Aeropuertu Internacional Diego Aracena

Coordenaes: 20°32′07″S 70°10′53″W / 20.5352°S 70.1813°O / -20.5352; -70.1813
De Wikipedia
Aeropuertu Internacional Diego Aracena
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: IQQ • OACI: SCDA
Llocalización
PaísBandera de Chile Chile
Rexón Rexón de Tarapacá
Provincia Provincia d'Iquique
Comuña Iquique (es) Traducir
Asentamiento portuario (es) Traducir Iquique
Coordenaes 20°32′07″S 70°10′53″W / 20.5352°S 70.1813°O / -20.5352; -70.1813
Aeropuertu Internacional Diego Aracena alcuéntrase en Chile
Aeropuertu Internacional Diego Aracena
Aeropuertu Internacional Diego Aracena
Aeropuertu Internacional Diego Aracena (Chile)
Altitú 47 m
Ciudá a la que sirve Iquique
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Aeropuertu Internacional Diego Aracena Aguilar (IATA: IQQOACI: SCDA), antes llamáu Chucumata, ta allugáu a 45 km aproximao al sur de la ciudá d'Iquique, Chile, al traviés de la nueva Autopista ruta 1, lo que supón un viaxe de 25 minutos dende la ciudá. Esti aeropuertu ye de calter públicu.[1]

Debe'l so nome al aviador Diego Aracena Aguilar, comandante en xefe de la Fuercia Aérea de Chile ente 1932 y 1938, y el primer oficial de la FACH na historia n'ostentar el grau de Xeneral del Aire en 1936.

La so referencia xeográfica ye 20°32´ de latitud sur y 70°10´de longitud oeste; la so elevación del mar ye de 47,85 metros. La so pista ye de 3.350 metros de llargu y 45 metros d'anchu, lo que convierte al aeropuertu nel segundu del país, namái superáu pol Aeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino Benítez de Santiago. Esiste, amás una cai de rodaxe paralela (Alfa) de 23 metros d'anchu, que ye utilizada tamién poles instalaciones de la Base Aérea Los Cóndores, onde s'asitia la I Brigada Aérea de la Fuercia Aérea de Chile. Amás, dende'l mesmu terminal opera'l Pelotón d'Aviación Nᵘ6 del Exércitu de Chile, el Grupu Aeronaval Norte de l'Armada de Chile y un hangar de la Prefeutura Aérea de Carabineros de Chile.

Les aereollinies qu'operen nesti aeropuertu son LATAM Airlines, Sky Airline ,JetSmart, Amaszonas, Aerovías DAP y Atles Air (Carga). Los modelos d'aviones qu'operen nesti aeropuertu son Airbus A320, Airbus A321, Boeing 737 , Boeing 787, Boeing 777 (Carga y pasaxeros) , Boeing 747 (carga) y Embraer.

El tresporte públicu disponible nel aeropuertu ye transfer y taxi, los qu'operen hasta la llegada del últimu vuelu proveniente de Santiago.

Historia[editar | editar la fonte]

El primer aeropuertu foi construyíu en 1973 pa reemplazar al antiguu Aeródromu Cavancha, que foi inauguráu'l 25 de marzu de 1937, y que se emplazaba nel sector sur de la ciudá. Dende esti aeródromu partió'l primer vuelu comercial ente Iquique y Santiago, al traviés d'un avión Avro748 de Lan Chile, en 1969. Debíu a la crecedera de Iquique l'aeródromu quedó asitiáu nel mediu de la ciudá, lo que causaba una serie de trestornos, amás de protagonizar numberosos accidentes [ensin referencies] por cuenta de cortar de la so pista (1.780 metros de llargor).

El nuevu aeropuertu, llamáu primeramente Chucumata pol so allugamientu xeográfica, cuntaba con una torre de control y un modestu galpón que sirvía como área d'embarque y desembarque. Los pasaxeros teníen de caminar por una banda de la llosa de estacionamiento p'aportar a la terminal o los aviones. Esto camudó en 1995, cuando se construyó la nueva terminal y l'aeropuertu foi concesionado pol estáu chilenu.

Proyeutu d'ampliación del aeropuertu[editar | editar la fonte]

La concesión anterior terminó l'añu 2008 y, polo anterior, mientres el primer semestre del añu 2007 el Ministeriu d'Obres Públiques de Chile llamó a llicitación pa una nueva, qu'incluyía l'ampliación de les infraestructures actuales, motiváu pol aumentu de pasaxeros (484.789 pasaxeros nel añu 2001, según la Xunta Aeronáutica Civil) rexistráu nos postreros 10 años, que lo asitió como'l cuartu aeropuertu de mayor tráficu a nivel nacional, tres Santiago, Antofagasta y Calama. La llicitación foi axudicada al Consorciu AEROTAS, conformáu poles empreses TECSA, Inversiones Arrigoni ya Inxeniería y Construcciones Sifón Ltda., quien van invertir unos US$ 12 millones mientres los próximos 10 años. La terminal cuenta anguaño con 2 niveles, 3 mangues d'embarque y 3 cintes pal tresporte d'equipaxe, y servicios, amás de tresporte y arriendu de vehículos. Por aciu Decretu Supremu Nᵘ 237 de fecha 26 de xunetu de 2012, el Ministeriu d'Obres Públiques axudicó al consorciu integráu poles empreses A-port Chile S.A. y Holding IDC S.A., la concesión de la obra pública fiscal denominada "Aeropuertu Diego Aracena Iquique”. Dambes empreses, constitúin Sociedá Concesionaria Aeropuertu de Iquique S.A. con fecha 7 de payares de 2012. L'oxetu d'esta sociedá va ser la execución, caltenimientu, arreglu y esplotación de la obra pública indicada, por aciu el Sistema de Concesiones, realizando la prestación y esplotación de los servicios aeronáuticos y non aeronáuticos asociaos a ella y l'usu y gocie sobre los bienes nacionales d'usu públicu o fiscales, destinaos a desenvolver la obra apurrida en concesión y les árees y servicios que se convengan.

El porcentaxe de participación de les empreses ye'l siguiente:

  • A-port Chile S.A. 99,9%
  • Holding IDC S.A. 0,1%%
Boeing 747 - Atles Air descargando nel Aeropuertu Internacional Diego Aracena
Boeing 747 - Atles Air descargando nel Aeropuertu Internacional Diego Aracena

Dende'l 1 de xineru de 2013, ta al cargu de la alministración del aeropuertu Sociedá Concesionaria Aeropuertu de Iquique S.A, que tendrá de llevar a cabu dientro de los 4 años que dura la so concesión, una serie d'inversiones, tales como l'ampliación de la Terminal de pasaxeros, que va aumentar al doble los mt2 construyíos, instalación d'una 4° manga d'embarque, nueves instalaciones sanitaries y llétriques, paisaxismu ente otres inversiones. Entós que termine esta última concesión de 4 años, llamar a llicitación nuevamente pa poder ampliar la terminal aérea y asina poder recibir 3.000.000 de pasaxeros añales polos próximos 10 años.

Tamién ta n'estudiu un proyeutu que conectaría l'aeropuertu cola ciudá de Iquique al traviés d'una autopista, debíu a la medría nel fluxu vehícular na Ruta A-1, proyeutu que foi presentáu pol MOP como inversión d'interés públicu n'avientu de 2007. Sicasí, recién nel añu 2012 empezó la construcción de l'Autopista Costera, asina'l que tránsitu va ser más expedito y va encurtiar los tiempos de viaxe ente la ciudá y l'aeropuertu.

Aereollinies y destinos[editar | editar la fonte]

Destinos nacionales[editar | editar la fonte]

Ciudá Nome del aeropuertu Aereollinies
La Serena Aeródromu La Florida Bandera de Chile JetSmart [2]
Santiago de Chile Aeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino Benítez Bandera de Chile LATAM Chile / Bandera de Chile Sky Airline / Bandera de Chile JetSmart
Concepción Aeropuertu Carriel Sur Bandera de Chile JetSmart

Destinos internacionales[editar | editar la fonte]

Ciudaes por países Nome del aeropuertu Aereollinies
Sudamérica
Bandera d'Arxentina Arxentina
Salta Aeropuertu Internacional de Salta Martín Miguel de Güemes Bandera de Paraguái Amaszonas Paraguay / Bandera de Chile LATAM Chile (Estacional)
Jujuy Aeropuertu Internacional Gobernador Horacio Guzmán Bandera de Chile Aerovías DAP (Estacional)
Bandera de Bolivia Bolivia
La Paz Aeropuertu Internacional El Alto Bandera de Bolivia Amaszonas
Santa Cruz de la Sierra Aeropuertu Internacional Viru Viru Bandera de Bolivia Amaszonas
Bandera de Paraguái Paraguái
Asunción Aeropuertu Internacional Silvio Pettirossi Bandera de Paraguái Amaszonas Paraguay

Estadístiques[editar | editar la fonte]

Nacionales ya Internacionales (2017)[3]
Llugar Ciudá Pasaxeros Cambéu % Aereollinies
1 Bandera de Chile Santiago de Chile 1.154.530 Creciente 5,78% LATAM, Sky Airline, JetSmart
2 Bandera de Bolivia Santa Cruz , Bolivia 29.717 Creciente 31,52% LATAM, Amaszonas
3 Bandera de Bolivia La Paz, Bolivia 18.840 Creciente 15,44% LATAM, Amaszonas
4 Bandera de Chile Arica 14.579 27,85% Amaszonas
5 Bandera de Paraguái Asunción, Paraguay 12.790 Creciente 102,18% Amaszonas Paraguay
6 Bandera de Chile Antofagasta 12.595 57,66% Amaszonas
7 Bandera d'Arxentina Salta, Arxentina 7.219 Creciente 79,79% LATAM, Amaszonas Paraguay
8 Bandera d'Arxentina Jujuy, Arxentina 2.273 Creciente 1926,27% Aerovías DAP

Destinos cesaos[editar | editar la fonte]

Bandera de Chile LATAM Airlines

Bandera de Chile Sky Airline

Bandera de Bolivia LAB

Bandera de Brasil LATAM Brasil

Bandera del Perú Aero Continente

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]