Erythrina falcata

De Wikipedia
Erythrina falcata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Dicotiledónea Magnoliopsida
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Faboideae
Tribu: Phaseoleae
Xéneru: Erythrina
Especie: Erythrina falcata
Benth. 1859[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Erythrina falcata, sui yva, ceibo de monte, cuñurí, pisonay, sin. Corallodendron falcatum (Benth.) Kuntze, Erythrina crista-galli L. var. inermis Speg., Erythrina martii Colla) ye una especie botánica d'árbol maderable, nativu de la Matu Atlánticu de Brasil. Tamién ye una especie usada como melecinal y ornamental, bien curiosa pa les aves.

Vista del árbol

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

Esiste básicamente na cuenca del ríu Paraná, y la so distribución ye irregular: abonda en dellos sitios y arralez n'otros. Prefier árees húmedes y magrices.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un árbol qu'algama ente 10 y 30 m d'altor; el tueru ye cilíndricu, de 35 a 80 cm de diámetru, con corteza de color abuxáu. Fueyes compuestes, alternes y trifolias; peciolu de 7 a 15 cm de llargor; llámines de 3 a 15 cm de llongura por 2 a 10 cm d'anchu. Inflorescencia en recímanos de 10 a 30 cm con 10 flores hermafrodites de 2 a 3,5 cm d'anchu, con un pétalu grande y 4 angostos. Frutu en vaina, color marrón escuru, de 10 a 25 cm de llargor por 2 a 3, 5 cm d'anchu, con 3 a 15 granes.[2]

Toxicidá[editar | editar la fonte]

Les partes aérees de les especies del xéneru Erythrina pueden contener alcaloides, tales como la eritralina y la erisodina, que la so ingestión puede suponer un riesgu pa la salú.[3]

Usos y toxicidá[editar | editar la fonte]

La madera úsase pocu n'Arxentina y en Paraguay. Sicasí, les sos flores son bien llamatives, con un altu valor ornamental. Plantar nes cais.[ensin referencies]

Les partes aérees de les especies del xéneru Erythrina pueden contener alcaloides, tales como la eritralina y la erisodina, que la so ingestión puede suponer un riesgu pa la salú.[3]

Corteza, ramines y granes son venenoses. Contienen el alcaloide hiporifina, que los orixinarios utilizaben como droga sedativa y pa entorpecer a los pexes.[ensin referencies]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Erythrina falcata describióse por George Bentham y espublizóse en Flora Brasiliensis 15(1B): 172. 1859.[4]

Etimoloxía

Erythrina: nome xenéricu que provién del griegu ερυθρóς (erythros) = "coloráu", en referencia a los color coloráu intensu de les flores de delles especies representatives.[5]

falcata: epítetu llatín que significa "con forma de focete".[6]

Sinonimia
  • Corallodendron falcatum (Benth.) Kuntze
  • Erythrina crista-galli var. inermis Speg.
  • Erythrina martii Colla[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Flora Brasiliensis 15(1): 172.
  2. Salazar, Rodolfo 2001. Manexu de granes de 75 especies forestales d'América Llatina II: 121. Turrialba: CATIE.
  3. 3,0 3,1 European Food Safety Authority (EFSA) (2012). «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». EFSA Journal 10 (5):  p. 2663. doi:10.2903/j.efsa.2012.2663. http://www.efsa.europa.eu/sites/default/files/scientific_output/files/main_documents/2663.pdf. 
  4. «Erythrina falcata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 31 de xineru de 2014.
  5. Gledhill, D. (2008). The Names of Plants, páx. 157. ISBN 9780521866453.
  6. N'Epítetos Botánicos
  7. Erythrina falcata en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Richter, H.G., and Dallwitz, M.J. 2000 onwards. Commercial timbers: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; n'inglés, francés, alemán, portugués, castellán.
  • USDA Erythrina falcata Benth. ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. (20 dic 2007)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]