fidel ta en Sierra Maestra", que "va tornar en dalgún momentu de la nueche" y que, al espertar, topó l'habitación llena de flores.[5]

Convertir na amante de Castro[editar | editar la fonte]

Dende entós desempeñóse como secretaria personal del líder de la revolución cubana y convirtiéronse n'amantes.[4] Dempués de siete meses, Marita quedó embarazada de Fidel. Poco tiempu dempués foi secuestrada por comandos, presuntamente de la CIA, qu'en drogándola indicáronlu qu'albortara, anque décades más tarde supo que'l so fíu sobrevivió.[7] Tiempu dempués terminó la so rellación con Fidel Castro y volvió a Nueva York.

"Foi bien difícil ver eses imáxenes en pantalla, porque entá quiero a Fidel, entá lo estraño... foi'l mio primer amor. Nun pudi contener les llárimes. Tou de mi perteneció-y a él en Cuba. Per otru llau, odio la forma en qu'Estaos Xuníos lo ve nel so gobiernu de Cuba, pero tengo esperanza de qu'esto camude. Tengo los momentos de la nuesa rellación como grandes alcordances".
Marita Lorenz dempués de la premiere de Querido Fidel.[4]

En xineru de 1960, Lorenz participó nun intentu fallíu d'envelenar a Castro. Lorenz fuxó a los Estaos Xuníos y xunióse a la Brigada Internacional Anticomunista

Axente CIA[editar | editar la fonte]

Un informe secretu del FBI, que data del 21 de mayu de 1960 , confirma que "Miss Lorenz foi considerada como una de les novies de Fidel Castro" y que quedó embarazada d'él. Primero que viera la lluz público en 1988, l'informe circuló nun ámbitu estrechu y llamó l'atención ente la cúpula de la CIA.[5]

Al so regresu foi reclutada pol axente de la CIA Frank Sturgis (a quien el mesmu Fidel llegó a llomar como "el meyor y más peligrosu axente de tola historia de la CIA".[5]), y entrenada p'asesinar a Fidel Castro na estación JMWAVE de la CIA. El xefe de la Brigada Anticomunista Internacional, Gerry Patrick Hemming, foi'l so entrenador. A sabiendes de qu'escapara con vida d'un campu de concentración, repitíenlu ensin parar que "quien sobrevivió a Bergen-Belsen puede trabayar pa la CIA".[5] Ciertos documentos del FBI recueyen declaraciones de Sam Giancana, unu de los xefes de la mafia, vanagloriándose de tener a "una chica" puesta a envelenar a Castro. Socesor d'Al Capone, Giancana calculaba por aquel tiempu que la espropiación de los casinos equivalía, pa la mafia, a perder 100 millones de dólares añales.

Foi unviada a Cuba con cápsules de venenu escondíes na so maleta.[8] Tando yá en presencia de Fidel, este preguntó-y: "¿vinisti matar me?"; ella respondió: "sí". Entós Castro apurrió-y el so pistola y díxo-y: "pos fai lo que vinisti faer, mátame", a lo qu'ella respondió: "nun puedo". Depués volvió a los Estaos Xuníos d'América.[9]

Amante de Pérez Jiménez[editar | editar la fonte]

En 1961, conoció al ex-presidente de Venezuela Marcos Pérez Jiménez, col que caltuvo una rellación y del que quedó embarazada, dando a lluz a una neña:[10] Mónica Mercedes, "una fía de la Guerra Fría", como la llapada Wilfried Huismann.

Asesinatu de John F. Kennedy[editar | editar la fonte]

Tamién foi venceyada col asesinatu del presidente d'Estaos Xuníos John F. Kennedy. Marita terminó siendo, a mediaos de los setenta, unu de los testigos que convocó'l Investigation Committee puestu a pesquisar l'asesinatu. Gracies a esa esposición perdió'l so trabayu nel FBI y sobrevivió "a más d'un atentáu", lo mesmo que la so fía Mónica y el so segundu fíu, Mark, nacíu en 1969 del so casoriu con Mark Yurasits, axente del FBI.[11]

En 1977, Lorenz rellató a Paul Hanly del New York Daily News[12]que conoció a Oswald na seronda de 1963 nuna casa de seguridá de la operación 40 na Pequeña Habana de Miami.[13] Según Lorenz, que lo conoció antes del asesinatu de Kennedy en 1963 na casa d'Orlando Bosch Ávila , con Frank Sturgis , Pedro Luis Díaz Lanz , y otros dos cubanos presentes. Ella dixo que los homes estudiaron mapes de cais de Dallas y qu'abarruntaba que taben entamando asaltar un arsenal.[13] Lorenz indicó qu'ella se xunió a los homes que viaxen a Dallas en dos vehículos y que llevaben "fusiles y mires telescópiques", pero voló de regresu a Miami'l día dempués de la so llegada.[13] En respuesta a les sos afirmaciones, Sturgis dixo que nun recordaba habese atopáu con Oswald y repitió les sos negatives anteriores de tar arreyáu nuna combalechadura pa matar a Kennedy.[13] Lorenz tamién testificó ante'l Comité Selectu de la Cámara sobre Asesinatos na qu'afirmaba que Sturgis fuera unu de los homes armaos que dispararon contra John F. Kennedy en Dallas.[14]El comité refugó'l so testimoniu, yá que fueron incapaces d'atopar cualesquier otra evidencia pa sofitala.[14] Nuna entrevista con Steve Dunleavy del New York Post , dixo que creía qu'axentes comunistes primieren a Lorenz na fabricación de les acusaciones na so contra.[15]

Lorenz testificó alrodiu de esti plan d'asesinatu de Kennedy ante'l Comité Selectu sobre Asesinatos (HSCA). El so testimoniu foi investigáu pol comité de política y este afirmó que yera pocu fiable.[16]

En febreru de 1985, l'abogáu Mark Lane llee una declaración que Lorenz apurre alrodiu de l'acusación de libelo por Y. Howard Hunt contra'l tabloide del Liberty Lobby , The Spotlight.[17][18] Lorenz vivía na ciudá de Nueva York nesi momentu; sicasí, Lane llee la declaración na corte declarando que Lorenz tenía "mieu de venir a Miami".[18] La declaración repitió acusaciones similares a les qu'apurrió al HSCA.[18] Lorenz dixo que conoció a Oswald en Miami a principios de 1960, y qu'en payares de 1963 Sturgis pidiólu que fora a Dallas con Oswald y él, p'actuar como un señuelo.[18]La so declaración diz que Oswald y siete cubanos anticastristas tresportaron armes a Dallas en dos coches, poco antes del 22 de payares de 1963.[18] Lorenz afirmó que Hunt llegó al so cuartu d'hotel de Dallas y apurrió-y a Sturgis un sobre llenu de dineru n'efectivu.[19] Acordies con una versión, esti testimoniu convertir nel "centru" del llibru de Lane de 1991 Plausible Denial.[20][nota 1]

En 1993, Lorenz foi entrevistada pola escritora de la revista Vanity Fair, Ann Louise Bardach , quien la describió como "una santa patrona de los amantes de la combalechadura".[20] Bardach escribió: "siquier la metá de la so historia ye fácilmente documentada por cuentes d'otros y memorándums del FBI, la otra metá escarez de preste, y dacuando, va en contra de la evidencia esistente ".[20]

Informante[editar | editar la fonte]

En 1970, Lorenz casóse col xerente d'un edificiu d'apartamentos cerca de la Naciones Xuníes. Poco dempués, el FBI la reclutó pa espiar a diplomáticos soviéticos.[14] A pesar del fechu de qu'ella taba viviendo nun apartamentu de luxu, Lorenz y la so fía de catorce años d'edá, que'l so padre yera'l ex-presidente venezolanu Marcos Pérez Jiménez, vivíen del bienestar del Estáu de Nueva York.[21] Lorenz conociera al ricu ex dictador en Miami en 1961, dos años antes de ser arrestáu y deportáu a España. Marcos afirmó que quería axuntase con ella porque sabía que yera la fía de Fidel.[21] Años más tarde, nel programa de televisión de Geraldo, afirmaría que'l so contautu con Jiménez foi "una misión" pa la CIA.[22]

"Acordies col so contautu del FBI, Marita, ella ufiertóse voluntariamente, xurgando na basura toles nueches en busca d'información útil. Col tiempu dixebrar del so home, volvió casase y depués xuntóse con un mafiosu, que la afixo nun soterrañu de la parte cimera del llau Este. Por desgracia, el so amante foi irregular na prestación de sofitu financieru, probablemente por cuenta de la naturaleza del so negociu. Sicasí, Marita llogró sobrevivir a lo llargo de los años por ser informante pagada poles axencies policiales locales y federales, incluyendo'l FBI, Aduanes y la DEA. Pero Marita Lorenz, siempres vivía en cantu ".
Tola mio vida tuvi venceyada, direuta o indireutamente, a los servicios secretos, bien al traviés de los mios amigos mafiosos o al traviés d'empreses de seguridá y de detectives privaos, como Wackenhut, una empresa bien cercana a la CIA. Güei vivu nuna ratonera en Queens, nun semisótano, col mio gatu, la mio tortúa y el mio pez naranxa. Namái tengo un deséu: partir.
Marita Lorenz , Entrevista a Paris Match[23]

== Película col so vida fixo una película cola so vida llamada: Querido Fidel: La hestoria de Marita Lorenz,[24] estrenada'l 26 de xunetu de 2002.[4] Esta película ta basada na so autobiografía llamada Lieber Fidel - Mein Leben, meine Liebe, mein Verrat (Querido Fidel - La mio vida, el mio amor, la mio traición) que Lorenz publicara en 1993.[5] Empobinada por Wilfried Huismann, producida per Sur Films y distribuyida por Canela Films, anguaño la película de Hollywood va ser realizada pola compañía Sony Pictures Entertainment, y va llevar por títulu Marita, cola actriz ganadora del Óscar, Jennifer Lawrence, como protagonista.[25]

Actualidá[editar | editar la fonte]

Anguaño vive nun llar de retiru en Queens, Nueva York.

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Howard Hunt, estrechu collaborador de David Atlee Phillips, con quien trabayó tanto na campaña de la CIA de Guatemala de 1954 y la invasión de Sablera Girón de 1961. Hunt más tarde sería deteníu pol so papel nel casu Watergate.N'unu de los xuicios por bilordiu de Hunt, Marita Lorenz dio'l so testimoniu xuráu alrodiu de que , tanto Lee Harvey Oswald, los mercenarios estauxunidenses Frank Sturgis y Gerry Patrick Hemming, y exiliaos como Orlando Bosch, Pedro Díaz Lanz, y los hermanos Guillermo y Ignacio Novo Sampol, axuntárase una medianueche de payares en 1963 na casa de Miami d'Orlando Bosch y estudiara los mapes de cais de Dallas. Tamién xuró que Sturgis y ella taben nesi momentu al serviciu de la CIA y que recibieron un pagu de Howard Hunt sol nome de "Eduardo," . Llegaron a Dallas el 21 de payares de 1963, y agospiáronse nun motel, onde'l grupu axuntar con Howard Hunt. Este permaneció mientres unos cuarenta y cinco minutos y nun momentu apurrió-y un sobre con dineru a Sturgis. Alredor d'una hora dempués de que Hunt foise, Jack Ruby llegó a la puerta. Lorenz diz qu'esta foi la primer vegada que viera a Ruby. Nesi momentu, dixo, que yera tempranu pero nueche. Nel so testimoniu, Lorenz identificóse y los sos compañeros de viaxe como miembros de la Operación Cuarenta, l'equipu d'asesinos dirixida pola CIA, formada en 1960 en preparación de la invasión de Sablera Girón. Ella describió'l so papel como'l d'un "señuelo".

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: nm0520732. Data de consulta: 15 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. Identificador CONOR.SI: 124448867. Afirmao en: CONOR.SI.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Marita Lorenz: «Entá estrañu a Fidel» Juan José Olivares La Jornada. Méxicu, xunetu del 2002.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 El Mata Hari de Fidel
  6. vida sexual-de-fidel-castro/ Marita Lorenz cuntó detalles sobre la vida sexual de Fidel Castro
  7. El Mata Hari del Caribe
  8. «La hestoria de película de Marita Lorenz, la muyer que pudo matar a Fidel Castro». La Razón (13 de xunu de 2015).
  9. Marita, l'amante que nun pudo asesinar a Fidel Castro.(Marita Lorenz, axente del serviciu secretu d'Estaos Xuníos)(TT: Marita, the woman who could not murder Fidel Castro.)(TA: United States secret agent Marita Lorenz)(Entrevista)
  10. Obligada pola CIA, pero tamién por despecho escontra Castro, Marita trabó rellación col ex dictador de Venezuela, el xeneral Marcos Pérez Jiménez, unu de los principales financistas de la campaña contra Cuba. Marita sacólu 400 mil dólares, tomó vinu alemano y vivió una nueche de sexu con él. "El dictadores faen perbién l'amor", cree ella. Del alcuentru nació Mónica Mercedes; "una fía de la Guerra Fría", como la llapada Huismann. Nel filme, Mónica asegura que preferiría unos padres más normales. Sicasí, tuvo de contentase con una infancia na qu'aprendió, primero de nada, "a cargar pistoles y faer bombes Molotov".
  11. Marita Lorenz: “Dear Fidel - my life, my love, my betrayal” (Títulu orixinal Lieber Fidel - Mein Leben, meine Liebe, mein Verrat Queríu Fidel - La mio vida, el mio amor, la mio traición) , Cunning Publishing House, Munich 2001, ISBN 978-3-471-78079-4
  12. Paul Hanly, New York Daily News (3 payares de 1977)
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Meskil, Paul (20 de setiembre de 1977). escritu en New York. «Ex-Spy Says She Drove To Dallas With Oswald & Kennedy 'Assassin Squad'». New York Daily News:  p. 5. http://jfk.hood.edu/Collection/Weisberg%20Subject%20Index%20Files/L%20Disk/Lorenz%20Marita/Item%2011.pdf. Consultáu'l 7 de marzu de 2013. 
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 Marita Lorenz
  15. Dunleavy, Steve (3 de payares de 1977). escritu en New York. «Sturgis' Exclusive Story; Marita Pressured By Reds». New York Post:  páxs. 3, 14. http://jfk.hood.edu/Collection/Weisberg%20Subject%20Index%20Files/S%20Disk/Sturgis%20Frank%20Fiorini/Item%2011.pdf. Consultáu'l 7 de marzu de 2013. 
  16. Gaeton Fonzi alrodiu de Marita Lorenz
  17. Victor Marchetti , The Spotlight (14ª agostu 1978)
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 «Former Castro witness links Oswald, Hunt». The Ledger:  p. 2B. 6 de febreru de 1985. https://news.google.com/newspapers?id=ku8vAAAAIBAJ&sjid=2fsDAAAAIBAJ&pg=4330%2C2089387. Consultáu'l 6 d'abril de 2015. 
  19. «Howard Hunt Met Oswald In Dallas, Woman Says». Ocala Star-Banner:  p. 2B. 5 de febreru de 1985. https://news.google.com/newspapers?id=B6tPAAAAIBAJ&sjid=NwYEAAAAIBAJ&pg=1875%2C2146858. Consultáu'l 6 d'abril de 2015. 
  20. 20,0 20,1 20,2 Bardach, Ann Louise (payares de 1993). «The Spy Who Loved Castro». Vanity Fair. http://bardachreports.com/articles/v_19931100.html. Consultáu'l 7 d'abril de 2015. 
  21. 21,0 21,1 21,2 Gaeton Fonzi , "The Last Investigation," publicáu por Thunder's Mouth Press en 1993 . 448 páxines idioma inglés ISBN 1560250526 ISBN 978-1560250524
  22. Geraldo Rivera - Part 2 - Marita Lorenz
  23. O'Mahony, Olivier (3 de setiembre de 2016 08:29). «Marita Lorenz, examante de Fidel Castro: 'Yera un narcisista'» (castellanu). Consultáu'l 27 de payares de 2016.
  24. Sitiu Oficial de la Pelicula
  25. «Jennifer Lawrence va faer de l'amante de Fidel Castro». El Mundo.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Marita Lorenz. “Dear Fidel - my life, my love, my betrayal” (con Wilfried Huisman) (Títulu orixinal Lieber Fidel - Mein Leben, meine Liebe, mein Verrat Querido Fidel - La mio vida, el mio amor, la mio traición) , Cunning Publishing House, Múnich 2001, ISBN 978-3-471-78079-4
    • Envaloráu Fidel - La mio vida, el mio amor, la mio traición , Llista Verlag, Munich 2001, ISBN 3471780793
    • Marita (con Ted Schwarz), Goldmann, Munich 1994, ISBN 3442428335 (traducción de la edición orixinal inglesa, de 1993)
    • Yo fui la espía Qu'amo al Comandante (con Idoya Noain), Ediciones Península, Barcelona, 2015 ISBN 978-84-9942-421-7

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Videos