Arzawa

De Wikipedia
Arzawa
(de 1650 edC a sieglu XIII edC)
estáu desapaecíu
Alministración
Xeografía
Cambiar los datos en Wikidata
Llocalización de los principales llugares de la Anatolia hitita.

Arzawa (forma antigua Arzawiya) yera un reinu y una rexón d'Anatolia occidental del II mileniu e.C.

Ye un términu hitita pa referise a una rexón non perbién definida d'Anatolia occidental, y, dacuando, por estensión, úsase tamién pa referise a l'alianza de los reinos de la rexón (el mayor de los cualos suelse llamar Arzawa Menor). De la cultura de Arzawa pocu sábese, sacante que la llingua de la corte yera l'luvita, emparentáu col hitita.

Historia[editar | editar la fonte]

La so hestoria ye conocida namái por fontes foranes, provenientes esencialmente del reinu vecín de los hitites, que combatieron munches vegaes nesta rexón. La llocalización exacta de Arzawa entá ye aldericada. Asitiar al suroeste d'Anatolia, ente les posteriores Licia y Lidia. Podría estendese hasta'l mar Exéu.

Yera un reinu de cultura luvita, como lo atestigüen los nomes de personaxes orixinarios d'esti país, y el fechu de que se veneraba a dioses luvitas, como Tarhu (el dios de les nubes).

Les confederaciones de reinos de Arzawa fueron un problema constante pa los hitites, que tuvieron qu'intervenir en numberoses ocasiones pa repeler invasiones del so propiu territoriu o p'asegurar que los sos vasallos nun yeren espulsaos de la rexón.

El primer testimoniu históricu del reinu de Arzawa data del reináu de Hattusili I, hacia 1650 e.C. Un conflictu enfrentó-y a los so vecín occidental, que yera yá una gran potencia. Aprovechando'l debilitamientu del reinu hitita mientres el reináu de Zidanta I (escontra 1550 e.C. ), los reis de Arzawa estendieron el so territoriu. Cuando'l reinu hitita volvió ser una gran potencia a partir del reináu de Tudhaliya I/II, Arzawa foi una fonte de grandes problemes pa él, igual que tola rexón d'Anatolia occidental, na que los ahhiyawa (¿los aqueos?), empezaron a poner el pie. Madduwatta, un monarca local vasallu de los hitites provocó a Kupanta-Kurunta, rei de Arzawa que-y había vencíu. Los dos terminaron per roblar la paz, pa disgustu de Tudhaliya que vía con mal güeyu al so vasallu aliase col so enemigu. Tudhaliya I/II combatió de la mesma contra Arzawa, ensin enforma ésitu. Esti reinu taba nel so apoxéu, ente qu'Hatti atollar en disputes dinástiques.

El momentu álgido de Arzawa llegó mientres el reináu de Tarhundaradu (primer metá del sieglu XIV e.C. ), contemporaneu de los reis hitites Arnuwanda I y Tudhaliya III: la debilidá hitita mientres el final del gobiernu de Arnuwanda asitió a Tarhundaradu nuna posición que quiciabes-y dexaba reclamar la hexemonía sobre Anatolia, hasta'l puntu de que Amenofis III, faraón de la dinastía XVIII d'Exiptu, robló un pactu con él. El soberanu de Arzawa aprovechó pa conquistar les tierres baxes hitites. Dempués contautó con Akenatón, nes que-y refirió la situación por aciu dos cartes que-y unvió n'hitita, y solicitó-y una alianza matrimonial. Sicasí, Tudhaliya III llogró recuperar el poderíu hitita. El so socesor, Suppiluliuma I, llogró una victoria sobre Arzawa. Pero nun foi abondu: Uhha-Ziti, el nuevu rei de Arzawa, llogró formar una coalición contra Hatti con ayuda de los ahhiyawa. El rei hitita Mursili II, fíu de Suppiluliuma, entamó una gran espedición, cola que tardó dos años en vencer a Arzawa. Tomó la so capital, Apasa (¿Éfesu?) y sometió tolos territorios redoma. Según les declaraciones de Mursili, 65000 habitantes de Arzawa fueron deportaos al país hitita. Arzawa foi estremada ente los antiguos vasallos de Uhha-Ziti, los reinos de Hapalla, Mira-Kuwaliya y el país del ríu Seha, que pasaron a la órbita hitita cola firma de trataos de vasallaxe con Mursili. Nun se sabe esautamente lo qu'asocedió a Arzawa, el reinu de Mira podría recuperar les rexones que constituyíen el corazón.

Produciéronse revueltes en Arzawa, sobremanera mientres el reináu de Muwatalli II, quien fixo frente a les ambiciones de los ahhiyawa, y mientres el de Tudhaliya IV, que reprimió la revuelta del país del ríu Seha. Na rexón establecieron dalgunos de los Pueblos del Mar qu'afararon el Oriente Próximu, como los lucca (licios).

A pesar d'estes continues rebeliones, Arzawa permaneció sol dominiu del Imperiu hitita hasta la desapaición d'esti postreru (escontra 1200 e.C. ), momentu nel cual surden distintes monarquíes de cultura hitita en Arzawa, que darréu van dar llugar al reinu de Lidia.

La última mención a Arzawa ye de Ramsés III, que refier la destrucción del reinu polos Pueblos del Mar.

Karabel, príncipe guerreru esculpíu na roca nel monte Nif cerca de Kemalpaşa, İzmir, Turquía, onde hai una inscripción que-y atribúi a "Tarkasnawa, Rei de Mira", una parta del antiguu reinu de Arzawa.

Cronoloxía[editar | editar la fonte]

Los principales fechos na rexón fueron:[1]

  • 1450 e.C. : Arzawa controla tola rexón interior de la Anatolia occidental, dende'l ríu Kizil Irmak, sacante la zona sur de Lucca.
  • 1430 e.C. : El Reinu de Zippasla, aliáu de los hitites, conquista Arzawa.
  • Década de 1370 e.C. : Arzawa conquista'l suroeste d'Anatolia y caltener mientres 20 años, perdiéndolo finalmente frente a los hitites.
  • 1350 e.C. : Fragmentación del reinu en cuatro rexones independientes: Mira, Marsa, Hapalla y el país del ríu Seha.
  • 1335-1325 e.C. : La mayor parte del reinu llogra reunificarse sol mandatu d'Uhha-Ziti. Los hitites invadir y reconocen los reinos nos que se subdividiera como los sos vasallos.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • C. Melchert (dir.), The Luwians, Leyde, 2003
  • G. Beckman, Hittite Diplomatic Texts, Atlanta, 1996
  • J. D. Hawkins, «Tarkasnawa King of Mira 'Tarkondemos', Boğazköy Sealings and Karabel», en Anatolian Studies 48, 1998, páxs. 1-31.
  • Bryce, Trevor (2001). El reinu de los hitites. Ediciones Cátedra. ISBN 978-84-376-1918-1.
  • Collins, Billie Jean (2007). The hittites and their world (n'inglés). Society of Biblical Literature Atlanta. ISBN 978-1-58983-296-1.
  • Bryce, Trevor (2009). The Routledge handbook of the peoples and places of Ancient Western Asia (n'inglés). Routledge. ISBN 978–0–415–39485–7.
  • González Salazar, Juan Manuel (2010). L'Imperiu Hitita. Suppiluliuma. Editorial Alderabán. ISBN 978-84-95414-75-5.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]