Acacia eburnea

De Wikipedia
Acacia eburnea
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Mimosoideae
Xéneru: Acacia
Especie: Acacia eburnea
(L.f.) Willd.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Acacia eburnea ye un arbustu o árbol perenne, una especie de leguminosa del xéneru Acacia, que pertenez a la familia de las Fabaceaeque, crez a más de 12 m d'altor[1] Ye difícil dixebrala de Acacia nilotica subsp. adstringens ensin ver les vaines de granes.[2] A. eburnea nun ta llistada como especie amenaciada. Ye nativa d'África y alcuéntrase n'Asia, Australia, Europa, ya India y n'árees del océanu Índicu.[2]

Nomes comunes pal árbol son escayu duce, Casia, Piquants Blancs, Cassie Piquants Blancs, Cockspur Thorn, Deo-Babool, Doorn Boom, Kaludai, Karroo Thorn, Kikar, Mormati, Pahari Kikar, Pahari Kikar, Udai Vel.[2]

Usos[editar | editar la fonte]

A. eburnea usase en productos químicos, forraxe, y usos domésticos, manexu ambiental, fibra, aliementu, bebida, llana.[2]

Alimento[editar | editar la fonte]

Una goma comestible supura de quebres na corteza del árbol. La goma úsase para manufactura de candy.

N'árees seques, la so presencia ye un signu d'agua, tanto enriba como nel sosuelu. [3]

Fibra[editar | editar la fonte]

Cuerdes dures facer de los pelos internos del tueru.

Forraxe y piensu[editar | editar la fonte]

Ye especialmente útil como forraxe y piensu d'animales domésticos y selvaxes. Aparentemente, nun hai riesgu de venenu nél. En cabres viose que ye bien pruyíu A. eburnea por esta facienda.[4] Ye bien bona como fonte p'abeyes. El so miel tien bon gustu.

Madera[editar | editar la fonte]

Acacia eburnea ye una escelente fonte de lleña y para carbón vexetal.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Acacia eburnea describióse por (L.f.) Willd. y espublizóse en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1081. 1806.[5][6]

Etimoloxía

Acacia: nome xenéricu deriváu del griegu ακακία (akakia), que foi dau pol botánicu Griegu Pedanius Dioscorides (e. C. 90-40) pal árbol melecinal A. nilotica nel so llibru De Materia Medica.[7] El nome deriva de la pallabra griega, ακις (akis, escayos).[8]

eburnea: epítetu llatín que significa "como'l marfil".[9]

Sinonimia
  • Acacia campbellii Arn.
  • Acacia minutifolia Ragup.
  • Acacia pseudowightii Thoth.
  • Acacia roxburghii Wight & Arn.
  • Mimosa eburnea L. f.[10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Department of the Environment and Heritage and the CRC for Australian Weed Management, 2003
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 .
  3. Acacia Karoo PlanzAfrica
  4. World AgroForestry Centre
  5. «Acacia eburnea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 28 d'abril de 2013.
  6. Acacia eburnea en PlantList
  7. «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Archiváu dende l'orixinal, el 12 de xineru 2010. Consultáu'l 28 de xineru de 2010.
  8. Quattrocchi, Umberto (2000). CRC World Dictionary of Plant Names 1 A-C. CRC Press, páx. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2.
  9. N'Epítetos Botánicos
  10. ILDIS LegumeWeb

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Rechinger, K.H. (1986) Flora Iranica. 161: Mimosaceae.
  2. Sanjappa, M. (1992) Legumes of India. Dehra Dun: Bishen Singh Mahendra...
  3. Kostermans, A.J.G.H. (1980) Mimosaceae. In Flora of Ceylon, Vol. 1. M.D. Dassanayalu....
  4. Ali, S.I. (1973) Flora of Pakistan, Non. 36. Mimosaceae. Karachi: Univ. of Karachi
  5. Ohashi, H. (1979) Leguminosae In: Hara & Williams: EnumerationFlwingPl. Nepal2: 103-
  6. Chakrabarty T, Gangopadhyay M (1996) The genus Acacia. J. Econ. Taxon Bot. 20: 599-633
  7. Thothathri, K. (1992) Rheedea 2: 73. Nomenclatural note on Acacia minutiflora...
  8. Singh, A.N. (1993) In: Verma, D.M. & al. (Eds.) Flora of Madhya Pradesh, Vol. 1.
  9. Ambasta, S.P. (1986) The useful plants of India #
Shetty, B.V. & Singh, V. (1987) Flora of Rajasthan Vol. 1. Flora of India Series 2
  1. Publ. & Inform. Direutorate (1985) The welth of India: Dictionary of Indian Raw Materials.. Vol. 1
  2. Baker, J.G. (1876) In: Hooker, J.D., Flora of British India 2: 56-306. (1876-1879)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]