Nabawiyya Musa

De Wikipedia
Nabawiyya Musa
Vida
Nacimientu Zagazig17 d'avientu de 1886
Nacionalidá Bandera de Exiptu Exiptu
Muerte Alexandría1951 (64/65 años)
Estudios
Llingües falaes árabe
Oficiu direutora d'escuela
Cambiar los datos en Wikidata

Nabawiyya Musa (en árabe: نبوية موسى) (Zaqaziq- 17 d'avientu de 1886- Alexandría, 30 abril de 1951) foi una nacionalista y feminista exipcia que defendió y promulgó el derechu de les muyeres del so país a una educación.

Mocedá[editar | editar la fonte]

Nabawiyya Musa nació'l 17 d'avientu de 1886 nuna ciudá del delta del Nilu llamada Zaqaziq. El so padre foi un oficial del exércitu exipciu al que nunca llegaría a conocer yá que finó meses antes de la so nacencia nuna espedición en Sudán. La so madre yera una ama de casa iletrada que tuvo que vivir cola pensión del so home[1]. Una vegada viuda decidió camudase al Cairo colos sos dos fíos por que el hermanu de Musa pudiera dir al colexu y dempués ingresar na academia militar de la ciudá[2]. Musa, pela so parte, ingresó na escuela de primaria Abbasiyya. Al acabar la so formación elemental dientro d'esi centru, Musa quería siguir cola so formación, sicasí, atopóse cola negativa de la so familia pa prosiguir porque nun taba bien vistu nesa dómina. A pesar d'estes dificultaes, Musa punxo tol so enfotu en siguir la so formación y consiguió ingresar na Escuela de Secundaria Saniyya y aprobala[3]. N'acabando los sos estudios secundarios empezó a trabayar como profesora de la escuela primaria na qu'ella mesma fuera alumna. Nel centru nel que trabayaba los sos compañeros homes teníen un salariu más eleváu por desempeñar el mesmu trabayo qu'ella, a lo que l'alministración xustificar con qu'ellos teníen el títulu de Baccalaureate[4]. Musa indignada pola situación decidió presentase al exame del Baccalaureate, con munches dificultaes pa llograr el permisu del Ministeriu d'Educación[5]. Como nun había escueles gubernamentales pa muyeres pal llogru del títulu, Musa tuvo qu'estudiase l'exame de manera privada. Foi la primer muyer exipcia en consiguir aprobar esti exame, y nenguna otra facer hasta 1928[6]. A lo último, Musa quixo entrar na acabante inaugurar Universidá del Cairo, pero nun-y la dexaría entrar yá que yera solu pa homes.

Profesional de la Educación[editar | editar la fonte]

Dempués del refugu sufiertu nel so intentu d'entrar na universidá, Musa pudo dar clase na seición a muyeres d'este mesmu centru. En 1909, gracies al títulu de Baccalaureate, Musa foi la primer muyer en convertise en direutora d'un colexu exipciu, la Escuela de neñes de Fayyum[7]. Sicasí, solo duraría un añu nesi puestu yá que tuvo problemes col gobernador de la ciudá y foi treslladada a la Facultá de Formación de Profesores en Mansura onde permaneció de 1910 a 1914. Anque tuvo más tiempu que nel so puestu anterior, Musa que desempeñaba la función d'ayudante de direutora del colexu, tamién tendría problemes cola so superiora británica y volvería treslladase. En 1916, asumió'l cargu de la Facultá de Formación de Profesores en Alexandría hasta 1924. Darréu, convertir n'inspectora d'educación[8]. En 1926, sería espulsada como inspectora dempués de realizar públicamente dures crítiques al sistema educativu gubernamental y denunciar l'acoso sexual sufiertu[9]. En 1926, cansada de les torgues alministratives, tuvo la iniciativa de movilizar a un grupu de muyeres con alto poder adquisitivu por que formaren la Sociedá pa la Meyora de Muyeres Nueves pa financiar la creación d'escueles primaries pa neñes. Hubo divisiones dientro d'esta sociedá pol control del presupuestu, asina que finalmente Musa tuvo que pidir ayuda financiera a Huda Sha'rawi[10]. Finalmente, fundó la so propia institución privada pa muyeres cola Escuela de Primaria Tarquiyat al-Fatah y la Escuela de Secundaria Banat al-Ashraf[11]. Estos dos escueles asitiaes nel Cairo tuvieron muncha popularidá y Musa tuvo al mandu de la institución hasta 1942 cuando foi detenida y emitióse una orde pa cerrar les sos instituciones. El motivu de la so detención foi por criticar al primer ministru Nahhas Pasha por afaese a les necesidaes de los británicos pola guerra. Musa contrató a un abogáu pro-feminsita Murqus Fahmi que la ayudar a ganar el casu nos tribunales. Unu de los argumentos qu'usaron pa defender la integridá de Musa foi que la esposa del primer ministru fuera alumna de Musa nuna de les sos escueles[12]. Finalmente, Musa decidió retirase de la vida pública y finó en Alexandría en 1951.

Escritora[editar | editar la fonte]

Mientres la so vida Musa dedicó-y tiempu a la escritura. Publicó les sos memories nuna columna llamada Dhikriyyati (Les mios memories), de manera periódica en "Majallat al-fata" (Revista pa muyeres nueves) qu'ella mesma fundara. Recoyó toles sos publicaciones nun llibru y lo público col nome de Ta’rikhi bi-qalami (La mio Hestoria del mio bolígrafu). El so llibru más importante pal feminismu foi La muyer y el trabayu de 1920.

Movimientu Feminista[editar | editar la fonte]

Nabawiyya Musa tuvo arreyada nel movimientu feminista dende bien nuevu. Nos sos llibros publicaos nun utilizaba la xíriga feminista, sicasí les sos idees concuerden coles del movimientu. Dedicó tola so vida a defender los derechos de les muyeres a una educación. Foi miembru del Movimientu Feminista Exipciu fundáu por Huda Sha’rawi, pero a diferencia d'esta postrera que pertenecía a la clase alta, Musa pela so parte yera de clase media. Viaxó xunto a Huda Sha'arawi y Siza a la Conferencia Internacional de l'Alianza Internacional de Muyeres en 1923. Nel so trabayu como escritora, Musa encetó colos sos llibros la cuestión sobre les diferencies ente homes y muyeres, que taba bien de moda nesa dómina. Ella refugaba la idea de qu'hubiera diferencies inherentes ente dambos, defendía que toes eses diferencies deber a la construcción social[13]. Argumentaba qu'eses muyeres teníen de tener el derechu a una formación cimera pa poder escapar d'esa situación d'inferioridá[14]. Musa tamién interpreta qu'un trabayu apropiáu ye una forma de lliberar a la muyer. Ye especialmente sensible cola situación de les muyeres con baxu nivel adquisitivu que se ven forzaes a trabayar en puestos de servidume y son esplotaes sexual y económicamente[15]. Musa cuntaba que l'argumentu que dicía que l'Islam nun dexaba a les muyeres trabayar yera frutu de la inorancia. De siguío, puédese una reflexón de Musa avera de la tema en cuestión:

“Ye inxustu comparar la mente d'un home urbanita cola de la so muyer ¿cómo puede comparase la mente d'un home instruyíu y con esperiencia que se desenvolvió a sigo mesmu, cola de la so muyer que foi desdexada dende la so infancia? La so mente volvióse aferruñada por falta d'usu… Les sos habilidaes reprimíes y protexer de les esperiencies de la vida primero que la so mente desenvolver de manera natural”[16]

Nesta cita, puede estrayese la conclusión que saca Musa comparando homes y muyeres. L'autora ve inxustu comparar a un home, al que se-y formó intelectualmente mientres la so vida, con una muyer que nun tuvo esa suerte. Ye por ello polo que Musa ponía tanto fincapié na formación de les muyeres y convirtióse nun símbolu n'Exiptu. Musa creía qu'estender la educación ente les muyeres yera la meyor forma d'activismu nacionalista y con más impautu trescendental[17]. En rellación col nacionalismu, nun impulsaba a les sos alumnes a allegar a les manifestaciones nacionalistes porque les educaba nel decoro y la modestia, y ende diben coincidir colos estudiantes homes que nun tener nenguna de los dos cualidaes.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Angerman, Arina; Binnema, Geerte; Keunen, Annemieke; Poels, Vefic (1989) Current Issues in Women's History. Routledge. ISBN 1136248803, 9781136248801.
  2. Akyeampong, Emmanuel K.; chief, Henry Louis Gates, Jr., editors in (2012) Dictionary of African biography. Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780195382075.
  3. Badran, Margot (2009) Feminism in Islam : secular and religious convergences. Oxford, England: Oneworld Publications. ISBN 9781851685561.
  4. Badran, Margot (2009) Feminism in Islam : secular and religious convergences. Oxford, England: Oneworld Publications. ISBN 9781851685561.
  5. Wayne, Tiffany K. (2011) Feminist writings from ancient times to the modern world : a global sourcebook and history. Santu Barbara: Greenwood. ISBN 978-0313345807.
  6. Akyeampong, Emmanuel K.; chief, Henry Louis Gates, Jr., editors in (2012) Dictionary of African biography. Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780195382075.
  7. Akyeampong, Emmanuel K.; chief, Henry Louis Gates, Jr., editors in (2012) Dictionary of African biography. Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780195382075.
  8. Akyeampong, Emmanuel K.; chief, Henry Louis Gates, Jr., editors in (2012) Dictionary of African biography. Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780195382075.
  9. Wayne, Tiffany K. (2011) Feminist writings from ancient times to the modern world : a global sourcebook and history. Santu Barbara: Greenwood. ISBN 978-0313345807.
  10. Margot., Badran, (2001). Feminists, Islam, and Nation : Gender and the Making of Modern Egypt.. Princeton University Press, páx. 144. ISBN 9781400821433.
  11. Akyeampong, Emmanuel K.; chief, Henry Louis Gates, Jr., editors in (2012) Dictionary of African biography. Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780195382075.
  12. Badran, Margot (2009) Feminism in Islam : secular and religious convergences. Oxford, England: Oneworld Publications. ISBN 9781851685561.
  13. Badran, Margot (2009) Feminism in Islam : secular and religious convergences. Oxford, England: Oneworld Publications. ISBN 9781851685561.
  14. Badran, Margot (2009) Feminism in Islam : secular and religious convergences. Oxford, England: Oneworld Publications. ISBN 9781851685561.
  15. Angerman, Arina; Binnema, Geerte; Keunen, Annemieke; Poels, Vefic (1989) Current Issues in Women's History. Routledge. ISBN 1136248803, 9781136248801.
  16. Badran, Margot (2009) Feminism in Islam : secular and religious convergences. Oxford, England: Oneworld Publications. ISBN 9781851685561.
  17. Margot., Badran, (2001). Feminists, Islam, and Nation : Gender and the Making of Modern Egypt.. Princeton University Press, páx. 78. ISBN 9781400821433.