Carex lasiocarpa

De Wikipedia
Carex lasiocarpa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Commelinidae
Orde: Poales
Familia: Cyperaceae
Xéneru: Carex
Especie: Carex lasiocarpa
Ehrh. 1784
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Carex lasiocarpa Ehrh., ye una especie yerbácea perteneciente a la familia Cyperaceae.

Ilustración

Hábitat[editar | editar la fonte]

Trátase d'una planta acuática o de tierra, natural de les zones húmedes nes zones montascoses d'altitú moderada. Alcuéntrase en gran parte d'América del Norte y Eurasia. Ye colonial, formando grueses esteres flotantes na agua nes güelgues, ta na mariña y vera de los llagos.

Descripción[editar | editar la fonte]

Dende un rizoma que tien tarmos argutos que pueden entepasar d'un metru d'altor y bien llargu con bien delgaes fueyes. El tarmu tien espigues na punta que son llargues y mullíes. La espiga vagamente paezse a una pequeña panoya de maíz de color marrón púrpura, con dellos ovarios que formen cada fruta.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Carex lasiocarpa describióse por Jakob Friedrich Ehrhart y espublizóse en Hannoverisches Magazin 22: 132. 1784.[1]

Etimoloxía

Carex: nome xenéricu que podría derivar del griegu kairo, que significa "mancar", rellacionáu coles fueyes cortantes que tienen estes plantes.[2]

lasiocarpa; epítetu llatín que significa "fruta lanuda".[3]

Variedaes

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Cyperaceae. Fl. N. Amer. 23: i–xxiv, 1–608.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  7. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  8. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  9. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  10. Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of California Press, Berkeley.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]