Jean Ferrat

De Wikipedia
Jean Ferrat
presidente Société des amis de Louis Aragon et Elsa Triolet, Francia (en) Traducir

1985 - 2010 - Jean Ristat
Vida
Nacimientu Vaucresson[1]26 d'avientu de 1930[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Llingua materna francés
Muerte Aubenas[3]13 de marzu de 2010[4] (79 años)
Sepultura Q98747635 Traducir
Causa de la muerte cáncanu
Familia
Padre Mnacha Tenenbaum
Madre Antoinette Malon
Casáu con Christine Sèvres (1961 – m. 1981)
Colette Laffont (1992 – 2010)
Hermanos/es
Estudios
Estudios Conservatorio Nacional de Artes y Oficios (es) Traducir
Llingües falaes francés[5]
Oficiu cantante, cantautor, poeta, compositorescritor
Xéneru artísticu chanson
Instrumentu musical voz
Discográfica Decca Records
IMDb nm0274202
Cambiar los datos en Wikidata
Ferrat en 1980.

Jean Tenenbaum (26 d'avientu de 1930Vaucresson – 13 de marzu de 2010Aubenas), más conocíu com Jean Ferrat, ye un cantautor francés.

Biografía[editar | editar la fonte]

Pertenez a la xeneración comprometida de la cantar de protesta xunto a Jacques Brel, Georges Brassens y Léo Ferré. Al empar cantor y poeta, autor de cantares con sentíu, ye tamién compositor, y punxo en música numberosos poemes del poeta francés Louis Aragon.

Jean Ferrat foi fiel mientres la so vida a los sos ideales comunistes, pero ensin traicionar la so llibertá de pensamientu y ensin duldar n'estremase del partíu comunista francés de resultes de la posición d'esti postreru al respective de la XRSS.

Anque tuviera poco presente nos medios y retirárase del escenariu a los 42 años d'edá, conoz un gran ésitu tanto críticu como comercial, basáu sobre la cualidá de les sos composiciones (testos y melodíes) – la templada tez de la so voz inconfundible – según les sos opiniones polítiques.

Casóse cola cantante Christine Sèvres, nacida Jacqueline Christine Boissonnet (finada en 1981). Casáu nuevamente con Colette en 1992 (en 2011 publicó una biografía del so home).

El cantante francés Jean Ferrat, morrió'l 13 de marzu de 2010 a los 79 años d'edá.

Discografía[editar | editar la fonte]

  • Nov. 1961: Deux enfants au soleil (discu vinyl 25 cm)
  • Nov. 1962: La Fête aux copains (25 cm)
  • Dic. 1963: Nuit et brouillard (25 cm, incluyendo'l cantar "Nuit et brouillard")
  • Dic. 1964: Berceuse (25 cm)
  • Dic. 1965: Potemkine (30 cm)
  • Dic. 1966: Maria
  • Dic. 1967: À Santiago (o Cuba si)
  • Marzu 1969: Ma France (o Au printemps de quoi rêvais-tu?)
  • Dic. 1969: Camarade
  • Feb. 1971: Aimer à perdre la raison (o La Commune)
  • Nov. 1971: Ferrat chante Aragon (poemes de Louis Aragon puestos en música)
  • Marzu 1972: À moi l'Afrique
  • Dic. 1975: La femme est l'avenir de l'homme
  • Dic. 1976: Premières chansons - Nueva versión
  • Abril 1979: les Instants volés (o Enregistrement 1979)
  • 1980: Cerca de 15 de los sos primeros discos son re-recordaos en 1979 y publicaos en 1980
  • Nov. 1980: Ferrat 80
  • Nov. 1985: Je ne suis qu'un cri
  • Nov. 1991: Dans la jungle ou dans le zoo (o Ferrat 91)
  • Oct. 1994: Ferrat 95 (16 nuevos poemes de Louis Aragon)
  • Dic. 2002: Ferrat en scène

Principales 45 tpm

  • Sept. 1958: les Mercenaires
  • Dic. 1960: (col seudónimu de Noël Frank) C’était Noël / Notre alcuerdo / Près de la rivière enchantée / Quand la valse est là
  • Dic. 1960: Ma môme
  • Dic. 1961: Eh ! l'amour
  • Dic. 1963: les Enfants terribles
  • Marzu 1965: Música de la película "La Vieille Dame indigne" de René Allio (3 títulos: On ne voit pas le temps passer, Loin, Tu ne m'as jamais quitté)
  • Mayu 1965: Música de la película "Le Coup de grâce" (1 sola composición cantada: les beaux jours)
  • Sept. 1972: Mon palais

Principales compilaciones

  • 1968: 10 Grandes Chansons de Jean Ferrat
  • 1992: les Années Barclay: Best of Jean Ferrat
  • 1992: Coffret les Années Barclay (5 CD)
  • 1995: Ses 24 premières chansons (rééd. 1998 Deux enfants au soleil), Magic records. Intégrale 1960-1962 aparte del EP Noël Frank
  • 2000: Coffret Ferrat 2000 (11 CD Temey, con un llibru de los testos de los cantares)
  • 2000: Coffret long box C’est toujours la première fois (3 CD Barclay, 53 cantares)
  • 2001: Ma France
  • 2003: Jean Ferrat 1969-1970-1971-1972
  • 2003: Coffret Jean Ferrat (6 CD Barclay, 130 cantares)
  • 2007: Jean Ferrat 1970-1971
  • 2008: les 50 plus belles chansons (3 CD Barclay)
  • 2009: les non1 de Jean Ferrat
  • 2009: Best of 3 CD (57 canción Sony Music)

Cantares aisllaos

  • Nov. 1972: Chanson Prière du vieux Paris nel discu coleutivu "Première partie du spectacle de Jean Ferrat au Palais des Sports 1972"

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Expediente de personas fallecidas». Consultáu'l 13 avientu 2021.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 9 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 30 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  4. URL de la referencia: http://artists.letssingit.com/jean-ferrat-jean-ferrat-is-dead-7g4v8/news/330451/1.
  5. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]