Jacqueline de Romilly

De Wikipedia
Jacqueline de Romilly
presidenta Sauvegarde des enseignements littéraires (en) Traducir

1992 - 1993 - Marc Fumaroli
Sillón 7 de la Academia Francesa (es) Traducir

24 payares 1988 - 18 avientu 2010
André Roussin - Jules Hoffmann
presidenta Asociación Guillaume Budé, Francia (es) Traducir

1981 - 1983
Fernand Robert - Jean Beaujeu
presidenta Association des lauréats du concours général, Francia (en) Traducir

1978 - 1983
Henri Queffélec - Maurice Druon
secretaria xeneral Greek Study Association, Francia (en) Traducir

1953 - 1960
Alphonse Dain - Raymond Weil
presidenta Academia de les inscripciones y llingües antigües, Francia


André Caquot - Jean Pouilloux
presidenta Greek Study Association, Francia (en) Traducir


Pierre Demargne - Pierre Devambez
Vida
Nacimientu Chartres[1]26 de marzu de 1913[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia [3]
Bandera de Grecia Grecia  (1995 - [3]
Llingua materna francés
Muerte Boulogne-Billancourt18 d'avientu de 2010[4] (97 años)
Sepultura Cementeriu de Montparnasse[5]
Familia
Padre Maxime David
Madre Jeanne Maxime-David
Casada con Michel de Romilly (1940 – div. 1972)[3]
Estudios
Estudios Liceo Louis-le-Grand (es) Traducir
Universidá de París
Lycée Molière (en) Traducir
École normale supérieure
(1933 - 1936)
Nivel d'estudios doctoráu (ciencies humanes)
Direutora de tesis de Monique Trédé-Boulmer
Paul Demont
Llingües falaes griegu antiguu[3]
francés[6]
Alumna de Paul Mazon
Oficiu filóloga clásica, profesora universitaria, helenista, traductora, historiadoradocente (es) Traducir
Emplegadores Universidá de Burdeos  (1939 –  1940)
Universidá de París  (1946 –  1973)
Universidá de Lille  (1949 –  1957)
École normale supérieure de jeunes filles (en) Traducir  (1953 –  1960)
Collège de France  (1973 –  1984)
Premios
Miembru de Academia Francesa[9]
Academia Austriaca de Ciencies[10]
Academia de les Ciencies de Baviera[10]
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos[10]
Academia de les inscripciones y llingües antigües[11]
Real Academia d'Artes y Ciencies de los Países Baxos[10]
Real Academia Danesa de Ciencias y Letras (es) Traducir[10]
Academia Británica[10]
Academia de Atenas (es) Traducir[10]
Académie nationale des sciences, belles-lettres et arts de Bordeaux (en) Traducir
Academia Europaea[12]
Accademia delle Scienze di Torino[13]
Seudónimos Jacqueline Rancey
Cambiar los datos en Wikidata

Jacqueline Worms de Romilly (26 de marzu de 1913Chartres – 18 d'avientu de 2010Boulogne-Billancourt) foi una helenista, escritora y profesora francesa. A esta gran filóloga foi-y concedida pol so trabayu la nacionalidá griega en 1995.

Ye conocida en tol mundu polos sos estudios sobre la civilización y llingua de l'Antigua Grecia. Foi la primer muyer n'ingresar nel Colexu de Francia y la segunda qu'entró na Académie Française.

Trayeutoria[editar | editar la fonte]

Jacqueline de Romilly (o Worms de Romilly), nació como Jacqueline David en 1913.[14] Yera fía de Maxime David, profesor francés de filosofía, muertu na Primer Guerra, en 1914, y de Jeanne Malvoisin, que se fixo escritora tres esi conflictu mundial, y familiar.

Estudió nel Lycée Molière, onde ganó'l Concursu Xeneral de Llatín y llogró el segundu premiu en griegu en 1930. Depués preparó'l so accesu a la Escuela Normal Cimera (nel Lycée Louis-le-Grand), a onde aportó en 1933. Alumna del helenista Paul Mazon, consiguió l'agregamientu en lletres en 1936. Casar en 1940 con Michel Worms de Romilly (del que va divorciar en 1973).

Foi espulsada de les sos funciones pola llexislación racista del réxime de Vichy, en 1941, pol so orixe xudíu[15] y tuvo que despintase. Namái tres la Segunda Guerra, en 1947, pudo concluyir la so tesis doctoral sobre Tucídides; esti trabayu va marcar la so investigación y los sos escritos, qu'arrinquen del so fascinación temprana pol historiador griegu.

Tres la so docencia na secundaria, foi profesora na Universidá de Lille, y depués na Sorbona, onde enseñó ente 1957 y 1973. Daquella empecipióse la so carrera como ensayista. De 1973 a 1984, desempeñó una cátedra sobre la Grecia antigua (sobre'l biltu del pensamientu moral y políticu) nel Colexu de Francia, onde foi la primer muyer que foi nomada para n'enseñar nesta institución prestixosa.

En 1975, foi escoyida pola Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, y foi la primer muyer en pertenecer a ella), qu'amás presidió en 1987. En 1988, sería la segunda muyer (tres Marguerite Yourcenar) n'entrar na Académie Française.

Presidió la famosa sociedá Guillaume Budé, mientres unos años, y depués siguió siendo'l so presidente d'honor. En 1992, Jacqueline de Romilly fundó con Marc Fumaroli una sociedá pa salvaguardar de les enseñances lliteraries (S.Y.L.). Recibió la nacionalidá griega en 1995, y sería nomada «embaxadora del helenismu» en 2000.

En 2008, cuando tenía 95 años, convertir al catolicismu maronita (foi bautizada en 1940).[16][17] Morrió nel hospital Ambroise-Paré de Boulogne-Billancourt, en 2010, a los 97 años.[18]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Thucydide et l'impérialisme athénien, la pensée de l'historien et la genèse de l'œuvre, 1947; tesis doctoral
  • Histoire et raison chez Thucydide, Belles-Lettres, 1956
  • La Crainte et l'angoisse dans le théâtre d'Eschyle, Belles-Lettres, 1958
  • L'évolution du pathétique, d'Eschyle à Euripide, BUO, 1961
  • Nous autres professeurs, Fayard, 1969
  • La Tragédie grecque, BUO, 1970
  • Le Temps dans la tragédie grecque, Vrin, 1971
  • La Loi dans la pensée grecque, des origines à Aristote, Belles-Lettres, 1971
  • Problèmes de la démocratie grecque, Hermann, 1975. Tr.: Los fundamentos de la Democracia, Cupsa Editorial, 1977 ISBN 978-84-390-0013-6
  • La douceur dans la pensée grecque, Les Belles Lettres, 1979
  • Précis de littérature grecque, BUO, 1980
  • L'Enseignement en détresse, Julliard, 1984
  • «Patience, mon cœur»: l'essor de la psychologie dans la littérature grecque classique, Belles-Lettres, 1984
  • Homère, BUO, Que sais-je?, 1985
  • La Modernité d'Euripide, BUO, 1986
  • Sur les chemins de Sainte-Victoire, Julliard, 1987
  • Les Grands Sophistes dans l'Athènes de Périclès, Fallois, 1988. Tr.: Los grandes sofistes na Atenes de Pericles, Seix Barral, 1997, ISBN 978-84-322-4774-3
  • La Grèce à la découverte de llibertar, Fallois, 1989
  • La construction de la vérité chez Thucydide, Julliard (col. "Conférences, essais et leçons du Collège de France"), 1990
  • Ouverture à cœur, Fallois, 1990. Tr.: A corazón abiertu, El Aleph 2006, ISBN 978-84-7669-745-0
  • Écrits sur l'enseignement, Fallois, 1991
  • Pourquoi la Grèce?, Fallois, 1992. Tr.:Por qué Grecia?, Alderique, 1997 ISBN 978-84-8306-049-0
  • Les Œufs de Pâques, Fallois, 1993
  • Lettres aux parents sur les choix scolaires, Fallois, 1994
  • Rencontre avec la Grèce Antique, Fallois, 1995
  • Alcibiade ou les dangers de l'ambition, de Fallois, 1995. Tr.: Alcibíades o Los peligros de l'ambición, Seix Barral, 1996 ISBN 978-84-322-4762-0
  • Jeux de lumière sur l'Hellade, Fata Morgana, 1996
  • Hector, Fallois, 1997
  • Le Trésor des savoirs oubliés, Fallois, 1998. Tr. L'ayalga de los saberes escaecíos, Península, 1999 ISBN 978-84-8307-227-1
  • Laisse flotter les rubans, Fallois, 1999
  • La Grèce antique contre la violence, Fallois, 2000
  • Héros tragiques, héros lyriques, Fata Morgana, 2000
  • Au Louvre avec Jacqueline de Romilly et Jacques Lacarrière, Éditions d'art, Louvre, 2001
  • Roger Caillois hier encore, Fata Morgana, 2001
  • Sous des dehors si aseles, Fallois, 2002
  • La Grèce antique: les plus beaux textes d'Homère à Origène, Bayard, 2003
  • Xune certaine idée de la Grèce, Fallois, 2003
  • De la Flûte à la Lyre, Fata Morgana, 2004
  • Dictionnaire de littérature grecque ancienne et moderne, Atenes, 2004
  • Jacqueline se Romilly raconte l'Orestie d'Eschyle, Bayard Centurion, 2006
  • L'Invention de l'histoire politique chez Thucydide, ENS, 2005
  • L'Élan démocratique dans l'Athènes ancienne, Fallois, 2005
  • Les Roses de la solitude, 2006
  • Dans le jardin des mots, 2007
  • Le Sourire innomable, Fallois, 2008
  • Petites leçons sur le grec ancien, con Monique Trédé-Boulmer, Stock, 2008
  • Les Révélations de la mémoire, Fallois, 2009
  • Actualité de la Démocratie Athénienne, 2009, con Fabrice Amedeo
  • La grandeur de l'homme au siècle de Périclès, Fallois, 2010

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 13 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Biblioteca Nacional de Francia. «catálogo general de la Biblioteca Nacional de Francia» (francés). Biblioteca Nacional de Francia. Consultáu'l 29 avientu 2023.
  4. Tienes d'especificar urlarchivu = y fechaarchivu = al usar {{cita web}}.«Jacqueline de Romilly est morte à l'âge de 97 ans» (18 avientu 2010).
  5. URL de la referencia: https://cdn.paris.fr/paris/2022/06/15/88bd06517742076da8e385b28b69374e.pdf.
  6. Biblioteca Nacional de Francia. «catálogo general de la Biblioteca Nacional de Francia» (francés). Biblioteca Nacional de Francia. Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  7. Identificador NOR: PREX0205523D. Afirmao en: Diario Oficial de la República Francesa. Data d'espublización: 2 mayu 2002. ISSN: 0242-6773. Llingua de la obra o nome: francés.
  8. Identificador NOR: PREX0609788D. Afirmao en: Diario Oficial de la República Francesa. Data d'espublización: 2 xineru 2007. ISSN: 0242-6773. Llingua de la obra o nome: francés.
  9. Identificador Academia Francesa: jacqueline-de-romilly. URL de la referencia: https://www.academie-francaise.fr/les-immortels/jacqueline-de-romilly?fauteuil=7&election=24-11-1988. Data de consulta: 31 mayu 2022.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 «Who's Who in France» (francés). Consultáu'l 29 avientu 2023.
  11. URL de la referencia: http://www.aibl.fr/membres/academiciens-depuis-1663/article/romilly-jacqueline-worms-de.
  12. URL de la referencia: https://www.ae-info.org/ae/User/Romilly_Jacqueline.
  13. Afirmao en: www.accademiadellescienze.it. Accademia delle Scienze di Torino ID: jacqueline-de-romilly. Data de consulta: 1r avientu 2020. Llingua de la obra o nome: italianu.
  14. "French Scholar Jacqueline de Romilly Dies at 97" Los Angeles Times 20 d'avientu de 2010
  15. [1]: "D’anicie juive, elle est suspendue de ses fonctions par le régime de Vichy en 1941."
  16. «Dossier. Jacqueline de Romilly, une Athénienne au XXe siècle.». La Croix. Archiváu dende l'orixinal, el 24 d'avientu de 2010. Consultáu'l 20 d'avientu de 2010.
  17. «Réaction du P. Mansour Labaky au décès de Jacqueline de Romilly.». La Croix. Archiváu dende l'orixinal, el 24 d'avientu de 2010. Consultáu'l 20 d'avientu de 2010.
  18. «Jacqueline de Romilly, helléniste et académicienne, est morte.». Monde. Consultáu'l 19 d'avientu de 2010.
  • Wikipedia inglesa y francesa
  • Florence Noiville, «Jacqueline de Romilly, pythie du grec ancien», en Monde 039;', 26-8-2004.
  • Carlos García Gual, «Jacqueline de Romilly», n'El País 26-12-2010.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]