Alnus

De Wikipedia
Alnus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Hamamelidae
Orde: Fagales
Familia: Betulaceae
Xéneru: Alnus
Mill.
Especies
Ver testu
Sinonimia
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Monte d'omeros en Ḥélsinki.

Alnus ye un xéneru de la familia de les Betulácees. Contién 30 especies d'árboles y arbustos monoicos (bien pocos de los cualos lleguen a algamar gran tamañu), denominaos omeros, distribuyíos per tol mundu. Presenten fueyes ovaes y de cantu dentáu o serráu. Les flores son en forma d'amentos, los masculinos allargaos y los femeninos curtios, dambos na mesma planta.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

El xéneru foi descritu por Philip Miller y publicáu en The Gardeners Dictionary...Abridged...fourth edition vol. 1. 1754.[3] La especie tipu ye: Alnus glutinosa (L.) Gaertner

Etimoloxía

Alnus: nome xenéricu del llatín clásicu pa esti xéneru.[4]

Clasificación[editar | editar la fonte]

El xéneru estremar en tres subxéneros:

Subxéneru Alnus. Árboles. Amentos masculinos y femeninos producíos na seronda, pero permanecen zarraos mientres l'iviernu, polinizando a finales del iviernu o principios de la primavera. Alredor de 15-25 especies, ente elles:

Subxéneru Clethropsis. Árboles o arbustos. Amentos masculinos y femeninos producíos na seronda, espandiéndose y polinizando entós. Tres especies:

Subxéneru Alnobetula. Arbustos. Amentos masculinos y femeninos producíos a finales de la primavera (dempués de qu'apaezan les fueyes) y espándense y se polinizan entós. D'una a cuatro especies:

  • Alnus viridis DC; Omeru verde. Subespecies:
    • Alnus viridis subsp. viridis. Eurasia.
    • Alnus viridis subsp. maximowiczii (A. maximowiczii). Xapón.
    • Alnus viridis subsp. encrespa (A. encrespa). Norteamérica septentrional.
    • Alnus viridis subsp. sinuata (A. sinuata). Norteamérica occidental, hasta'l nordeste de Siberia.

Usos[editar | editar la fonte]

Unu de los sos usos más conocíos ye na fabricación de los cuerpo de guitarres, sobremanera les Fender Stratocaster y Fender Telecaster, por cuenta de la so tensión y tonu banciaos, sustituyendo asina a la caoba, que sí se caltién en dellos modelos de Gibson Les Paul.[ensin referencies] L'omeru ye una de les poques plantes non-lleguminoses qu'afiten nitróxenu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Alnus». Real Xardín Botánicu de Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 26 d'avientu de 2009.
  2. Alnus en PlantList
  3. «Alnus». Tropicos.org. Xardín Botánicu de Missouri. Consultáu'l 2 de setiembre de 2013.
  4. En Nomes Botánicos

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  2. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  3. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  4. Nee, M. 1981. Betulaceae. Fl. Veracruz 20: 1–20.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]