Aeropuertu de Port Elizabeth

Coordenaes: 33°59′S 25°37′E / 33.99°S 25.61°E / -33.99; 25.61
De Wikipedia
Aeropuertu Internacional de Port Elizabeth
aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
Impala Mk1 espuestu a la entrada al aeropuertuIATA: PLZ • OACI: FAPE
Llocalización
PaísBandera de Sudáfrica Sudáfrica
Provincies Cabu Oriental
Coordenaes 33°59′S 25°37′E / 33.99°S 25.61°E / -33.99; 25.61
Aeropuertu de Port Elizabeth alcuéntrase en Sudáfrica
Aeropuertu de Port Elizabeth
Aeropuertu de Port Elizabeth
Aeropuertu de Port Elizabeth (Sudáfrica)
Altitú 68 m
Historia y usu
Xestión Airports Company South Africa (en) Traducir
Orixe del nome David Stuurman
Port Elizabeth
Hendrik Verwoerd (es) Traducir
Ciudá a la que sirve Port Elizabeth
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

LAeropuertu de Port Elizabeth (IATA: PLZOACI: FAPE), enantes aeropuertu H. F. Verwoerd, ye un aeropuertu allugáu en Port Elizabeth, Cabu Esti, Sudáfrica. L'aeropuertu ta empobináu y xestionáu pola Compañía d'Aeropuertos de Sudáfrica que tamién opera otros nueve aeropuertos en Sudáfrica.

L'aeropuertu ta allugáu a unos trés quilómetros del centru de la ciudá. Ye por ello que se ganó'l nome de "Aeropuertu diez minutos".

En 2007, l'aereollinies atendió a 1.491.551 pasaxeros.

Instalaciones[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu cunta con un bon grupu de tiendes y restorán, según caxeros automáticos y teléfonos. Tamién hai disponibles sales de xuntes.

Esisten hoteles nes proximidaes del aeropuertu. El tresporte terrestre ta apurríu por taxis. L'aeropuertu cunta tamién con aparcamientos y mostradores d'arriendu de coches.

Historia[editar | editar la fonte]

El primer vuelu en Port Elizabeth llegó a Port Elizabeth dende Ciudá del Cabu en 1917, Efectuáu pol alcalde Allister Mackintosh Miller. Nesi momentu, esto considerábase un vuelu de llarga distancia, y supunxo l'empiezu de la industria de l'aviación civil en Port Elizabeth. Esti vuelu y munchos otros fueron retrataos por Ron Belling y atópense espuestos na Galería d'Arte Ron Belling.

L'aeropuertu de Port Elizabeth foi fundáu en 1929 nes proximidaes de la ciudá. Foi primeramente fundáu pol Teniente Coronel Miller, quien precisaba una pista pa efectuar el so serviciu postal ente la ciudá y Ciudá del Cabu. Foi oficialmente inauguráu unos nueve años más tarde, en 1936, dotáu d'una pista, un hangar y una plataforma de formigón. Sicasí, estes infraestructures fueron retiraes pa dexar más espaciu al aparcamientu de vehículos.

Mientres la Segunda Guerra Mundial, l'aeródromu foi ampliáu p'afaer a la 42 Escuela Aérea de la RAF y al 6º Escuadrón de la Fuercia Aérea Sudafricana nos llaos sur y esti del aeródromu. Les operaciones comerciales fueron allugaes nel llau norte. En 1954 tuvo llugar l'aterrizaxe del primer reactor de cinco places De Havilland Vampire FB9s.

La construcción de la terminal, pistes y torre de control empezó en 1950. Les operaciones comerciales fueron treslladaes a un aeródromu en St Albans, a unos 25 km del centru, mientres el periodu de construcción. Les nueves instalaciones fueron oficialmente inauguraes en 1955. En 1973 la plataforma foi ampliada p'afaer mayores aviones y una nueva terminal de salíes foi inaugurada en 1980. Les instalaciones dieron aguantu hasta 2000 cuando s'entamó una nueva terminal.

Aviones especiales[editar | editar la fonte]

Agostu de 1998 - Un Boeing 747-400 de South African Airways aterrizó nel aeropuertu de Port Elizabeth pa ser bautizáu como 'Ibayhi' la pallabra Xhosa pa Port Elizabeth. L'avión aterrizó con un amenorgáu númberu de tripulantes y pasaxeros y col mínimu de combustible pa efectuar un aterrizaxe seguru na pista de 1.980 metros.

17 de mayu de 2004 - John Travolta aterrizó col so Boeing 707 de Qantas personal procedente de Mauricio pa visitar una reserva.

1 de febreru de 2008 - El Airbus A340-200 del Rei Abdullah II de Xordania aterrizó en Port Elizabeth nel so camín a Ciudá del Cabu cola so moto Harley-Davidson.

Infraestructura[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu tien tres pistes. La principal ye la 08/26 d'asfaltu de 1.980 metros de llargu, La segunda ye la 17/35 d'asfaltu y 1.667 metros y la tercera ye de yerba y tien 1.160 metros. Hai trelce puestos de estacionamiento en plataforma y l'edificiu terminal cuenta con 8.700 metros cuadraos. La remodelación de terminal va tener llugar en xunu de 2004 dexando al aeropuertu atender a dos millones de pasaxeros al añu.

Meyores[editar | editar la fonte]

Como preparación pal Mundial FIFA 2010 la pista 08/26 posiblemente va ser ampliada de 1.980 metros a 3.000 metros en vistes a afaer a los vuelos internacionales.

Aviación[editar | editar la fonte]

Aereollinies y destinos[editar | editar la fonte]

Aereollinies Destinos
1Time Ciudá del Cabu, Johannesburgu
British Airways operáu por Comair Ciudá del Cabu, Durban, Johannesburgu
South African Airlink East London, Umtata
South African Airways Johannesburgu
South African Express Ciudá del Cabu, Durban

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]