Batalla del cabu Finisterre

Coordenaes: 42°53′N 9°16′W / 42.89°N 9.27°O / 42.89; -9.27
De Wikipedia
Batalla del cabu Finisterre
Parte de Guerres Napoleóniques
Fecha 22 xunetu 1805
Llugar Cabu Finisterre (España)
Coordenaes 42°53′N 9°16′W / 42.89°N 9.27°O / 42.89; -9.27
Resultáu Victoria táctica británica
Belixerantes
Bandera de Francia Imperiu francés
Reinu d'España
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Comandantes
Bandera de Francia Vicealmirante Villeneuve
Capitán Gravina
Robert Calder
Fuercies en combate
Llexa Hispanu-francesa
• 20 navíos
• 7 fragates
• 2 bergantinos
Marina Real británica
• 15 navíos
• 2 fragates
• 2 buques menores
Baxes
476 muertos o mancaos
2 navíos españoles prindaos
39 muertos
209 mancaos
[editar datos en Wikidata]

Plantía:Campaña Tercer Coalición

Plantía:Campaña Guerra anglu-española (1804-1809) La batalla del cabu de Finisterre tuvo llugar el 22-23 de xunetu de 1805, nel marcu de les guerres de la Tercer Coalición mientres les Guerres Napoleóniques. L'enfrentamientu naval asocedió cerca del cabu Finisterre, na mariña norte d'España. Participaron nel combate, per un sitiu, la flota de l'Armada Real Inglesa comandada pol vicealmirante Robert Calder, y pol otru, una flota francu-española al mandu del almirante Pierre Charles Montés de Villeneuve.

Esta aición, magar nun tuvo un resultáu concluyente, torgó a la flota francesa l'accesu a la canal de la Mancha pa escoltar el pasu de la Grande Armée, l'exércitu de Napoleón pa invadir Inglaterra.

Fonderada estratéxica[editar | editar la fonte]

La fráxil Paz de Amiens de 1802 llegó al so final cuando Napoleón invadió l'Estáu italianu d'El Piamonte, polo que'l 18 de mayu de 1803, Gran Bretaña taba de nuevu en guerra con Francia.

Napoleón entamó invadir y conquistar Inglaterra pa terminar col bloquéu naval británicu. En 1805, l'exércitu destináu a la invasión yera de 150.000 homes, y atopábense acampaos en Boulogne. Si esti exércitu cruciaba la Canal, yera cuasi segura la so victoria sobre unes fuercies ingleses ruinamente forníes y entrenaes. El plan consistía en que la flota escapara del bloquéu británicu de Tolón y Brest, y dirixiérase a les Indies Occidentales p'amenaciar los intereses británicos nes colonies. Les flotes combinaes axuntar na islla Martinica y retornaríen con rapidez a Europa, desembarcando tropes n'Irlanda pa promover la rebelión, ganar a les débiles patrulles ingleses de la Canal y ayudar al tresporte de la Armée al traviés del estrechu de Dover.

Villeneuve salió de Tolón el 29 de marzu de 1805 con once navíos de llinia, seis fragates y dos bergantinos, safando'l 8 d'abril al almirante Horacio Nelson, que bloquiaba'l estrechu de Xibraltar. Al llegar a Cádiz evitando'l bloquéu inglés, xunir con seis navíos de llinia españoles. Finalmente la flota combinada saleó hasta les Indies Occidentales, llegando a Martinica el 12 de mayu.

Nelson, mentanto, permaneció nel Mediterraneu, atrapáu por vientos del oeste, y nun pudo pasar l'estrechu hasta'l 7 de mayu de 1805. Finalmente, la flota inglesa nun llegó al Caribe (Antigua) hasta'l 4 de xunu.

Villeneuve esperó en Martinica a la flota del almirante Ganteaume, procedente de Brest, pa xunise a ella, pero ésta permaneció en puertu bloquiada polos ingleses y nun apaeció. Villeneuve nun atendió los pidimientos de los oficiales del exércitu francés d'atacar les colonies ingleses, sacante reconquistar del fortín de la islla Roca del Diamante, y permaneció en Martinica hasta'l 4 de xunu. El 7 de xunu, supieron por un mercante inglés prindáu que Nelson llegara a Antigua, y el 11 de xunu Villeneuve partió escontra Europa, fracasando en tolos oxetivos escorríos nesta espedición al Caribe. Llegó al cabu de Finisterre el 9 de xunetu, pero viento del nordés torgar entrar nel golfu de Vizcaya hasta'l 22 de xunetu.

La batalla[editar | editar la fonte]

Semeya de Robert Calder, por Lemuel Francis Abbott, 1797.

Les noticies sobre la torna de la flota francu-española llegaron al vicealmirante Calder el 19 de xunetu. Calder tenía órdenes de llevantar el bloquéu de los puertos de Rochefort y Ferrol, y navegar escontra'l cabu de Finisterre pa interceptar a Villeneuve. Les flotes atopáronse finalmente sobre les 11 hores del 22 de xunetu de 1805.

Calder disponía de quince navíos de llinia: HMS Prince of Wales, HMS Glory, HMS Barfleur, HMS Windsor Castle, HMS Malta, HMS Thunderer, HMS Hero, HMS Repulse, HMS Defiance, HMS Ajax, HMS Warrior, HMS Dragon, HMS Triumph, HMS Agamemnon y HMS Raisonnable, dos fragates: Égyptienne y Sirius, según dos buques menores.

Villeneuve tenía venti navíos de llinia: Argonauta, Tarrecible, América, España, San Rafael, Firme, Pluton, Le Mont Blanc, Atles, Berwick, Neptune, Bucentaure, Terrible, Intrépide, Scipion, Swiftsure, Indomptable, Aigle, Achille y Algésiras, según siete fragates y dos bergantinos.

Tres munches hores de maniobres con aldu suroeste, l'aición empecipiar a les 17:15 cuando'l buque inglés Hero, en vanguardia, averar a la llinia de batalla francu-española. Con poca visibilidá, la batalla convirtióse rápido nuna confusa melé. Sobre les 20 hores, el Firme y el San Rafael rindiéronse. Calder fixo señales pa detener el combate a les 20:25 y siguir la batalla a otru día. Con poca lluz y un tracamundiu xeneral, dellos buques siguieron disparando mientres otra hora más.

Al romper la mañana del 23 de xunetu, les flotes atopábense dixebraes unos 27 km. Calder taba pocu dispuestu a un nuevu ataque sobre fuercies bien cimeres, y amás tenía de protexer a los buques Windsor Castle y Malta, estropiaos el día anterior nel combate. Tenía De considerar tamién la posibilidá de que les flotes enantes bloquiaes en Rochefort y Ferrol pudieren xunise a la flota combinada de Villeneuve, y por tou ello, decidió rehuir un nuevu combate y tomar aldu norte coles sos captures.

Los informes de Villeneuve aseguren que trató d'atacar de nuevu a la flota inglesa, pero los nidios orales d'aquel día torgar averase a ellos mientres tol día, polo que decidió nun arriesgase a un combate nes últimes hores del día 23. El 24 de xunetu, un cambéu del vientu punxo a la flota francu-española en disposición d'efectuar un ataque dende barloventu, una posición ideal pal ataque, pero Villeneuve decidió de nuevu nun atacar. En llugar d'esto, viró escontra aldu sur.

Al llegar al puertu de La Coruña el 1 d'agostu, recibió órdenes de Napoleón de dirixise de momentu a los puertos de Brest y Boulogne, pero en llugar de faelo, y creyendo dellos informes falsos sobre la superioridá numbérica de la flota inglesa nel golfu de Vizcaya, tornó a Cádiz, aportando a puertu'l 21 d'agostu.

Consecuencies[editar | editar la fonte]

La batalla foi una seria derrota pa la flota combinada: quince buques ingleses enfrentárense a venti buques franco-españoles, y prindaren dos de los navíos españoles. Les perdes britániques fueron de 39 oficiales y marineros muertos y 159 mancaos. Les baxes aliaes fueron de 476 oficiales y marineros mancaos o muertos. Entá más, Villeneuve fracasara nos sos oxetivos: nun desembarcara tropes n'Irlanda, y l'exércitu invasor de Napoleón esperaba en devanéu en Boulogne un tresporte y escolta que nunca llegaríen.

El públicu y el almirantazgo inglés tampoco algamaron a ver el contestu xeneráu por esta batalla. Calder foi releváu del mandu, xulgáu en conseyu de guerra y sentenciáu a una severa reprimenda por rehuir el combate nos díes 23 de xunetu y 24 de xunetu. Nunca más sirvió a bordu de la flota inglesa.

Napoleón viose forzáu a abandonar los sos planes d'invadir Inglaterra. Nel so llugar, la Grande Armée dexó Boulogne el 27 d'agostu de 1805 pa contribuyir nes aiciones de les campañes austriaca y rusa.

Villeneuve y la flota combinada permanecieron en Cádiz hasta que finalmente s'emponer a la so destrucción na batalla de Trafalgar, el 21 d'ochobre de 1805.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]