Cristina Hoyos

De Wikipedia
Cristina Hoyos
Vida
Nacimientu Sevilla13 de xunu de 1946[1] (77 años)
Nacionalidá España
Estudios
Llingües falaes castellanu[2]
Oficiu actriz, coreógrafabaillarina
Premios
Miembru de Academia de les Artes Escéniques d'España
IMDb nm0398417
Cambiar los datos en Wikidata

Cristina Hoyos Panificadora (13 de xunu de 1946Sevilla) ye una bailladora flamenca, coreógrafa y actriz española. En 1988 crea la so propia compañía de baille cola que debutó en xunu de 1989 nel Teatru Rex, de París.

Biografía[editar | editar la fonte]

Empezó a baillar con 2 años nel espectáculu infantil Gales Xuveniles. Ente los sos maestros destaquen Adelita Domingo y Enrique El Coxu.

En 1969 Antonio Gades incorporar na so compañía como pareya de baille, con quien permanez mientres 2 décades mientres les cualos, amás de percorrer cuasi tol mundu, participa na triloxía cinematográfica Bodes de Sangre, Carmen y L'Amor Bruxu que dirixe Carlos Saura.

En 1983 preséntase Carmen en París con Cristina Hoyos como protagonista, papel pol que foi calificada como la meyor Carmen baillada hasta'l momentu.

Dende 1988 intervieno n'otres películes y series de televisión como Xuncal de Jaime de Armiñan, Montoyas y Tarantos de Vicente Escribá, Antártida de Manuel Huerga, ente otres y la película sobre la so propia vida Despacito y a compás.

En 1989 debuta cola so compañía BALLET CRISTINA hoyos nel Festival de París col so primer espectáculu SUAÑOS FLAMENCOS y en 1990 presentar nel Teatru de la Ópera de París- Palais Garnier , con un clamoroso ésitu; ye la primer compañía de flamencu qu'actúa nos teatros Ópera de París y Ópera d'Estocolmu. Coreografía la ópera Carmen que pal Covent Garden de Londres dirixen Nuria Espert y Zubin Metha.

En 1992 actúa na Esposición Universal de Sevilla, con ERMA y LO FLAMENCO y nes ceremonies d'apertura y clausura de los Xuegos Olímpicos de Barcelona'92. En 1994 presenta nel Teatru Chatelet de París el so espectáculu CAMINOS ANDALUCES.

En 1996 coreografía Cuadru Flamencu con decoraos de Picasso pal Teatru de la Ópera de Niza, realiza la coreografía de la película The Hunchback (El Gorrumbu) de Peter Medak y debuta col so nuevu espectáculu ARSA Y TOMA , con vestuariu de Christian Lacroix, nel Teatru de la Ópera d'Avignon.

En 1999 presenta AL COMPÁS DEL TIEMPU y coreografía Les Bodes de Fígaro empobinada por José Luis Capo nel Teatru de la Maestranza de Sevilla. En 2001 actúa como actriz y bailladora protagonista de Carmen 2, Le retour empobinada por Jerôme Savari.

En 2002 presenta TIERRA ADIENTRO nel Teatru principal de Valencia, pol que-y otorguen el Premiu de les Artes Escéniques de la Generalitat Valenciana al meyor espectáculu.

En 2003 presenta en Los Xardinos del Generalife de la Alhambra de Granada l'espectáculu ERMA con direición de José Carlos Plaza, onde ye guardáu por más de 60.000 espectadores. En xineru de 2004 ye nomada direutora del BALLET FLAMENCU D'ANDALUCÍA. En 2005 presenta nel Gran Teatru de Córdoba l'espectáculu VIAXE AL SUR, dirixíu por Ramón Oller, col que percuerren bona parte del mundu. Pel branu del 2006 presenta nos xardinos del Generalife de la Alhambra l'espectáculu ROMANCERU XITANU, basáu na obra de Lorca y empobináu por José Carlos Plaza. El Festival de les Mines de la Unión rínde-y homenaxe na so XLVI edición. En xunetu de 2009 estrenen en Granada POEMA DEL CANTE JONDO nel café de Chinitas basáu en dambes obres de Lorca y empobináu por José Carlos Plaza

Vida personal[editar | editar la fonte]

Juan Antonio Jiménez y Cristina Hoyos conociéronse va trenta años na compañía d'Antonio Gades, onde él yera unu de los baillarinos principales. Nes películes de Saura, Jiménez solía desempeñar el papel d'home de Cristina y rival d'Antonio. En 1997, Cristina Hoyos foi diagnosticada de cáncer de mama, del cual tuvo que ser operada. De la resultancia de la operación dicir tou una frase so: “Salí del quirófanu dormida y taba moviendo los brazos”. Tres esta difícil esperiencia, publicó un llibru-atestiguo: “¡Animo. p'alantre! Cristina Hoyos: una muyer frente al cáncer de mama”.[3]

Testimoniu y Llibru, ¡Ánimu p'alantre!, de Cristina Hoyos[editar | editar la fonte]

Cristina Hoyos, una muyer frente al cáncer de mama

"Tocóme, pensé, pero nun tuvi mieu. Pensé nes mios hermanes, na mayor, Dolores, que morrió, pero aína dixi: hubo suerte de que me tocara a mi, que soi la más fuerte de toes elles. Asina que al momentu, dexé a un llau toes los llamentos y dixi: vamos p'alantre, a solucionalo".[4]

Asina empieza a rellatar la bailladora Cristina Hoyos la so esperiencia como paciente de cáncer de mama nel llibru qu'acaba de publicar Ediciones Mayo, tituláu ¡Ánimu p'alantre!.[4]

Cristina Hoyos ye una muyer franco y natural, que siempres intentó ayudar a tol que lo precisara. Y dempués de la so esperiencia con una de les enfermedaes qu'anguaño esmolez más a la xente, nun duldar en dar el so testimoniu p'ayudar, asina, a otros paciente na so mesma situación. Por eso, como rellata n'unu de los capítulos del llibru, negóse siempres a despintar el cáncer, a faer d'ello un tabú.

Ángel López del Castillo, periodista con más de 15 años d'especialización nel campu de la salú, escribe en seis capítulos la esperiencia de la baillarina y coreógrafa sevillana, que lu esplicó a esti tol procesu que vivió desque se notó un bultu nel pechu. "Foi un 1 d'avientu, concretamente de 1996, nuna fiesta de despidida de Nacho Duato en Madrid porque dexaba de baillar", recuerda l'artista.[4]

El llibru, nel que collaboró tamién la oncóloga Ana Lluch, profesor titular de la Universidá de Valencia, pretende llanzar un mensaxe d'optimismu y de sofitu pa otres muyeres tamién diagnosticaes d'un cáncer de mama: "Nun toi enferma, namái operada de cáncer".[4]

El llibru publicóse en setiembre de 2005, y gracies a la Fundación AstraZeneca pudieron distribuyise más de 25.000 exemplares gratuitos n'asociaciones de pacientes y centros especializaos. Tres la bona acoyida que'l llibru tuvo, empezar a vender nes llibreríes.[4]

Tal foi l'impautu que tuvo, que podemos ver en dellos hospitales cartelos informativos con mensaxes de Cristina Hoyos.

Gracies a esti llibru y al testimoniu de la bailladora, munches muyeres agora tán más seles y siéntense más fuertes pa encarar esi mieu que se suel tener cuando te dicen que tienes cáncer de mama. Cristina Hoyos quería qu'eses persones pasaren esi mieu y esa llucha lo meyor posible al traviés d'una visión optimista. Puesto que ella siempres vía la botella media llena y non mediu vacida, y quería tresmitir tou eso por que les persones que la pasaren pudieren sentise poconín segures.[5]

Esta enfermedá nunca-y quitar a la bailladora les ganes de baillar, sinón qu'eses ganes fueron el principal motivu de la so recuperación, pos ella nunca se rindió a dexar de ser lo que yera, lo que más-y importaba, ser una bailladora de flamencu y coreógrafa. Y asina foi, qu'inclusive recibiendo'l tratamientu de quimioterapia, Cristina Hoyos anunció que diba baillar de nuevu, y que la meyor terapia pa ella yera salir a baillar.[5]

Vida profesional[editar | editar la fonte]

Abanderada del flamencu[editar | editar la fonte]

La compañía de ballé de Cristina Hoyos foi'l primer ballet flamencu que trió la ópera de París desque'l direutor Rudolf Nureyev vetara a les compañíes d'esti arte les sos actuaciones nesti archiconocido teatru, meca mundial de les artes escéniques.

Al respective de la so personalidá artística, podemos atopar comentarios que respuenden por la so fuercia y naturaleza innates pal baille flamencu y que dan fe del so talentu y el so grandor como intérprete. Según dicen, “a la tercera convenció totalmente. El so debú en ‘Los Gallos' foi auriáu n'estremu polos sos incondicionales, faciendo que'l críticu abarruntara si nun había un puntu de desaxeración al respective de la so actuación. Dempués la xente pasó al momentu de creela perfecta, automática y ensin fallos. Finalmente, na so tercer actuación quedar de piedra. Tardaron, pero finalmente fueron honraos con una artista que tamién ye honrada. Cristina Hoyos foi l'almiración d'un momentu únicu del baille en Sevilla. Dotada pal baille por instintu, entró nel cuadru de la plaza del Duque apocayá o enforma tiempu, según mírese. Un día tuvo que sustituyir a la primer bailladora. Dexó ablucaos a Farrucu, Enrique'l Coxu, Paco Llira y otros, pola perceición que tenía pa faer el baille ensin aprender en nenguna academia. Esta artista lluchó por desapegase de los recursos del teatru, recreando acaldía'l so baille, y llogrando en cada secuencia los máximos efeutos estéticos. Yá nos fixo la lluz sobre la gran categoría qu'atopamos en Cristina Hoyos; non por perfecta, sinón por artista nata y disparada escontra la meta de ser ella mesma. Ella sola col so arte”.[6]

Con éses Cristina Hoyos llevó'l flamencu a tolos rincones del mundu, sirviéndose d'esti como una bella ferramienta que trespasó fronteres y cola que xunió pueblos y cultures distintes y distantes, tan solo usando la bata de cola y los tacones. Por tou esto, cabo dicir que'l terrible llabor de Cristina Hoyos nun foi solo col fin d'espublizar esti arte, sinón tamién d'investigación del mesmu. Ensin perder la pureza y el raigón popular, Cristina Hoyos supo depurar el so baille hasta convertilo nun exemplu de cómo la espontaneidá y el sentimientu pueden aunise ensin contradicciones col rigor técnico y la disciplina coreográfica. El so trabayu, qu'apocayá -y mereció'l Premiu Nacional de Danza, sigui contribuyendo a la conocencia y a la dignificación d'esta xoya del patrimoniu artísticu d'Andalucía.[7]

Filmografía[editar | editar la fonte]

Premios[editar | editar la fonte]

  • 1984:
    • Meyor actriz secundaria por “Carmen” – Asociación d'Escritores cinematográficos
  • 1985:
    • Premiu Pegasu - Festival dei due Mondi –Spoleto
  • 1991:
  • 1993:
    • Andaluza del añu – Casa d'Andalucía (Barcelona).
    • Medaya d'oru de les Belles Artes – Gobierno Español
  • 1997:
    • Premiu Andalucía de Cultura Xunta d'Andalucía.
    • Caballeru de la Orde de les Artes y les Lletres – Gobierno Francés.
    • Personalidá Española – Premiu Francia de Turismu – Maison de France.
    • Premiu del Públicu al meyor espectáculu – Festival Nouvelle Danse – Montreal
  • 1999:
    • Premiu Puerta d'Asturies – Asociación Puerta d'Asturies
  • 2000:
    • Premiu Fitur – Patronatu de Turismu y Diputación de Sevilla.
    • Premiu a la Muyer Trabayadora – Xunta d'Andalucía.
    • Alcaldesa d'Honor – Conceyu d'Espinosa de Henares.
    • Homenaje “Peña Soleá” – Conceyu de Palma del Río.
    • I Premiu Facyde – Federación d'Asociaciones de Coros y Dances d'España.
    • Premiu d'Honor y Zapatiella de Plata – Asociación ‘Indanza' d'Almería.
    • Clavel de la prensa - Asociación de prensa de Sevilla.
    • Premiu Presencia Internacional – SGAE Sociadad Xeneral d'Autores d'España.
    • MAX a la meyor intérprete femenina de danza.
    • Homenaxe –XLIV Potaxe de Utrera.
    • Premiu Muyer esencial na danza.
    • Homenaje Peña “Juan Talega"
  • 2001:
    • Premiu Cases Rexonales (Barcelona).
    • Premiu “Compás del Cante” (Sevilla).
    • Premiu “Peña Juan Bernabé” (Lebrija)
  • 2002:
    • Premiu Nathwani (Federation of European Cancer Societies).
    • Premiu Biañal de Flamencu al meyor Cuerpu de baille *

2003:

    • Premiu del Públicu al meyor espectáculu flamencu (Canal Sur).
    • Miembru d'honor de ‘FRIENDS” Asociación amigos Maison de la Danse-Lyon.
    • Premiu Nacional de Flamencu pola Cátedra de Flamencoloxía de Xerez
    • Premiu d'honor del Festival de Santa Bárbara-California.
    • Premiu del Gran Teatru de la Habana
  • 2004:
    • MAX a la meyor Intérprete Femenina de DanzaPREMIO Escénica – Premios de Cultura Fundación José Manuel Lara.
  • 2005 - 2008:
    • Premiu Andalucía de Turismu:“Embaxadora d'Andalucía ”.
    • Inauguración d'una cai col so nome en Carrión de los Verdes-Sevilla.
    • Inauguración d'una cai col so nome en Tomares (Sevilla.
    • Claustral del Claustru de les Artes de la Universidá d'Alcalá de Henares.
    • Premiu Yerbabuena de Plata nes Cabezas de San Juan-Sevilla.
  • 2009:
    • Gran Medaya de la Villa de París (Conceyu de París)
  • 2011:
    • Premiu Embaxadora del Turismu y la Cultura de Beixín (Conceyu de Beixín-China)

Ver tamién[editar | editar la fonte]


Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • López del Castillo, Ángel y Lluch Hernández, Ana. Ánimu, p'alantre!: Cristina Hoyos: Una muyer frente al cáncer de mama. Ediciones Mayo, Sevilla, 2205. ISBN 8496122999.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: nm0398417. Data de consulta: 21 xunetu 2015. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. «Cristina Hoyos Panadero - EcuRed» (castellanu). Consultáu'l 15 de mayu de 2018.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Cristina Hoyos, una muyer frente al cáncer de mama | elmundo.es salú». Consultáu'l 11 de mayu de 2018.
  5. 5,0 5,1 Lledó, Patricia (2010). «Cristina Hoyos afirma que llevantar el brazu y baillar ye la meyor terapia». Grup ÀGATA. http://www.grupagata.org/images/revistes/28_AGATA_web.pdf. Consultáu'l 15 de mayu de 2018. 
  6. «Cristina Hoyos | Buelgues De Muyeres Xeniales» (castellanu). Consultáu'l 15 de mayu de 2018.
  7. «[http://historiamujeres.es/medaya/hoyo.html Cristina Hoyos Panadero (Bailladora). Medaya de Andaluc�a]». Consultáu'l 15 de mayu de 2018.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]