Eleición de la sede de les Copes Mundiales de Fútbol de 2018 y 2022

De Wikipedia

La XXI edición de la Copa Mundial de Fútbol va celebrar en 2018 y la XXII en 2022. El 29 d'ochobre de 2007 la FIFA camudó'l sistema de rotación de continentes, anque los países pertenecientes a les confederaciones qu'allugaron los dos ediciones anteriores nun pueden presentar agora candidatures. Esto refugaría a los países d'África (Sudáfrica entamó la edición de 2010) y Suramérica (Brasil fixo lo propio en 2014) como posibles organizadores.[1] El Comité Executivu confirmó'l 20 d'avientu en Tokiu que la FIFA abriría un procesu de candidatura simultáneu pa los dos torneos. En xineru de 2009 unviáronse los formularios d'inscripción de candidatura a les asociaciones.

El Comité Executivu de la FIFA nomó a los dos anfitriones al términu del procesu de candidatura'l 2 d'avientu de 2010 en Zúrich,[2] otorgando la organización del Mundial de 2018 a Rusia y el Mundial de 2022 a Qatar.[3]

Calendariu[editar | editar la fonte]

Fecha !Eventos
15 de xineru de 2009 Entamu formal de receición de candidatures
2 de febreru de 2009 Zarru pa presentar les candidatures
16 de marzu de 2009 Plazu final pa la presentación de los formularios d'inscripción
14 de mayu de 2010 Fin de presentación del informe completu pal concursu
2 d'avientu de 2010 FIFA anunció oficialmente les sedes de 2018 y de 2022

Política de rotación de continentes[editar | editar la fonte]

Confederaciones FIFA.

Tres la seleición de les candidatures de la Copa Mundial de Fútbol de 2006, la FIFA decidió una nueva política pa determinar los anfitriones de les futures ediciones. Los seis confederaciones del mundu - que correspuende aproximao a los continentes - se rotarían p'allugar los campeonatos, pa una edición específica, dientro de les sos asociaciones nacionales. Esti sistema empecipiar cola seleición de Sudáfrica 2010 y Brasil 2014, namái abierta a miembros CAF y Conmebol, respeutivamente.

En setiembre de 2007, el sistema de rotación foi oxetu d'exame cuando se propunxo que namái los dos últimes confederaciones atopadices de la Copa del Mundu nun fueren elegibles.[4] Esta propuesta foi aprobada'l 29 d'ochobre de 2007, en Zürich (Suiza) pol Comité Executivu de la FIFA. En virtú d'esta política, les candidatures pa 2018 solo podíen venir d'América del Norte, Asia, Europa o Oceanía, yá qu'África y América del Sur nun yeren elegibles.[5] De la mesma, nengún miembru de la CONMEBOL podría faer una ufierta pa 2022 y los candidatos de la mesma confederación que'l candidatu escoyíu pa 2018 van ser refugaos pa la seleición en 2022. Como Estaos Xuníos retiró la so candidatura de 2018,[6] quedaron namái candidatures europees, polo que'l Mundial de 2018 va facer n'Europa (lo que torga que dalgún otru país d'Europa pueda faer la Copa Mundial de 2022 y 2026) y, de llograr el de 2022, la eleición d'Estaos Xuníos nun dexaría a naide de Concacaf entamar los Mundiales de 2026 y 2030). De llogralo un país d'Asia, esta confederación nun podría presentar candidatures pa los Mundiales de 2026 y 2030).

Candidatures[editar | editar la fonte]

Los países qu'espresaron la so intención d'entamar estos torneos al Presidente de la FIFA, Joseph Blatter, fueron los siguientes:

Candidatures
pa
2018
Bandera de Bélxica Bandera de Países Baxos Bélxica - Países Baxos
Bandera de Portugal España - Portugal
Bandera de Inglaterra Inglaterra
Bandera de Rusia Rusia
Candidatures
pa
2022
Bandera de Australia Australia
Bandera de Corea del Sur Corea del Sur
Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Bandera de Xapón Xapón
Bandera de Qatar Qatar
 Candidatures 
refugaes
Bandera de Indonesia Indonesia
Bandera de Méxicu Méxicu
     Candidatos inscritos
     Candidatos inscritos solo en 2022
     Candidatures refugaes
     Inelegibles en 2018
     Inelegibles en dambos años

El presidente de la FIFA, Joseph Blatter, anunciara que les candidatures d'un solu país tendríen ventaya, en declaraciones realizaes en Asunción (Paraguái) nel 61º congresu ordinariu de la Confederación Suramericana de Fútbol. Esta decisión afectaría a les candidatures d'España/Portugal y Países Baxos/Bélxica.[7]

Candidatures pal 2018[editar | editar la fonte]

Bandera de Bélxica Bélxica y Bandera de Países Baxos NED[editar | editar la fonte]

El HollandBelgium Bid, candidatura conxunta al igual qu'España y Portugal, ufierta como principal arma'l so pequeñu impautu medioambiental. Amás cunta con 14 estadios yá construyíos, toos respetuosos col mediu ambiente. Nel pasáu los Países Baxos y Bélxica entamaron exitosamente la Eurocopa del añu 2000. Esta candidatura cuntó col sofitu d'ex futbolistes como Ruud Gullit y Johan Cruijff.

 ESP y Bandera de Portugal Portugal[editar | editar la fonte]

España y Portugal presentaron la so candidatura conxunta'l 4 d'avientu de 2009.[8] Dambos países tienen esperiencia entamando eventos futbolísticos. Portugal entamó la Eurocopa del añu 2004 de la que salió vencedora la seleición griega. Sicasí, España entamó en solitariu'l mundial de 1982. España tien previstu construyir, siquier, cinco estadio y rehabilitar dellos. Portugal, por cuenta de que la Eurocopa foi apocayá, nun tien previstu faer grandes cambeos a les sos infraestructures actuales. El proyeutu ta estremáu por 16 ciudaes candidates españoles y dos portugueses. Finalmente van ser escoyíes dolce sedes.[9] Les ciudaes españoles candidates son Alicante, Badayoz, Barcelona, Bilbao, Xixón, La Coruña, Madrid, Málaga, Zaragoza, Valladolid, Santander, San Sebastián, Valencia, Murcia, Sevilla, Vigo. En Portugal son candidates Lisboa y Porto.

Barcelona, Lisboa, Madrid y Valencia presentar con dos estadios caúna.

Bandera de Inglaterra ENG[editar | editar la fonte]

El 31 d'ochobre de 2007, l'Asociación de Fútbol d'Inglaterra anunció oficialmente que presentaba la so candidatura p'acoyer l'eventu.[10] El 24 d'abril de 2008 Inglaterra presentó la so ufierta con un dossier de 63 páxines p'acoyer la Copa Mundial 2018, centrándose nel desenvolvimientu del fútbol en tol mundu.[11] El 27 de xineru de 2009 , Inglaterra presentó oficialmente la so candidatura a la FIFA.[12] Richard Caborn ye l'encargáu de dirixir la candidatura d'Inglaterra pa entamar el Mundial de 2018 en dimitiendo como ministru de Deportes.[13] El 24 d'ochobre de 2008, l'Asociación de Fútbol d'Inglaterra recibió per parte del Conseyu Executivu cita pa preparar la ufierta, con David Triesman al mandu.[14] Triesman arrenunció'l 16 de mayu de 2010, dempués de los comentarios que se publicar nos que suxurió qu'España s'amenorgaría la so ufierta si Rusia ayudó a sobornar a árbitros na fase clasificatoria pa la Copa Mundial FIFA 2010, y foi reemplazáu por Geoff Thompson.[15]

Bandera de Rusia RUS[editar | editar la fonte]

Personal de la llicitación de rusos celebren la concesión a Rusia'l Mundial de 2018.

Vladímir Putin, anunció que Rusia va optar a la organización de la Copa Mundial de 2018. El presidente de la UFR dixera que Putin yera'l que tenía la última pallabra sobre si Rusia optaría al Mundial de 2018 o al de 2022. Finalmente, Putin decantóse pol de 2018, magar que namái cuatro años antes otra ciudá rusa, el balneariu de Sochi, va acoyer los Xuegos d'Iviernu. “La participación de Rusia na celebración d'una Copa Mundial va dexar desenvolver la infraestructura de les ciudaes sede, al igual que faemos en Sochi”, dixo.

Pela so parte, Mutkó reconoció qu'a Rusia -y queda enforma trabayu por faer, una y bones la FIFA esixe un mínimu de diez estadio con un aforu cimeru a los 40.000 espectadores. Amás, añadió, tamién se van valorar les infraestructures de les ciudaes sede según cinco criterio: aeropuertos, hoteles, tresporte, seguridá y sanidá. Mutkó señaló que, ente otres, les ciudaes sede del Mundial podríen ser Moscú, San Petersburgu, Yaroslavl, Sochi, Krasnodar y Rostov.

L'estadiu olímpicu Luzhnikí de Moscú (84 500 espectadores), qu'acoyó nel añu 2008 la final de la Lliga de Campeones ente'l Manchester United y el Chelsea, podría allugar la hipotética gran final mundialista.

Candidatures pal 2022[editar | editar la fonte]

Bandera de Australia AUS[editar | editar la fonte]

En setiembre de 2007 la Federación de Fútbol d'Australia (FFA) confirmó qu'Australia sería una de les candidates pa entamar la Copa Mundial de Fútbol de 2018.[16] Primeramente, en mayu de 2006, el ministru de deportes de Victoria, Justin Madden, dixo que buscaría un consensu ente los estaos pa faer posible la candidatura.[17] Frank Lowy el presidente de la Federación de fútbol, afirmó que plantegaríen una llista de 16 estadios na candidatura.[18]

El primer ministru d'Australia, Kevin Rudd, anunció'l sofitu gubernamental pa la candidatura.[19] y n'avientu de 2008 el ministru federal del deporte Kate Ellis anunció que'l gobiernu daría-y a la FFA 45.6 millones de dólares pa la preparación.[20] Rudd tuvo una xunta con Joseph Blatter p'alcordar el sofitu del gobiernu a la sede en xunetu de 2009.[21] Nel 58° Congresu de la FIFA, realizáu en Sydney, el presidente de la FIFA, Joseph Blatter, suxurió qu'Australia s'enfocara n'entamar el Mundial de 2022,[22] pero Lowy respondió que sería meyor p'Australia entamar el Mundial de 2018.[23]

Primeramente, Australia entamó diversos eventos futbolísticos d'importancia, como la Copa Mundial de Fútbol Sub-20 en dos causes: 1981 y 1993, igualmente'l tornéu de fútbol como parte del programa de los Xuegos Olímpicos de Melbourne 1956 y Sydney 2000. Australia entamó la Copa de les Naciones de la OFC en 1998 y 2004. Igualmente, Australia entamó otros eventos deportivos d'importancia como la Copa Mundial de Rugby de 2003, los Xuegos de la Mancomunidá de 2006 y la Copa Asiática 2015 de fútbol.[24]

Bandera de Estaos Xuníos d'América USA[editar | editar la fonte]

La Federación del fútbol d'Estaos Xuníos (U.S. Soccer) anunció en febreru de 2007 que pondría una ufierta pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018. Estaos Xuníos acoyera enantes la Copa Mundial de Fútbol de 1994, que tuvo unes resultaos financieres y rexistros d'asistencia récor. Cada Copa d'Oru de la CONCACAF (dos entamaes conxuntamente con Méxicu) realizar nel país, amás de les copes del mundu de fútbol femenín de 1999 y 2003 que se celebraron nel país. El Vicepresidente de la FIFA, Jack Warner, quien ye tamién el Presidente de la CONCACAF, orixinalmente dixo que trataría de llevar la Copa del mundu a la rexón de la CONCACAF sicasí, Warner tamién declaró que yera prefible que la USSF camudara los sos planes pa presentar una ufierta pal certame de 2022. N'abril de 2009, El presidente d'Estaos Xuníos, Barack Obama, escribió una carta al Presidente de la FIFA, Joseph Blatter, en sofitu de la ufierta estauxunidense y, de siguío, axuntar con él en xunetu de 2009. El 28 de xineru de 2009, U.S. Soccer anunció que presentaría ufiertes simultánees pa 2018 y 2022. David Downs, Presidente de Univision Sports, ye direutor executivu de la postulación. Otros miembros de la Comisión inclúin al Presidente d'U.S. Soccer, Sunil Gulati; Dan Flynn, Xefe Executivu de la U.S. Soccer; Don Garber, Comisionado de la Major League Soccer y Phil Murphy, la Cátedra d'ex financieros nacionales pal Comité Nacional Demócrata. Sicasí, el 15 d'ochobre de 2010, U.S. Soccer decidió atayar la so candidatura pal 2018 y centrase nel 2022.[25]

Primeramente, n'abril de 2009, los Estaos Xuníos identificaron 70 estadios en 50 comunidaes como posibles sedes pal tornéu, con 58 confirmando'l so interés. La llista d'estadios foi retayada dos meses más tarde a 45 en 37 comunidaes, y n'agostu de 2009 foi retayada nuevamente a 32 estadios en 27 comunidaes. En xineru de 2010 foi llanzada la llista de 18 ciudaes y 21 estadios que fueron escoyíos pa ser incluyíos na ufierta final. Una carauterística de la ufierta ye l'accesu a los grandes estadios de fútbol americanu. Los 21 llugares tienen una capacidá permediu de 77.000 espectadores y ningúno ufierta menos de 65.000. Siete de los estadios sede cunten con siquier 80.000 asientos.

Les 18 ciudaes anfitrionas son Atlanta, San Diego, Phoenix, Dallas, Seattle, Denver, Tampa, Indianapolis, Baltimore, Nashville, Kansas City, Houston, Miami, Filadelfia, Los Angeles, Washington D. C., Boston y Nueva York.

A diferencia de la situación d'Australia, el conflictu con otros grandes deportes estauxunidenses, específicamente'l fútbol americanu y béisbol, nun va ser un problema pa la propuesta yá que la temporada de fútbol americanu nun s'empecipia hasta finales d'agostu, más d'un mes dempués del final programáu de la Copa del mundu. Per otra parte, anque la temporada de les Grandes Lligues de Béisbol desenvuélvese xunto cola Copa del mundu, nengunu de los llugares na llista final va ser utilizáu por un equipu de grandes lligues en 2018 o 2022. La única sede anguaño utilizada por un equipu de grandes lligues ye'l Sun Life Stadium, pero los sos ocupantes de béisbol, los Florida Marlins, entamen camudase a un nuevu estadiu en 2012.

Bandera de Corea del Sur KOR[editar | editar la fonte]

Al igual que na Copa Mundial de Fútbol de 2002, coorganizada con Xapón, Corea del Sur ingresó nel procesu d'entamar una Copa del Mundu, nesta ocasión en solitariu y col fin d'entamar el certame de 2022. El excanciller Han Seung-Joo (한승주), ye'l presidente del comité organizador dende agostu de 2009.[26] Una desventaxa de la candidatura ye que'l país entá nun cunta con un estadiu que pueda allugar a 80.000 espectadores, anque podría ampliar dalgunu de los utilizaos en 2002 con esi fin. Dellos estadios tienen aforu pa más de 60.000 espectadores: L'Estadiu Olímpicu de Seúl, l'Estadiu Mundialista de Seúl y l'Estadiu Mundialista de Daegu.[27]

Bandera de Xapón JPN[editar | editar la fonte]

Xapón ta faciendo una ufierta que, de tener ésitu, convertir nel primer país d'Asia n'acoyer la Copa del Mundu dos veces, sicasí, pol fechu de ser coanfitriones tan apocayá en 2002 espérase un duru bracéu con Corea del Sur, quien fueron precisamente coanfitriones del mundial.[28] Anque Xapón nun tien anguaño un estadiu con capacidá pa 80.000 espectadores, el so plan basóse nun nuevu estadiu a construyir con un aforu pa 100.000 espectadores. Esta foi la pieza central de la Candidatura de Tokiu a los Xuegos Olímpicos de 2016. La candidatura olímpica nun tuvo ésitu, llegando tercer nel procesu de llicitación que concluyó n'ochobre de 2009. El vicepresidente de l'Asociación Xaponesa de Fútbol, Junji Ogura, almitiera primeramente que si Tokiu nun consiguía entamar los XX.OO. de 2016 les posibilidaes de consiguir entamar la Copa del Mundu de 2018 o de 2022 veríense amenorgaes considerablemente.[29] El 4 de mayu de 2010, Xapón anunció que retiraba la so ufierta pal tornéu de 2018, y centrábase na de 2022, metanes crecientes especulaciones de que la edición 2018 llevar a cabu n'Europa. Xapón tamién va ser la sede de la Copa Mundial de Rugby de 2019.

Bandera de Qatar QAT[editar | editar la fonte]

Qatar, con una población de pocu más de 1,6 millones de persones, fixo una ufierta namái pa la Copa Mundial de 2022. A pesar d'haber una escasez d'estadios pa una Copa del Mundu, el país ta tratando de convertise nel primer país árabe n'entamar un mundial de fútbol.[27] El Xeque Mohammed bin Hamad bin Khalifa Al-Thani, fíu del actual emir de Qatar, ye'l presidente del comité de la candidatura.[30] Qatar tien la intención de promover esta ufierta basada na unidá y l'esperanza d'aprovechar el sofitu de tol mundu árabe, asitiándose como una oportunidá pa tender una ponte ente los mundos árabe y occidental.[31] Qatar llanzó una campaña publicitaria por tola nación en payares de 2009.[32]

La mayor esmolición de la ufierta del estáu d'Oriente Mediu, son les temperatures estremes.[33] La Copa del Mundu celébrase siempres a la fin de la temporada de los países europeos, en xunu y xunetu y, mientres esti periodu, la media más alta de temperatura diurno de Qatar ye cimera a 40° C (104° F), siendo la media de les temperatures nocherniegues de 30° C (86° F)[34] El Xeque Mohammed bin Hamad bin Khalifa al-Thani comentó que "l'eventu que se va entamar en xunu o xunetu. Vamos Tener que tener l'ayuda de la teunoloxía pa faer frente a les dures condiciones meteorolóxiques. Yá punximos en marcha'l procesu. Un estadiu cola temperatura controlada ye la respuesta al problema."[35] Los cinco primeros estadios propuestos tienen previstu emplegar teunoloxía de refrigeración capaz d'amenorgar la temperatura dientro del estadiu en 20 graos centígrados al respective de la temperatura ambiental. Amás, les graes cimeres de los estadios van desmontase dempués del Mundial y van ser donaes a los países menos desenvueltos n'infraestructures deportives.

Candidatures refugaes[editar | editar la fonte]

Bandera de Indonesia INA[editar | editar la fonte]

La campaña foi presentada pol presidente de l'Asociación Indonesia (PSSI), Nurdin Halid dixo que creía nuna oportunidá pa llograr la sede de la Copa Mundial de Fútbol de 2024 per parte de la FIFA. Él esplicó que quería una "Copa Mundial Verde en 2022", esperando aprovechar el movimientu global en pro d'evitar l'aumentu nel calentamientu global: "El nuesu índiz de deforestación contribuyó en parte a la polución global. Al entamar la Copa Mundial de Fútbol deseyamos construyir infraestructures que sían amigables col ambiente y el planeta.".[36]

La candidatura llanzar nun momentu qu'había presión per parte d'aficionaos al fútbol n'Indonesia por que Halid arrenunciara como presidente de la PSSI. Nun hubo un sofitu oficial del gobierno antes del 9 de febreru de 2010.[37] El secretariu xeneral de la PSSI, Nugraha Besoes, nun negó nel so momentu que la candidatura fuera refugada pola eventualidá que'l gobiernu nun sofitaba la mesma.[38]

Finalmente, el 19 de marzu de 2010, la FIFA anunció que la candidatura indonesia pa realizar el Mundial de 2018 o 2022 fuera refugada porque'l gobiernu nacional afirmó tar más esmolecíu pola población y nun podría por tanto atender les esixencies de la FIFA.[39]

Bandera de Méxicu MEX[editar | editar la fonte]

En xineru de 2009, la Federación Mexicana de Fútbol solicitó a la FIFA ser sede del Mundial 2018, aprovechando la so esperiencia al entamar les Copes Mundiales de 1970 y 1986, amás de cuntar con una gran afición futbolística. Sicasí, el 28 de setiembre del mesmu añu, Decío de María, secretariu téunicu de la Federación, refugó la candidatura a entamar el Mundial de 2018 o 2022.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «La FIFA pon fin a la so política de rotación». Sitio oficial de la FIFA. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.
  2. «Sedes de los Mundiales de 2018 y 2022 van anunciase conxuntamente». FIFA.com. Consultáu'l 23 d'avientu de 2008.
  3. «Rusia y Qatar, les escoyíes». FIFA.com. Consultáu'l 2 d'avientu de 2010.
  4. «New rotation proposal». BBC Sport. 25 de setiembre de 2007. http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/internationals/7013110.stm. Consultáu'l 22 d'ochobre de 2007. 
  5. Hall, Matthew (18 de setiembre de 2005). Australia can host World Cup. http://www.smh.com.au/news/football/australia-can-host-world-cup/2005/09/17/1126750168444.html. Consultáu'l 22 d'ochobre de 2007. 
  6. «Estaos Xuníos centrar na Copa Mundial de la FIFA de 2022». Sitiu oficial de la FIFA. 15 d'ochobre de 2010. http://es.fifa.com/worldcup/bidders/2022/media/newsid=1318384.html#eeuu+concentra+copa+mundial+fifa+2022. Consultáu'l 15 d'ochobre de 2010. 
  7. El Tiempu. «candidatures conxuntes-de-dos-paises-pa-los mundiales-de-2018-y-2022-_4784299-1 Joseph Blatter va refugar les candidatures conxuntes de dos países pa los mundiales de 2018 y 2022». Consultáu'l 2009.
  8. LaRazón.es: mundial-de-2018 Presentación de la candidatura Ibérica Consultáu'l 29 de mayu de 2010
  9. :Candidaturaiberica.com: Páxina oficial de la candidatura ibérica Consultáu'l 29 de mayu de 2010
  10. «FA confirms 2018 World Cup Bid». The Times (London). 31 d'ochobre de 2007. http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/inteinternational/article2779563.ece. Consultáu'l 31 d'ochobre de 2007.  (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  11. «England plans its 2018 World Cup bid». Yahoo!. 24 d'abril de 2008. http://sports.yahoo.com/sow/news;_ylt=AjRl4htjIVNdu.daSX4XAgQmw7YF?slug=ap-england-2018worldcup&prov=ap&type=lgns. Consultáu'l 29 d'abril de 2008. 
  12. «England submit 2018 World Cup bid». BBC Sport (London). 27 de xineru de 2009. http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/internationals/7832150.stm. Consultáu'l 28 de xineru de 2009. 
  13. «Caborn to spearhead World Cup bid». BBC Sport (London). 28 de xunu de 2007. http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/6249864.stm. Consultáu'l 28 d'ochobre de 2007. 
  14. Board confirmed for 2018. The Football Association. 24 d'ochobre de 2008. http://www.thefa.com/TheFA/NewsFromTheFA/Postings/WorldCup2018_execboard.htm. Consultáu'l 24 d'ochobre de 2008. 
  15. Pearce, Edward (16 de mayu de 2010). «Geoff Thompson Replaces Lord Triesman As England 2018 Bid Chief». Goal.com. http://www.goal.com/en/news/1863/world-cup-2010/2010/05/16/1928333/geoff-thompson-replaces-lord-triesman-as-england-2018-bid. Consultáu'l 28 de xunu de 2010. 
  16. Sydney Morning Herald (ed.): «Socceroos' stars coming home for two matches» (inglés) (21 de setiembre de 2007). Consultáu'l 28 d'ochobre de 2007.
  17. Fox Sports Australia (ed.): «Melbourne keen to kick a goal» (inglés).
  18. Smithies, Tom (23 de febreru de 2008). The Daily Telegraph (ed.): «Lowy's vision for soccer» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 29 de xunu de 2012. Consultáu'l 2 de marzu de 2008.
  19. Gilmore, Heath (28 de febreru de 2008). Sydney Morning Herald (ed.): «PM makes the perfect pitch for World Cup». Consultáu'l 28 de febreru de 2008.
  20. The Australian (ed.): «$45m for 2018 World Cup bid» (10 d'avientu de 2008).
  21. Australian Bid Page Archiváu el 20 de xunetu de 2009 na Wayback Machine..
  22. FIFA.com (ed.): «Joint decision on 2018 and 2022 FIFA World Cups» (inglés) (30 de mayu de 2008). Archiváu dende l'orixinal, el 31 de mayu de 2008. Consultáu'l 30 de mayu de 2008.
  23. ABC News (ed.): «FFA to press on with 2018 Cup bid: Lowy» (inglés) (21 de xunu de 2008). Consultáu'l 21 de xunu de 2008.
  24. ABC News (ed.): «Australia poised to host 2015 Asian Cup» (26 de febreru de 2009). Consultáu'l 27 d'abril de 2009.
  25. http://es.fifa.com/worldcup/bidders/2022/media/newsid=1318384.html#eeuu+concentra+copa+mundial+fifa+2022
  26. Federación de Fútbol de Corea (ed.): «Han Seung-Joo Appointed as the Chairman of the Bidding Committee» (20 d'agostu de 2009). Archiváu dende l'orixinal, el 27 d'abril de 2011. Consultáu'l 11 d'ochobre de 2009.
  27. 27,0 27,1 Vesty, Marc (17 de marzu de 2009). BBC Sport (ed.): «The race to host World Cup 2018 and 2022» (inglés).
  28. «The race to host World Cup 2018 and 2022». BBC Sport (London). 17 de marzu de 2009. http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/internationals/7856716.stm#japan. 
  29. Himmer, Alastair (22 de xineru de 2009). «Japan World Cup bid rests on 2016 Olympic vote». Reuters. http://www.reuters.com/article/olympicsNews/idUSSP35460420090123. 
  30. «Qatar 2022 announces Bid Committee leadership». Dubai Chronicle. 25 de marzu de 2009. http://www.dubaichronicle.com/life/sport-life/qatar-2022-announces-bid-committee-leadership-7121. 
  31. «Qatar launch "unity" bid to stage 2022 World Cup finals». ESPN. 17 de mayu de 2009. http://soccernet.espn.go.com/news/story?id=647154&sec=worldcup2010&&cc=5739. 
  32. «Qatar 2022 FIFA World Cup Bid TV Commercial». YouTube. 15 de payares de 2009. http://www.youtube.com/watch?v=rCt5n5iWTXU. 
  33. Heathcote, Neil (4 de mayu de 2010). «Qatar pitches cool World Cup bid». BBC World News. http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/10093703.stm. Consultáu'l 7 de mayu de 2010. 
  34. «Monthly Averages for Doha, Qatar». weather.com. The Weather Channel. Consultáu'l 26 d'ochobre de 2009.
  35. Tripathi, Raajiv (25 de marzu de 2009). «Qatar will be great host for WC 2022». Qatar Tribune (Doha). http://www.qatar-tribune.com/data/20090325/content.asp?section=esclusive1_1. 
  36. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes hotland
  37. Sports Illustrated (ed.): «Indonesia's bid for 2022 World Cup in question» (inglés) (9 de febreru de 2010). (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  38. Kompas.com (ed.): «Indonesia Dicoret, Selamat Tinggal Piala Dunia» (indonesiu) (10 de marzu de 2010). Consultáu'l 11 de marzu de 2010.
  39. BBC Sport (ed.): «Indonesia's bid to host the 2022 World Cup bid ends» (inglés) (19 de marzu de 2010). Consultáu'l 19 de marzu de 2010.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]